Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Es tracta d'una intervenció d'ampliació a gran escala de la nau de tallers i edifici principal del Centre Operatiu de FGC a Rubí amb tres principals objectius:
- Cobrir l'antiga via de proves dinàmiques per a emmagatzematge i museïtzació de diverses unitats històriques.
- Donar una nova façana i imatge vers el carrer d'accés al Centre, tot donant major privacitat als habitatges del nucli suburbà més proper.
- Actuar com a expositor de les unitats històriques vers l'aparcament i accés a les oficines del Centre.

L'envergadura de la nau de tallers i oficines —amb major superfície en planta que una illa de l'eixample Cerdà— i la longitud de la via de proves dinàmiques a cobrir, requerien d'una intervenció contundent i simbòlica, que a la vegada donés continuïtat material i volumètrica al Centre i aportés una imatge contemporània en sintonia amb els requeriments actuals de la institució.

Es projecta una llarga estructura contigua a la nau de tallers de 173,00m de longitud i secció contínua en forma d'arc que evita el problema de distinció entre façana i coberta i que, recolzant-se al mur de formigó existent que delimita el perímetre del Centre i separant-se formalment de la nau de tallers, crea una òptima transició entre les cobertes corbes i inclinades ja existents i el carrer, vers el qual n'esdevé la nova imatge.

Aquesta estructura és revestida per l'exterior amb xapa llisa contínua amb unió de pestanya, evitant qualsevol junta en secció i aportant un ritme continu en tota la longitud de la nova nau, només interromput per l'escala d'emergència —un volum expressament singular, exempt de l'estructura principal— i per la grafia de grans lletres corporatives que subtilment presenten la institució i remarquen l'accés principal.

En l'interior, aquesta estructura es presenta de forma racional i totalment nua, potenciant la seva bellesa tectònica i marcant un ritme constant que sorprèn per la seva longitud. El revestiment interior del tancament en arc és també de xapa —aquesta grecada, embotida, micro-perforada i disposada sobre grans gruixos d'aïllament tèrmic i acústic— per tal de minimitzar la reverberació interior i la contaminació acústica vers l'exterior, en cas de moviment puntual de les unitats històriques.

En arribar a l'accés principal al Centre, la nova nau s'obre vers les oficines mitjançant una gran façana vidriada de dalt a baix que permet observar les unitats històriques des de l'exterior, a mode de gran aparador patrimonial.
Aquesta façana es desintegra en un volum irregular més baix en arribar a l'extrem de la nau, remarcant-ne el seu accés mitjançant un doble pilar i deixant veure part de la cara interior de la coberta en forma d'arc.
Aquest final de nau descompost i més lleuger, s'adapta de forma més amable al conjunt d'elements de l'accés principal del Centre i deixa encara entreveure la nau de tallers original des del carrer.

En definitiva, una gran i contundent intervenció infraestructural que reforça la imatge ferroviària del Centre per mitjà de la seva extensa longitud i permet allargar la vida útil d'un dels conjunts més singulars de FGC.

Autor: AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Centro Operativo y Talleres Centrales de FGC

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Centro Operativo y Talleres Centrales de FGC

    Tres grans peces i un petit nucli de control fix entre grans paisatges de vies eren el punt de partida del centre operatiu dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí, on es centralitzen els tallers i part de les oficines, allunyats així de la congestió de l’àrea metropolitana central. Es tracta d’ una intervenció de gran escala –la nau gran té més superfície en planta que una illa de l´Eixample de Cerdà– pròxima al casc urbà de Rubí i a l’ autopista B-30. La nau de tallers, de 90x130m queda dividida en tres llums principals, ja que la necessitat de disposar de tres ponts grua treia sentit a una única llum. Cadscuna d’elles està salvada per una encavallada idèntica que es desplaça amb la corbatura de la coberta, valorada per una llum zenital contínua. Aquesta nau d’acer està envoltada per una estructura de dos pisos de formigó prefabricat –dues tècniques diferents i una possibilitat de repartir competències, plaços i treballs–. En conseqüència, s’alternen també les plaques de formigó i les planxes lacades ondulades d’acer. En un dels testers s’acopla al cos d’ oficines, els menjadors, els espais de separació o sales de conferències amb formes més lliures, totes més maclades i adaptades als límits del terreny, i obertes amb un enfinestrament panoràmic a la visió de la mobilitat metropolitana dels propis trens o de les autopistes properes.
  2. Nau-Museu de Material Històric FGC

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor, Carmina Sanvisens Montón

    Nau-Museu de Material Històric FGC

    Es tracta d'una intervenció d'ampliació a gran escala de la nau de tallers i edifici principal del Centre Operatiu de FGC a Rubí amb tres principals objectius: - Cobrir l'antiga via de proves dinàmiques per a emmagatzematge i museïtzació de diverses unitats històriques. - Donar una nova façana i imatge vers el carrer d'accés al Centre, tot donant major privacitat als habitatges del nucli suburbà més proper. - Actuar com a expositor de les unitats històriques vers l'aparcament i accés a les oficines del Centre. L'envergadura de la nau de tallers i oficines —amb major superfície en planta que una illa de l'eixample Cerdà— i la longitud de la via de proves dinàmiques a cobrir, requerien d'una intervenció contundent i simbòlica, que a la vegada donés continuïtat material i volumètrica al Centre i aportés una imatge contemporània en sintonia amb els requeriments actuals de la institució. Es projecta una llarga estructura contigua a la nau de tallers de 173,00m de longitud i secció contínua en forma d'arc que evita el problema de distinció entre façana i coberta i que, recolzant-se al mur de formigó existent que delimita el perímetre del Centre i separant-se formalment de la nau de tallers, crea una òptima transició entre les cobertes corbes i inclinades ja existents i el carrer, vers el qual n'esdevé la nova imatge. Aquesta estructura és revestida per l'exterior amb xapa llisa contínua amb unió de pestanya, evitant qualsevol junta en secció i aportant un ritme continu en tota la longitud de la nova nau, només interromput per l'escala d'emergència —un volum expressament singular, exempt de l'estructura principal— i per la grafia de grans lletres corporatives que subtilment presenten la institució i remarquen l'accés principal. En l'interior, aquesta estructura es presenta de forma racional i totalment nua, potenciant la seva bellesa tectònica i marcant un ritme constant que sorprèn per la seva longitud. El revestiment interior del tancament en arc és també de xapa —aquesta grecada, embotida, micro-perforada i disposada sobre grans gruixos d'aïllament tèrmic i acústic— per tal de minimitzar la reverberació interior i la contaminació acústica vers l'exterior, en cas de moviment puntual de les unitats històriques. En arribar a l'accés principal al Centre, la nova nau s'obre vers les oficines mitjançant una gran façana vidriada de dalt a baix que permet observar les unitats històriques des de l'exterior, a mode de gran aparador patrimonial. Aquesta façana es desintegra en un volum irregular més baix en arribar a l'extrem de la nau, remarcant-ne el seu accés mitjançant un doble pilar i deixant veure part de la cara interior de la coberta en forma d'arc. Aquest final de nau descompost i més lleuger, s'adapta de forma més amable al conjunt d'elements de l'accés principal del Centre i deixa encara entreveure la nau de tallers original des del carrer. En definitiva, una gran i contundent intervenció infraestructural que reforça la imatge ferroviària del Centre per mitjà de la seva extensa longitud i permet allargar la vida útil d'un dels conjunts més singulars de FGC.