COAC

Esp

Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

Rafael Masó va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle XX. Masó va néixer a Girona en una família conservadora, catòlica, catalanista i il·lustrada. L'ambient culte propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare, així com l'amor a la ciutat i les seves tradicions, van marcar la personalitat i la trajectòria del futur arquitecte. Admirador d'Antoni Gaudí, durant els seus estudis a Barcelona Masó es va integrar en el grup d'artistes i escriptors que crearien l'alternativa al Modernisme, és a dir, el Noucentisme. L'actitud cívica, el catalanisme, i el caràcter modernitzador i europeista que propugnava el Noucentisme van fer que Masó també es distingís com a poeta, urbanista, polític, i promotor de l'art i la literatura.

Masó va viure a la Casa Masó fins el 1912, quan es va casar amb Esperança Bru, i sempre va treballar a Girona, per això la major part dels seus edificis son a la ciutat i a la seva àrea d'influència. A més de cases, xalets i blocs d'apartaments, va dissenyar tot tipus d'edificis, des d'escoles i hospitals fins a fàbriques i botigues. També es va dedicar a la reforma de masies i a la restauració d'arquitectura medieval. Les seves obres més destacades son, a Girona, la Farinera Teixidor (1910), la Casa Masó (1911), i el centre cultural Athenea (1912); la Casa Masramon a Olot (1913), la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols (1914), i la ciutat-jardí de s'Agaró (1923). Malauradament, els seus clients sovint no estaven d'acord amb les seves propostes i aquestes no passaven del paper. A més, després de la seva mort alguns edificis es van enderrocar o alterar de forma irreparable.

La seva obra es distingeix per la plena identificació amb els postulats noucentistes d'una modernitat que no renunciava al classicisme més auster i integrava formes, colors i materials de la cultura pròpia, amb una marcada presència de tècniques artesanals. Fortament influenciat pel moviment Arts & Crafts britànic i la nova arquitectura regionalista alemanya, Masó va voler unir la tradició de l'arquitectura vernacla amb noves idees sobre l'estructura i l'ornamentació d'edificis, la decoració d'interiors i el disseny de mobiliari. La seva aportació va ser decisiva per la introducció a Catalunya de conceptes moderns en el disseny d'habitatges, la renovació de l'artesania, la conservació del patrimoni històric, i el foment de la cultura.

Autor: Fundació Rafael Masó

Arquitecte. Titulat el 1906. Fou també escriptor. Col·laborà en la Societat Athenea, grup d'artistes i artesans que hi incorporaren la ceràmica, la fusta i la forja. Entre les seves obres trobem la farmàcia Masó (1908), el Mas El Soler (1910), la Casa Salieti (1911) i la Casa Masó (1919), la Farinera Teixidor (1924), l’Edifici Athenea (1913), les urbanitzacions Teixidor (1929) i S'Agaró (1935), realitzades a la província de Girona

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (51)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (53)

  1. Casa Vinyes Miralpeix

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Vinyes Miralpeix

    Casa de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. De la façana destaca l'arrebossat des d'on sobresurten elements de pedra de caire estrictament decoratiu, especialment a la porta d'entrada, on es representa la figura d'un peix

  2. Farmacia Masó Puig

    Rafael Masó i Valentí

    Farmacia Masó Puig

    L'any 1907 Rafael Masó projecta la reforma dels baixos de la casa núm. 29 del carrer Argenteria per acondicionar-los com a farmàcia per al seu germà Joan i per a Lluís Puig. D'aquest projecte només en perviuen els interiors, la façana va desaparéixer amb la reforma que l'arquitecte Josep Claret Rubira hi dugué a terme l'any 1935. A l'interior els materials usats són: la ceràmica blanca amb disseny geomètric pel revestiment dels murs; el ferro forjat per la construcció de prestatges on es col·loquen els flascons de medicaments, també dissenyats per Masó i realitzats pel ceramista Antoni Serra d'Olot, i la fusta. Tots aquests elements conjuguen funcionalitat amb decoració. L'interior es conserva en bon estat, amb algunes modificacions.

  3. Reforma del Mas El Soler

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma del Mas El Soler

    Antiga masia de cinc plantes, amb galeries obertes a migdia i construïda amb pedra del país. Les obertures de la façana estan emmarcades amb carreus d'anteriors construccions i a la planta baixa hi ha espitlleres. Rafael Masó porta a terme una reforma, essencialment de l'interior, que a més de redistribuir tots els pisos, introdueix un pati interior amb claraboia sobre el vestíbul. L'arquitecte també porta a terme un projecte d'interiorisme que consisteix en diverses peces de mobiliari i decoració. Els mobles són obra de l'ebenista Miquel Pràtmans de Girona. Els elements ceràmics varen ser realitzats per la casa Pujol de Barcelona, els germans Coromina de la Bisbal i Antoni Serra d'Olot. Els treballs de forja varen estar a càrrec de Nonito Cadenas. El conjunt es conserva en bon estat.

  4. Casa Batlle

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Batlle

    Masó es va proposar transfigurar la casa a través dels elements ornamentals, convertint-la en una casa moderna. La seva intenció era donar lleugeresa a la casa, dibuixar-ne el perfil i atorgar-li racionalitat. Molts dels elements ornamentals previstos per Masó no es van arribar a incorporar a causa de desavinences amb el client, que considerava que el cost de la intervenció era massa elevat. Masó va renunciar a la direcció d’obra l’any 1910, i la reforma va ser completada sense la seva participació i prescindint de molts dels elements que havia dibuixat. Es tracta d’una casa de pisos situada fora del nucli antic de Girona, la qual cosa permetia a Masó alliberar-se de qualsevol mena de compromís amb la tradició i recórrer a unes formes d’ornamentació abstracta que ell associava a la imatge del racionalisme i la modernitat. S’hi veu la petja de la Secessió vienesa i, en menor grau, la influència de Gaudí.

  5. Escuelas de Sarrià

    Rafael Masó i Valentí

    Escuelas de Sarrià

    L'any 1909 Rafael Masó projecta la reforma de tres cases propietat d'Alfons Teixidor per a ubicar-hi l'escola pública de Sarrià. De l'obra de Masó únicament es conserva la façana, mentre que els interiors han estan totalment reformats a causa dels diversos usos que ha tingut l'edifici.

  6. Reforma y Ampliación del Mas La Riba (Can Burch)

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma y Ampliación del Mas La Riba (Can Burch)

    Reforma i ampliació de la masia de la família Burch que suposa la construcció d'un nou cos, de baixos, dos pisos i golfes, adjancent a la façana sud. La reforma que l'any 1965 es duu a terme per convertir la casa en seu d'uns laboratoris farmacèutics, suposa la remodelació dels interiors i l'eliminació de la característica pèrgola que havia dominat la façana de Masó.

  7. Casa Salieti

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Salieti

    El vell casal gòtic tenia una planta baixa més dos pisos. El primer pis és la planta noble on residien els senyors Salieti, i el segon pis era de lloguer, que Masó va arreglar l’any 1920 per a la família Aragó-Masó. La intervenció de l’arquitecte se centra en el pati i l’escala d’accés. Els arcs i els capitells de les arcades gòtiques són elements preexistents que Masó incorpora al projecte i que expliquen el caràcter de la intervenció. Més que una restauració, es tracta d’una obra nova que es proposa d’evocar el món dels vells casals gòtics gironins. Aquest punt de partida el va dur a uns plantejaments que ja havia abandonat, relacionats amb la revisió historicista del goticisme anglès. També va intervenir en la decoració de la planta noble per mitjà d’elements ceràmics, pintura, ferro forjat i pedra treballada. La casa es troba actualment en molt bon estat, llevat d’alguns elements suprimits a causa del canvi de propietaris.

  8. Harinera Teixidor

    Rafael Masó i Valentí

    Harinera Teixidor

    Es tracta d’un gran conjunt industrial format per dues naus, una fàbrica i un tercer edifici destinat a oficines i habitatge, units per un pont. Aquest conjunt va ser ampliat els anys 1915-1916 amb un petit cos d’edificació situat al costat de l’habitatge, gràcies a l’adquisició d’un solar veí que el propietari ja havia previst de comprar inicialment. L’any 1923-1924 es va tornar a ampliar amb dues naus més situades al costat de l’edifici d’oficines. La façana actual és el resultat d’aquestes tres fases. L’edifici d’oficines i l’habitatge del cos primitiu adopten un caràcter fantasiós i extravagant a causa del símil establert per l’arquitecte amb un munt de farina, la qual cosa fa que aquest sigui l’edifici en què Masó s’aproxima més al llenguatge de Gaudí. Els volums es descomponen en plans, com a resultat de la seva experiència en el disseny i la construcció de mobiliari. Els magatzems, els tallers i la fàbrica van ser enderrocats l’any 1991. Es tracta d’una obra poc representativa de Masó, però per això mateix és enormement significativa la seva adscripció puntual al món de les al·legories, la sensualitat i la descomposició modernistes, una circumstància que no es repetirà al llarg de la seva obra.

  9. Reforma Casa Masó

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma Casa Masó

    Rafael Masó reforma el domicili familiar a partir de la unificació de tres cases existents, amb façana al riu Onyar i al carrer Ballesteries. Pocs anys després, el 1918, s'amplia l'edifici afegint-hi una nova finca. Aquestes obres representen la reforma d'aquesta casa i la revisió de la façana del riu, donant-li l'aspecte actual. Masó dissenya diversos objectes per al domicili dels seus pares (una panera cosidor, un llum pel menjador, un edredó brodat, etc), mobles per a la seva futura llar (els de l'habitació i del menjador) i per als seus germans Santiago i Joan.

  10. Escuelas de Vilablareix

    Rafael Masó i Valentí

    L'any 1912 Rafael Masó construeix les escoles i ajuntament de Vilablareix. Un edifici que ha estat reformat en els anys 80 i ampliat posterioment, per adaptar l'equipament a les noves necessitats educatives.

  11. Sala Athenea

    Rafael Masó i Valentí

    Sala Athenea

    L'1 de juliol de 1913 s'inaugura a Girona la Sala Athenea per acollir les activitats culturals promogudes per la recent creada societat del mateix nom, de que Masó n'era membre fundador. Durant els quatre anys de funcionament d'Athenea, Masó dissenya invitacions i catàlegs pels actes que s'hi celebren. L'edifici va ser projectat per Rafael Masó a partir d'un magatzem preexistent i va patir diverses reformes abans del seu enderroc definitiu l'any 1975. Malauradament només les fotografies antigues ens permeten conèixer la que ha estat considerada l'obra emblemàtica del noucentisme en arquitectura. En paraules de Tarrús i Comadira "aquest edifici, donat el seu ús, ja va néixer amb voluntat de simbolitzar la nova estètica i, en certa manera, el podem entendre com una mena de manifest de l'arquitectura noucentista".

  12. Casa Pérez Xifra

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Pérez Xifra

    Edifici de complexitat espacial notable, resultat de les reformes efectuades pels Caramany en adquirir-lo, a principis del s.xvii . Com d’altres llinatges de ciutadans o cavallers, i també com la noblesa rural que es va «urbanitzar» a partir del s. xvi , aquesta família, coneguda des del s. xiii , no es pot ubicar en una sola residència, sinó que n’habita diverses de successives en un itinerari de segles. Masó salva l’edifici de l’enderroc per una realineació absurda, insereix al pati un cos de nova planta, reconsidera tota l’organització de l’edifici i tracta totes les façanes amb esgrafiats. No aconsegueix de formar el nou portal. En aquest organisme, la duresa geomètrica del barroc residencial de les façanes es torna riquesa espacial i gairebé tàctil gràcies a l’actitud de Masó, que recompon un escenari suau i estudiat, convertit gairebé en un nou tardomedieval sense goticismes. Les reformes de finals del s. xx, malgrat llur qualitat material, alteren una part dels valors de la planta baixa.

  13. Casa Masramon

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Masramon

    Es tracta del model que proposa Masó per a la casa unifamiliar situada en una ciutat jardí. Per primer cop, Masó té ocasió de construir una casa de nova planta destinada a una família jove, on pot expressar el seu ideal familiar. La casa consta d’un volum principal de tres plantes amb una coberta a quatre aiguavessos volada. Adossat a aquest volum hi ha un cos d’una planta que correspon al porxo d’entrada, amb una coberta d’un sol pendent de secció curvilínia. Un tercer volum de tres plantes conté l’escala, amb una coberta curvilínia a dos aiguavessos. L’articulació volumètrica de tots tres volums palesa un llenguatge arquitectònic ja consolidat i ben controlat.

  14. Casa Cendra

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Cendra

    L’ampliació del casal és formada per uns cossos que salven el desnivell entre el jardí i la casa, i reelaboren la façana posterior. Masó refà nombrosos elements arquitectònics de la casa, com ara la porta d’entrada, dibuixada i perfilada amb ornaments abstractes i voltes curvilínies. Aquests elements es combinen amb altres reformes que tendeixen a recuperar l’imaginari de la tradició, com ara els emmarcaments blancs de les finestres i les senzilles baranes de barrots. Masó comença a combinar aquí el maó vist, les cobertes de teula àrab, els paraments llisos dibuixats i retallats i alguns elements sorprenentment moderns, com la solució per a les persianes. La casa denota la capacitat de Masó per deixar-se seduir per la sensibilitat de la Sezession o bé directament de Mackintosh, combinant-la amb aquelles solucions que palesen una clara voluntat de transmetre els valors de la tradició.

  15. Bloc d'Habitatges Salieti

    Rafael Masó i Valentí

    Bloc d'Habitatges Salieti

    En plena trajectòria noucentista, Masó realitzà diversos edificis d’habitatge al nucli medieval, un dels quals fou aquest bloc promogut per una família burgesa del carrer dels Ciutadans. El programa s’assembla al del precedent però més modernista bloc Batlle. Resulta significativa la composició de façana, especialment el basament, mediatitzat per l’ús d’oficina bancària; destaca també la contenció volumètrica, de tímida relació amb el carrer, amb un sofisticat joc expressiu basat en la geometria i un estudiat mòdul d’obertura (que, per cert, ha trobat eco en la reforma de l’alberg de joventut del carrer dels Ciutadans). Un dels buidatges urbanístics del Pla del 1983, amb una placeta, n’ha millorat la visibilitat.

  16. Casa Joan Casas

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Joan Casas

    Casa construïda per a l'industrial Joan Casas en una gran finca sobre la platja de Sant Pol, un espai que el creixement urbanístic de la Costa Brava ha transformat radicalment. Tot i que la casa es conserva en força mal estat, s'aprecia la importància que Masó va donar a la ceràmica vidriada: plafons, arrambadors, columnes i baranes, sortides de l'obrador de La Gabarra de La Bisbal.

  17. Harinera Teixidor (Fase 2)

    Rafael Masó i Valentí

  18. Escuela de Artes y Oficios

    Rafael Masó i Valentí

    Escuela de Artes y Oficios

    Edifici construït al costat de l'emblemàtica Sala Athenea i destinat a Escola d'Arts i Oficis, tot i que mai va arribar a realitzar aquesta funció. L'any 1917 s'acondiciona com Escola de Mestres mantenint aquest ús fins poc abans del seu enderroc. L'any 1971 s'enderroca el cos de l'avinguda Jaume I i, el 1975, el del carrer Anselm Clavé. Com en d'altres obres, Masó relaciona la funció de l'edifici amb el disseny dels acabats. En aquest cas per a la façana d'Anselm Clavé, Masó realitza una composició ceràmica basada en rajoles decorades amb el tema dels oficis, inspirades en la tradició popular. Pel que fa a la façana de Jaume I, l'arquitecte projecta un acabat totalment diferent, amb un portal d'accés amb porxo i dos arcs de punt rodó sostinguts per columnes de pedra.

  19. Escuelas de Sant Gregori

    Rafael Masó i Valentí

    Escuelas de Sant Gregori

    Les actuals escoles de Sant Gregori són fruit de les diverses ampliacions que ha sofert l'edifici projectat per Masó l'any 1909 i construit a partir de 1917. Aquest projecte constava de dos pavellons (l'escola de nens i la de nenes) units per l'edifici de l'Ajuntament que mai es va arribar a construir, i en el solar del qual l'any 1977 es va aixecar un cos d'aules que connecta els dos cossos antics.

  20. Casa d'Estiueig Salieti

    Rafael Masó i Valentí

    Casa d'Estiueig Salieti

  21. Fachada Principal del Cementerio Viejo de Girona

    Rafael Masó i Valentí

    Fachada Principal del Cementerio Viejo de Girona

    L'any 1917 Rafael Masó guanya el concurs convocat per l'Ajuntament de Girona per a la nova façana del cementiri. El seu projecte preveu una paret de tanca paral·lela a la carretera de Sant Feliu amb un pavelló a cada extrem (la casa del guarda i la capella) i una nova portalada a la part central, que quedarà sense realitzar. El mur de tancament, construït amb pedra de Girona i coronat per un fris ceràmic, presenta diversos elements escultòrics de caire simbòlic. Els pavellons dels extrems combinen les argerates grises de Quart realitzats a Can Marcó, la pedra de Girona i la ceràmica vidriada de La Gabarra de la Bisbal.

  22. Ampliació de la Casa Masó

    Rafael Masó i Valentí

    Ampliació de la Casa Masó

    La impremta i la casa familiars s’implanten sobre edificis ja existents, les crugies dels quals marquen la composició i provoquen, per exemple, la diferència d’arcs d’accés i de coronaments i la inflexió que emmarca la tribuna corba. En aquesta obra, més continguda que altres de precedents, Masó treballa amb qualitat la planta baixa, reprodueix certs elements residuals de l’eclecticisme i manté un sobri pla de façana fins als divertimenti ceràmics dels balustres i la tribuna sezessionista. La reforma del 1918-19, que afegeix el cos del núm. 29 als precedents núm. 31, 33 i 35, hi va aportar una interpretació culta de les tradicionals galeries que donen al riu, encara amb recursos populars, així com un conjunt d’accés, mobiliari i interiors avui conservat. La continuïtat familiar i intel·lectual en aquesta finca desemboca el 2006 en el naixement d’una fundació impulsada pel Col·legi d’Arquitectes, l’Ajuntament i el propietari, amb un projecte d’adaptació en curs el 2008. La seva funció és l’estudi de Masó i de l’arquitectura en general.

  23. Cooperativa Odeon

    Rafael Masó i Valentí

    Cooperativa Odeon

  24. Reforma del Coro de Sarrià

    Rafael Masó i Valentí

  25. Casa Teixidor

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Teixidor

    Es tracta d’una casa de pisos de lloguer que forma part del conjunt de dependències de la farinera Teixidor. La casa Teixidor constitueix un episodi més de la recerca de les formes de la modernitat per part de Masó, en el marc d’una cultura arquitectònica col·lectiva que estava compromesa amb aquesta recerca en combinació amb la situació i els esdeveniments polítics propis de Catalunya. Masó opta per simplificar les façanes, però aposta per un tractament goticitzant dels volums que culmina amb la torre de la cantonada, coronada per una coberta cònica molt aguda, sota la qual es disposen les obertures d’unes golfes que adopten una gran importància. Masó renuncia a les seves innovacions tan personals i decideix aplicar recursos d’una tradició compartida, encapçalada per Puig i Cadafalch i que recorre a l’historicisme com a senya d’identitat arquitectònica i política.

  26. Primera Reforma de l'Edifici de la Caixa de Pensions a Girona

    Rafael Masó i Valentí

    Primera Reforma de l'Edifici de la Caixa de Pensions a Girona

  27. Urbanización S'Agaró

    Rafael Masó i Valentí

    Urbanización S'Agaró

    Urbanització projectada per Rafael Masó per a l'industrial Josep Ensesa l'any 1917, tot i que es duu a terme a partir de 1923. Masó ordena el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'integren amb les parcel·les destinades a xalets. D'aquests cal destacar Senya Blanca, per al propi Josep Ensesa, l'Hostal de la Gavina, el xalet Domus Nostrum, els xalets Ensesa, Faixat, Gorina, Roquet, Graziella, Nurimar, Elimar, Lolimar, Roca Blanca, i el xalet que l'arquitecte va dissenyar per a ell mateix. A partir de 1935, any de la mort de Rafael Masó, es féu càrrec de les obres l'arquitecte Francesc Folguera, que projectà i construí l'església, completà el passeig de ronda i transformà el restaurant de la Gavina. A la postguerra es construeixen altres cases, bàsicament obres de Folguera i de Pelayo Martínez.

  28. Casa Gispert Saüch

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Gispert Saüch

    Es tracta d’un edifici de nova planta, de planta baixa més dos pisos, a més d’una terrassa coberta. La planta baixa estava destinada a magatzems i els pisos eren habitatges. La casa incorpora les aportacions més genuïnes de Masó a la consolidació d’un llenguatge arquitectònic pròpiament modern. El volum de l’edificació queda trencat per la cantonada al biaix, amb grans obertures que deixen separats els dos panys de paret. Masó opta per l’estuc llis per a les façanes, amb un ritme ordenat de finestres retallades amb uns elements d’emmarcament molt lleus. Destaca la pilastra de maó vist adossada a una de les façanes, un element aparentment arbitrari que ajuda a resoldre l’excessiva senzillesa d’aquest pany. La coberta queda totalment separada del cos de l’edifici i projecta una ombra contundent que emfasitza el plantejament purista del conjunt.

  29. Reforma de la Casa Joaquim Vinyals

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma de la Casa Joaquim Vinyals

    Potent còrpora vuitcentista, alçada per terratinents a fi d’establir-hi el seu estatge a la ciutat després de la reforma urbana que donà lloc al nou carrer. Tingué una de les millors escales de la ciutat fins que hi fou inserit un —malgrat tot, sensible— volum d’ascensor, i presenta un ordre de façana reformat que incorpora estranyes versions de guardapols i modillons. A la seva parcel·la, de profunditat notable, hi ha un edifici d’apartaments previst en 1983 per a tapar una mitgera, opac al carrer i amb galeries obertes al sud.

  30. Senya Blanca

    Rafael Masó i Valentí

    Senya Blanca

    El xalet Ensesa és situat dins la urbanització de S'Agaró en una parcel·la amb vistes al mar a la punta d'en Pau. Es tracta del primer xalet de la urbanització. Aquest edifici va marcar la imatge de la resta de cases de S'Agaró. Casa de planta baixa i pis, d'estil noucentista. Té grans porxos, amb arcs de mig punt i finestres esculpides procedents de vells casals renaixentistes. L'any 1916 Josep Ensesa i Pujades compra uns terrenys sobre la platja de Sant Pol per fer-s'hi una casa. A causa de les mesures del terreny, l'arquitecte Rafael Masó projecta una petita urbanització a l'any 1917. El projecte queda aturat fins l'any 1923, quan el fill de Josep Ensensa Pujades, Josep Ensesa Gubert reprèn la idea. El projecte de Senya Blanca és de 1923-24 i la urbanització s'inicià posteriorment, l'any 1929. Amb posterioritat, Francesc Folguera construeix la llotja al jardí i l'ampliació de l'edifici principal.

  31. Harinera Teixidor (Fase 3)

    Rafael Masó i Valentí

  32. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Rafael Masó i Valentí

    Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Al llarg de la seva carrera Masó projecta diverses oficines per a la Caixa de Pensions, fruit de la relació professional del seu germà Santiago amb aquesta entitat. La més interessant des d'un punt de vista arquitectònic és la de Sant Feliu de Guíxols. A la cantonada de la Rambla Vidal amb el carrer Major s'aixeca aquest edifici de planta baixa i pis, destinat a caixa d'estalvis en els baixos, i biblioteca a la planta pis. Les dues plantes estan clarament diferenciades en façana. La de baix, com a cos principal, destaca per la disposició de grans finestrals d'arcades protegides per reixes de ferro forjat. El pis presenta finestres rectangulars emmarcades per columnes de fust estriat.

  33. Hostal de la Gavina

    Francesc Folguera i Grassi, Rafael Masó i Valentí

    Hostal de la Gavina

    Complex hoteler format per diversos cossos d'edificis de diferent altura, d'un o dos pisos, amb coberta de teula, situades en una àmplia zona enjardinada. A la planta baixa hi predominen les obertures d'arc de mig punt, mentre que al primer i segon pis les finestres i balcons són amb llinda. A la zona d'accés hi ha un cos circular sobresortint, que dona unitat als mòduls principals. En destaca una escultura de Joan Rebull, la Venus de S'Agaró. Vestidors de l'Hostal La Gavina. Construcció de planta quadrada amb coberta a quatre aigües, que forma part del complex hoteler. Originàriament s'havia concebut com a xalet familiar, conegut com a Xalet Badia o antic Xalet Puiggròs. Segueix la mateixa línia estilística de tots els xalets de s'Agaró. La urbanització del paratge de S'Agaró com a conjunt residencial va ser promoguda per Comerciant gironí Josep Ensesa a partir del 1924. El projecte i les primeres construccions van ser obra de Rafael Masó, arquitecte que va dotar el conjunt d'un estil noucentista. L'hostal, promogut també per Josep Ensesa Gubert, es va inaugurar el 1932, i les obres van continuar sota la direcció de Masó, fins a la seva mort, el 1935, en què foren assumides per Francesc Folguera, qui respectà les línies generals traçades per Masó, però introduint-hi amb alguns canvis.

  34. Torre Mitjans

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Torre Mitjans

    Edificio proyectado por Pericas, con fachadas simétricas y cubierta a cuatro vertientes. Masó participó en la elección y suministro del material cerámico de los arrimaderos y pavimentos, y dibujó dos recuadros "en punto de cruz" para los pavimentos del porche y del comedor. Se conserva el mobiliario diseñado por Masó para el primer domicilio del matrimonio, en la Gran Via de Barcelona.

  35. Casa Casellas

    Rafael Masó i Valentí

  36. Cooperativa la Econòmica Palafrugellenca

    Rafael Masó i Valentí

    Cooperativa la Econòmica Palafrugellenca

    L'any 1926 Rafael Masó reforma un edifici preeexistent, per convertir-lo en cooperativa de consum per a la Societat La Económica Palafrugellense. L'edifici de planta baixa, situat en el xamfrà entre els carrers Sant Martí i Botines, està distribuït en dues parts : una de despatxos i una altra, de molt més gran, per a botiga i magatzems. El conjunt presenta coberta a quatre aigües al centre de la qual s'enlaira una llanterna, a manera de prominent cimborri, que serveix de claraboia a la sala gran. A les façanes destaca l'ús de la ceràmica vidriada i, al carrer Botines, els plafons amb relleus d'argerates de Quart al.lusius als oficis, obra de Jaume Busquets. L'any 2000 l'arquitecte Jordi Casadevall reforma aquest edifici per ubicar-hi la biblioteca pública de Palafrugell.

  37. Casa Cots

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Cots

    Projecte de magatzem de vins i habitatges en les cinc plantes superiors. L'edifici fou executat en dues fases, l'any 1924 es construeixen els baixos i, a partir de 1927 els habitatges. A la façana s'utilitzen els elements propis de l'arquitectura tradicional (ceràmica, forja, i esgrafiats) que caracteritzen l'obra de Masó. L'edifici presenta modificacions respecte el disseny inicial.

  38. Casa Ribas Crehuet

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Ribas Crehuet

    Casa de nova planta construïda en un parcel·la que resulta ampliada per la l'annexió del passatge d'Hernández. La façana de la casa Ribas-Crehuet exemplifica la voluntat de l'arquitecte per integrar-la en el context urbà, utilitzant materials tradicionals (pedra, esgrafiats i estucats) i formes derivades de l'arquitectura vernacla. L'edifici, que es conserva en bon estat, va ser rehabilitat l'any 2004.

  39. Casa Corominas

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Corominas

    L'any 1927 l'arquitecte Rafael Masó amplia i reforma l'antiga casa i magatzem de gra propietat de Carme Corominas. Es construeix un nou cos amb façana al carrer Sèquia i es reforma la façana de la plaça Marquès de Camps amb la construcció de la característica tribuna que identifica la casa.

  40. Casa Colomer

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Colomer

    Reforma integral i ampliació d'un edifici existent per a l'industrial de la construcció Joaquim Colomer. La planta baixa està destinada a botiga i els tres pisos a habitatges. En la composició de la façana predomina la verticalitat, marcada per les obertures, les franges verticals que recorren tota la llargària i el cos central que s'eleva sobre el fris. Cal destacar els tres plafons de terracuita amb relleus de Jaume Busquets, la ceràmica de la Gabarra dels rètols de la botiga i els treballs en forja de la porta d'entrada i l'òval que la corona, on apareix un colom en referència al nom del propietari.

  41. Urbanització Teixidor

    Rafael Masó i Valentí

    Urbanització Teixidor

  42. Intervencions a la Col·legiata de Sant Feliu

    Rafael Masó i Valentí

  43. Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Emili Blanch Roig, Jeroni Martorell Terrats, Rafael Masó i Valentí

    Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Establiment públic de bany situat extramurs, al peu de la ciutat i en terreny del rei. Els seus orígens es remunten a una permuta d’Alfons el Cast als Llers, en què la Suda de Lleida es bescanvia per aquesta concessió (1194); la presa de possessions àrabs fa retrobar costums i imitar arquitectures als cristians. L’edifici resulta destruït arran del setge del 1285 i es genera una nova concessió estatal, de Jaume II a Ramon de Taialà, que basteix un costós i ampli conjunt del qual ens ha arribat una part. Ja intramurs, Pere III el cedeix per contracte al metge Arnau de Sarriera el 1342. Al llarg de 190 anys queda en mans dels Capmany com a banys privats, i el 1618 les caputxines el compren per al seu convent, on es reclou i perviu fins al 1929, moment en què acaba un llarg procés d’expropiació. Aquest edifici cristià, completament romànic i amb elements de «moda» arabitzant, s’estructura seguint la seqüència tipològica nord-africana, hereva del termalisme romà. L’accés per llevant (no era l’actual) mena al vestidor (maslah o apoditeri), lloc de relació, preparació i conversa; al frigidari, amb latrines i voltes de pedra tosca; al tepidari dels massatges i, finalment, al caldari o hararà per al bany calent i de vapor. Aquest darrer limita amb l’equip tècnic, format per forn, calderes i cisternes. La seqüència gaudeix d’un sistema integrat de conducció d’aigua calenta i desguassa a una impecable claveguera existent. A Girona, el vestidor és l’espai arquitectònic més brillant, amb la piscina central per a ablucions vuitavada amb elegants columnes d’estilitzats capitells corintis, damunt de les quals s’assenta un tambor octogonal que gaudeix d’una llanterna i s’entrega en trompa cònica a l’estructura voltada de canó. Les finestres apuntades de ponent miraven al jardí. Després de la restauració del 1930, el treball recent ha estat d’investigació i d’organització de cobertes, instal·lacions i deambulatori turístic.

  44. Casa Ensesa y Farinera Monserrat

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Ensesa y Farinera Monserrat

    Entre 1906 i 1932 Rafael Masó intervé diverses vegades en el conjunt de la Farinera Montserrat. La intervenció més destacable és la reforma i ampliació de la casa per habitatge de la família Ensesa i oficines de la fàbrica, que duu a terme entre 1913 i 1915. En aquesta obra es mostra el llenguatge plenament noucentista del seu autor, en sintonia amb l'arquitectura centroeuropea del moment. De l'obra de Masó es conserven les façanes principals i l'escala interior. L'any 1932 Rafael Masó intervé novament en aquesta obra construïnt la nova tanca de la fàbrica, un exemple del gir cap el racionalisme que fa la seva última arquitectura. La resta de l'edifici va patir considerables modificacions amb la reforma de Francesc Folguera l'any 1950. Després de l'enderroc de la fàbrica i els magatzems i, d'un període d'abandó, la rehabilitació de 1995 va permetre recuperar aquesta obra per la ciutat com a Escola Municipal de Música.

  45. Casa Rafael Masó

    Rafael Masó i Valentí

    Casa Rafael Masó

    La casa Rafael Masó és situada dins la urbanització de S'Agaró, es corresponia amb el xalet IX. La parcel·la limita amb el camí de ronda, just davant de la cala Pedrosa al costat de les escales. L'edificació es col·loca a l'extrem amb el carrer Verge de Montserrat, des d'on té l'accés. El xalet consta de planta baixa i semisoterrani que aprofita el desnivell del terreny amb diversos cossos de galeries i terrasses des d'on es contemplen les vistes sobre la cala Pedrosa. Sota la galeria d'arcades de planta semisoterrani, suportat per pilars de pedra, es formalitza un sòcol de pedra que s'entrega al nivell inferior de la parcel·la. El volum principal, a tocar del carrer Verge de Montserrat, té coberta inclinada a quatre vessants. En destaca el porxo d'accés en cantonada, suportat per una columna amb fust de rombes ceràmics i capitell corinti, i un sostre a base de bigues de fusta i plafons de canya teixida. L'arquitecte Rafael Masó va construïr aquest xalet per gaudir dels estius amb la seva família.

  46. Pabellón Gaudí i Pavelló Verdaguer del Recinto Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Pabellón Gaudí i Pavelló Verdaguer del Recinto Torribera

    Se trata de dos pabellones aislados, de planta baja y planta sótano, con el jardín geométrico rodeado de zarzales y cubierta inclinada de teja plana esmaltada y elementos de hierro forjado. En las fachadas predominan las superficies enlucidas y pintadas sobre zócalos bajos de piedra natural y rústica. Las aperturas disponen de carpintería a la inglesa con profusión de divisorias y elementos formales decorativos de piedra arenisca, mientras que los porches de la fachada sur están formados por arcos de hormigón sobre pilares redondos. Los pabellones Gaudí y Verdaguer forman parte del conjunto de pabellones de la clínica mental ganador del concurso promovido por la Mancomunitat de Catalunya en 1917. Son los únicos pabellones que se construyeron según el proyecto original tanto respecto a la situación como respecto al lenguaje formal empleado. Fueron concebidos para tratar a enfermos psiquiátricos y han sufrido diversas reformas a lo largo del tiempo. Está previsto que sirvan para acoger a los laboratorios y despachos del Centro de Investigación Clínica y Centro de Ciencias y Tecnología de los Alimentos de la Universidad de Barcelona. Antes el pabellón Gaudí se llamaba Sant Pau y el pabellón Verdaguer estaba dedicado a la Virgen de Lourdes.

  47. Pabellón de la Portería del Recinto Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Pabellón de la Portería del Recinto Torribera

    Se trata de un inmueble de planta rectangular y dos pisos concebido como puerta de acceso al recinto Torribera que se constituye como eje de simetría de todo el conjunto. Los paramentos de las fachadas principales combinan el estuco con la ornamentación de piedra artificial. En medio presenta tres arcos, uno grande para el tráfico rodado y ambos lados uno más pequeño para los peatones. Presenta una cornisa que rodea todo el inmueble con gabletes neobarrocos. Cuatro prestigiosos doctores en medicina están representados mediante esculturas: Mariano Cubí, Santiago Ramón y Cajal, Emil Wilhelm Magnus Georg Kraepellin y Jean-Martin Charcot. La cubierta es de teja árabe a dos vertientes y presenta el cruce con la cubierta del cuerpo central de iguales características. La portería del recinto Torribera forma parte del proyecto que en 1917 resultó ganador del concurso promovido por la Mancomunitat de Catalunya.

  48. Clínica Mental Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Clínica Mental Torribera

    Se trata de pabellones aislados de planta baja rectangular con jardín geométrico. En las fachadas predominan las superficies enlucidas y pintadas sobre zócalos de piedra natural y rústica. Las aperturas son apaisadas. Los porches de la fachada sur se asientan sobre pilares de hormigón con elementos ornamentales neoclásicos. Las cubiertas son inclinadas a cuatro vertientes de teja árabe con un cuerpo perpendicular a dos vertientes. Estas edificaciones forman parte del conjunto de pabellones de la clínica mental ganador del concurso promovido por la Mancomunitat de Catalunya. Tanto la disposición dentro del recinto como el lenguaje formal y ornamental de los pabellones son fieles al proyecto original del año 1917. Estos pabellones acogían a enfermos psiquiátricos. El pabellón Montserrat quiere adaptarse como Centro de Interpretación del Medio. El pabellón Canigó antes se llamaba pabellón de la Inmaculada.

  49. Pabellón del Convento e Iglesia del Recinto Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Pabellón del Convento e Iglesia del Recinto Torribera

    Edificio de planta alargada, variada y compleja que se adapta a las curvas de nivel, que se resuelve mediante ejes de simetría y cuerpos retranqueados que crean un juego de volúmenes. La edificación consta de capilla con torre y pabellón de servicios general, conectados por un cuerpo abierto en la planta baja que actúa de puente. Las fachadas son muros de piedra enlucidos y pintados sobre zócalos de piedra natural rústica. En las aperturas predominan las ventanas de arco de medio punto con carpintería y elementos ornamentales. El cuerpo central que conecta la capilla y el pabellón hace las funciones de punto con tres grandes aperturas: un gran arco central que permite el paso de vehículos y dos laterales peatonales. La complejidad volumétrica del edificio se traduce en un juego de cubiertas inclinadas de teja plana esmaltada con pequeños aleros. La torre campanario de la capilla está coronada por un pináculo de base octogonal. El antiguo pabellón convento alojaba la residencia conventual de las monjas que administraban el centro psiquiátrico, y se une con un puente que forma un soportal en el acceso principal a la capilla del recinto Torribera. Este edificio de lenguaje formal y ornamental Noucentista forma parte del conjunto de pabellones ganador del concurso para la Clínica Mental en 1917. El edificio de la iglesia y pabellón convento es de estilo neo-románico con dos absidiolas y ábside central con deambulatorio donde se añade el cuerpo de la sacristía.

  50. Recinto Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Recinto Torribera

    Complejo sanitario construido en diversas fases desde 1927 y hasta 1936 que parte del proyecto ganador del concurso convocado en 1917 por la Mancomunitat de Catalunya. Este proyecto redactado por Rafael Masó y Josep Maria Pericas fue ejecutado nueve años después cuando Masó, afectado por una sanción política, no puede figurar como arquitecto de las obras, aunque consta que está trabajando al menos en los años 1926 y 1927.

  51. La Torre del Recinto Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    La Torre del Recinto Torribera

    Edificio a cuatro vientos de planta cuadrada con cubierta a cuatro aguas de teja plana cerámica y un alero pronunciado. Las fachada presenta una jerarquía de triples vanos centrales en contraposición al paramento plano y macizo. En la planta baja, aparece la puerta de acceso en forma de arco de medio punto, precedida por un porche que presenta una apertura en el centro y otra en cada uno de los laterales. En la planta piso y encima de este atrio hay un balcón con triple ventanal. En la última planta hay tres ventanas apaisadas. El edificio era la residencia del director de la clínica mental. Actualmente hace la función de centro de estudios superiores de la UNED - Terrassa y se conoce como edificio de la Torre.

  52. Pabellón Montjuïc del Recinto Torribera

    Rafael Masó i Valentí, Josep Maria Pericas i Morros

    Se trata de un edificio de una única planta rectangular, casi cuadrada, y cubierta de pabellón con un pequeño cuerpo añadido por el que se accede al interior. Los paramentos de las fachadas combinan el estuco con ornamentación de piedra artificial por la parte del zócalo. Las fachadas son muy sencillas y combinan pequeñas aperturas rectangulares atadas por un dintel de alféizar con aperturas culminadas con arco de medio punto. El tanatorio forma parte del conjunto de pabellones de la clínica mental edificado en 1917. La estructuración de los edificios y su lenguaje novecentista, homogéneo en todos los edificios originales, da lugar a un conjunto que queda distorsionado por la ampliación del centro con nuevos edificios.

  53. Reforma del Palau Reial de Torroella

    Rafael Masó i Valentí

    Reforma del Palau Reial de Torroella

Archivo (59)

  • Alçat de l'arrencada i el replà de la barana de l'escala de la Casa Gispert Saüch.

    Dibujo

    Alçat de l'arrencada i el replà de la barana de l'escala de la Casa Gispert Saüch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana de la Farinera Teixidor.

    Dibujo

    Esbós de la façana de la Farinera Teixidor.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat lateral de la Casa Vinyes Miralpeix.

    Dibujo

    Alçat lateral de la Casa Vinyes Miralpeix.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de les Escoles de Sant Gregori.

    Dibujo

    Alçat de la façana de les Escoles de Sant Gregori.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat, secció i perspectiva de l'entrada de la Casa Cots.

    Dibujo

    Alçat, secció i perspectiva de l'entrada de la Casa Cots.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Escola d'Arts i Oficis.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de l'Escola d'Arts i Oficis.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la Casa Ribas Crehuet.

    Dibujo

    Esbós de l'alçat de la Casa Ribas Crehuet.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Casa Masramon.

    Dibujo

    Alçat de la façana de la Casa Masramon.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de les lluminàries per a la Casa Corominas.

    Dibujo

    Detall de les lluminàries per a la Casa Corominas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la Casa Ensesa

    Dibujo

    Perspectiva interior de la Casa Ensesa

    © Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la Casa Ensesa

    Dibujo

    Perspectiva interior de la Casa Ensesa

    © Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del projecte per a una cooperativa a Canet de Mar

    Dibujo

    Perspectiva exterior del projecte per a una cooperativa a Canet de Mar

    © Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de la Cooperativa Odèon

    Dibujo

    Perspectiva exterior de la Cooperativa Odèon

    © Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Detall dels testos per als balcons de la Reforma del Mas El Soler.

    Dibujo

    Detall dels testos per als balcons de la Reforma del Mas El Soler.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la tanca d'accés per a la Reforma del Mas El Soler.

    Dibujo

    Alçat de la tanca d'accés per a la Reforma del Mas El Soler.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de l'ornamentació de la Casa Masramon.

    Dibujo

    Detall de l'ornamentació de la Casa Masramon.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de l'entrada de la Casa Corominas.

    Dibujo

    Esbós de l'interior de l'entrada de la Casa Corominas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch).

    Dibujo

    Alçat de la façana de la Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch).

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat lateral de la Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch).

    Dibujo

    Alçat lateral de la Reforma i Ampliació del Mas La Riba (Can Burch).

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de detall del porxo del Mas La Riba (Can Burch).

    Dibujo

    Alçat de detall del porxo del Mas La Riba (Can Burch).

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la finestra de l'escala d'accés de la Casa Salieti.

    Dibujo

    Alçat de la finestra de l'escala d'accés de la Casa Salieti.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Salieti.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Casa Salieti.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'escala de la Casa Salieti.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'escala de la Casa Salieti.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'Obertura i Reixa Ornamental de la Casa Salieti.

    Dibujo

    Detall d'Obertura i Reixa Ornamental de la Casa Salieti.

    Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Detall de la clau de volta de la Sala Athenea.

    Dibujo

    Detall de la clau de volta de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Sala Athenea.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cartell de la programació de la Sala Athenea.

    Dibujo

    Cartell de la programació de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cartell de la programació de la Sala Athenea.

    Dibujo

    Cartell de la programació de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de les lletres del rètol de la Sala Athenea.

    Dibujo

    Detall de les lletres del rètol de la Sala Athenea.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'una reixa de finestra per a la Reforma la Casa Masó.

    Dibujo

    Esbós d'una reixa de finestra per a la Reforma la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del vestíbul d'accés de la Casa Joan Casas.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del vestíbul d'accés de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Casa Batlle.

    Dibujo

    Alçat de la façana de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la façana lateral de la Casa Joan Casas.

    Dibujo

    Esbós de l'alçat de la façana lateral de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta de replanteig del paviment de la Casa Joan Casas.

    Dibujo

    Planta de replanteig del paviment de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la font del jardí de la Casa Joan Casas.

    Dibujo

    Alçat de la font del jardí de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del vestíbul del primer pis de la Casa Joan Casas.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del vestíbul del primer pis de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de la decoració interior per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibujo

    Detall de la decoració interior per a la Reforma de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Casa Batlle.

    Dibujo

    Alçat de la façana de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de l'enrajolat del menjador de la Casa Batlle.

    Dibujo

    Detall de l'enrajolat del menjador de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de la façana principal i posterior de la Casa Batlle.

    Dibujo

    Esbossos de la façana principal i posterior de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un element ceràmic per a l'ornamentació de la Casa Batlle.

    Dibujo

    Detall d'un element ceràmic per a l'ornamentació de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del detall d'un vitrall per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibujo

    Alçat del detall d'un vitrall per a la Reforma de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Estudi de decoració per a la Reforma de la Casa Masó.

    Dibujo

    Estudi de decoració per a la Reforma de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior d'un dormitori de la Reforma de la Casa Masó.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior d'un dormitori de la Reforma de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la façana de la Casa Joan Casas.

    Dibujo

    Esbós de l'alçat de la façana de la Casa Joan Casas.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana de la Casa Batlle.

    Dibujo

    Esbós de la façana de la Casa Batlle.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'accés de la Casa Masó.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'accés de la Casa Masó.

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

    Plano

    Planta del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

    Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte del Pavelló H. Porteria del Recinte Torribera

    Dibujo

    Alçat del Avantprojecte del Pavelló H. Porteria del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte Edifici L. Cuina del Recinte Torribera

    Dibujo

    Alçat del Avantprojecte Edifici L. Cuina del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Clínica Mental Torribera

    Plano

    Clínica Mental Torribera

    Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte Edifici E. Pavelló Montserrat del Recinte Torribera

    Dibujo

    Alçat del Avantprojecte Edifici E. Pavelló Montserrat del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Dibujo

    Alçat del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

    Dibujo

    Alçat del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta General del Avantprojecte del Recinte Torribera

    Plano

    Planta General del Avantprojecte del Recinte Torribera

    © Fons Josep Maria Pericas i Morros / Arxiu Històric del COAC

  • Clínica Mental Torribera

    Plano

    Clínica Mental Torribera

    Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte del Pavelló J. Administració del Recinte Torribera

    Dibujo

    Alçat del Avantprojecte del Pavelló J. Administració del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Plano

    Planta del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva General del Recinte Torribera.

    Dibujo

    Perspectiva General del Recinte Torribera.

    © Fons Josep Maria Pericas i Morros / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (77)

Rutas y Apuntes (3)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!