Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

  • 154 Viviendas Dotacionales y Equipamientos Dr. Torrent

Memoria

La ordenació del conjunt en dos edificis que flanquegen la entrada al pati d’illa, ens ve suggerida per dos aspectes primordials del programa de requeriments: el funcionament separat i autònom dels habitatges per a gent jove, dels habitatges per a gent gran i el caràcter públic de l’espai lliure interior d’illa. Obrim el pati al carrer desmaterialitzant el xamfrà –única façana que en l’eixample permet visions frontals- no només per la dimensió similar dels dos programes d’habitatge sinó també per que ens permet ressaltar la importància que pren el pati en el funcionament dels edificis: lloc comú, espai de trobada de les quatre activitats. un pati amb molta activitat, vestíbul exterior dels dos edificis d’habitatges, i de la llar d’infants. Lloc a on miren les sales polivalents dels habitatges, i per tant interactuen amb la vida del mateix. Les decisions en quant a la disposició i tractament volumètric del programa son: Disposar un edifici per a gent jove, compacte que manté la alçària de Pb+6 del carrer Indústria, tractar la seva mitgera i aprofitar la bona orientació de la planta baixa al pati per situar la llar d’infants. Disposar el programa de gent gran en un edifici mes extens, de dues ales, que arropa el pati i conforma la seva façana sud. Aconseguir amb aquesta disposició d’una terrassa al nivell de la tercera planta d’habitatge, que serveix no només com a solàrium si no com un espai polivalent addicional en primavera estiu i tardor, i un lloc adequat per organitzar reunions socials i festes. Reconèixer al carrer Navas, la presencia del passatge amb un retranqueig de 4 plantes pis que permetrà a la vegada, jugar amb l’alçaria total de l’edifici sobre aquest carrer, assolint 6 plantes d’habitatge sobre una planta baixa amb altell destinada a centre cívic i hotel d’entitats. Compensar en part, el sostre que no s’edifica dintre del gàlib del PGM i especialment els 26,60 m. de fondària que es podrien fer al passatge, per una mitja planta més d’alçària al carrer Navas i dues al passatge. En el disseny de la cèl·lula d’habitatge optem per una crugia de 7m. d’amplària, per tal de donar qualitat vital –llum i ventilació- a uns habitatges petits que gaudeixen d’una única façana d’orientació i que la seva ventilació transversal ha de ser mecànica. Partint d’un mòdul dimensional i organització similar, pels dos tipus d’habitatge, que amb una sèrie de elements diferencials, els apropen a la sensibilitat o estil de vida de joves i grans. Els grans estaran més temps en l’habitatge i en l’edifici i per tant tindran una major relació social amb la comunitat. Per tant s’inclou com element necessari una petita terrassa com extensió de l’habitatge, un armari estenedor i es procura una major intimitat del dormitori, així com un espai únic cuina-menjador-estar per alliberar-lo d’obstacles que dificulten la mobilitat. En canvi pels joves, es busca que estar i dormitori tendeixin a ser un únic espai mes polivalent i dinàmic, que faciliti diferents tipus i distribucions del mobiliari per proporcionar un major ventall de possibilitats d’utilització. En aquest cas, -pensant en una economia de medis- no es grafien terrasses ni estenedors ja que sembla que no son estrictament necessaris . En els dos casos es proposa un àmbit de bany-vestidor-bugaderia que allibera al dormitori de la roba i les seves servituds i permet guanyar al dormitori una paret més.

Autor: ONL Arquitectura

Fuente: Mostres d'arquitectura

Autores

Sobre el Mapa