COAC

Esp

Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Edifici aïllat que, juntament amb la casa Teresa, forma un conjunt envoltat per un ampli jardí i situat prop de l'estació del ferrocarril. És un edifici de planta complexa, resultat de les nombroses ampliacions que ha experimentat. És de dues plantes al cos central posterior i d'una a la resta. La coberta és a quatre vessants, plana o de volta de canó rebaixada. Sobresurt de la construcció una llanterna en forma de cúpula semiesfèrica amb tambor cilíndric damunt una base octogonal. La façana principal és simètrica. Presenta un pòrtic d'accés centrat, amb frontó circular amb relleus. Als costats s'obren finestres dobles allindades i separades per pilastres acabades en capitells campaniformes que recorren tota la façana. Els paraments presenten esgrafiats. Una cornisa perimetral amb palmetes recorre el conjunt de la façana. La part posterior és simètrica en el cos central i asimètrica en els cossos laterals, inacabats. Decorativament utilitza elements neogrecs i neoegipcis. Al pòrtic h ha dues escultures, una del poeta Cabanyes, esculpida per Campeny i l'altra de l'arquebisbe Armanyà, obra de Fuxà.

El sr. Gumà i Ferran va cedir els terrenys per a la construcció de la biblioteca-museu l'any 1881. L'any següent s'iniciaren les obres segons projecte del mestre d'obres Jeroni Granell. L'acabament i inauguració del nou edifici data de 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana. Tres anys més tard se'n va fer una ampliació, dirigida per l'arquitecte B. Pollés i Vivó. Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per J. M. Miró i Guibernau. El 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca i el 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós, reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura. El 1981 l'Ajuntament portà a terme noves obres de reforma i condicionament. Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres re restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Bonet i Correa.

La imatge escultòrica de l'arquebisbe Armanyà es va col·locar l'any 1887. La del poeta Cabanyes s'instal·là sis anys després.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, acull una col·lecció d'obres d'art i més de 22.000 volums. Víctor Balaguer va llegar-la a la vila l'any 1900.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Biblioteca Museu Víctor Balaguer

    Jeroni Granell i Mundet

    Biblioteca Museu Víctor Balaguer

    Edifici aïllat que, juntament amb la casa Teresa, forma un conjunt envoltat per un ampli jardí i situat prop de l'estació del ferrocarril. És un edifici de planta complexa, resultat de les nombroses ampliacions que ha experimentat. És de dues plantes al cos central posterior i d'una a la resta. La coberta és a quatre vessants, plana o de volta de canó rebaixada. Sobresurt de la construcció una llanterna en forma de cúpula semiesfèrica amb tambor cilíndric damunt una base octogonal. La façana principal és simètrica. Presenta un pòrtic d'accés centrat, amb frontó circular amb relleus. Als costats s'obren finestres dobles allindades i separades per pilastres acabades en capitells campaniformes que recorren tota la façana. Els paraments presenten esgrafiats. Una cornisa perimetral amb palmetes recorre el conjunt de la façana. La part posterior és simètrica en el cos central i asimètrica en els cossos laterals, inacabats. Decorativament utilitza elements neogrecs i neoegipcis. Al pòrtic h ha dues escultures, una del poeta Cabanyes, esculpida per Campeny i l'altra de l'arquebisbe Armanyà, obra de Fuxà. El sr. Gumà i Ferran va cedir els terrenys per a la construcció de la biblioteca-museu l'any 1881. L'any següent s'iniciaren les obres segons projecte del mestre d'obres Jeroni Granell. L'acabament i inauguració del nou edifici data de 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana. Tres anys més tard se'n va fer una ampliació, dirigida per l'arquitecte B. Pollés i Vivó. Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per J. M. Miró i Guibernau. El 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca i el 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós, reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura. El 1981 l'Ajuntament portà a terme noves obres de reforma i condicionament. Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres re restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Bonet i Correa. La imatge escultòrica de l'arquebisbe Armanyà es va col·locar l'any 1887. La del poeta Cabanyes s'instal·là sis anys després. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, acull una col·lecció d'obres d'art i més de 22.000 volums. Víctor Balaguer va llegar-la a la vila l'any 1900.

  2. Ampliació Salas Isabel i Maria de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

    Bonaventura Pollés i Vivó

    Ampliació Salas Isabel i Maria de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

  3. Ampliació Sala Silvela de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

    Josep Maria Miró i Guibernau

    Ampliació Sala Silvela de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Archivo (16)

  • Perspectiva de la façana principal de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

    Dibujo

    Perspectiva de la façana principal de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

  • Plantilla del replanteig d'esgrafiats de façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

    Plano

    Plantilla del replanteig d'esgrafiats de façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

  • Esgrafiats de façana nord-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 1 - Gran Art.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana nord-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 1 - Gran Art.

  • Esgrafiats de façana nord-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 2 - Gran Art.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana nord-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 2 - Gran Art.

  • Esgrafiats de façana nord-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 3 - Gran Art.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana nord-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 3 - Gran Art.

  • Esgrafiats de façana nord-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 4 - Gran Art.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana nord-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 4 - Gran Art.

  • Esgrafiats de façana nord de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 5 - Museu.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana nord de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 5 - Museu.

  • Esgrafiats de façana nord de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 9 - Arts Sumptuàries.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana nord de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 9 - Arts Sumptuàries.

  • Esgrafiats de façana sud-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 10 - Història de les Ciències.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana sud-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 10 - Història de les Ciències.

  • Esgrafiats de façana sud-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 11 - Història de les Ciències.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana sud-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 11 - Història de les Ciències.

  • Esgrafiats de façana sud-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 12 - Història de les Ciències.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana sud-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 12 - Història de les Ciències.

  • Esgrafiats de façana sud-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 13 - Història de les Ciències.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana sud-est de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 13 - Història de les Ciències.

  • Esgrafiats de façana sud de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 14 - Biblioteca.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana sud de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 14 - Biblioteca.

  • Esgrafiats de façana sud-oest de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 15 - Literatura i Poesia.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana sud-oest de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 15 - Literatura i Poesia.

  • Esgrafiats de façana sud-oest de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 16 - Literatura i Poesia.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana sud-oest de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 16 - Literatura i Poesia.

  • Esgrafiats de façana sud-oest de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 17 - Literatura i Poesia.

    Dibujo

    Esgrafiats de façana sud-oest de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Composició 17 - Literatura i Poesia.

Obras Relacionadas

Conjunto Biblioteca Museu Víctor Balaguer