Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum EdittioBuzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.
- Autor:
- Francesc d'Assís Berenguer i Mestres
- Antoni Gaudí i Cornet
- Fecha:
- 1895 - 1900
- Tipo:
- Dibujo
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.
- Autor:
- Francesc d'Assís Berenguer i Mestres
- Antoni Gaudí i Cornet
- Fecha:
- 1895 - 1901
- Tipo:
- Dibujo
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
Memoria
Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.
El celler Güell, que en realitat és un conjunt d'edificacions (celler, habitatges i capella) és una edificació modernista situada al nucli del Garraf, al municipi de Sitges. L'autoria i la datació del conjunt ha estat objecte de controvèrsia; mentre alguns l'atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres a l'última dècada del 1800, altres diuen que Gaudí va ser-ne coautor.
Per a la seva construcció es va emprar la pedra, el maó i el ferro forjat. Es tracta d'una obra construïda d'acord amb els postulats estètics del modernisme, en la seva vessant gaudiniana. En són elements característics els arcs parabòlics, la utilització del ferro forjat i de l'obra vista, l'asimetria compositiva i l'ús del vocabulari de l'arquitectura medieval. La composició del conjunt és orgànica, i el mur lateral i la teulada s'unifiquen en un únic prisma triangular.
El conjunt aglutina formes com estranyes entre sí, però gràcies als arcs, s'aconsegueix una visió unificada. En aquest conjunt hi ha molts dels trets identificadors de l'estil de Gaudí. La seva empremta queda palesa a les xemeneies especialment.
En un dels extrems del conjunt hi ha les restes d'una torre de defensa del segle XV, situada al costat de la masia original.
Les referències documentals sobre aquest conjunt són poc clares i han estat objecte d'hipòtesis diverses. No hi ha acord entre els autors sobre el període concret de construcció del celler (Mackay, 1888; Bassegoda, 1900-1904) ni sobre la paternitat del projecte, atribuït en general a Francesc Berenguer, però que J. Bassegoda valora com a fruit de la col·laboració entre aquest arquitecte i el seu mestre Gaudí. De fet, la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sitges indica que el 21-10-1889 es va fer la sol·licitud de construcció d'una bodega a la part posterior de la casa de la finca propietat d'Eusebi Güell i Bacigalupi, situada a la quadra de Garraf. En un primer moment, Eusebi Güell va voler construir un pavelló de caça, però finalment va desestimar l'opció per construir-hi un celler, ja que tenia diverses explotacions vinícoles a la zona del Garraf.
L'autorització va ser concedida el 28-11-1889. A l'esmentat document no es fa referència a l'arquitecte que hauria d'encarregar-se de l'obra. D'altra banda, Bassegoda esmenta en una publicació recent sobre Gaudí, l'existència d'un plànol signat per Gaudí i presentat a l'Ajuntament de Sitges, el 1895, que correspon al celler construït.
Autores
Sobre el Mapa
Constelación
Archivo
-
Dibujo
Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.
-
Dibujo
Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.