Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Reus 21.07.1866 - Barcelona 08.02.1914. Va començar a cursar els estudis d’arquitectura l’any 1881-82 a la Escuela de Arquitectura i els va continuar amb certa irregularitat fins al gener de 1888 en què els va abandonar definitivament sense obtenir el títol d’arquitecte. En Francesc Berenguer tenia més aptituds per les assignatures de caràcter gràfic que per d’altres més tècniques o de càlcul. El fet d’haver abandonat la carrera sense rebre la suficient formació científica i indispensable per l’exercici de la professió, no li va suposar cap obstacle, ja que, sobre l’any 1887, va tenir l’oportunitat d’anar al taller d’en Antoni Gaudí i, per la via de la praxis, va adquirir aquells coneixements que no va aconseguir per la via acadèmica completant així la seva formació. Amb el temps va arribar a tenir una estreta relació d’amistat amb Gaudí, i va col·laborar intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i de la Colònia Güell. Entre les seves obres destaquen el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona, la casa Gaudí al Parc Güell, el Celler Güell a Garraf, la casa torre El Poal a Castelldefels, o l’església de Can Aguilera a Piera. D’altra banda, és habitual trobar projectes seus signats per Gaudí, Miquel Pascual, Audet, Balcells i Buigas entre d’altres més, donat que al no tenir el títol d’arquitecte no podia signar els projectes. Al llarg de la seva trajectòria professional es distingeixen dues facetes ben diferenciades: la vessant arquitectònica i la decorativista. Cal dir que, en aquesta última, va aconseguir un alt nivell professional.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (20)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (20)

  1. Can Soler de la Torre

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Situada en el recinto de la Colonia Güell, corresponde a una gran edificación formada por un cuerpo principal, más otros adosados al norte, este y oeste. Tiene una capilla con advocación a la Virgen de los Dolores en el lado occidental. El edificio principal es de planta basilical con planta baja, primer piso y buhardilla, con tejado a tres aguas hecha de tejas de cerámica árabe. La fachada principal está orientada a sur y en la planta baja se encuentra la puerta de acceso, hecha con arco de medio punto definido por dovelas de piedra vista. En la dovela central está esculpida la fecha 1692 y encima, de relieve, lo que parece un sol. Desgraciadamente está parcialmente arrasado por la construcción del balcón del primer piso, correspondiente a una reforma posterior. Aún en la planta baja y a ambos lados de la puerta, hay ventanas con rejas de forja; la de poniente es de mayores dimensiones y tiene esculpidas cruces y rosetas en el dintel. En la planta piso, encima de la puerta y de cada una de las dos ventanas, hay tres balcones con jambas y dintel de piedra con inscripciones. A cada lado de los balcones laterales hay una galería de arcos de medio punto. Por lo que se refiere a las inscripciones en el dintel del balcón central, se lee Iesus Maria y Antoni Solé, separados ambos nombres por un monograma IHS. En la ventana oeste se encuentra la fecha 1700 y una orla con el monograma IHS, y en la ventana este se lee 1622 y un motivo escultórico con el monograma IHS. Por último, encima del balcón central encontramos el desván, donde hay un conjunto de cinco ventanas de arco de medio punto que arrancan de una imposta corrida que las recoge todas. Aún en la fachada principal, existen más elementos de interés. A levante, debajo de la ventana, hay un pequeño fregadero de piedra arenisca empotrada, y encima hay un bloque de piedra que soportaba un pico y la fecha 1778, sobre el cual hay unas letras ilegibles. A poniente de la puerta principal, hay un banco corrido de obra con zócalos con baldosas esmaltadas de cartabón en verde y blanco. La puerta principal tiene una doble puerta de hierro forjado, de media altura, que servía para cerrar el acceso cuando la contraventana grande de madera estaba abierta. Por último, también en la fachada principal, entre los balcones del primer piso se encuentran los restos de dos relojes de sol gemelos. También destacan los acabados de las chimeneas del edificio principal, con ornamentaciones claramente modernistas. El cuerpo principal tiene adosado a norte otro edificio, con planta baja y dos plantas piso con fachada al parque urbano de la colonia. En la planta baja, las aperturas son pequeñas y sin ornamentación. En la planta piso destaca un balcón central apoyado sobre ménsulas metálicas con una apertura con arco rebajado con una gran vidriera. Tanto a levante como poniente de éste, hay un balcón y una ventana con las aperturas protegidas con guardapolvo. En la planta superior hay pequeñas aberturas bajo el alero de la cubierta. La fachada lateral de levante está abierta con seis ventanas de arco de medio punto que corresponden a una de las galerías de la planta piso. La galería de poniente está cerrada por la fachada lateral, ya que se ha adosado un cuerpo anexo. El forjado de madera que cubre la sala de la galería se encuentra en bastantes buenas condiciones. Formando un ángulo recto en el sector de poniente de la masía, hay una capilla con advocación a la Virgen de los Dolores con la cubierta a dos aguas. Tiene un acceso desde la Plaza de la Masía, a través de una puerta rectangular definida de sillares y dintel de piedra. Por encima hay un óculo que respeta el eje central de la fachada que está coronada por una cornisa curvada y tiene una espadaña en el lado oeste. En ángulo con la capilla se encuentran las instalaciones y almacenes con una cisterna seca donde hay una escultura de piedra en forma de sol llamada "El Soley", que parece un viejo reloj de sol, pero su emplazamiento actual está en la sombra. En origen la construcción debió de ser una torre defensiva, de hecho, en 1444 aparece como Torre Burguesa, y durante cuatro siglos fue propiedad de la familia Soler. Según se desprende del dintel de la ventana este del piso en la fachada principal, en 1622 Antoni Soler de la Torre emprendió la primera gran reforma, para convertirla, seguramente, en una masía de tres crujías, con una planta similar a la que nos ha llegado hoy. Por lo tanto, es verosímil pensar que la construcción original tuviera una gran entrada en el cuerpo central, bodega, establo y cocina en los bajos, la sala encima de la entrada, que distribuía las cámaras dispuestas a ambos lados, y el desván en lo alto. Antoni Soler fue uno de los cabecillas de la revuelta campesina llamada de los Barretinas (1687-1689) y, debido a su rebeldía, fue asesinado el 2 de diciembre de 1689, y se mandó derribar Can Soler y echar sal en sus tierras. Su hijo Antonio y su yerno, Joan Roure, recuperaron el edificio por gracia especial del Rey. Las inscripciones de la llave del portal adovelado "1692" y del dintel del balcón de la banda oeste de la fachada principal "1700" remiten a la época en la que vivieron estos dos propietarios. Tras la orden de aterrizaje, la casa se reconstruyó o rehizo, y posiblemente los dinteles con las cruces y rosetas, que son de carácter medieval, debían ser reaprovechadas y pertenecían a la antigua torre. A partir de ese momento, la masía se convirtió en una de las más prósperas de la comarca. Seguramente en el siglo XVIII y coincidiendo con la ascensión económica de la familia ya se había construido la capilla dedicada a la Virgen de los Dolores. En la década de 1740 la familia había dejado las tierras en manos de masoveros para residir en Sant Boi y después, hacia 1826, se instaló en Barcelona. A mediados del siglo XIX los Soler empezaron a contraer deudas y, en 1860, tras la muerte de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, su hermano pequeño, Joan, vendió la finca al industrial Joan Güell i Ferrer, cuando era la más extensa del término de Sant Boi de Llobregat. En 1890, el hijo de Joan Güell, Eusebi Güell, comenzó la construcción de la Colonia Güell en los terrenos de Can Soler, que quedó rodeada por la fábrica textil en el sur y por las casas de los trabajadores a noroeste. Poco después, Güell encargó la reforma del interior de la casa a Francesc Berenguer i Mestres, colaborador de Antoni Gaudí, para hospedar a la familia durante sus estancias ocasionales. Levantó arcos parabólicos, como el que da acceso a la capilla desde la masía, modernizó el lavabo y la cocina, y dotó a algunos cuartos del piso con chimenea. También renovó el comedor con arrimadores de madera, una chimenea y aplicaciones de madera y hierro en el techo, del centro del cual cuelga una lámpara de hierro y vidrio, cuyo diseño algunos estudiosos atribuyen a Gaudí. Entonces, la vieja capilla de los Dolores sirvió de iglesia a los trabajadores de la colonia, hasta que no se abrió al culto el templo proyectado por Gaudí, dedicado al Sagrado Corazón en 1915. En 1892, Güell logró segregar la finca, que entonces ya constaba en el término municipal de Santa Coloma de Cervelló, de la jurisdicción parroquial de Sant Boi y unirla a la de Santa Coloma. Durante la Guerra Civil Española, Can Soler fue utilizada como sede del Ayuntamiento. En la década de 1960, los Güell se vendieron la masía a Teresa Farré i Pedret, y en 1998 la compraron Fèlix Sánchez y Janin Vacassy. Parte de la decoración interior de la planta noble podría atribuirse a Francesc Berenguer i Mestres. Entre las edificaciones vinculadas a la finca, también existe una antigua mina de agua que va paralela al camino de Can Ros. También conocida como "La Masia".
  2. Ca l'Ordal

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver

    Ca l'Ordal

    Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta. La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió. A l'interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l'edifici i nous usos en l'espai l'ha modificat.
  3. Ajuntament de Gràcia

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Ajuntament de Gràcia

    L'edifici fou construït a la segona meitat del segle XIX, en diverses fases constructives i tenia un marcat aire neoclassicista. Cap al 1905-1906 Francesc Berenguer i Mestres -habitual col·laborador de Miquel Pascual i arquitecte municipal de la vila- fa una primera modificació de l'edifici; n'augmentà l'alçada i la dotà d'una nova façana que substitueix l'antiga, de caràcter neoclacissista. Francesc Berenguer i Mestres va iniciar els seus estudis d'arquitectura, però mai no els va acabar; raó per la qual els seus projectes havien d'anar signats per altres arquitectes. Va treballar amb Antoni Gaudí, de qui era amic. Berenguer i Mestres va beure de la barreja dels corrents modernistes de l'època i va crear un estil propi fruit de la seva minuciositat en el tractament dels detalls. L'edifici de l'Ajuntament de Gràcia s'inscriu dins de la concepció arquitectònica amb una façana de composició plana i simètrica, i un plantejament volumètric senzill. Recupera materials de l'arquitectura popular catalana com el maó, la forja i la pedra, però també utilitzà la maçoneria combinada amb el maó o amb la pedra com a definidora de les cantonades. Per la seva sofisticació, els dissenys de forja amb doblegaments axials, les llaceries i les formes serpentejants són magistrals com es veu a alguns elements decoratius del conjunt, com l'escut de la façana. Originàriament el balcó corregut del pis principal presentava una barana de pedra que fou substituïda per la de ferro que encara es conserva avui dia. El saló de la planta primera, actual sala d'actes es va construir segons la placa conservada a sobre d'una de les portes l'any 1882. Una altra placa recorda el seu passat, concretament l'any 1967 quan s'anomenava "Sala Nuestra Señora de Gracia".
  4. Bodegas Güell

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Bodegas Güell

    Se trata de una pequeña construcción destinada a almacenar los vinos criados en la finca que Eusebi Güell tenía en el Garraf. La construcción está formada por tres órdenes de arcos parabólicos que decrecen a medida que suben, de forma que, en conjunto, forman una cubierta a dos vertientes muy empinada. La bodega se emplaza junto a la carretera, junto a un gran desnivel. Toda la fábrica es de mampostería de piedra pómez, con refuerzos monolíticos en las esquinas, y descargada audazmente en algunos puntos, como en la entrada de la capilla del nivel superior. Si bien desde siempre se había atribuido su autoría a Francesc Berenguer, es evidente la intervención de Gaudí en algunos detalles a escala más pequeña, como las chimeneas, la puerta de acceso o las celosías. El nivel intermedio, que acoge la vivienda del administrador, enlaza con la cota de la calle y con el acceso, donde la vertiente de la cubierta se levanta suavemente y forma un perfil similar a una pagoda.
  5. Casa Francesc Cama

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Miquel Pascual i Tintorer

    Casa Francesc Cama

    La casa Francesc Cama es troba ubicada a l'illa d'habitatges del districte de Gràcia delimitada pels carrers Gran de Gràcia, Santa Eugènia, Sant Cristòfol i la travessera de Gràcia. Disposa d'una façana principal afrontada al carrer Gran de Gràcia des d'on es produeix l'accés principal, una façana secundària afrontada al carrer Santa Eugènia, i una façana interior afrontada al pati de l'illa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, tres plantes pis i terrat transitable. L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala de veïns. La façana principal estructura les seves obertures en dos eixos dobles verticals de ritme regular separats per una ampla franja vertical situada al damunt de la porta d'accés, formant una composició axial al voltant de l'accés principal. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals amb parament de pedra. El portal central de gran alçada i rematat per un arc escarser, dona accés a l'escala de veïns, mentre els dos portals laterals corresponen a les botigues de la planta baixa. Aquestes estan dividides en dues parts per una pilastra de fosa amb capitell vegetal. El parament de la resta de la façana està recobert per un morter de color verd clar on destaca, a l'alçada del primer pis, un esgrafiat d'ornament tentacular que conté la data de construcció. La planta principal té un balcó corregut rematat als extrems per tribunes poligonals de rajoleta. En aquestes tribunes brillen especialment els vitralls policroms del seu tancament, de temàtica floral. La resta de balcons, alineats en parelles, presenten una planta ondulada i són tancats per baranes de ferro forjat. Les obertures presenten sotabalcons de trencadís de colors i un emmarcament escultòric. El coronament, que serveix de barana al terrat, manté la divisió amb dos falsos frontons esglaonats resseguits per una motllura. La façana secundària, afrontada al carrer Santa Eugènia, presenta un sistema compositiu similar a la principal. També està dividida en quatre eixos verticals d'obertures, però amb menys voladís. El pis principal té un ondulat balcó corregut. La façana que dona al patí interior se soluciona amb galeries de cristall, sustentades per pilastres de fosa. El vestíbul i el celobert central és l'espai que dona accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, espai de planta rectangular amb els terres revestits de marbre blanc i arrimadors de rajoleta ceràmica, però el que destaca especialment és un elaborat fals sostre de guix. Depassant una porta trobem el celobert central, amb l'ascensor, la caseta de fusta de la porteria i l'escala de veïns.
  6. Centro Moral de Gràcia

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Centro Moral de Gràcia

    El Centre Moral de Gràcia es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Ros de Olano, Gran de Gràcia, Montseny i Pere Serafí. És la seu d'una associació cultural del segle XIX. Té una única façana exterior afrontada al carrer Ros de Olano des d'on es produeix l'accés principal. La finca és de planta en forma de L i disposa d'un llarg passadís que comunica les estances laterals de la dreta i amb el fons de la parcel·la on hi ha un petit teatre. L'edifici consta de planta baixa més dos plantes pis. La façana té una composició d'obertures de tres eixos verticals, sent el central el protagonista al disposar del balcó i l'obertura més gran. Té una planta baixa amb obertures molt verticals emmarcades amb maó vist com la major part de la façana. Apareixen arcs escarsers sobre les finestres i arc carpanell sobre el portal d'accés. En planta pis apareix el balcó central amb llosana ovalada formada per cinc filades de maó vist en voladís una sobre l'altre. Aquest balcó es completa amb barana de ferro forjat i obertura descarregada mitjançant un arc de llibret de totxo, solució emprada també en altres obertures menors, com la sèrie que conforma la galeria del segon pis. La teulada és plana amb terrat del qual surt un àtic a línia de façana. El remat perimetral de la façana és un mur també de maó vist que fa de barana i està força ornat amb elements de maó semblant merlets. Artísticament cal destacar el treball de maó utilitzat en aquesta obra, ja que amb una tècnica molt acurada soluciona tots els elements de la façana amb aquest sol material: arcs, emmarcaments, trencaaigües i remats. També són notables les complexes baranes de ferro forjat dels balcons i els suports de ferro de les banderes i llums de la façana. L'edifici es considera modernista pel tipus d'estil de les decoracions i el domini en la utilització del maó i el ferro. Dins de l'estil modernista, el tipus de composició de façana té influència medievalista pel domini del ple sobre el buit i el remat amb merlets.
  7. Can Pou Alt

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Can Pou Alt

    Habitatge aïllat, en un paratge natural de gran bellesa, al principi de la serra del Garraf i lleugerament urbanitzat. L'ús significatiu dels materials i la volumetria lliure, irregular, delaten la influència de Gaudí damunt del seu deixeble Berenguer. La implantació damunt d'un terreny en pendent afavoreix la partició del conjunt en uns volums de basament, la planta principal, amb les obertures més grans, i el cos de golfes, amb les petites obertures corregudes, de tradició pairal. Construïda per al Comte Güell, mecenes de Gaudí i propietari de vinyes i terrenys a la zona del Garraf, no lluny d'on Gaudí, amb la col·laboració del mateix Berenguer, va fer el cèlebre celler al terme de Sitges.
  8. Viviendas Or 44

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Viviendas Or 44

    L'edifici d'habitatges situat al carrer Or, 44 es troba ubicat al Districte de Gràcia, a una illa de cases delimitada pels carrers Torrijos, Torrent d'en Vidalet, Sant Lluís i Or, amb l'accés principal encarat a la plaça Virreina. Es tracta d'un edifici d'habitatges que Joan Baptista Rubinat i Planas va encarregar a Francesc Berenguer Mestres a inicis del segle XX, tot i que, donat que encara no disposava del títol d'arquitecte. el projecte va ser signat per Joan Rubió i Bellver. De planta rectangular amb pati al darrera, té la caixa d'escales al centre i, alineats amb aquesta, dos petits patis de llum. L'estructura en alçat presenta planta baixa i cinc pisos, amb terrat pla transitable tancat per una barana de ferro forjat. La façana presenta una composició plana i simètrica, amb llurs obertures disposades en quatres eixos verticals i cinc horitzontals de ritme regular. A la planta baixa s'hi troben quatre portals idèntics, tots configurats per matxons de pedra suaument motllurats on descarreguen quatre arcs angulars de maó. El portal d'accés al vestíbul de la finca, localitzat a la part més occidental, presenta la porta enretirada de l'aplom de la façana. A la resta de pisos hi ha quatre balcons amb llosanes, de perfil sinuós, que mostren a la part inferior les biguetes de ferro que sustenten els revoltons, decorats amb trencadís. Aquests balcons tenen un minuciós tancament de ferro forjat, amb els barrots ondulats i enllaçats. També marquen els quatre eixos verticals, sent coronats al terrat per uns aguts pinacles de maó vist i un treballat suport de ferro forjat per subjectar la politja. A partir de la primera planta, excepte als emmarcaments de maó que envolten les obertures i el coronament de l'edifici, el parament de la façana està cobert amb morter i decorat amb esgrafiats bicolors de motius florals i geomètrics.
  9. Casa del Maestro i Escuela

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Casa del Maestro i Escuela

    Vivienda que es el conjunto o contrapunto de su edificio complementario, la Escola. Está construido con loseta de piedra y tiene las aperturas, las esquinas, una franja alta y el torreón remarcados con ladrillo visto, acentuando aún más la variedad de niveles, terrazas y tejados que le dan una apariencia de "castillo mágico" y enmascarando una sencilla planta en forma de L. El desnivel del terreno favorece su aspecto complicado favoreciendo las diferentes escalerillas, entrada, comunicación con la Escuela, acceso trasero del patio privado al primer piso, y creando una diferencia de un piso entre la parte delantera y la trasera. Los tejados son de teja esmaltada en verde y negro, y en la chimenea hay, en cerámica vidriada, la fecha de construcción (1911). El historicismo es patente. En marzo de 1890 se puso la primera piedra y se señalaron los cimientos de la nueva fábrica de algodón que Eusebi Güell y Ferran Alsina instalaron en el término de Santa Coloma de Cervelló a fin de que "de esta manera el obrero se encontrara en mejores condiciones higiénicas de habitación y de alimentos...". Esto comportó la construcción de una auténtica colonia en la que no podía faltar la Escuela y la Casa del Maestro. Dotada de las mejores condiciones que se daban en su momento, en 1987, la Escuela todavía seguía funcionando, si bien la Casa del Maestro ha visto fragmentado su interior en dos viviendas que respetan totalmente su estructura.
  10. Rectoria de l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Rectoria de  l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Interessant tractament de les façanes de pedra, que harmonitza amb l'església adjacent i amb les tanques que delimiten el solar. L'edifici, de semisoterrani i tres pisos, juga amb l'esglaonament de volums, sobre tot a la zona d'entrada, on una escaleta porta a un porxo sostingut per una senzilla columna de capitell jònic. Les façanes combinen simetria i asimetria. Es construeix alhora que la nova parròquia de Santa coloma, amb la que forma conjun

Archivo

  • Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Dibujo

    Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Dibujo

    Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (18)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.