Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Reus 21.07.1866 - Barcelona 08.02.1914. Va començar a cursar els estudis d’arquitectura l’any 1881-82 a la Escuela de Arquitectura i els va continuar amb certa irregularitat fins al gener de 1888 en què els va abandonar definitivament sense obtenir el títol d’arquitecte. En Francesc Berenguer tenia més aptituds per les assignatures de caràcter gràfic que per d’altres més tècniques o de càlcul. El fet d’haver abandonat la carrera sense rebre la suficient formació científica i indispensable per l’exercici de la professió, no li va suposar cap obstacle, ja que, sobre l’any 1887, va tenir l’oportunitat d’anar al taller d’en Antoni Gaudí i, per la via de la praxis, va adquirir aquells coneixements que no va aconseguir per la via acadèmica completant així la seva formació. Amb el temps va arribar a tenir una estreta relació d’amistat amb Gaudí, i va col·laborar intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i de la Colònia Güell. Entre les seves obres destaquen el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona, la casa Gaudí al Parc Güell, el Celler Güell a Garraf, la casa torre El Poal a Castelldefels, o l’església de Can Aguilera a Piera. D’altra banda, és habitual trobar projectes seus signats per Gaudí, Miquel Pascual, Audet, Balcells i Buigas entre d’altres més, donat que al no tenir el títol d’arquitecte no podia signar els projectes. Al llarg de la seva trajectòria professional es distingeixen dues facetes ben diferenciades: la vessant arquitectònica i la decorativista. Cal dir que, en aquesta última, va aconseguir un alt nivell professional.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (20)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (20)

  1. Can Soler de la Torre

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Masía tradicional dentro de los diferentes tipos del II del esquema de Danés i Torras, con tejado a dos vertientes, con aguas a ambos lados y una pequeña visera alero en la fachada. No hay documentada la fecha de su construcción, pero de las dos fechas que constan en la fachada, en el dintel de las ventanas del primer piso, la más antigua corresponde a 1622, la otra 1700 y podría ser de una remodelación posterior. En el centro, en el dintel del balcón está el nombre: "Antoni Solé". Este nombre se mantuvo incluso cuando ya estaba en poder del señor Güell, le llamaban Can Soler de la Torre. Toda la colonia está construida en los terrenos que correspondían a la heredad de la masía. En 1914, A. Gaudí la decoró totalmente sin desfigurar su estructura ni su aspecto externo. En la parte derecha de la casa se encuentra la capilla y en ángulo, las instalaciones y almacenes con una cisterna seca donde hay una escultura de piedra en forma de sol llamada "el Soley" que hace pensar en un viejo reloj de sol, si bien su emplazamiento es dudoso, puesto que prácticamente todo el día está a la sombra. El Soley Curiosa escultura en forma de sol que se asocia desde tiempo inmemorial a la Masía de Can Güell, pero de la que no hay otra referencia. En principio, el hecho de tener un agujero en el lugar donde estaría la boca, hace pensar en un reloj de sol. En este caso el emplazamiento actual no sería éste, pues le toca la sombra. También se podría aventurar una especie de distintivo-blasón improvisado del propietario inicial que se decía, tal y como se lee en la fachada de la masía, Antoni Solé y que dio nombre a la casa, a tal punto que cuando la finca era propiedad de A. Güell todavía se llamaba Can Soler de la Torre. El municipio de Santa Coloma de Cervelló ha sido tradicionalmente un término agrícola. La industrialización no llegó hasta que Eusebi Güell instaló en los terrenos de su propiedad la colonia textil. Es por eso por lo que en el término hay bastante cantidad de masías y casas rústicas señoriales desde la Edad Media. Ésta es una de las más conocidas. Denominada en un principio Can Soler de la Torre, pasó a manos de los Güell a principios del siglo XIX, sin embargo, mantuvo su nombre antiguo hasta que se instaló la fábrica de tejidos de algodón, cuando por identificación con la colonia, se la empezó a llamar Mas Güell. Las únicas referencias anteriores que existen son las fechas de los dinteles de las ventanas (1622 derecha y 1700 izquierda) y el nombre grabado en la del medio: Antoni Solé.
  2. Ca l'Ordal

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver

    Ca l'Ordal

    Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta. La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió. A l'interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l'edifici i nous usos en l'espai l'ha modificat.
  3. Bodegas Güell

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Bodegas Güell

    Se trata de una pequeña construcción destinada a almacenar los vinos criados en la finca que Eusebi Güell tenía en el Garraf. La construcción está formada por tres órdenes de arcos parabólicos que decrecen a medida que suben, de forma que, en conjunto, forman una cubierta a dos vertientes muy empinada. La bodega se emplaza junto a la carretera, junto a un gran desnivel. Toda la fábrica es de mampostería de piedra pómez, con refuerzos monolíticos en las esquinas, y descargada audazmente en algunos puntos, como en la entrada de la capilla del nivel superior. Si bien desde siempre se había atribuido su autoría a Francesc Berenguer, es evidente la intervención de Gaudí en algunos detalles a escala más pequeña, como las chimeneas, la puerta de acceso o las celosías. El nivel intermedio, que acoge la vivienda del administrador, enlaza con la cota de la calle y con el acceso, donde la vertiente de la cubierta se levanta suavemente y forma un perfil similar a una pagoda.
  4. Can Pou Alt

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Can Pou Alt

    Habitatge aïllat, en un paratge natural de gran bellesa, al principi de la serra del Garraf i lleugerament urbanitzat. L'ús significatiu dels materials i la volumetria lliure, irregular, delaten la influència de Gaudí damunt del seu deixeble Berenguer. La implantació damunt d'un terreny en pendent afavoreix la partició del conjunt en uns volums de basament, la planta principal, amb les obertures més grans, i el cos de golfes, amb les petites obertures corregudes, de tradició pairal. Construïda per al Comte Güell, mecenes de Gaudí i propietari de vinyes i terrenys a la zona del Garraf, no lluny d'on Gaudí, amb la col·laboració del mateix Berenguer, va fer el cèlebre celler al terme de Sitges.
  5. Casa del Maestro i Escuela

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Casa del Maestro i Escuela

    Vivienda que es el conjunto o contrapunto de su edificio complementario, la Escola. Está construido con loseta de piedra y tiene las aperturas, las esquinas, una franja alta y el torreón remarcados con ladrillo visto, acentuando aún más la variedad de niveles, terrazas y tejados que le dan una apariencia de "castillo mágico" y enmascarando una sencilla planta en forma de L. El desnivel del terreno favorece su aspecto complicado favoreciendo las diferentes escalerillas, entrada, comunicación con la Escuela, acceso trasero del patio privado al primer piso, y creando una diferencia de un piso entre la parte delantera y la trasera. Los tejados son de teja esmaltada en verde y negro, y en la chimenea hay, en cerámica vidriada, la fecha de construcción (1911). El historicismo es patente. En marzo de 1890 se puso la primera piedra y se señalaron los cimientos de la nueva fábrica de algodón que Eusebi Güell y Ferran Alsina instalaron en el término de Santa Coloma de Cervelló a fin de que "de esta manera el obrero se encontrara en mejores condiciones higiénicas de habitación y de alimentos...". Esto comportó la construcción de una auténtica colonia en la que no podía faltar la Escuela y la Casa del Maestro. Dotada de las mejores condiciones que se daban en su momento, en 1987, la Escuela todavía seguía funcionando, si bien la Casa del Maestro ha visto fragmentado su interior en dos viviendas que respetan totalmente su estructura.
  6. Rectoria de l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Rectoria de  l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Interessant tractament de les façanes de pedra, que harmonitza amb l'església adjacent i amb les tanques que delimiten el solar. L'edifici, de semisoterrani i tres pisos, juga amb l'esglaonament de volums, sobre tot a la zona d'entrada, on una escaleta porta a un porxo sostingut per una senzilla columna de capitell jònic. Les façanes combinen simetria i asimetria. Es construeix alhora que la nova parròquia de Santa coloma, amb la que forma conjun

Archivo

  • Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Dibujo

    Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Dibujo

    Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (18)