Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

En Imágenes

  • Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

Memoria

Reus 21.07.1866 - Barcelona 08.02.1914. Va començar a cursar els estudis d’arquitectura l’any 1881-82 a la Escuela de Arquitectura i els va continuar amb certa irregularitat fins al gener de 1888 en què els va abandonar definitivament sense obtenir el títol d’arquitecte. En Francesc Berenguer tenia més aptituds per les assignatures de caràcter gràfic que per d’altres més tècniques o de càlcul. El fet d’haver abandonat la carrera sense rebre la suficient formació científica i indispensable per l’exercici de la professió, no li va suposar cap obstacle, ja que, sobre l’any 1887, va tenir l’oportunitat d’anar al taller d’en Antoni Gaudí i, per la via de la praxis, va adquirir aquells coneixements que no va aconseguir per la via acadèmica completant així la seva formació. Amb el temps va arribar a tenir una estreta relació d’amistat amb Gaudí, i va col·laborar intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i de la Colònia Güell. Entre les seves obres destaquen el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Barcelona, la casa Gaudí al Parc Güell, el Celler Güell a Garraf, la casa torre El Poal a Castelldefels, o l’església de Can Aguilera a Piera. D’altra banda, és habitual trobar projectes seus signats per Gaudí, Miquel Pascual, Audet, Balcells i Buigas entre d’altres més, donat que al no tenir el títol d’arquitecte no podia signar els projectes. Al llarg de la seva trajectòria professional es distingeixen dues facetes ben diferenciades: la vessant arquitectònica i la decorativista. Cal dir que, en aquesta última, va aconseguir un alt nivell professional.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Ajuntament de Gràcia

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

  2. Can Soler de la Torre

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Masia tradicional dins dels diferents tipus del II de l'esquema de Danés i Torras, amb teulada a dues vessants, amb aigües als costats i una petita visera ràfec a la façana. No hi ha documentada la data de la seva construcció però de les dues dates que hi consten a la façana, a la llinda de les finestres del primer pis, la més antiga correspon a 1622, l'altra 1700 i podria ser d'una remodelació posterior. Al centre, a la llinda del balcó hi ha el nom: "Antoni Solé". Aquest nom es va mantenir fins i tot quan ja era en poder del senyor Güell, li deien Can Soler de la Torre. Tota la colònia està construïda en els terrenys que corresponien a l'heretat de la masia. Al 1914, A. Gaudí la va decorar totalment sense desfigurar gens la seva estructura ni l'aspecte extern. A la part dreta de la casa hi ha la capella i en angle, les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada "el Soley" que fa pensar en un vell rellotge de sol, si bé el seu emplaçament és dubtós, car pràcticament tot el dia està a l'ombra. El Soley Curiosa escultura en forma de sol que s'associa des de temps immemorial a la Masia de Can Güell, però de la que no hi ha cap més referència. En principi, el fet de tenir un forat en el lloc on hi hauria la boca, fa pensar en un rellotge de sol. En aquest cas l'emplaçament actual no seria aquest, car li toca l'ombra. També es podria aventurar una mena de distintiu-blasó improvisat del propietari inicial que es deia, tal i com es llegeix a la façana de la masia, Antoni Solé i que donà nom a la casa, a tal punt que quan la finca era propietat d'A. Güell encara es deia Can Soler de la Torre. El municipi de Santa Coloma de Cervelló ha estat tradicionalment un terme agrícola. La industrialització no va arribar-hi fins que Eusebi Güell hi va instal·lar, als terrenys de la seva propietat, la colònia tèxtil. És per això que en el terme hi ha força quantitat de masies i cases rústiques senyorials des de l'Edat Mitjana. Aquesta és una de les més conegudes. Anomenada en un principi Can Soler de la Torre, va passar a mans dels Güell a principis del segle XIX, tot i així, va mantenir el seu nom antic fins que s'hi va instal·lar la fàbrica de teixits de cotó, quan per identificació amb la colònia, se la va començar a anomenar Mas Güell. Les úniques referències anteriors que hi ha són les dates de les llindes de les finestres (1622 dreta i 1700 esquerra) i el nom gravat a la del mig : Antoni Solé.
  3. Mercado de La Llibertat

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Mercado de La Llibertat

  4. Ca l'Ordal

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver

    Ca l'Ordal

    Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta. La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió. A l'interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l'edifici i nous usos en l'espai l'ha modificat.
  5. La Pleta

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    La Pleta

  6. Bodegas Güell

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Bodegas Güell

    Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.
  7. Santuari de Sant Josep de la Muntanya

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Santuari de Sant Josep de la Muntanya

  8. Parròquia de Sant Joan de Gràcia

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Parròquia de Sant Joan de Gràcia

  9. Cooperativa de Consum

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

  10. Casa Francesc Burés i Borràs

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Miquel Pascual i Tintorer

  11. Casa Cama i Escurra

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Casa Cama i Escurra

  12. Casa Francesc Cama

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Miquel Pascual i Tintorer

  13. Can Pou Alt

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Can Pou Alt

    Habitatge aïllat, en un paratge natural de gran bellesa, al principi de la serra del Garraf i lleugerament urbanitzat. L'ús significatiu dels materials i la volumetria lliure, irregular, delaten la influència de Gaudí damunt del seu deixeble Berenguer. La implantació damunt d'un terreny en pendent afavoreix la partició del conjunt en uns volums de basament, la planta principal, amb les obertures més grans, i el cos de golfes, amb les petites obertures corregudes, de tradició pairal. Construïda per al Comte Güell, mecenes de Gaudí i propietari de vinyes i terrenys a la zona del Garraf, no lluny d'on Gaudí, amb la col·laboració del mateix Berenguer, va fer el cèlebre celler al terme de Sitges.
  14. Viviendas Or 44

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

  15. Centro Moral de Gràcia

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

  16. Capella de la Mare de Déu de la Mercè

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

  17. Casa del Mestre i Escola

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Casa del Mestre i Escola

    Habitatge que és el conjunt o contrapunt del seu edifici complementari, l'Escola. Està construït amb lloseta de pedra i té les obertures, les cantonades, una franja alta i la torratxa remarcats amb maó vist, accentuant encara més la varietat de nivells, terrasses i teulades que li donen una aparença de "castell màgic" i emmascarant una senzilla planta en forma de ela. El desnivell del terreny afavoreix el seu aspecte complicat afavorint les diferents escaletes, entrada, comunicació amb l'Escola, accés posterior del pati privat al primer pis, i creant una diferència d'un pis entre la part de davant i la posterior. Les teulades són teula esmaltada en verd i negre, i a la xemeneia hi ha, en ceràmica vidriada, la data de construcció (1911). L'historicisme és palès. Al mes de març de 1890 es va posar la primera pedra i assenyalaren els fonaments de la nova fàbrica de cotó que Eusebi Güell i Ferran Alsina van instal·lar al terme de Santa Coloma de Cervelló a fi de que "d'aquesta manera l'obrer es trobés en millors condicions higièniques d'habitació i d'aliments...". Això comportà la construcció d'una autèntica colònia on no podia faltar l'Escola i la Casa del Mestre. Dotada de les millors condicions que es donaven al seu moment, en el 1987, l'Escola encara continuava funcionant, si bé la Casa del Mestre, ha vist fragmentat el seu interior en dos habitatges que respecten totalment la seva estructura.
  18. Rectoria de l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

    Rectoria de  l'Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Interessant tractament de les façanes de pedra, que harmonitza amb l'església adjacent i amb les tanques que delimiten el solar. L'edifici, de semisoterrani i tres pisos, juga amb l'esglaonament de volums, sobre tot a la zona d'entrada, on una escaleta porta a un porxo sostingut per una senzilla columna de capitell jònic. Les façanes combinen simetria i asimetria. Es construeix alhora que la nova parròquia de Santa coloma, amb la que forma conjun
  19. Església Major de Santa Coloma de Gramenet

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

  20. Casa Parroquial

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres

Archivo

  • Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Dibujo

    Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Dibujo

    Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía