Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Església del Convent de Santa Maria de Montsió

    Guillem Abiell

  2. Església del Convent de Santa Maria de Montsió. Construcció del Claustre i la Cripta

    autoria desconeguda

  3. Església del Convent de Santa Maria de Montsió. Trasllat a la Rambla de Catalunya

    Joan Martorell Montells

  4. Església del Convent de Santa Maria de Montsió. Trasllat del Claustre a Esplugues de Llobregat

    autoria desconeguda

    Església del Convent de Santa Maria de Montsió. Trasllat del Claustre a Esplugues de Llobregat

    El convent de la Mare de Déu de Montsió va ser construït pels agustins vora la plaça de Santa Anna, on avui es troba l'avinguda del Portal de l'Àngel. La comunitat, procedent de la canònica extramurs de Santa Eulàlia del Camp, s'hi havia instal·lat l'any 1308, encara que l'església no seria construïda fins al 1388 a mans del mestre fra Bernat Jaubert i/o Guillem Abiell. A través de la mediació de Maria de Castella i Alfons el Magnànim, l'any 1423 els agustins passaren a la canònica de Santa Anna, deixant el convent a les monges dominicanes. Amb la desamortització de 1835 el convent fou convertit en seu del Liceo Filarmónico-Dramático Barcelonés fins l'any 1846, quan les monges recuperaren el monestir en un estat pràcticament ruïnós. Les dominiques habitaren el convent fins que l'any 1882 vengueren el terreny i passaren a establir-se a la rambla de Catalunya. L'arquitecte Joan Martorell fou contractat per traslladar i reconstruir el claustre, la sala capitular i l'església en el seu nou emplaçament, encara que ho feu adaptant amb certa arbitrarietat d'interpretació els elements de l'antic edifici. Així, Martorell distribuí cadascun d'aquests espais variant-ne la distribució original, elaborant un nou pla que no era fidel al conjunt de Montsió. En termes generals, l'interior de l'estructura de l'església fou respectada, per bé que s'augmentà l'alçada de la volta, s'obriren quinze nous finestrals ogivals i es refeu l'escultura dels capitells i les baranes de la tribuna. Martorell també inventà la forma esglaonada dels contraforts i l'espadanya, al mateix temps que dotà la façana principal d'un pòrtic completament nou. Dins les obres de trasllat de l'església, s'incloïa la cripta gòtica del monestir, destinada a albergar un grup escultòric del Sant Sepulcre. Aquesta cripta estava decorada amb mènsules amb àngels sostenint els instruments de la passió i una clau de volta central representant el Calvari. El gran volum construït d'aquesta cripta explica que el presbiteri es trobés a una alçada considerable, sent necessària una doble escala de quinze graons per salvar el desnivell respecte de la nau. El claustre gòtic es localitzava a la banda nord de la finca i també fou traslladat parcialment de l'antic Convent de Montsió, però sense respectar-ne la fesomia original. Es tractava d'un claustre de planta rectangular i dos nivells d'alçat, amb llurs galeries d'arcs en punta d'ametlla impostant sobre columnelles de pedra nummulítica de Girona. A la planta baixa, dites columnelles eren lobulades i llurs àbacs presenten escultura amb motius florals i heràldics, mentre la galeria alta presenta columnelles de secció circular. Després dels desperfectes de la Guerra Civil, entre 1945 i 1949, la cripta fou suprimida, abaixant el nivell del presbiteri, i s'enderrocaren les estances que formaven el convent, sala capitular inclosa. L'any 1950 el claustre fou novament traslladat, aquest cop al Mas Colomer, una casa pairal d'Esplugues de Llobregat que des de la seva compra el 1947 era destinada a ser la nova residència a les dominicanes. El trasllat de la comunitat a Esplugues convertí l'església del convent en parròquia i comportà la venda del xamfrà (abans ocupat per la sala capitular i el claustre) al Banc de Sabadell, que hi construí les seves oficines vers la dècada de 1970.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!