Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio y, en su caso, mostrar publicidad relacionada con las preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Al clicar "aceptar", usted acepta el uso de estas cookies. Puede ver la política de cookies
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directores arquitecturacatalana.cat
credits
Quiénes somos
Proyecto de:
Impulsado por:
Directores:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comisión Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Colaboradores:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Colaboradores Externos:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Con el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entidades Colaboradoras:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental.
Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana.
Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Calia dissenyar una exposició itinerant que mostrés les obres seleccionades dels 14ns Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona. Havia de ser flexible, adaptable a qualsevol espai i resistent a la intempèrie i el dia de la inauguració havia d'amagar el contingut fins al moment de fer-se públic el veredicte. Vàrem pensar en una exposició reversible a partir d'uns tòtems. El material havia de ser resistent, autoportant, de fàcil assemblatge i econòmic i, per això, s'optà per la utilització de tubs de sanejament de polietilè de doble cara. Els tòtems es van deixar preparats amb la cara negra a l'exterior i cosits amb una corda. Al final de l'acte, agafant-los pels extrems, es giraren al revés per formar el tòtem final de cares còncaves, cadascuna de les quals contenia la informació d'una obra. Al paviment quedava la petja de la posició anterior amb un vinil de color verd, que servia per indicar les obres guanyadores. S'aconseguia modificar l'espai, tant pel canvi de la posició com pel contrast de colors.
Una institució benèfica característica del sistema urbà medieval, entre el poder del Bisbat i la catedral i el dels estaments civils. Fundada per Arnau d’Escala a partir de les donacions de bisbes, preveres i notables de la ciutat, jugà constantment un paper de penyora social en nombroses transmissions patrimonials. Arriba a formar una illa quasi completa, agrupant diverses finques precedents, de la plaça dels Apòstols (forn de pa i casa d’un exhaurit consell jueu de l’aljama, el 1415) a la capella gòtica de Sant Mateu (1397). Exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el bisbe Gil de Manrique transfereix les rendes a inversions permanents; el litigi entre almoina i inversió durarà fins al 1776, any en què Lorenzana l’adscriu al nou hospici. La desamortització fa que se subhasti (1842), i retorna al clergat en forma d’escola pia fins al 1975. La primera gran restauració, a càrrec de Danés, manipula les obertures, completa les trífores i corona amb merlets el gran pany característic del gòtic civil, en una recreació d’un resultat escenogràfic extraordinari i de gran qualitat en el detall. També resulta interessant el cos de llevant, amb mur gòtic de base, fàbrica renaixentista i arcuacions recents sota teulada, així com l’estructura medieval de planta baixa.
Un projecte dilatat i molt elaborat concreta la implantació del Col·legi d’Arquitectes a l'antiga Pia Almoina; només se n’executa, però, una part, i es renuncia a l’aparcament interior, a la complexitat proposada per a la planta baixa i al vigorós joc espacial del pati. La seva aportació real foren els espais més públics i l’eclosió d’un enorm buit tangent a l’edifici, amb la qual cosa se solemnitza una escalinata que irriga circulatòriament i fa respirar volumètricament l’escassa fondària de les crugies romanents.
Calia dissenyar una exposició itinerant que mostrés les obres seleccionades dels 14ns Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona. Havia de ser flexible, adaptable a qualsevol espai i resistent a la intempèrie i el dia de la inauguració havia d'amagar el contingut fins al moment de fer-se públic el veredicte. Vàrem pensar en una exposició reversible a partir d'uns tòtems. El material havia de ser resistent, autoportant, de fàcil assemblatge i econòmic i, per això, s'optà per la utilització de tubs de sanejament de polietilè de doble cara. Els tòtems es van deixar preparats amb la cara negra a l'exterior i cosits amb una corda. Al final de l'acte, agafant-los pels extrems, es giraren al revés per formar el tòtem final de cares còncaves, cadascuna de les quals contenia la informació d'una obra. Al paviment quedava la petja de la posició anterior amb un vinil de color verd, que servia per indicar les obres guanyadores. S'aconseguia modificar l'espai, tant pel canvi de la posició com pel contrast de colors.
Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)
Per a la millora de la Pia Almoina, es transforma el nucli de comunicacions en un espai semi-exterior.
A fi d’aconseguir una visió clara i neta, s’elimina l’últim nivell de l’estructura metàl·lica i el revestiment. D’aquesta manera es posa fi a les patologies que presentava l’edifici i es connecta l’espai amb el renovat nucli antic de Girona.
Es proposa un canvi de paradigma. S’obra l’edifici a la ciutat tot generant un nou context de relació entre els diferents organismes que s’apleguen a l’edifici.
De la mateixa forma que Thomas Cole recull en The Architect’s Dream l’arquitectura de diferents estils en un paisatge imaginari, o que les portades d’Arquitectura Viva fan cada any un recull de les obres més representatives del país, ajuntem totes les obres seleccionades per crear un espai de representació, un paratge artificial on el públic pot passejar entre els elements més destacats. L’espai d’exposició itinerant s’organitza en una sèrie de plans generats amb cortines industrials de làmines de PVC transparent. Les escenes es poden travessar i la superposició de les imatges varia en cadascun dels emplaçaments de l’exposició. El públic que es mou per aquest paisatge plàstic esdevé alhora espectador i actor. Les imatges de les obres se superposen ingràvides, es transparenten i creen un joc de reflexos, en què es pot caminar, mirar i tocar. El muntatge és un teatre dinàmic: pren profunditat i varia amb cada passa que fem i cada actor que hi intervé, però, sobretot, des de cada punt de vista personal.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
