Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Edifici industrial que ocupa tota la illa de l'eixample de Badalona, d'aproximadament 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d'estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. El més significatiu d'aquest recinte era la coberta amb dents de serra, jàsseres, columnes i tirants de ferro colat a càrrec de l'industrial badaloní Fèlix Gallent. En aquest disseny també va combinar la volta catalana per a permetre una cobertura més àmplia amb il·luminació zenital. Exteriorment, el tret de disseny característic de l'edifici són els testers de les naus, de perfil i vaga ressonància vienesa. L'any 1992 es va inaugurar la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta a partir de les reformes dutes a terme per Antoni Poch i Jordi Moliner. Gràcies a l'ampliació del 2007 per part de l'arquitecte Antonio Sanmartín, es va ampliar la superfície útil a 4.070 m2 amb la inclusió de l'Espai Betúlia, centre cultural dedicat al foment i difusió de les lletres. De l'estructura original es conserva l'espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb les testeres motllurades. Durant la dècada dels anys 20, l'antic propietari de la fàbrica, Josep Giró, va vendre a l'empresari barceloní Salvador Casacuberta l'edifici, el qual va convertir-se en la primera empresa de l'Estat espanyol en teixits de llana de senyora i de fantasia. Acabada la Guerra Civil, Casacuberta va decidir vendre la fàbrica a l'empresa Bacàs. El 1979 la fabrica tanca per rehabilitar-se posteriorment com un equipament cultural. Antoni Poch i Jordi Moliner varen ser els arquitectes encarregats de la remodelació de l'edifici. El projecte va ser guardonat el 1991 amb el premi FAD d'arquitectura en l'apartat “Reformes i rehabilitacions” i un any després es va inaugurar com a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta amb el fons de l'antiga Biblioteca Popular Sant Anastasi. La remodelació del 2007 a càrrec d'Antonio Sanmartín va ser nominada al Premi Europeu ECOLA 2008.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Fábrica Can Casacuberta

    Joan Amigó i Barriga

    Fábrica Can Casacuberta

    Edifici industrial que ocupa tota la illa de l'eixample de Badalona, d'aproximadament 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d'estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. El més significatiu d'aquest recinte era la coberta amb dents de serra, jàsseres, columnes i tirants de ferro colat a càrrec de l'industrial badaloní Fèlix Gallent. En aquest disseny també va combinar la volta catalana per a permetre una cobertura més àmplia amb il·luminació zenital. Exteriorment, el tret de disseny característic de l'edifici són els testers de les naus, de perfil i vaga ressonància vienesa. L'any 1992 es va inaugurar la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta a partir de les reformes dutes a terme per Antoni Poch i Jordi Moliner. Gràcies a l'ampliació del 2007 per part de l'arquitecte Antonio Sanmartín, es va ampliar la superfície útil a 4.070 m2 amb la inclusió de l'Espai Betúlia, centre cultural dedicat al foment i difusió de les lletres. De l'estructura original es conserva l'espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb les testeres motllurades. Durant la dècada dels anys 20, l'antic propietari de la fàbrica, Josep Giró, va vendre a l'empresari barceloní Salvador Casacuberta l'edifici, el qual va convertir-se en la primera empresa de l'Estat espanyol en teixits de llana de senyora i de fantasia. Acabada la Guerra Civil, Casacuberta va decidir vendre la fàbrica a l'empresa Bacàs. El 1979 la fabrica tanca per rehabilitar-se posteriorment com un equipament cultural. Antoni Poch i Jordi Moliner varen ser els arquitectes encarregats de la remodelació de l'edifici. El projecte va ser guardonat el 1991 amb el premi FAD d'arquitectura en l'apartat “Reformes i rehabilitacions” i un any després es va inaugurar com a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta amb el fons de l'antiga Biblioteca Popular Sant Anastasi. La remodelació del 2007 a càrrec d'Antonio Sanmartín va ser nominada al Premi Europeu ECOLA 2008.
  2. Biblioteca Can Casacuberta

    Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

    Biblioteca Can Casacuberta

    El projecte contempla la reutilització de part de les antigues naus industrials de Can Casacuberta. Era evident la necessitat de construir una nova edificació independent del conjunt per disposar-hi les zones de serveis. Així, les naus existents podien continuar lliures i diàfanes per resoldre, amb simplicitat i eficàcia, la disposició del mobiliari i les activitats bibliotecàries. Un porxo cobert, que fa de junta entre els dos edificis, permet resoldre els problemes d’accessibilitat del conjunt.
  3. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Biblioteca Can Casacuberta

    Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

  4. Ampliación de la Biblioteca Can Casacuberta

    ASZ arquitectes, Elena Cánovas Méndez, Antonio Sanmartín Gabás

    Ampliación de la Biblioteca Can Casacuberta

    Amb l'ampliació, la Biblioteca Can Casacuberta-Espai Betúlia, passa a tenir 4.800m2 i concreta l'oportunitat de completar els serveis bibliotecaris i constituir-se en un centre cultural de referència a la ciutat de Badalona tant en el foment de la lectura com en la promoció de la creativitat amb la paraula. El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha tutelat la definició del programa i equipament fins a l'entrada en servei del conjunt rehabilitat sobre les naus industrials aixecades en 1907. L'Ajuntament de Badalona (Josep Massot de l'Àrea d'Urbanisme i Habitatge-Millora Urbana i Joan Main de l'Àrea de Cultura) és la propietat que amb diverses interrupcions ha contractat les obres en diverses fases.Poch i Moliner realitzen una primera rehabilitació que arriba a la meitat de les naus.L'any 1996, l'Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació (IMPO) encarrega a Antonio Sanmartín G. de Azcón el projecte i direcció d'obra de l'equipament bibliotecari. El 1999 Millora Urbana contracta ASZ arquts. S.L. l'Adequació i Terminació de les obres. La primera biblioteca pública de la ciutat de Badalona va ser fundada el 1929, El 1966 la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona arriba a Badalona amb la inauguració de la Biblioteca Popular de Sant Anastasi. En els anys 50 al dels 70 es produeix el creixement de la població de Badalona. La modernització i automatització de la Xarxa de biblioteques s'inicia el 1992. Algunes estadístiques des de l'any 2000 donen 260.000 visites a les biblioteques per a una població de 210.000 habitants, 50.000 usuaris, 180.000 préstecs i un fons total de 75.000 llibres. L'Espai Betúlia és un equipament vinculat a la Biblioteca de Can Casacuberta, té per missió fomentar la divulgació de la paraula i les lletres en un sentit molt ampli i la seva interrelació amb la resta de les expressions artístiques. L'Espai Betúlia tindrà una clara vocació cosmopolita: Ha de ser una finestra oberta al món que ens acosti a les expressions literàries i orals del mosaic cultural del món. L'estructura de pilars i gelosies de fosa suportaven les encavallades de fusta. El projecte substitueix aquestes encavallades per unes encavallades asimètriques recolzades sobre la gelosies reblades. Les encavallades disposades en acordió queden fixades entre si pels extrems i permet forma les obertures a nord-oest i sud-est. El vidre és vertical. La llum és suma de freda i càlida La radiació directa es trosseja abans d'arribar als plans de treball. Els pilars de fosa només suporten la coberta. L'hemeroteca del nivell intermedi descansa sobre les potes primes dels buits romboïdals de la llosa de formigó i deixen caure la llum. Són també paraments tècnics (llum, aire, millora acústica, dades ,...). Totes les superfícies de fusta de ucume, avet i xapa galvanitzada són perforades. El sostre de formigó s'ha encofrat sobre canyís per evitar rebots. El sòl és continu de magnesita d'alta duresa superficial. La coberta està acabada en zinc.Com a autors del projecte, afegim el nostre reconeixement a l'excel lent disposició de Construccions Sabater i dels industrials que van intervenir. En espacial a Juan López que va ser el sastre que aplantilla i va cosir el mantell geomètric de zinc de la biblioteca.