Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

  • Facultat de Ciències de la UdG

Memòria

Edifici docent que integra els estudis de física, química y biologia de la Universitat de Girona, en el campus de Montilivi. Tres blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, formen dos patis interiors que comuniquen visualment amb el bosc contigu. L’edifici dona prioritat al programa i a l’estructura que el suporta, i intenta que l’arquitectura dels espais requerits i els sistemes constructius utilitzats siguin evidents i simples. A l’exterior, es diferencien les diverses àrees funcionals amb tractaments diversos reforçant la geometria bàsica de l’edifici. El formigó com a element de sòcol que absorbeix la pendent del terreny, els panells de planxa prelacada i perfil·leria d’alumini en els cossos longitudinals d’aules i laboratoris, i la pissarra negra per a la porta d’entrada de l’edifici des del Campus.

Autor: Fuses-Viader Arquitectes

L’edifici és format per dos blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, que formen un pati interior on es manté el pendent original del terreny. Aquest pati comunica amb el bosc que hi ha al costat, i el pendent s’endinsa en l’aula magna i el vestíbul de la facultat fent que l’interior i l’exterior quedin vinculats a través d’aquests dos espais. Els materials emprats reflecteixen exteriorment cadascuna de les parts funcionals de l’edifici: a l’interior, murs de maó foradat pintat, les instal·lacions a la vista, terratzo continu i no diferenciat. A l’exterior, el cos destinat a les aules forma un sòcol de dues plantes tractat amb formigó vist. Les entrades a les aules formen un cos de pissarra negra que cal travessar per accedir a l’interior de cada aula. El nucli de comunicació entre les aules i els laboratoris queda singularitzat per mitjà d’un aplacat de pissarra negra, de la mateixa manera que el corredor d’aules interior.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Sobre el mapa