Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • L'Atlàntida (Centro de Artes Escénicas de Osona)

Memoria

Entenem que el projecte dóna resposta a les particularitats del seu emplaçament i del programa de necessitats. En relació a l'emplaçament, se situa entre el límit de la ciutat consolidada i els futurs eixamples. El pas d'un teixit a un altre està articulat per una franja de terreny natural vertebrada pel riu Mèder. Al límit nord, la ciutat consolidada està formada per patis als quals donen les façanes posteriors d'edificis entre mitgeres. Entre elles es troba "Can Serratosa", actual seu de l'Escola de Música de Vic, que albergarà espais comuns en la nova Escola de Música. "Can Serratosa" disposa d'un pas lateral que permet l'accés directe des del carrer al solar, que tindrà gran importància en el desenvolupament de la proposta. El límit Sud, al contrari, és tan sols una línia de propietat sense consistència real, que pensem, ha de quedar dissolta en donar solució de continuïtat al solar no construït amb el verd definit pel marge del riu. En relació al programa: Està format bàsicament per parts de molt diferent constitució: Teatre, Auditori, Serveis, Escola de Música i Restaurant. Si el Teatre i l'Auditori són peces de gran escala que no necessiten llum natural, l'Escola de Música és, al contrari, l'agregació repetitiva de petites unitats que sí necessiten llum i ventilació natural. En el cas del Teatre, cal destacar l'altura inevitable de la caixa escènica que pel seu volum serà una referència visual del conjunt en relació a la ciutat i al seu entorn pròxim. PROPOSTA Ha estat elaborada atenent als objectius: 1. Entendre la construcció adscrita a la ciutat consolidada, com a part fusionada a la mateixa i, al contrari, vincular l'espai lliure al territori natural organitzat pel marge del riu. 2. Utilitzar sistemes de projecte que fossin capaços de solucionar amb els mateixos instruments (relació amb el terra, geometria i cobertes, bàsicament) peces tan diverses, pel que fa a ús i escala, com les que formen el programa, i que alhora aconseguissin incloure el volum de la caixa escènica a les regles del sistema utilitzat. 3. En aquest sentit, ha estat molt important la utilització del pas que des de "Can Serratosa" arriba a l'espai lliure, com a eix vertebrador que situa i dóna accés a totes les parts del programa. I també l'ús de la coberta inclinada, que des de la cota més alta de la caixa escènica descendeix i es desplega fins a cobrir porxos i aules. 4. Entre els materials utilitzats (formigó vist, basalt, alumini lacat, etc.) hem introduït en les parts més altes de la caixa escènica i de l'Escola de Música, un revestiment metàl · lic, un aliatge de coure-alumini, que dirigeix ??la vista fins el "skyline" del complex i des d'aquest al de la ciutat de Vic

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autores

Sobre el Mapa