Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

El 1979 obté el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Entra com a col·laborador del professor Albert Viaplana a la ETSAB el 1979.
L’any 1977 col·labora en el despatx de Ramón Artigues.
Treballa amb Josep M. Gil des del 1980, primer com a col·laborador i més tard com associat formant l’any 1999 la societat professional BONELL I GIL, ARQUITECTES S.L.P.
Ha estat professor convidat a l’Accademia di Architettura di Mendrisio del 2015 al 2017.
Ha estat guardonat durant la seva activitat professional com a Bonell i Gil en els premis Ciutat de Barcelona els anys 1994 i 1996, el Premio Nacional de Arquitectura Deportiva de l’any 2000, el Premi FAD el 1975 i 1984, el FAD Internacional el 2018, entre d’altres

Obras (25)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (37)

  1. Viviendas Frégoli I

    Esteve Bonell i Costa

    Viviendas Frégoli I

    Edificio para una comunidad de propietarios en una parcela estrecha y larga (9x40m) en el barrio de Sant Gervasi. Se trata de conseguir un espacio doméstico no convencional para viviendas de poca superficie. Un espacio diferente, cualificado a partir de la conexión visual de las diferentes partes de la vivienda que se desarrolla en dos niveles de 2 y 4,20m de altura.
  2. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas Frégoli I

  3. Barcelona Centro de Diseño (BCD)

    Ramon Artigues Codó, Esteve Bonell i Costa

    Barcelona Centro de Diseño (BCD)

    Es tractava d’adequar la nova seu del BCD (Centre de Disseny de Barcelona) com a local d’exposició en els baixos d’un edifici situat al Passeig de Gràcia. L’espai disponible es desenvolupava en tres plantes sense il·luminació natural. Una, a nivell del carrer, llarga i estreta, comunicada al final amb les altres dues inferiors. Davant la complexitat de la planta baixa ( dos cines, aparadors, etc.) es va procurar individualitzar l’entrada al local, enretirant-la, al substituir l’estreta porta inicial per una gran entrada-aparador. Un ròtol lateral esmaltat al foc amb les inicials BCD dominava l’ampli hall. A la planta a nivell del carrer s’hi trobava l’accés amb un mostrador per informació i venta de llibres, l’inici d’exposició i oficines. La zona d’exposició delimitava les oficines per mitja d’una membrana de vidre semireflectant, acabada en una suau corba, on s’hi troba la biblioteca. Els serveis d’administració podien alterar la seva distribució per mitjà d’uns plafons mòbils de separació. L’escala, al fons, incorporava i relacionava la planta d’accés amb les altres dues restants. Les dues plantes inferiors estaven destinades a exposició i sala d’actes. S’oferia una solució global dels mateixos, a través d’un espai de doble altura. Aquest espai coincidia amb el buit de la planta superior on hi havia l’escala d’accés. Una escala secundària possibilitava la comunicació entre les dues plantes per diferent zona del recorregut. A la planta inferior, els objectes de major volum podien estar exposats a la zona corresponent a la doble altura. La sala d’actes, separada per una porta corredissa, proporcionava un espai amb capacitat per a 100 persones; estan totalment plegada, s’aconseguia un espai únic en tota la planta. Es tractava de resoldre la individualitat de l’accés al local, facilitar el recorregut dels visitants i donar una sensació de continuïtat espacial en les tres plantes.
  4. Grupo de 62 Apartamentos LLessuí

    Ramon Artigues Codó, Esteve Bonell i Costa

    Grupo de 62 Apartamentos LLessuí

    Setanta dos apartaments i locals comercials, situats en una franja de terreny que separa dos petits pobles de l’Alt Pirineu, Llessui i Torre. Es planteja la nova construcció com una agrupació d’habitatges amb una imatge potent, que donés resposta tant a l’escala i caràcter dels dos pobles veïns com al paisatge natural, el veritable protagonista. Els apartaments es disposen en dos edificis lineals emplaçats paral·lelament en el solar, segons el pendent, la bona orientació i les vistes. Un carrer – escala – rampa ortogonal als dos blocs travessa i ordena l’implantació.
  5. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Barcelona Centro de Diseño (BCD)

  6. Casa-Estudio del Dibujante Cesc

    Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Casa-Estudio del Dibujante Cesc

    El programa d’una casa-estudi per a un dibuixant es desenvolupa en plena muntanya, en una zona sense urbanitzar. El solar queda condicionat per una gran roca granítica que determina la disposició dels volums. La casa queda dividida en dos cossos separats de la roca, un per a l’habitatge i l’altre per a l’estudi. L’espai entre tots dos cossos fa de pas d’accés, i tots dos volums es reculen al nivell de la planta baixa per guiar els recorreguts. Les escales de tots dos cossos, d’un sol tram, se situen tangents a la roca. S’accedeix a l’habitatge seguint la reculada del mur de la sala d’estar, sempre a la vora de la roca i caminant-hi tangencialment. Tots els dormitoris queden inclosos en una peça rigorosament distribuïda, mentre que la sala d’estar i l’estudi se situen a banda i banda del pas d’accés, configurant la complexa articulació del punt on s’enfronten tots dos volums.
  7. Viviendas Frégoli II

    Esteve Bonell i Costa

    Viviendas Frégoli II

    Se trata de un pequeño edificio de cuatro viviendas situado en el barrio de Sant Gervasi de Barcelona. Un cambio en las ordenanzas municipales respecto a la anchura de la calle provoca que el edificio quede retrasado respecto a la alineación de las casas vecinas. Las viviendas se desarrollan en tríplex, con una terraza solárium en el techo de la azotea. Dormitorios y salas de estar ventilan en el exterior, mientras que cocinas, baños y escaleras se agrupan en torno a un patio, que ventila e ilumina la parte central del edificio. La fachada principal resuelve con un diseño unitario las dualidades que se producen al ventilar en ella dos viviendas. Así, ambas entradas, personas y vehículos, se resuelven en un solo agujero. El balcón pérgola unifica las dos salas de estar en la primera planta. Los cuatro dormitorios de la segunda planta se resuelven con tres ventanas y las dos terrazas superiores en tres agujeros. En la fachada posterior, que da a un pequeño jardín, se trata con materiales más domésticos, y cada vivienda asume su individualidad.
  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas Frégoli II

  9. Viviendas Plaza Espanya

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Viviendas Plaza Espanya

    El projecte ocupa la meitat nord de la Plaça Espanya de Sabadell. La proposta segueix el Pla General que definia un bloc lineal de 14m de profunditat i una altura de PB més 7 plantes. Es va resoldre la geometria dels blocs corvats, d’excessiva profunditat, amb retranquejos en la façana còncava orientada a Sud i creant tensions en les cantonades, que assumeixen la seva major complexitat urbana. Dos habitatges per replà amb ventilació a dues façanes oposades. L’espai domèstic es resol amb totes les peces rectangulars, acumulant en la sala d’estar la desviació angular deguda a la curvatura. S’agrupen instal·lacions i serveis i s’aconsegueix certa dignitat constructiva malgrat la situació límit de superfície i mòdul pressupostari.
  10. Velódromo Municipal de Horta

    Esteve Bonell i Costa, Francesc Rius i Camps

    Velódromo Municipal de Horta

    El proyecto asume el reto de satisfacer unos requerimientos programáticos bastante sencillos, pero con unas implicaciones urbanas que problematizan la idoneidad de la propuesta. El nuevo velódromo se encuentra en un terreno sin definición propia, limitado por los Hogares Mundet, los jardines del Laberint d’Horta, una vaguada natural y el paseo del Vall d'Hebron, que marca los límites entre la ciudad construida y el inicio del terreno no urbanizable. La forma y dimensiones de la pista venían determinados por factores estrictamente técnicos. La principal decisión del proyecto consiste en cerrar el recinto con un pórtico circular que permite un mismo criterio de entrega con los distintos accidentes del entorno, a la vez que permite prever la posibilidad de cubrir la pista con una cúpula. Este pórtico tiene 4 metros de grosor, acoge todos los servicios para los espectadores y deja un espacio remanente para una posible ampliación de las gradas, cámaras de TV, etc.
  11. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Velódromo Municipal de Horta

  12. Centro Penitenciario Can Brians

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

    Centro Penitenciario Can Brians

    Construir una presó és construir un món tancat, com ho eren les abadies, els monestirs o les antigues acròpolis. A imatge de totes elles, una presó és un petit món abstret, situat en un medi rural on viuen i treballen 1500 persones. Apareixen per tant relacions humanes, interaccions personals i col·lectives i, en definitiva, una forta relació entre l’home i l’espai. Es tracta de crear una “ciutat” en terreny verge atenent a reflexions d’ordre geogràfic i paisatgístic per aconseguir una bona implantació, però sobre tot havent de resoldre els aspectes programàtics de gran complexitat on es prioritzen les qüestions de control i seguretat. Es plantegen situacions urbanes semblants, però no iguals a les de la ciutat tradicional. Aquí la plaça no és lloc de reunió, el carrer té més sentit de separació que de comunicació i en les façanes la reclusió és més important que la comunicació entre interior i exterior.
  13. Pabellón Polideportivo Municipal de Salou

    Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

    Pabellón Polideportivo Municipal de Salou

    El poliesportiu queda inclòs en un solar rectangular de la zona nord del municipi. La façana més estreta dóna a una plaça de nova creació, entre l’ajuntament i una escola. La nova construcció es planteja com un petit pavelló que dóna façana a la plaça, des d’on s’hi accedeix a través d’una obertura vidrada que abasta gairebé tota l’amplada. A la part oposada s’hi afegeix un reduït gimnàs disponible per a petites funcions de teatre. Les grades, a banda i banda, tenen una capacitat per a 800 espectadors. L’impacte visual de la capsa queda reduït gràcies a la divisió en tres ordres: el de les grades, el de les jàsseres que salven transversalment la llum de la coberta, i el de les lluernes superiors, repartides en tres volums. Des de la plaça s’accedeix al vestíbul a través d’escales i suaus rampes, i des d’aquí es recorre perimetralment aquesta cota aixecada per accedir a les grades i al gimnàs-escenari del fons.
  14. Palacio de Deportes de Badalona

    Esteve Bonell i Costa, Francesc Rius i Camps

    Palacio de Deportes de Badalona

    El plantejament del projecte assumeix que es tracta d’un pavelló poliesportiu destinat al bàsquet d’alta competició, i per tant vinculat a un dels factors més representatius i populars del municipi. Els diversos problemes generats per les seves dimensions i la seva importància són abordats amb independència, si bé sintetitzats en un organisme força senzill. La traça de les grades adopta una forma elipsoïdal: quatre arcs de circumferència enllaçats, dos de grans i dos de petits. Les circulacions des de l’exterior es resolen amb una gran entrada principal, orientada cap a la ciutat i escorada respecte de l’eix urbà que culmina, i deu sortides perimetrals, accessibles des del nivell intermedi. La coberta és formada per sis grans jàsseres simètriques, aparellades de dos en dos i travades per un tirant central. L’edifici pot allotjar 12.500 espectadors i les seves dimensions màximes són de 150 x 120 metres.
  15. Palacio de Justicia de Girona

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Palacio de Justicia de Girona

    L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu. Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
  16. Viviendas Villa Olímpica

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Viviendas Villa Olímpica

    El nuevo barrio de la Villa Olímpica permite la apertura de Barcelona al mar y la organización de la zona costera siguiendo la morfología tradicional de Barcelona (manzanas cerradas) pero con factura actual. El nuevo barrio es la superposición de diferentes proyectos de arquitectura supeditados a un Plan General proyectado por Oriol Bohigas. Nuestro proyecto se encuentra dentro de la supermanzana limitada por la Avenida Litoral, la calle Arquitecte Sert, l'Avinguda Icària y la calle del Poble nou. El proyecto parte de unas singularidades preexistentes; sección obligatoria frente a la Avenida Litoral, porche con tejado a dos aguas, plaza circular (torre), espacio interior con torres, la presencia de puentes y el ladrillo como material. La solución adoptada consta de 170 viviendas, junto a locales comerciales y aparcamientos. A pesar de las distintas situaciones urbanas; bloque lineal, esquinas, sección obligatoria, espacios aislados en el interior de manzana, la principal característica era dar una imagen unitaria a todo conjunto. Todo esto se sitúa dentro de un contexto de precios bajos, de problemas de mano de obra y de rapidez de ejecución. Para ello se optó por sólo dos tipologías de vivienda (2 viviendas por rellano más el triplex en las viviendas lineales) y por idénticos criterios constructivos y materiales de fachada. Siempre con el objetivo de resolver privacidad, protección y comunicación con el exterior, las diferentes fachadas/edificios tienen distinto tratamiento formal en función de las orientaciones y/o situaciones urbanas. Las fachadas posteriores y de parte de los edificios aislados parten de la ventana corrida de 1m que unifica aberturas (habitación, cocina y lavadero). En el resto no se opta por el agujero directamente en el exterior, sino por crear una doble fachada como filtro o como espacio intermedio entre interior y exterior. Pero también se opta por resolver los problemas dimensionales de escalera y por solucionar las posibles simetrías y repeticiones debido a la adición de partes iguales y a su adecuación al espacio exterior.
  17. Pabellón Polideportivo y Taller de Remo en Banyoles

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Pabellón Polideportivo y Taller de Remo en Banyoles

    Un lloc de condicions paisatgístiques extraordinàries, el parc de la Draga, al costat del llac, entre els límits de la Vila Olímpica i l’àrea poblada d’arbres plataners que voreja la carretera d’Olot. La coberta, una estructura d’encavallades de forma lenticular, és un punt singular, no tant per la dimensió a cobrir com pel fet de donar un valor a la imatge de l’edifici a més de qualificar l’espai interior.
  18. EU Mies Award

    Galardonado / Premiado
    Palacio de Deportes de Badalona

  19. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Palacio de Justicia de Girona

  20. EU Mies Award

    Seleccionado
    Centro Penitenciario Can Brians

  21. Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

    Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Palacio Municipal de Deportes Girona-Fontajau

    El nou palau d’esports es troba en una zona esportiva i de lleure de nova creació, situada als límits de la ciutat i enfront del parc de la Devesa, a l’altra banda del riu Onyar. El projecte assumeix la funció de factor organitzador de la futura zona. El desnivell del terreny porta a la creació de dues plantes, de les quals la superior correspon pròpiament a l’ús públic per a espectadors, mentre que la inferior és exclusiva per als esportistes. L’ambivalència entre les façanes nord-oest i sud-est indueix a l’establiment de dues portes d’entrada, si bé es fa prevaler l’accés que dóna al futur parc esportiu. Les grades adopten forma de ferradura, amb capacitat per a 4.350 espectadors, per tal de donar un caràcter específic a la testera, apta per a la col·locació eventual d’un escenari. Les escales d’evacuació es col·loquen als laterals i condueixen directament als dos aparcaments inclinats que flanquegen l’edifici.
  22. Casas en Vallvidrera

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Desirée Mas

    Casas en Vallvidrera

    Estas dos casas unifamiliares, a pesar de ser dos proyectos diferentes, fueron realizados en torno a la misma época en Vallvidrera, y con unas intenciones proyectuales similares. La pronunciada pendiente en ambos emplazamientos hizo que las viviendas pensaran en niveles escalonados, lo que permitía abrirse a la buena orientación y a las vistas. Asimismo, se trata de dos edificaciones aisladas, cuya volumetría responde en parte a los edificios preexistentes que las rodean. La primordial diferencia entre ambos proyectos recae en el material de fachada; estucado blanco en uno de los casos, de ladrillo visto en el otro.
  23. Aparthotel Citadines

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Aparthotel Citadines

    La construcció d’un aparthotel a les Rambles de Barcelona planteja el desafiament d’insertar una arquitectura de factura actual en un lloc amb forts condicionants històrics i formals. Dos volums units a través d’un cos de planta baixa i entresòl amb un passatge comercial ordenen l’edificació del solar irregular amb façanes a les Rambles i a la plaça Vila de Madrid. L’edifici de les Rambles assumeix la desigualtat de les alçades de les mitgeres veïnes i la presència en una d’elles del pòrtic de la ”loggia” de l’antic Palau Moia. La baixa alçada del pòrtic i la seva condició d’edifici protegit, possibilitaren la utilització d’allò que havia de ser una mitgera com a una nova façana que gira i s’enfronta a la façana neoclàssica del Palau Moià, gaudint de magnífiques vistes sobre les cobertes de la ciutat vella.
  24. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Aparthotel Citadines

  25. Campus de la Ciutadella de la UPF

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Campus de la Ciutadella de la UPF

    El projecte intenta resoldre el difícil equilibri entre dos móns contraposats. D’una banda, la conservació d’un edifici antic, de línies severes i implantació urbana contundent, programat per a activitats militars; de l’altra, el canvi d’ús a un edifici destinat a activitats departamentals de la Universitat, amb els criteris: 1. conservació de les façanes exteriors amb la modificació puntual del nou accés. 2. transformació de l’espai del pati i porxos en un espai de relació. 3. canvi de les finestres del pati de 1’20x2’10m per unes d’1’80x3’60m, que permeten la ventilació de dos despatxos superposats. 4. construcció d’una planta soterrani sota l’antic pati, on se situa la biblioteca que és un ”claustre” a l’interior d’un altre claustre, amb la zona central il·luminada per lluernes.
  26. Viviendas Sociales Indústria

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Viviendas Sociales Indústria

    L’encàrrec inicial era la construcció d’un edifici d’habitatges socials amb una altura predeterminada de planta baixa més vuit plantes, adossat a un edifici existent de planta baixa més tres plantes. Degut a la diferència d’altures entre ambdós, es va proposar una modificació del Pla Parcial i la realització d’un edifici aïllat, separat cinc metres de la mitgera i retrassat respecte a l’alineació actual del carrer, amb el què s’aconsegueix independència i una millor lectura del nou edifici en relació al seu entorn immediat. La superfície en planta, un quadrat de 20x20m, permet la distribució de quatre habitatges per replà amb el nucli de comunicacions vertical en el centre i amb els habitatges col·locats de manera que tots gaudeixen de doble orientació amb totes les habitacions ventilant directament a l’exterior. Aquesta disposició en esvàstica, resol en part les imposicions formals per part de la propietat, tals com la forma de les finestres i l’obligació de construir la coberta a quatre aigües. En traslladar l’esvàstica fins la coberta, es crea un joc de volums més interessant i menys rotund del que podria resultar d’una coberta unitària a quatre aigües, en una torre d’aquestes proporcions.
  27. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Campus de la Ciutadella de la UPF

  28. Viviendas Tecla Sala

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Viviendas Tecla Sala

    Construcció de 150 habitatges que signifiquen un nou front que actua com a intermediari entre el teixit urbà immediat i el parc. Un conjunt format per cinc edificis aïllats i iguals, disposats regularment. Aquests blocs indiquen clarament el límit del parc i amb la seva alineació recolzen la condició urbana del carrer. D’altra banda, els buits entre els blocs permeten la permeabilitat entre carrer i parc. Els edificis de planta trapezoidal fa que tots els habitatges tinguin una bona visió de l’espai verd. El canvi d’alçades en secció busca l’escala adequada dels habitatges respecte al parc i a la façana del carrer Canigó.
  29. Viviendas y Oficinas Sarrià

    Bonell i Gil Arquitectes, Ribas & Ribas Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, José Ribas Folguera, José Ribas i González, Francesc Rius i Camps

    Viviendas y Oficinas Sarrià

    ELS HABITATGES Formen part d’un conjunt d’edificis destinats a habitatges i oficines resultat de la transformació dels antics terrenys del club de futbol R.C.D. Espanyol. El projecte sorgeix de la definició d’una peça urbana homogènia però que respon a distintes concepcions volumètriques amb diferents opcions d’habitatge. Blocs de gran dimensió i petits edificis d’habitatge plurifamiliar donen la resposta adequada a la volumetria dels edificis de la ronda General Mitre, Ricardo Villa o Dr. Fleming. LES OFICINES Dos edificis, amb el protagonisme de la torre de 54 metres d’alçada, són l’element de referència a l’Avinguda de Sarrià. Són edificis d’una gran senzillesa en els quals la concentració de serveis permet plantes diàfanes que possibiliten diferents distribucions d’oficines. El tractament envidrat de les façanes, amb voladius de protecció solar, fa que els edificis es presentin amb una gran sensació de lleugeresa i transparència.
  30. Equipamiento Deportivo y Cultural Atrium

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Equipamiento Deportivo y Cultural Atrium

    El complex no tan sols ha de consolidar un espai urbà sinó que completa una gran àrea esportiva i cultural iniciada amb la construcció del nou camp de futbol. El projecte consta de piscina, poliesportiu, teatre i bar-restau­rant. Cada espai funciona de manera independent, amb auto­nomia tant estructural com espacial, però subjecte a un ordre general amb la voluntat de donar una imatge unitària a tot el conjunt. Es proposa un vestíbul longitudinal, que absorbeix les entrades de cadascuna de les àrees, permet una bona visualització amb un únic control d’accés diari i alhora té la dimensió adequada per poder respondre a demandes concretes de gran afluència de públic.
  31. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas y Oficinas Sarrià

  32. Edificio Cultural de la Obra Social Caixa Sabadell

    Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Edificio Cultural de la Obra Social Caixa Sabadell

    La seu de l’Obra Social de Caixa Sabadell ocupa dos edificis construïts per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1908 i 1910 per a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. La primera fase planteja la renovació de l’antiga sala de màquines de l’escola industrial coneguda com a ”taller de les cosidores” caracteritzat per la seva coberta industrial en dents de serra. El projecte disposa en aquest edifici els espais de major aforament: una sala d’exposicions i la nova sala d’actes. Dos grans espais: un de nova creació, construït vuit metres sota l’antic taller sense alterar-lo, és la nova sala d’actes de 16m d’amplada (4 m més ample que l’edifici) i una capacitat per a 390 espectadors. Un altre, que reforma els antics tallers per a convertir-los en sala d’exposicions, recuperant la il·luminació zenital i l’espai interior de la coberta ”shed”. Al mateix temps, es proposa una nova entrada al conjunt des del carrer i un nou vestíbul situat entre els dos edificis amb una escala que busca relacionar els dos grans espais. S’utilitzen pocs materials: un paviment continu de tarima massissa de fusta de roure europeu acabat a l’oli en tot l’edifici, sostres i paraments verticals de cartró-guix pintats de blanc a la sala d’exposicions i revestiments de panells acústics amb acabat de xapa d’auró natural per a la sala d’actes. Els porticons plegables de contraplacat de fusta de okume regulen tant la il·luminació com la relació amb el jardí exterior, permetent configuracions diverses que donen resposta a les diferents necessitats de la sala d’exposicions.
  33. Nuevo Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Bonell i Gil Arquitectes, Silvia Barbera, Esteve Bonell i Costa, Josep Lluís Canosa Magret, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

    Nuevo Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    El nuevo Hospital de Sant Pau se sitúa en el triángulo norte del recinto histórico dominado por las construcciones realizadas a principios de siglo por el arquitecto Domènech i Montaner. La topografía y los diferentes límites urbanos plantean dos situaciones: la actual entrada en el hospital que da respuesta y fachada al Eixample y a la Sagrada Familia, y la propuesta de edificio que da fachada y respuesta al trazado de la Ronda del Mig. El nuevo hospital consta de dos zonas claramente diferenciadas. Una contiene el programa destinado a servicios y la otra a hospitalización, unidas entre sí por una “intermedia” que actúa como vestíbulo de relación. El edificio de servicios da fachada y se apoya en la calle Mas Casanovas, asumiendo el papel de edificio límite de parcela. La zona hospitalaria se formaliza como "dedos" de una mano que se introducen en el espacio verde que le separa del antiguo hospital consiguiendo una menor escalera del edificio y una relación más sutil con los antiguos pabellones.
  34. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Nuevo Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

  35. Viviendas Asistenciales, Casal y CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Viviendas Asistenciales, Casal y CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    El proyecto tiene como cuestión prioritaria hacer compatible el funcionamiento diferenciado de los espacios del edificio y su encaje en la particular volumetría urbana del entorno. En una visión amplia del territorio, la pertinencia de la parcela en el 22@ impone la construcción de un edificio por la Barcelona del siglo XXI, en una zona de la ciudad que cambia la volumetría tradicional del Eixample. En una visión más cercana, el edificio formará parte de una manzana en la que se impone el protagonismo formal de la torre Agbar y la presencia de otras dos edificaciones, cuyos volúmenes, como en la manzana vecina, no dan continuidad en la fachada de la Diagonal y se presentan como edificios aislados orientados en el eje mar-montaña. Desde el punto de vista funcional, el edificio debe asumir la complejidad programática, a través de un edificio unitario y dar cabida a tres entidades de distinta consideración (CAP, centro social y viviendas protegidas), donde el carácter público o privado son cuestiones para tener en cuenta. Proponemos un edificio unitario, mezcla de distintos volúmenes. Un zócalo de dos alturas apoyado en las calles Ciutat de Granada y Bolívia, contiene las dependencias destinadas a CAP y Casal de barrio y al mismo tiempo sostendrá los tres volúmenes destinados a viviendas. Su distribución en forma de abanico es fundamental para resolver el soleamiento de las viviendas y para entender y completar la parcela. Así es como el nuevo edificio, a pesar de su menor dimensión, no sólo es capaz de "reequilibrar" el protagonismo de la torre Agbar dentro de la parcela, sino que, a través de la secuencia de huecos y llenos, logra establecer un diálogo con los edificios de la parcela vecina. El orden de la fachada continúa desaparece y se impone un "nuevo orden" volumétrico, permeable entre la calle y el interior de manzana.
  36. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Viviendas Asistenciales, Casal y CAP Ciutat de Granada-Bolívia

Bibliografía (94)

Sociedades