Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
El temple romà de Barcelona dedicat a August se situava a la part superior del Mont Taber, i part de les seves restes van quedar embegudes dins de construccions medievals. El 1903 Domènech va reformar l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya.
Tot i diversos estudis sobre el temple, molts elements es van perdre durant els enderrocs de les antigues cases a finals del segle XIX. L’any 1879 una columna sencera va ser salvada i es va exposar a la Plaça del Rei.
Tres columnes més es trobaven a dins de l’edifici medieval que allotjava l’antic casal dels canonges catedralicis, embegudes entre diversos forjats. Aquest edifici va ser llogat el 1878 per l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, actual Centre Excursionista de Catalunya.
L’any 1902 l’editor Ramon de Montaner, oncle de Lluís Domènech, va comprar tot l’edifici. La seva intenció inicial era emportar-se les columnes i integrar-les dins del Castell de Santa Florentina. Però finalment el van fer canviar d’opinió, i va encarregar al seu nebot la rehabilitació de l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya.
La intervenció va consistir principalment a remodelar l’interior de l’edifici per deixar les columnes romanes al descobert, totalment visibles en un celobert interior protegit amb una claraboia. Es va construir una escala nova d’accés a la planta principal i una galeria per comunicar els dos costats del pati, reinterpretant l’estil gòtic.
L’obertura de grans finestrals i la substitució de baranes de pedra per lleugers elements metàl·lics es va fer amb l’objectiu de donar més visibilitat a les columnes des de l’interior de les estances.
Domènech va deixar l’espai preparat per la quarta columna trobada, que estava exposada a la plaça del Rei, però la burocràcia no va permetre la seva recol·locació. Finalment el 1956, quan l’Ajuntament de Barcelona ja havia comprat l’immoble, s’hi va traslladar.
Actualment segueix essent la seu del CEC.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Columnes del Temple d'August
autoria desconeguda
-
Reforma per a la Seu del Centre Excursionista de Catalunya
El temple romà de Barcelona dedicat a August se situava a la part superior del Mont Taber, i part de les seves restes van quedar embegudes dins de construccions medievals. El 1903 Domènech va reformar l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya. Tot i diversos estudis sobre el temple, molts elements es van perdre durant els enderrocs de les antigues cases a finals del segle XIX. L’any 1879 una columna sencera va ser salvada i es va exposar a la Plaça del Rei. Tres columnes més es trobaven a dins de l’edifici medieval que allotjava l’antic casal dels canonges catedralicis, embegudes entre diversos forjats. Aquest edifici va ser llogat el 1878 per l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, actual Centre Excursionista de Catalunya. L’any 1902 l’editor Ramon de Montaner, oncle de Lluís Domènech, va comprar tot l’edifici. La seva intenció inicial era emportar-se les columnes i integrar-les dins del Castell de Santa Florentina. Però finalment el van fer canviar d’opinió, i va encarregar al seu nebot la rehabilitació de l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya. La intervenció va consistir principalment a remodelar l’interior de l’edifici per deixar les columnes romanes al descobert, totalment visibles en un celobert interior protegit amb una claraboia. Es va construir una escala nova d’accés a la planta principal i una galeria per comunicar els dos costats del pati, reinterpretant l’estil gòtic. L’obertura de grans finestrals i la substitució de baranes de pedra per lleugers elements metàl·lics es va fer amb l’objectiu de donar més visibilitat a les columnes des de l’interior de les estances. Domènech va deixar l’espai preparat per la quarta columna trobada, que estava exposada a la plaça del Rei, però la burocràcia no va permetre la seva recol·locació. Finalment el 1956, quan l’Ajuntament de Barcelona ja havia comprat l’immoble, s’hi va traslladar. Actualment segueix essent la seu del CEC.