Ubicada al districte de Ciutat Vella, la Casa de Correus i Telègrafs ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada per la plaça d'Antoni López, els carrers de la Fusteria i d'Àngel Baixeras i la Via Laietana. Aquest edifici exempt disposa de quatre façanes afrontades a cadascun d'aquests carrers. L'accés principal es produeix, però, des de la plaça d'Antoni López.
De planta trapezoidal amb els xamfrans roms, l'estructura en alçat d'aquest edifici comprèn semisoterrani, dos pisos, àtic i terrat transitable en les dues crugies afrontades a la Plaça Antoni López i el Carrer Fusteria. En la resta de crugies, afrontades a la Via Laietana i el carrer d'Àngel Baixeras, encara s'hi afegeix un sobreàtic. Depassant la línia de cornisament, els xamfrans estan coronats per tres torres de planta circular i diverses alçades. L'accés principal dona pas a una àmplia zona de vestíbul que conté les escales vers les plantes i l'accés al gran saló central.
Les quatre façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i els seus acabats són fets íntegrament en pedra de Montjuïc. La façana principal, afrontada a la plaça Antoni López, consisteix en un gran parapet emmarcat per les torres laterals i el cos central d'accés. Flanquejant aquest cos central hi ha els portals del semisoterrani, oberts a peu de carrer i inclosos dins del basament de l'edifici. El cos central consisteix en un pòrtic tetràstil de pilastres i columnes d'ordre gegant amb capitells jònics florits que abracen les dues plantes principals de l'edifici. El pòrtic, que reposa sobre una llarga escalinata, és coronat per quatre escultures i l'escut de la Casa Reial en època d'Alfons XIII.
L'ordre jònic gegant del pòrtic es repeteix en les torres dels angles i en les façanes de la Via Laietana i del Carrer Fusteria, convertides, en aquests casos, en pilastres gegants. Als intercolumnis es manifesten les obertures del primer i del segon pis, emmarcades amb columnes jòniques i frontons triangulars. L'àtic, que reposa damunt l'entaulament de l'ordre gegant que recorre tot l'edifici, és el nivell més profusament ornamentat de l'edifici. Efectivament, aquest nivell conté tot de balcons amb barana de forja i portes amb relleus florals esculpits als muntants i les llindes. Sobre aquestes finestres hi corre un cornisament a base de mènsules i garlandes que flanquegen els òculs de ventilació de la coberta, tancada aquesta per una barana de balustres de pedra. Sobre la línia de cornisament les tres torres dels angles trenquen l'horitzontalitat global de l'edifici amb les seves formes. La torre del xamfrà Via Laietana - Pl. Antoni López, és la més alta i consisteix en un llarg tambor estriat amb dobles pilastres que sostenen el mirador en forma de templet circular a base de dobles columnes jòniques tancat per baranes de forja. Sobre aquest cos de secció circular encara hi sobresurt un templet jònic de planta cruciforme i amb pòrtics jònics que sosté un darrer nivell, conformat per un llanternó vuitavat a base de pilastres. Les dues altres torres, més baixes i senzilles, estan configurades per un tambor ornat amb semicolumnes jòniques i quarterons damunt del qual hi reposa un llanternó amb volutes i gerres adossades.
El gran saló central és l'espai interior més interessant. De planta quadrangular, el saló és cobert per un extraordinari sistema de claraboies de ferro i vidre que reprodueixen la forma d'un creuer. Efectivament, quatre columnes exemptes d'ordre jònic florit gegant acullen el pes de les petxines d'una gran cúpula de vidre amb els seus corresponents quatre braços. Flanquejant-la pels seus quatre angles, encara s'hi construiren quatre petites cúpules més, també de vidre. Els arcs i les voltes, així com els carcanyols i les nervadures de tot aquest sistema de coberta, estan íntegrament revestits de pintures i relleus a base d'estucs amb temes al·legòrics, obres de Francesc d'A. Galí, Josep Obiols, Francesc Labarta i Francesc Canyellas. Per la resta, els murs perimetrals del saló consisteixen en una estructura de pilastres i columnes toscanes i jòniques que contenen els finestrals i les guixetes de fusta i vidre originals dels dos pisos principals.
