La moderna banca privada neix al segle XIX tot i els seus antecedents en segles anteriors, com les taules de canvi. Esdevé una nova tipologia, un nou prototip arquitectònic vinculat al capitalisme, als nous temps, a la modernitat i al progrés. La legislació que regulava el tema financer dels bancs a Espanya es va aprovar el 1856. És el moment en què van aparèixer les seus d’aquestes entitats, que solien ser edificis nobles i senyorials, i es va establir el paral·lelisme entre l’arquitectura i el seu poder econòmic. Aquests bancs també tenien sucursals que es van expandir arreu del territori. Per a aquesta entitat bancària, que va esdevenir anys més tard “la Caixa”, August Font va fer cinc sucursals: al carrer de l’Hospital, l’any 1892; a la plaça de Sant Pere, el 1896; a la plaça de Sant Jaume, el 1899; al carrer Gran de Gràcia, el 1905, i l’última al carrer del Clot, l’any 1913.
l’any 1899 se li encarrega a Font aquest projecte. Al costat de l’Ajuntament, de caràcter senyorial, gran, ampli, era digne de la societat que representava, i, a més a més, va guanyar el premi a millor edifici de Barcelona de l’any 1902.
Font va buscar aquí l’elegància de l’estil renaixentista per obtenir un edifici seriós i contundent, seguint els paràmetres més tradicionals i conservadors. El basament amb carreus més grossos que en la resta de la façana; l’encoixinat de la planta baixa, que ens remet als palaus dels segles XV i XVI italians; l’enreixat de les finestres; la decoració superior, amb la balustrada i els gerros; la petita cúpula a l’extrem…tots són elements renaixentistes i alguns més concretament del plateresc espanyol, per exemple la decoració de les columnes que emmarquen la porta principal de l’edifici al carrer Jaume I, que recorden la decoració de la porta de la Universitat de Salamanca.
