Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Cal Flo

    autoria desconeguda

    Cal Flo

    Casa entre mitgeres de planta baixa i pis. És interessant sobretot pels acabaments de façana i emmarcament d'obertures que denoten un estil modernista per la forma ondulada que sobresurt en relleu a manera de fris. La planta primera és l'original i la planta baixa respon a una reforma del 1978 que ha mantingut l'estil. Destaca sobretot la barana del terrat que alterna ferro forjat molt dibuixat i obra. També la barana del balcó de ferro forjat. On actualment hi ha la botiga hi havia hagut un taller de serralleria del propietari de la casa que fou qui va realitzar els elements de ferro de la façana. La reixa de la porta és del 1978.

    1902

  • Cal Sanahuja

    autoria desconeguda

    Cal Sanahuja

    Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. És interessant per la seva ornamentació, en tota la façana, d'un disseny molt cuidat. Als extrems de façana unes falses pilastres recorren els tres pisos. En tots els llindars de finestres i balcons hi ha decoració en relleu de tema floral. En la segona planta destaca la barana de la galeria i el relleu a manera de guardapols que emmarca les tres obertures d'aquesta. Al primer pis, balcó corregut amb barana de ferro. També a destacar la barana del terrat i l'acabament de façana i les mènsules de la cornisa. En els paraments llisos dels murs, són notables els esgrafiats que no diferencien el color amb la resta de façana.

    1903

  • Casa Robira

    Josep Ros i Ros

    Casa Robira

    Casa envoltada per un jardí tancat amb una barana de ferro i pilars de maó. La casa s'estructura en tres cossos, un de central de planta i pis i dos de laterals de planta baixa. La façana principal del cos central presenta característiques modernistes. Les obertures, tres a cada planta, s'ornamenten amb ceràmica a les llindes. L'acabament de façana és de forma ondulada essent el centre més alt amb un rellotge de sol. Destaquen els terrats damunt dels cossos laterals amb barana de terracota. A l'interior és notable sobretot el menjador modernista (vegeu fitxa) i el celler amb volta de rajola, les pintures dels sostres i altres elements decoratius. Conjunt de mobles de menjador Bufet-trinxant amb taulell de marbre de color, miralls de lluna bisellada, calaixos i prestatges i un cos d'armari alt d'una porta amb prestatges a l'interior que acull un rellotge. Taula quadrada d'1,4 x 1,4 m, extensible fins a 1,4 x 3,14 m i dotze cadires de respatller molt alt i teixit de canya. Tot està realitzat en fusta de melis envernissada. També hi ha un llum metàl·lic amb elements repujats i un llum central que es completava amb una pantalla semiesfèrica de vidre decorat i tres braços en forma de llàntia. Van costar 898 ptes. (es conserva la factura original). Obres: 1902-1905 1902 es construeix la bodega, els cups, local de premses, local pels útils de llaurar i les quadres. El contractista d'obres era en Joan Canals. 1904 inici de les obres de la resta de l'edifici, de la tanca i del jardí. 1905 més de maig s'acaben les obres. Cost total de les dues fases : 35.000 pts. Propietari promotor: Pedro Rovira Casanovas

    1902 - 1905

  • Casa Dionisio Tarafa

    autoria desconeguda

    Casa Dionisio Tarafa

    Casa entre mitgeres de planta i dos pisos. És interessant pels elements modernistes que incorpora a la façana: ornamentació de les llindes de les obertures de tema floral, essent els del segon pis molt treballats. També la tribuna del primer pis, de vidriera i columnes de pedra artificial. En l'acabament de façana hi ha l'any de construcció inscrit en un rombe ornamentat. Destaca també la barana del terrat d'elements de ferro i obra alternats, i amb un fris ondulat. Els murs de la primera i segona planta són d'arrebossat imitant carreus.

    1905

  • 1910

  • Casa Casanoves Nadal

    autoria desconeguda

    Casa Casanoves Nadal

    Casa entre mitgeres, formada per semisoterrani, entresòl, pis i golfes. És interessant pel treball ornamental d'estil modernista a la façana. Les obertures de l'entresòl i el primer pis són decorades amb tema floral de parament llis que combina amb l'encoixinat dels murs. I, al porxo, una finestra que segueix l'eix de l'acabament de façana molt treballat a manera de greca. Sòcol de pedra a la planta baixa. Són notables també les baranes de ferro i la porta de fusta de l'entrada.

    1912

  • Casa Tello

    Jaume Bach i Núñez

    Casa Tello

    Casa de cap de setmana en el “celler” d’una casa burgesa en entorn rural, de principis del segle XX. Es tracta d’un cos funcionalment annex, integrat a la composició general de la casa: cos central i dues ales laterals. L’espai a reformar es desenrotlla linealment en un dels laterals que contenia un petit apartament de masovers, i les tines i magatzems per a l’elaboració de l’oli i el vi de la finca. La proposta manté les tines de la zona central, elevades sobre el terreny i ambdues finestres de càrrega i descàrrega, i deixa dos espais a doble altura a cadascun dels extrems, en coincidència amb les generoses portes obertes cap a l’exterior. Cadascuna de les peces components té sortida directa al jardí, els dormitoris a través de les antigues finestres. Per això es disposen unes escales exteriors de fusta adossades a la façana, que evoquen elements del món rural com ara caixes artesanals de fruita o gàbies per a conills. La introducció de nous usos porta a diferenciar les noves obertures, quadrades i amb un disseny específic que treu profit de l’espessor dels murs. Es composen de vidre a l’exterior i porticó a l’interior de manera que, tot fent evident el gruix murari, permet totes les posicions possibles de ventilació i il·luminació. L’interior es tracta com a contenidor unitari, articulat en el punt central amb el “moble” de les habitacions i el bany, i contenint al final espais a doble altura que eviten la unidireccionalitat i es constitueixen en dos pols d’activitat que equilibren els extrems, problema recurrent en les disposicions lineals.

    1974

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.