Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
-
1890
-
Casa Dou
La casa de la marquesa de Dou és obra de Josep Mª Pericas i data de l'any 1908. L'edifici pertany al període de transició entre el modernisme i el noucentisme. Sí bé tant la torre situada al xamfrà, com a element més contundent, com la utilització de formes curvilínies pertany encara a reminiscències modernistes, l'encaix dels elements en la composició general denota una simplificació formal més d'acord amb la nova arquitectura europea de la que l'autor en reflecteix la influència.1907
-
Capilla de Sant Miquel de la Roqueta
Rubió construeix una petita capella dedicada a la devoció de sant Miquel de la Roqueta després de la seva feina al baldaquí de l’església del monestir de Ripoll, envoltada d’una gran polèmica. Rubió va decidir construir un temple cristià modest i reduït amb pedra natural del voltant. Va constituir el seu primer estudi i assaig per a les construccions següents. Hi utilitza la pedra natural, sense filigranes, netes com sortien de la pedrera. En definitiva, complia la seva teoria de la construcció de pedra en sec. La capella combina formes de l’arquitectura tradicional amb altres formes extretes clarament del món gaudinià, com ara el pòrtic apuntat o l’amalgama d’elements cupulars. La planta configura un cercle senzill al qual s’adossa un absis principal i quatre capelles menors, també semicirculars. Les voltes de les capelles i de la coberta de la nau principal també estan fetes amb pedra en sec.1912
-
Institut Abat Oliba
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
La idea del edificio consiste esencialmente en un elemento central, la sala común, alrededor de la cual funcionan las diversas actividades de la escuela. A diferencia de las escuelas "Garbí" y "Sant Jordi" de Pineda, esta sala se ha escalonado hasta comunicar las dos primeras plantas, mejorando la visibilidad desde las galerías y su incorporación a la sala, a la vez que se beneficia la circulación general. Las aulas están agrupadas por pares con zonas intermedias de servicio.1972
-
1974
-
Coberta de la Grada del Camp Municipal d'Esports de Ripoll
El projecte pretén resoldre la protecció de la pluja que requeria una part de la grada existent al camp municipal d'esports de Ripoll. Els nous elements estructurals han d'evitar el contacte amb la grada, donada la seva baixa qualitat constructiva. S'opta, doncs, per una coberta lleugera, amb sis pantalles de gran rigidesa que li permeten volar per damunt de la grada i amb una zona de pas entre aquesta i les pantalles. El pla horitzontal de la coberta contrasta amb la verticalitat deforme i aspra de les pantalles de formigó, que, amb la seva gestualitat, proclamen el caràcter públic de l'equipament.2005
-
Espacio Público Teatro la Lira
RCR Arquitectes, Rafael Aranda i Quiles, Carme Pigem i Barceló, Joan Puigcorbé Punzano, Ramon Vilalta i Pujol
Un espai públic sorgit del demolit teatre La Lira, des d'un carrer i enfront del riu Ter, amb les mitgeres al descobert i els patis de ventilació dels veïns, vol ser plaça, a cobert. Una coberta alta tamisa la llum i descendeix pels costats. Una passarel·la se li ancora i travessa el riu. La balconada sobre el Ter tanca un espai polivalent al qual s'accedeix des de la plaça per unes escales en descens. L'esperit del teatre perdura. L'antic centre cultural recupera el seu caràcter públic amb un espai buit que evoca el gran escenari que s'omple de vida pública: lloc de sortida i d'arribada. Un espai de buit conformat únicament amb acer que, en un registre de múltiples matisos, és paviment, umbracle i coberta, en continuïtat amb uns vibrants costats colonitzats per l'heura i espurnes de llum. Oberta al riu, com una nova porta per la qual accedir al casc antic de la població, la plaça es connecta amb l'altre costat a través d'una passarel·la i esdevé element de transició i d'estada.2011 - 2013
-
Centre Esportiu de Ripoll
MHAP Studio, Marina Huguet Blasi, Andrés Peñuela Betancur, Sergi Serrat Guillen
Esperant a la banqueta: una instal·lació lateral per a un camp de futbol. El projecte, fruit d'un concurs de l'Ajuntament de Ripoll per construir uns vestidors nous i una sala polivalent al recinte poliesportiu municipal, reconeix el context immediat per crear un volum ceràmic horitzontal, unificat per una coberta metàl·lica a dues aigües per integrar-se en el paisatge de la vila. Un exercici d'optimització: es respon a les limitacions econòmiques i al context de crisi de recursos postpandèmia. Els murs ceràmics estructurals defineixen dotze mòduls de 6 x 6 metres que organitzen vestidors, dutxes, magatzems, porxos, la sala polivalent i la sala de màquines, impregnats per aquesta materialitat. La coberta, amb encavallades de fusta laminada sobre murs de maó, cobreix l'espai i protegeix les circulacions exteriors amb ràfecs, tot adaptant-se a l'alçada diferencial de la pista polivalent.2024