Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

El projecte té com a qüestió prioritària fer compatible el funcionament diferenciat dels espais de l’edifici i el seu encaix en la particular volumetria urbana del entorn.

En una visió àmplia del territori, la pertinència de la parcel·la al 22@ imposa la construcció d’un edifici per la Barcelona del segle XXI, en una zona de la ciutat que canvia la volumetria tradicional de l’Eixample.
En una visió més pròxima, l’edifici formarà part d’una mansana en la què s’imposa el protagonisme formal de la torre Agbar i la presència de dos edificacions més, els volums dels quals, com en la mansana veïna, no donen continuïtat a la façana de la Diagonal i es presenten com edificis aïllats orientats en el eix mar-muntanya.

Des del punt de vista funcional, l’edifici ha d’assumir la complexitat programàtica, a través d’un edifici unitari i donar cabuda a tres entitats de diferent consideració (CAP, centre social i habitatges protegits), on el caràcter públic o privat són qüestions a tenir en compte.

Proposem un edifici unitari, barreja de diferents volums.
Un sòcol de dues alçades recolzat en els carrers Ciutat de Granada i Bolívia, conté les dependències destinades a CAP i Casal de barri i al mateix temps sostindrà els tres volums destinats a habitatges.
La seva distribució en forma de ventall és fonamental per a resoldre l'assolellament dels habitatges i per a entendre i completar la parcel·la.

És així com el nou edifici, tot i la seva menor dimensió, no tan sols és capaç de "reequilibrar" el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la, sinó que, a través de la seqüència de buits i plens, aconsegueix establir un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna.
L’ordre de la façana continua desapareix i s’imposa un "nou ordre" volumètric, permeable entre el carrer i l’interior d’illa.

Autor: Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    El projecte té com a qüestió prioritària fer compatible el funcionament diferenciat dels espais de l’edifici i el seu encaix en la particular volumetria urbana del entorn. En una visió àmplia del territori, la pertinència de la parcel·la al 22@ imposa la construcció d’un edifici per la Barcelona del segle XXI, en una zona de la ciutat que canvia la volumetria tradicional de l’Eixample. En una visió més pròxima, l’edifici formarà part d’una mansana en la què s’imposa el protagonisme formal de la torre Agbar i la presència de dos edificacions més, els volums dels quals, com en la mansana veïna, no donen continuïtat a la façana de la Diagonal i es presenten com edificis aïllats orientats en el eix mar-muntanya. Des del punt de vista funcional, l’edifici ha d’assumir la complexitat programàtica, a través d’un edifici unitari i donar cabuda a tres entitats de diferent consideració (CAP, centre social i habitatges protegits), on el caràcter públic o privat són qüestions a tenir en compte. Proposem un edifici unitari, barreja de diferents volums. Un sòcol de dues alçades recolzat en els carrers Ciutat de Granada i Bolívia, conté les dependències destinades a CAP i Casal de barri i al mateix temps sostindrà els tres volums destinats a habitatges. La seva distribució en forma de ventall és fonamental per a resoldre l'assolellament dels habitatges i per a entendre i completar la parcel·la. És així com el nou edifici, tot i la seva menor dimensió, no tan sols és capaç de "reequilibrar" el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la, sinó que, a través de la seqüència de buits i plens, aconsegueix establir un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna. L’ordre de la façana continua desapareix i s’imposa un "nou ordre" volumètric, permeable entre el carrer i l’interior d’illa.
  2. EU Mies Award

    Seleccionat
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat