Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum Edittio
Memoria
El projecte sorgeix del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica. El conjunt s'ajusta a la volumetria del pla encara que estableix canvis en les alineacions. L'edifici en arc trenca la seva rigidesa donant un cop de cua a un segment de corba perquè els habitatges de l'est vegin millor la mar.
La façana posterior de l'arc apareix com una pantalla gran perforada per les finestres iguals de dormitoris i escales. A la façana cap al mar la corba de l'arc posterior es transforma en plans que es van plegant per a rebre les persianes corredisses dels grans finestrals de les sales d'estar, que a la vegada assenyalen i protegeixen l'entrada a cada escala.
S'ha modificat la planta quadrada de la torre, que es preveia, per una altra en forma d'ametlla, una proa cap a la mar. Totes les façanes es veuen envaïdes desordenadament per les persianes que es llisquen sobre les parets i finestres.
El centre de la plaça és un jardí de palmeres de diferents espècies i grandàries, restes de les que van quedar d'altres instal·lacions olímpiques. Els clients dels bars estaran asseguts a la terrassa elevada un metre que envolta al jardí, a la qual s'accedeix per rampes i escales.
La coberta de teula a dues aigües era obligada en tots els edificis de la Vila Olímpica. A la torre, per a evitar una imatge de birret, es va invertir la coberta cap a l'interior.
L’arquitectura construeix l’espai públic.
Amb rampes i escales s’accedeix a una plataforma que dona entrada a les porteries i locals comercials; s’aixeca 1m sobre un jardí-palmeral.
Ventilacions i volums de pavés emergeixen de l’aparcament a la plaça.
Les palmeres de tamanys i espècies diverses són les que sobraren d’espais remodelats i ordenats per a àrees esportives dels Jocs Olímpics i plantades en les zones sense aparcament.
Bancs de conversació ‘tu-y-yo: cele’.
Fanals ‘lampelunas’.
Un carrer de l’Eixample Cerdà creua el palmeral i es dirigeix cap al mar.
L’ordenació dels blocs és el resultat d’una modificació substancial del crescent establert pel Pla d’Ordenació. El bloc principal queda girat i deformat per aconseguir les millors vistes sobre el mar. El bloc aïllat dóna a la plaça un caràcter semitancat i deixa una escletxa de visió cap al nord. El bloc principal és el resultat de l’agregació d’un mòdul bàsic i de l’aplicació de nombroses variants respecte d’aquest mòdul. Es tracta d’una escala amb dos habitatges per planta, amb les sales d’estar mirant al mar i formant un suau bisell. L’agregació d’aquests bisells articula el conjunt de la façana com una sèrie d’estrats, incloses les fulles de les persianes amb la seva mobilitat. Els portals de les escales queden situats al peu de cada bisell, que forma una lleugera marquesina sobre la porta. S’accedeix a totes les escales des d’una terrassa elevada que recorre el bloc d’un extrem a l’altre, mentre que la façana posterior és exclusiva per als vehicles.
