El pla Cerdà de 1859 no preveia l'arribada de l'Avinguda Diagonal al mar.

La construcció d’una nova esplanada sobre la depuradora i al costat de la incineradora i la central tèrmica, amb el motiu d'organitzar el Fòrum Barcelona 2004, ha permès a la Diagonal arribar finalment al mar.
Com a prova veraç del principi de sostenibilitat que promovia el Fòrum, ara es fan conviure nous habitatges, hotels i equipaments públics, un nou down-town, amb aquestes instal·lacions, abans marginals i malvistes.

L'esplanada del Fòrum, suport de l'Edifici Fòrum i del Centre de Convencions, és una extensió de la Diagonal en forma de mà amb els dits oberts -un delta cap a la mar- que cobreix la major part de la depuradora ara ampliada. La seva superfície és de 14 Ha.
La Diagonal ascendeix per a superar la Ronda del Litoral des de 4,5 m, en el seu últim punt amb circulació rodada, fins a 17 m i comença llavors a descendir suaument en direcció al mar. Aquesta coberta es pot veure com una tovalla unitàtia d'asfalt, un gegantí patchwork de cinc colors.

Sobre aquesta esplanada emergeixen xemeneies i serveis de la depuradora. Una d'elles s'ha convertit en una central meteorològica i d'orientació. Sobre l'esplanada s'han construït pèrgoles plegades per a ombra, així com dues grans sales hipòstiles, que coincideixen amb l'estructura dels tancs de la depuradora i suporten una estructura metàl·lica en dents de serra, les cares nord dels quals es cobreixen amb cristall i les sud amb panells de cèl·lules fotovoltaiques (6.500 m2). Les dues sales sense tancaments laterals, són dos sostres gairebé fabrils que protegeixen 13.000 m2.

Els dits de l'esplanada ascendeixen de manera que els seus finals es converteixen en penya-segats sobre les àrees del port esportiu, els seus intersticis allotgen escalinates i rampes. Un ha-ha amb escalinata en tot el perímetre dels dits garanteix un horitzó no interromput per la presència de baranes.

L'últim dit suporta amb quatre potes torçades una gran pèrgola fotovoltaica de 4.500 m2 que es veurà com una més de les instal·lacions industrials d'aquesta zona.

La pèrgola rep sol, produeix energia i ombra com si fos de canyís. És un pla de biaix de 112x50m, inclinat 35 graus i orientat al sud. L'últim mirador-beldevere de la ciutat a l'aigua, a la qual s'arriba descendint per una escalinata sota pal·li.

L'esplanada serveix de suport i accés als edificis del Fòrum 2004 i al Centre de Convencions i, així mateix, recull en uns dits-apèndixs a la vora de la costa tant l'Escola de vela com una nau per a dic sec, instal.lacions de la depuradora i també serveis diversos del port esportiu.
L'esplanada es prolonga fins al mar a través d’un futur parc en pendent que salvarà el desnivell entre la gran plaça i les platges.

La superfície aproximada de l'esplanada és de 167.000m2, comptant amb un apèndix pavimentat en direcció nord, que anirà vorejant els futurs edificis universitaris i es dirigirà cap al barri de la Mina, i les escales de baixada al port.

La plaça-esplanada del Fòrum pot entendre’s com un mantell que cobreix edificis i activitats industrials, la forma de la qual -en planta- és la continuació d’una Avinguda Diagonal que s’eixampla i explota amb una sèrie de dits-apèndixs (d’una mà) en apropar-se al mar, essent aquest el veritable final de la Diagonal. Aquest mantell serà el lloc on activitats múltiples, imprecises i inesperades poden donar-se trobada en el futur.
Aquesta figura, d’una nova Diagonal estesa en forma de mà, els dits de la qual s’obren al mar i per entre els quals unes escales-membrana possibiliten el descens fins al port, és un dels orígens del projecte.

La làmina-esplanada sobre la depuradora sembla haver estat moguda per una ventada o una ona gegant que hagi deixat al descobert els volums construïts de la maquinària de depuració inferior. La làmina accentua, amb vores plegades, aquesta condició de mantell independent de les edificacions inferiors.
L’últim apèndix, en forma de cua, es dirigeix amb certa llibertat en direcció al zoològic i paral.lelament al mar.
Els dits que rematen l’esplanada es configuren com a miradors-penya-segats emergents de l’aigua del port i enfrontats a l’horitzó llunyà del mar.

Les vores dels dits-apèndixs de l’esplanada es definiran amb la construcció de “ha-has”, escales continues que baixen fins a un corredor perimetral, la barana de protecció dels quals té una alçada que arriba al nivell del paviment del dit o apèndix. D’aquesta manera queda camuflada la presència de la barana i els límits dels dits es veuen com el final d’un moll.
Les escales i les rampes que descendeixen entre els dits-apèndixs cap a la plataforma del moll faciliten l’accés peatonal al port.

Es proposa com a paviment l´asfalt de diferents colors.
El paviment d’asfalt veurà verdejar les extensions que el prolonguen escales avall fins al port i la passarel.la; com dues mans entrecreuades, la de dits d’asfalt i la de dits amb una mica de verd.
Els elements de límit com les vores, els “ha-has” i els graons de les escales seran de formigó.

El Pal·li, situat com s’ha dit sobre la futura Escola de Vela, forma amb ella una unitat, formal i estructural alhora. La superfície del pal.li-fotovoltaic és de 4000 m2, la seva inclinació de 358 i està orientat a sud.

Les pèrgoles fotovoltàiques, situades damunt l’esplanada, projecten una extensa ombra sobre la mateixa. Es configuren, al seu torn, com una porxada semicoberta, com una sala hipòstila, com si es tractés de la coberta d’un gran mercat sense façanes.
L’estructura de suport és un reflexe directe de l’estructura inferior de la depuradora, sobre la qual s’acomoda.
La imatge que oferiran aquestes peces, deslligades -formal i físicament- dels elements que configuren l’esplanada del Fòrum 2004, permetrà entendre-les com a símbols de la nova manera d’entendre l’energia i el seu nou paper en la construcció de la sostenibilitat que té avui plantejat com a repte la ciutat de Barcelona.

L’esplanada del Fòrum defineix i marca el final de la Diagonal, una avinguda que Cerdà no feia arribar fins al mar i que quedava desdibuixada contra un tros de ciutat que no va arribar a projectar. Per resoldre això es defineix un espai de 14 hectàrees que puja des de la plaça de Llevant, que marca l’accés al Fòrum, sorteja la ronda del Litoral per sobre i, aprofitant la cota elevada, cobreix una depuradora situada a la zona. L’espai cívic conviu amb les infraestructures existents i en crea de noves.
La plaça s’estén com un tapís de cinc colors, cobreix les infraestructures i s'adapta topogràficament baixant suaument cap al mar. A vista d’ocell pren la forma d’una mà irregular amb uns dits que entren al mar com un delta. Sota d’aquests es disposen equipaments com ara una escola de vela.
Els dits pugen suaument per fer-los servir com a grades que miren a la plaça. Aquesta s’ombreja i es controla mitjançant dues sales hipòstiles, una pèrgola petita de fusta i una de més gran que ha esdevingut l’emblema de la intervenció. Tant les sales hipòstiles com la pèrgola gran estan recobertes de plaques solars que les converteixen en una central productora d’energia.
La pèrgola està situada a l’extrem de la intervenció, materialment sobre el mar. Projecta una ombra porosa, com la d’un encanyissat, i la seva escala és enorme. Se sosté sobre quatre pilars gegantins de formigó, com pantalles elevades, que semblen els dits de la mà que és la plaça. Es disposa obliquament, caient cap a l’aigua amb un gest dinàmic i agosarat únic a la ciutat.
L’espai que queda sota la pantalla és un dels llocs amb millors vistes sobre la ciutat de Barcelona.