Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
'Les Cotxeres' varen constituir potser la demostració més contundent del convenciment de Coderch de que un urbanisme de qualitat havia de tenir el seu origen en un concepte arquitectònic també d'alta qualitat. Aquestes dues escales s'uneixen en una manera particularment convincent en la reculada dentada de la planta de 'Les Cotxeres', en primer lloc en el bloc resultant en planta i en secció, i, en segon, en termes del microespai modulat de l'interior de cada habitatge. Antifrontals per definició, 'Les Cotxeres' es reafirmen com un nou paradigma urbà que és capaç d'intervenir entre l'ideal suburbà de classe mitjana de cases aïllades amb jardí i la forma urbana tradicional d'una terrassa contínua que defineix el carrer. En aquest cas, el carrer es sustenta subtilment per un sòcol que completa el bloc situat un metre sobre el nivell de la vorera. Aquest sòcol, que conté l'aparcament soterrani sota, conforma el terreny d'un jardí comunitari que abraça cadascuna de les unitats residencials -uns blocs reculats de set plantes d'alçada-, com si es tractés de l'espina dorsal del conjunt. D'alguna manera, 'Les Cotxeres' podrien semblar una adaptació dels boulevards à redans d'Eugène Hénard de 1910, ja que, alhora que subverteix el carrer corredor, el bloc reculat de Hénard encara mantenia, però, la continuïtat de l'avinguda.
Tres aspectes mereixen la nostra atenció a mesura que ens movem des de la configuració del bloc fins l'articulació espaial dels habitatges. Primer, la manera ergonòmica pel qual es desplega l'espai interior quan un passa des del vestíbul d'entrada a la seqüència de sala d'estar / menjador i a la concatenació d'habitacions esglaonades que s'obren en una seqüència dentada cap al carrer. Segon, el fet que cada dormitori tingui el seu propi balcó per conrear plantes. I tercer, i el més crucial de tots des del punt de vista de la seva accessibilitat social, el revestiment de tota la superfície amb una obra de fàbrica de maó precisa. Tots aquests atributs serveixen de testimoni de la contínua validesa del bucòlic enfocament de Coderch, enmig de totes les confusions vanitoses i espectaculars que assisteixen al nostre àmbit contemporani.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Grup d'Habitatges Les Cotxeres de Sarrià
José Antonio Coderch de Sentmenat
'Les Cotxeres' varen constituir potser la demostració més contundent del convenciment de Coderch de que un urbanisme de qualitat havia de tenir el seu origen en un concepte arquitectònic també d'alta qualitat. Aquestes dues escales s'uneixen en una manera particularment convincent en la reculada dentada de la planta de 'Les Cotxeres', en primer lloc en el bloc resultant en planta i en secció, i, en segon, en termes del microespai modulat de l'interior de cada habitatge. Antifrontals per definició, 'Les Cotxeres' es reafirmen com un nou paradigma urbà que és capaç d'intervenir entre l'ideal suburbà de classe mitjana de cases aïllades amb jardí i la forma urbana tradicional d'una terrassa contínua que defineix el carrer. En aquest cas, el carrer es sustenta subtilment per un sòcol que completa el bloc situat un metre sobre el nivell de la vorera. Aquest sòcol, que conté l'aparcament soterrani sota, conforma el terreny d'un jardí comunitari que abraça cadascuna de les unitats residencials -uns blocs reculats de set plantes d'alçada-, com si es tractés de l'espina dorsal del conjunt. D'alguna manera, 'Les Cotxeres' podrien semblar una adaptació dels boulevards à redans d'Eugène Hénard de 1910, ja que, alhora que subverteix el carrer corredor, el bloc reculat de Hénard encara mantenia, però, la continuïtat de l'avinguda. Tres aspectes mereixen la nostra atenció a mesura que ens movem des de la configuració del bloc fins l'articulació espaial dels habitatges. Primer, la manera ergonòmica pel qual es desplega l'espai interior quan un passa des del vestíbul d'entrada a la seqüència de sala d'estar / menjador i a la concatenació d'habitacions esglaonades que s'obren en una seqüència dentada cap al carrer. Segon, el fet que cada dormitori tingui el seu propi balcó per conrear plantes. I tercer, i el més crucial de tots des del punt de vista de la seva accessibilitat social, el revestiment de tota la superfície amb una obra de fàbrica de maó precisa. Tots aquests atributs serveixen de testimoni de la contínua validesa del bucòlic enfocament de Coderch, enmig de totes les confusions vanitoses i espectaculars que assisteixen al nostre àmbit contemporani. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Grup d'Habitatges Les Cotxeres de SarriàJosé Antonio Coderch de Sentmenat