Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
'Les Cotxeres' varen constituir potser la demostració més contundent del convenciment de Coderch de que un urbanisme de qualitat havia de tenir el seu origen en un concepte arquitectònic també d'alta qualitat. Aquestes dues escales s'uneixen en una manera particularment convincent en la reculada dentada de la planta de 'Les Cotxeres', en primer lloc en el bloc resultant en planta i en secció, i, en segon, en termes del microespai modulat de l'interior de cada habitatge. Antifrontals per definició, 'Les Cotxeres' es reafirmen com un nou paradigma urbà que és capaç d'intervenir entre l'ideal suburbà de classe mitjana de cases aïllades amb jardí i la forma urbana tradicional d'una terrassa contínua que defineix el carrer. En aquest cas, el carrer es sustenta subtilment per un sòcol que completa el bloc situat un metre sobre el nivell de la vorera. Aquest sòcol, que conté l'aparcament soterrani sota, conforma el terreny d'un jardí comunitari que abraça cadascuna de les unitats residencials -uns blocs reculats de set plantes d'alçada-, com si es tractés de l'espina dorsal del conjunt. D'alguna manera, 'Les Cotxeres' podrien semblar una adaptació dels boulevards à redans d'Eugène Hénard de 1910, ja que, alhora que subverteix el carrer corredor, el bloc reculat de Hénard encara mantenia, però, la continuïtat de l'avinguda.
Tres aspectes mereixen la nostra atenció a mesura que ens movem des de la configuració del bloc fins l'articulació espaial dels habitatges. Primer, la manera ergonòmica pel qual es desplega l'espai interior quan un passa des del vestíbul d'entrada a la seqüència de sala d'estar / menjador i a la concatenació d'habitacions esglaonades que s'obren en una seqüència dentada cap al carrer. Segon, el fet que cada dormitori tingui el seu propi balcó per conrear plantes. I tercer, i el més crucial de tots des del punt de vista de la seva accessibilitat social, el revestiment de tota la superfície amb una obra de fàbrica de maó precisa. Tots aquests atributs serveixen de testimoni de la contínua validesa del bucòlic enfocament de Coderch, enmig de totes les confusions vanitoses i espectaculars que assisteixen al nostre àmbit contemporani.
'Les Cotxeres' varen constituir potser la demostració més contundent del convenciment de Coderch de que un urbanisme de qualitat havia de tenir el seu origen en un concepte arquitectònic també d'alta qualitat. Aquestes dues escales s'uneixen en una manera particularment convincent en la reculada dentada de la planta de 'Les Cotxeres', en primer lloc en el bloc resultant en planta i en secció, i, en segon, en termes del microespai modulat de l'interior de cada habitatge. Antifrontals per definició, 'Les Cotxeres' es reafirmen com un nou paradigma urbà que és capaç d'intervenir entre l'ideal suburbà de classe mitjana de cases aïllades amb jardí i la forma urbana tradicional d'una terrassa contínua que defineix el carrer. En aquest cas, el carrer es sustenta subtilment per un sòcol que completa el bloc situat un metre sobre el nivell de la vorera. Aquest sòcol, que conté l'aparcament soterrani sota, conforma el terreny d'un jardí comunitari que abraça cadascuna de les unitats residencials -uns blocs reculats de set plantes d'alçada-, com si es tractés de l'espina dorsal del conjunt. D'alguna manera, 'Les Cotxeres' podrien semblar una adaptació dels boulevards à redans d'Eugène Hénard de 1910, ja que, alhora que subverteix el carrer corredor, el bloc reculat de Hénard encara mantenia, però, la continuïtat de l'avinguda.
Tres aspectes mereixen la nostra atenció a mesura que ens movem des de la configuració del bloc fins l'articulació espaial dels habitatges. Primer, la manera ergonòmica pel qual es desplega l'espai interior quan un passa des del vestíbul d'entrada a la seqüència de sala d'estar / menjador i a la concatenació d'habitacions esglaonades que s'obren en una seqüència dentada cap al carrer. Segon, el fet que cada dormitori tingui el seu propi balcó per conrear plantes. I tercer, i el més crucial de tots des del punt de vista de la seva accessibilitat social, el revestiment de tota la superfície amb una obra de fàbrica de maó precisa. Tots aquests atributs serveixen de testimoni de la contínua validesa del bucòlic enfocament de Coderch, enmig de totes les confusions vanitoses i espectaculars que assisteixen al nostre àmbit contemporani.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
