L’hotel s’emplaça a l’antiga seu del Banc de Sabadell. És una obra de rehabilitació que manté l’edifici original com a memòria d’un temps en què el passeig de Gràcia era, exclusivament, seu de bancs i comerços locals, amb un caràcter molt allunyat del que té avui dia.
L’edifici original es va bastir l'any 1955 i és obra de l’arquitecte Galíndez, col·laborador habitual del banc. Presenta una façana de granit i pedra de figueres, molt dura, estrictament simètrica, de vuit alçades al cos central. Aquesta façana es manté ben restaurada, amb unes finestres noves adequades al nou ús d’hotel de luxe. Només s’ha intervingut al sòcol.
Amb només tres operacions, l’edifici ha pogut allotjar al seu si el nou programa i millorar, a més, la relació amb el passeig de Gràcia i l'encaix amb la ciutat.
La primera és el sòcol. Es defineix una porxada amb botigues i un accés central mitjançant una passarel·la en pendent que supleix l’escala imperial original. La recepció se situa a l’entresolat, al fons del solar. El camí d’accés és totalment públic.
La segona és un bellíssim atri a tota alçada de l’edifici, que en facilita la percepció global, organitza les plantes de les habitacions i il·lumina la passarel·la d’entrada i crea un accés espectacular.
La terceraconsisteix en una façana totalment nova que dóna al pati interior de l'illa, abocada a un jardí dissenyat per Bet Figueras.
Els interiors, realitzats en col·laboració amb Patricia Urquiola, són d’un disseny cal·ligràfic, delicat, sensible, que juga amb el matís de les llums i amb la sensualitat dels espais. El color blanc, les llums indirectes i matisades, les gelosies, els mobles càlids per contrast són el leitmotiv de tots els espais de l’edifici, amb diverses parts públiques i visitables.
L’Hotel Mandarin de Barcelona és fruit d’un llarg recorregut on tant sols la perseverança entre “client i arquitecte” podria explicar 5 anys de treball. A començaments de l’estiu de 2004 es començà a treballar sobre la vaga idea d’un Hotel al Passeig de Gràcia. No existia llavors cap contacte amb Mandarin Oriental ni amb cap altre empresa hotelera. Només la il·lusió de formular una proposta que suposés un impuls d’interès per a la ciutat.
A principis del 2003 Barcelona no comptava amb noves ofertes hoteleres de caràcter internacional i al centre de la ciutat, des dels Jocs Olímpics. Sobre aquesta consciència de la Barcelona d’inicis del segle XXI es comença a treballar en un projecte que ha anat prenent forma a mesura que els participants s’han enfrontat amb la realitat del que significa introduir un equipament de projecció internacional al cor de l’Eixample de Cerdà.
Barcelona compta amb tot el necessari per a constituir-se com a destí de gran interès internacional i com una capital cultural i empresarial del mediterrani. La recent designació de Barcelona com a seu de la Capital del Mediterrani confirma aquesta realitat.
Implantar un hotel de les característiques de l’Hotel Mandarin al centre de Barcelona és un assoliment tant pels aspectes tècnics com urbanístics i arquitectònics. El treball transcendeix de l’àmbit urbà i de la ciutat.