El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El 1991 es van projectar i dut a terme la construcció de les pesqueres d'en Juncà i d'en Malagelada. Pel que fa a la que havia de ser substituïda, es va escollir com a lloc el que s'havia abandonat per a la construcció de la nova pesquera que Jordi Masgrau va projectar per a l'Enric Moner Busquets (núm. 7), en què encara restaven els fonaments. En el nou projecte ja constava el nom de "La Guardiola" pel fet que s'inspirava de manera molt directa en una guardiola d'alumini de procedència nòrdica i d'autor desconegut, adquirida uns anys abans a Suïssa per l'autor, precisament perquè el seu disseny tenia totes les connotacions d'una pesquera tradicional. l així, es va assumir la proposta de fer una rèplica quasi exacta de l'objecte comentat i guardar el secret, ara revelat.
Per tant, amb poques variacions respecte a la petita guardiola, es va projectar i bastir un cub de 3,75 x 375 m de planta i alçada semblant amb coberta piramidal. De fet, la proposta entroncava moderadament amb les dimensions del xalet-pesquera sense arribar a la pretensió d'establir una zona d'estar interior, sinó només l'espai necessari per al servei, pensat més aviat per al bany, que llavors encara hi era permès. El sistema constructiu, naturalment, no va ser el tradicional, ni pels fonaments ni pels paraments o la coberta, però sí que es va utilitzar la fórmula de compactació del sòl a base d'estaques de pi sota una fonamentació contínua. En definitiva, era una proposta de conjugació d'una tipologia tradicional amb un llenguatge contemporani, sense elements decoratius i aproximant-se a un cert purisme formal.
Conjunt Conjunt de les Pesqueres de Banyoles