Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

  • Rehabilitació i Ampliació de la Casa Golferichs

Memòria

La Casa Golferichs, coneguda habitualment pel "Xalet", va ser projectada al 1901 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver com a residència pel Sr. Macari Golferichs. Aquesta va ser una de les seves primeres experiències en el tema de l'habitatge unifamiliar, que després es convertiria en una de les constants principals de la seva obra amb exemples com la Casa Roviralta de 1913, o la Torre dels Pardals de 1919. L'alteració que va suposar la construcció de l'edifici annex i el canvi d'ús residencial pel de centre d'ensenyament era força patent i suposava un dels punts principals a resoldre en la proposta. Construït amb modèstia en els seus materials i sistemes estructurals, va col·lapsar des del principi la lectura de la Casa Golferichs com a xalet, és a dir, com a construcció exempta per tres dels seus costats. Aquest edifici impedia no tant sols la contemplació i recorregut perimetral de la Casa, sinó que eliminava l'important ràfec i impossibilitava l'accés al petit pati posterior. Un dels primers objectius era, doncs, retornar al Xalet el seu caire original. A tal efecte es va enderrocar el sector posterior de l'edifici annex refent un nou nucli de comunicacions. L'actuació en aquest punt es valorava com a primordial ja que establiria la futura relació entre els dos edificis. La nova escala s’adossa a la mitgera i els serveis es concentren al seu voltant. Aquesta solució allibera el màxim de superfície en planta i permet obtenir una façana molt transparent. D'una banda això possibilita incorporar la nova paret de l'escala, la mitgera existent i la façana de l'edifici dins d'un mateix sistema d'ordenació; de l’altra, la volguda relació visual de cada vestíbul amb la propera Casa Golferichs. La tradicional tipologia de l'Eixample, on les lleugeres galeries s'obren al pati posterior, es recuperava aquí per la necessitat de reconstruir una nova façana i donar un nou accés a l'edifici. En l'interior de la Casa Golferichs, força malmès i deteriorat en molts llocs, es va valorar especialment l'estructura espaial i distributiva on les diferents sales es disposaven a l'entorn d'un nucli central, provocant un seguit de visuals i transparències. Si bé la majoria d'elements com sostres, arrambadors, escales, esgrafiats, etc., van ser completats o refets seguint mimèticament el model existent, en alguns casos puntuals la singularitat o l'emplaçament estratègic d'algunes peces va aconsellar buscar el contrast. Aquest contrast, basat en les diferents textures i lògica constructiva d'un material modern com és l'acer inoxidable, s'incorpora d'una manera sobreposada i objectual.

Autor: Ravetllat-Ribas Arquitectes

Autors

Sobre el mapa