L'edifici es una construcció amb tres façanes lliures (principal i laterals) i façana posterior parcialment adossada. La planta de l'església està formada per una sola nau principal dividida en cinc trams amb capelles laterals, transsepte i absis pentagonal amb la torre del campanar adossada en la seva part est. La nau es cobreix amb volta de creueria. Sobre el primer tram se situa el cor. El baldaquí de l'altar major és obra de Bonaventura Bassegoda, de l’any 1943 El baptisteri i l'escala d'accés al cor completen el conjunt general de la planta. La façana lateral del carrer de Sant Vicenç conté el volum del campanar d'uns 30 m. d'alçaria i de tres cossos quadrangulars amb remat piramidal, una entrada lateral tapiada i tres de les sis obertures ogivals emmarcades per vitralls col·locats el 1907 i realitzades a Barcelona en el taller dels Srs. Giralt i Granell. La façana principal reprodueix una composició tradicional en l'arquitectura neogòtica amb disposició simètrica dels elements que la composen: el sòcol i l'escalinata principal en pedra natural la portalada principal, amb arquivolta amb columnes de pedra natural, timpà amb conjunt escultural (1927), llinda de pedra natural i porta principal amb aplicacions de ferro forjat (1942), la rosassa (1895), les pilastres i els pinacles simètrics a banda i banda de la porta, els remats i cornises de maó per a revestir i la creu de pedra natural que corona l'edifici (1895). La façana lateral del carrer de la Trinitat, a part de les finestres ogivals, té una obertura rematada amb arc de mig punt que correspon a L'espai interior del baptisteri i una entrada lateral amb porta de forja, actualment en desús. Adossat parcialment a aquest alçat hi ha l'entrada general i vestíbul principal de l'edifici parroquial projectat el 1992. La història de l'església de La Soledat va lligada a l'evolució del carrer del mateix nom. Té el seu origen en una capella documentada del segle XVII, erigida al peu del Camí Ral i consagrada el 1666. L'edificació fora muralles s'havia intensificat notablement, tan es així, que en el cadastre de 1765 trobem que aproximadament la meitat de les cases de la vila d'Igualada eren edificades extramurs, formant els coneguts ravals de Capdevila i Soldevila; aquest últim conformarà I'actual barri setcentista de la Soledat. És principalment degut a aquesta expansió econòmica i demogràfica que la primitiva capella de la Mare de Déu de la Soledat s'engrandeix entre les anys 1786-1788. En aquest període, l'expansió urbana havia donat lloc als nous carrers de Sant Isidre, de Sant Pere Màrtir, de Sant Agustí i de la Soledat que accentuaren la forma allargassada típica de I' urbanisme igualadí d'acord amb la característica alineació de les edificacions a banda Í banda de l'antic camí ral que travessava ta població d'est a oest. L' església de la Soledat es va convertir en parròquia l'any 1877. En el període de la guerra civil 1936-1939 el temple pateix el saqueig i l'abandó i es converteix en garatge. Acabat el conflicte, s'inicia la reconstrucció portada a terme per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i es reobre l'any 1944. L'any 1992, adossat a l'església parroquial es construeix un nou l'edifici de locals parroquials.

Edifici religiós. Seminari de planta gairebé en forma de creu amb els braços més prims. La façana és orientada a migdia i presenta una mena d'atri format per arcuacions d'arc de mig punt a manera de porxo i coronat per un frontó triangular amb una creu al damunt. Consta de planta baixa i dos pisos, els quals són marcats horitzontalment per unes impostes, les obertures són rectangulars llevats del primer pis de la façana que són d'arc de mig punt. És cobert amb teula aràbiga a diverses vessants. Cal remarcar les torres de planta quadrada que s'eleven sobre els braços amples de l'edifici, que són llanternes als ulls de l'escala, simètriques i amb arcades semicirculars al pis superior, que són cobertes de forma piramidal. Està envoltat d'espais esportius i s'hi arriba a través d'un ampli espai enjardinat. L'estat de conservació és bo. Seminari que fou construït entre 1944 i 1947 amb l'església que fou inaugurada l'any 1963. Aquest seminari venia a substituir el del carrer Sant Just que havia quedat petit, i es construí en l'eixample de la ciutat que es realitzà a principis de segle estenent-se cap a Santa Clara de la Vella fins al turó del Seminari. Actualment, amb la poca vocació eclesiàstica, el mateix edifici s'utilitza com escola privada essent una extensió del col·legi de Sant Miquel dels Sants.

Església d'una nau amb passadissos laterals de menor alçada. Voltes de creueria, amb clau, separades per quatre arcs torals apuntats. Una sèrie d'arcs formers separen la nau dels passadissos laterals. Té absis poligonal, volta nervada i arc triomfal sobre pilastres. Les capelles laterals estan inacabades. A l'exterior s'aprecien les restes de l'antiga sagristia del s. XVIII (a un costat de l'absis). L'església presenta estructura de formigó, paraments de paredat comú i totxo amb revestiments de pedra buixardada. 1308: Els conselleres de la ciutat donen permís als PP. Carmelites per fundar un convent i una església. s.XIV: Construcció dels 2 edificis en estil gòtic. s.XIX (1835): L'església gòtica es manté amb la façana inacabada. 1936: L'església es crema. 1940-52 Reconstrucció en estil nou-gòtic de l'església.