Els jardins són escenografies de la natura. Gaudí i Jujol amb els seus reixats i reixes, in memoriam. Per a estendre Vil·la Cecília com a parc públic: uns traçats geomètrics similars i el mateix tipus de vegetació (xiprers, palmeres canàries, plàtans, llorers, tarongers i baladres) del jardí que envolta a la casa, ara centre cultural del barri. El traçat de la geometria es remarca amb vorades de pedra calcària blanca que emmarquen les tanques de xiprer i organitzen el sistema de camins. Els recorreguts, que s'oculten un a l'altre, fan l'efecte d'un jardí major del que és, té una mica de suau laberint. A l'altre costat de la paret que tanca Vil·la Cecília, el carrer Santa Amèlia s'ha dissenyat com una via de cotxes a l'interior d'un parc, ja que el Parc de la Cinquena Amèlia a l'altre costat del carrer es tanca amb una barrera alta de xiprers en ziga-zaga. Fragments d'aquesta tanca aparentment suren sobre les voreres del carrer. Alineacions d'arbres des del jardí de Vil·la Cecília creuen sobre les voreres d'asfalt rosat cap als jardins de Vil·la Amèlia, establint una continuïtat visual entre tots dos. Companyies per a la vegetació natural del jardí: - Falsos murals de ceràmica grega per a augmentar el valor d'unes parets abandonades. - Una porta a cada costat del carrer amb el nom del jardí i del parc. - Tres portes amb fulles vegetals gegants. - Bancs de càpsules medicinals-skateboards. - Fanals “lampelunas”. - Catifa a assecar pintada sobre el mur d'entrada amb el pla del jardí. - Fulles gegants de ginko per a pèrgola que descendeix sobre el canal-estany. - Pèls o arrels de coure per a acompanyar a la Ofèlia de bronze de l'escultor Francisco López. - Escocells amb buits de fulles de taronger. - Tots els xiprers els havia de tallar i pentinar un perruquer, però els van podar els jardiners. - I més...

Un quilòmetre de rampes per a vianants ascendeix en corbes ziga-zaga per a conquistar el Castell des del centre de la ciutat. Els encofrats dels murs de contenció són planxes d'acer corten plegades que formen les baranes en sobresortir del paviment. Perquè les plaques d'acer encaixessin entre si, va caldre inclinar els plecs respecte dels costats un angle relativament petit que variava en funció del radi de curvatura de la rampa. Això era impossible de dibuixar amb els mitjans de l'època, així que vàrem utilitzar per primera vegada els ordinadors per al projecte, amb un full de càlcul que definia les dimensions de cada peça.

El pla Cerdà de 1859 no preveia l'arribada de l'Avinguda Diagonal al mar. La construcció d’una nova esplanada sobre la depuradora i al costat de la incineradora i la central tèrmica, amb el motiu d'organitzar el Fòrum Barcelona 2004, ha permès a la Diagonal arribar finalment al mar. Com a prova veraç del principi de sostenibilitat que promovia el Fòrum, ara es fan conviure nous habitatges, hotels i equipaments públics, un nou down-town, amb aquestes instal·lacions, abans marginals i malvistes. L'esplanada del Fòrum, suport de l'Edifici Fòrum i del Centre de Convencions, és una extensió de la Diagonal en forma de mà amb els dits oberts -un delta cap a la mar- que cobreix la major part de la depuradora ara ampliada. La seva superfície és de 14 Ha. La Diagonal ascendeix per a superar la Ronda del Litoral des de 4,5 m, en el seu últim punt amb circulació rodada, fins a 17 m i comença llavors a descendir suaument en direcció al mar. Aquesta coberta es pot veure com una tovalla unitàtia d'asfalt, un gegantí patchwork de cinc colors. Sobre aquesta esplanada emergeixen xemeneies i serveis de la depuradora. Una d'elles s'ha convertit en una central meteorològica i d'orientació. Sobre l'esplanada s'han construït pèrgoles plegades per a ombra, així com dues grans sales hipòstiles, que coincideixen amb l'estructura dels tancs de la depuradora i suporten una estructura metàl·lica en dents de serra, les cares nord dels quals es cobreixen amb cristall i les sud amb panells de cèl·lules fotovoltaiques (6.500 m2). Les dues sales sense tancaments laterals, són dos sostres gairebé fabrils que protegeixen 13.000 m2. Els dits de l'esplanada ascendeixen de manera que els seus finals es converteixen en penya-segats sobre les àrees del port esportiu, els seus intersticis allotgen escalinates i rampes. Un ha-ha amb escalinata en tot el perímetre dels dits garanteix un horitzó no interromput per la presència de baranes. L'últim dit suporta amb quatre potes torçades una gran pèrgola fotovoltaica de 4.500 m2 que es veurà com una més de les instal·lacions industrials d'aquesta zona. La pèrgola rep sol, produeix energia i ombra com si fos de canyís. És un pla de biaix de 112x50m, inclinat 35 graus i orientat al sud. L'últim mirador-beldevere de la ciutat a l'aigua, a la qual s'arriba descendint per una escalinata sota pal·li.

La superfície sobre la qual s'ha actuat és de 5 hectàrees. El viaducte que flotava sobre l'espai públic s'ha demolit i el trànsit de vehicles s'ha reorganitzat. Els espais de passeig i joc per als ciutadans són ara protagonistes. Ascensors, escales mecàniques i rampes permeten moure's amb comoditat malgrat haver de salvar grans desnivells topogràfics. En el tram de major desnivell de la Ronda, les dues direccions de circulació estaven separades per cinc metres d'alçada. El fet de derrocar el voladís que suportava la circulació superior i traslladar els vehicles al nivell inferior, ha permès que aquesta àrea superior es converteixi en una gran vorera de passeig, amb circulació restringida als serveis i l'accés als garatges dels edificis. El mur en el qual es recolzava el voladís, suport d'aquest nou passeig i al costat del qual ara es circula en dues direccions, s'ha revestit de maons fono-absorbents esmaltats en dos tons de verd. Una jardinera longitudinal recorre la part alta del mur, amb plantes que pengen i ajuden a fer més amable la seva inevitable presència. Tots els murs de l'àrea renovada estan revestits amb els mateixos maons esmaltats i estan coronats per blocs de granit. Un paviment continu d'asfalt modificat, color salmó, ocupa totes les àrees per als vianants. Els fanals són convencionals, en forma de branca corbada. S'han plantat 470 arbres de diferents espècies, amb la tipuana com a espècie majoritària per a aconseguir una imatge més unitària en tot el conjunt. El resultat final ha estat assimilat sense esforç pels ciutadans, com si els anteriors elements discordants sobre aquest espai mai haguessin existit.