Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Vila Olímpica Dwellings

  • Vila Olímpica Dwellings

  • Vila Olímpica Dwellings

  • Vila Olímpica Dwellings

  • Vila Olímpica Dwellings

  • Vila Olímpica Dwellings

  • Vila Olímpica Dwellings

  • Vila Olímpica Dwellings

  • Vila Olímpica Dwellings

Memory

Una façana llarguíssima (250ml) i en una situació compromesa: porta d’entrada a la Vila Olímpica des de la ciutat, enmarcant juntament a la façana corba de MBM les dos torres icòniques del port olímpic. Tres singularitats en el desenvolupament de la façana totes elles en l’extrem Nord: 1. Edifici de major altura en el seu extrem. 2. Edifici pont sobre el Carrer Doctor Trueta. 3. “Absorció” de part de l’edifici existent d’oficines que va obligar a un esforç de contenció i rigors compositiu capaç d’absorbir tot els “accidents” en un concepte unitari i ordenat de la façana concebuda com a límit i presentació del barri.

Author: Sergi Godia i Fran

La celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992 va suposar una gran transformació urbana de la ciutat. Fruit de la mateixa i en el marc urbanístic de localització de les zones destinades als diferents esdeveniments, cal ressenyar la nova Ordenació Urbana de la Façana al Mar de Barcelona,... la Vila Olímpica i la recuperació de la costa. Transformació urbana d’un tros de ciutat, que tenia una estructura urbana degradada, oprimida per les vies del tren, donant l’esquena al mar i amb implantació d’indústries antigues, moltes obsoletes o en fase de desmantellament, representatives dels estadis inicials de la industrialització de la ciutat i del país i amb grups d’habitatges i magatzems disgregats. Els objectius eren clars: La ciutat i el ciutadà. Obrir Barcelona al mar, iniciant el procés de regeneració del teixit urbà, donant continuïtat a la trama urbana de l’entorn immediat, noves agrupacions d’habitatges, equipaments i serveis, espais públics, jardins i parcs, per a un barri qualitativament millor. El resultat és la consolidació de la nova Icària, de naixement sobtat, però que no té límits i que comparteix la vida i tradicions d’un barri amb història pròpia. La nova estructura urbana, va quedar formalitzada en tres grans actuacions: Les platges, el Passeig Marítim, el Port Olímpic i els equipaments que l’envolten. La Ronda Litoral, i els parcs que l’acompanyen i uneixen el teixit de l’Eixample amb el mar. La zona Residencial, a partir de l’Avinguda d’Icària, que connecta el Parc de la Ciutadella amb l’Avinguda Bogatell, la Ronda Litoral i el carrer de la Marina, eix vertebrador del nou barri, a tocar del Poblenou i que lliga la Sagrada Família amb el Port Olímpic. La zona Residencial, amb uns 2.000 habitatges, es va projectar amb els següents criteris: Continuïtat de la trama viària de l’Eixample. Edificacions en alineació de façana als carrers principals. Utilització prioritària de material ceràmic en façanes. Creació d’espais privats enjardinats i equipats per gaudi dels residents de cada Illa, en contraposició als grans espais lliures públics de l’ordenació general. L’estructura formal de les edificacions de la Vila Olímpica, proposa noves tipologies d’habitatges, de poca profunditat, garantint la ventilació creuada i l’assolellament, coherents amb una priorització de l’espai públic que asseguri diversitat d’activitats. Durant els Jocs Olímpics va donar allotjament a la Família Olímpica. Amb aquests criteris els dos grans edificis que formalitzen la façana corba del carrer Moscou, seguint la traça del soterrament del ferrocarril, sense perdre la seva composició horitzontal, aconsegueixen, amb l’elecció del tipus i color dels materials de façana i els ritmes dels talls verticals, una lectura unitària del conjunt, encara que corresponen a projectes d’autors diferents a ambdós costats del carrer de la Marina. L’edifici de 165 HABITATGES, de la part alta del carrer de la Marina forma part d’una unitat de projecte, amb l’edifici d’OFICINES i el CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA, contribuint a qualificar l’espai interior de l’illa que delimiten. La façana del carrer Moscou incorpora en la seva composició, una part de l’edifici d’oficines. Una de les característiques d’aquest conjunt és que l’edificació, actuant com a pont, queda travessada pel carrer Doctor Trueta. Els habitatges, majoritàriament de tres i quatre habitacions i d’una superfície entre 100/120 m2, havien de fer compatible el programa residencial durant els Jocs Olímpics, amb el posterior d’habitatges per el nou Barri. Son de crugies poc fondes que faciliten la ventilació i vistes creuades entre l’espai exterior, carrers i parcs i l’interior enjardinat de l’Illa. L’altura edificada correspon a Planta Baixa, majoritàriament amb habitatge i sis Plantes Pis, exceptuant la part més propera a l’encreuament dels carrers Doctor Trueta i Joan Miró, que disposa de Planta Baixa i nou Plantes Pis.

Author: Laviña - de la Villa Arquitectura

Authors

On the Map