Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Viviendas Villa Olímpica

  • Viviendas Villa Olímpica

  • Viviendas Villa Olímpica

  • Viviendas Villa Olímpica

  • Viviendas Villa Olímpica

  • Viviendas Villa Olímpica

  • Viviendas Villa Olímpica

  • Viviendas Villa Olímpica

  • Viviendas Villa Olímpica

Memoria

Una façana llarguíssima (250ml) i en una situació compromesa: porta d’entrada a la Vila Olímpica des de la ciutat, enmarcant juntament a la façana corba de MBM les dos torres icòniques del port olímpic. Tres singularitats en el desenvolupament de la façana totes elles en l’extrem Nord: 1. Edifici de major altura en el seu extrem. 2. Edifici pont sobre el Carrer Doctor Trueta. 3. “Absorció” de part de l’edifici existent d’oficines que va obligar a un esforç de contenció i rigors compositiu capaç d’absorbir tot els “accidents” en un concepte unitari i ordenat de la façana concebuda com a límit i presentació del barri.

Autor: Sergi Godia i Fran

La celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992 va suposar una gran transformació urbana de la ciutat. Fruit de la mateixa i en el marc urbanístic de localització de les zones destinades als diferents esdeveniments, cal ressenyar la nova Ordenació Urbana de la Façana al Mar de Barcelona,... la Vila Olímpica i la recuperació de la costa. Transformació urbana d’un tros de ciutat, que tenia una estructura urbana degradada, oprimida per les vies del tren, donant l’esquena al mar i amb implantació d’indústries antigues, moltes obsoletes o en fase de desmantellament, representatives dels estadis inicials de la industrialització de la ciutat i del país i amb grups d’habitatges i magatzems disgregats. Els objectius eren clars: La ciutat i el ciutadà. Obrir Barcelona al mar, iniciant el procés de regeneració del teixit urbà, donant continuïtat a la trama urbana de l’entorn immediat, noves agrupacions d’habitatges, equipaments i serveis, espais públics, jardins i parcs, per a un barri qualitativament millor. El resultat és la consolidació de la nova Icària, de naixement sobtat, però que no té límits i que comparteix la vida i tradicions d’un barri amb història pròpia. La nova estructura urbana, va quedar formalitzada en tres grans actuacions: Les platges, el Passeig Marítim, el Port Olímpic i els equipaments que l’envolten. La Ronda Litoral, i els parcs que l’acompanyen i uneixen el teixit de l’Eixample amb el mar. La zona Residencial, a partir de l’Avinguda d’Icària, que connecta el Parc de la Ciutadella amb l’Avinguda Bogatell, la Ronda Litoral i el carrer de la Marina, eix vertebrador del nou barri, a tocar del Poblenou i que lliga la Sagrada Família amb el Port Olímpic. La zona Residencial, amb uns 2.000 habitatges, es va projectar amb els següents criteris: Continuïtat de la trama viària de l’Eixample. Edificacions en alineació de façana als carrers principals. Utilització prioritària de material ceràmic en façanes. Creació d’espais privats enjardinats i equipats per gaudi dels residents de cada Illa, en contraposició als grans espais lliures públics de l’ordenació general. L’estructura formal de les edificacions de la Vila Olímpica, proposa noves tipologies d’habitatges, de poca profunditat, garantint la ventilació creuada i l’assolellament, coherents amb una priorització de l’espai públic que asseguri diversitat d’activitats. Durant els Jocs Olímpics va donar allotjament a la Família Olímpica. Amb aquests criteris els dos grans edificis que formalitzen la façana corba del carrer Moscou, seguint la traça del soterrament del ferrocarril, sense perdre la seva composició horitzontal, aconsegueixen, amb l’elecció del tipus i color dels materials de façana i els ritmes dels talls verticals, una lectura unitària del conjunt, encara que corresponen a projectes d’autors diferents a ambdós costats del carrer de la Marina. L’edifici de 165 HABITATGES, de la part alta del carrer de la Marina forma part d’una unitat de projecte, amb l’edifici d’OFICINES i el CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA, contribuint a qualificar l’espai interior de l’illa que delimiten. La façana del carrer Moscou incorpora en la seva composició, una part de l’edifici d’oficines. Una de les característiques d’aquest conjunt és que l’edificació, actuant com a pont, queda travessada pel carrer Doctor Trueta. Els habitatges, majoritàriament de tres i quatre habitacions i d’una superfície entre 100/120 m2, havien de fer compatible el programa residencial durant els Jocs Olímpics, amb el posterior d’habitatges per el nou Barri. Son de crugies poc fondes que faciliten la ventilació i vistes creuades entre l’espai exterior, carrers i parcs i l’interior enjardinat de l’Illa. L’altura edificada correspon a Planta Baixa, majoritàriament amb habitatge i sis Plantes Pis, exceptuant la part més propera a l’encreuament dels carrers Doctor Trueta i Joan Miró, que disposa de Planta Baixa i nou Plantes Pis.

Autor: Laviña - de la Villa Arquitectura

Autores

Sobre el Mapa