Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum Edittioclose
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
- Fecha:
- 1903
- Tipo:
- Dibujo
- Fondo:
- Fons Lluís Domènech i Montaner : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
- Fecha:
- 1903
- Tipo:
- Dibujo
- Dimensiones:
- 41 x 64cm
- Técnica:
- Tinta, Aquarel·la
- Soporte:
- Paper de dibuix
- Fondo:
- Fons Lluís Domènech i Montaner : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
- Fecha:
- 1903
- Tipo:
- Dibujo
- Fondo:
- Fons Lluís Domènech i Montaner : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
Secció transversal del Pavelló de l'Administració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
- Fecha:
- 1903
- Tipo:
- Dibujo
- Dimensiones:
- 84 x 72,5cm
- Técnica:
- Tinta
- Soporte:
- Paper de dibuix
- Fondo:
- Fons Lluís Domènech i Montaner : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
Descripción:
En aquesta secció transversal, tècnicament molt precisa, del Pavelló de l'Administració és notable l'atenció que es para a l'ornamentació, tant a l'exterior en façana com a la interior. Això és lògic, atès que es tracta de l'accés principal al recinte, on el visitant té la primera impressió. El caràcter de la gran escala és així més propi d'un teatre d'òpera que d'un hospital. El tall transversal —en vermell— és a la perpendicular del xamfrà de la gran illa que allotja el complex, i és per això que coincideix amb l’eix central, de manera que secciona el pavelló per la línia de simetria a l’entorn de la qual s'organitza. També es ressalten en vermell la rampa, el realç i la xarxa subterrània de comunicació, una de les principals virtuts d'aquest conjunt hospitalari.
Memoria
El projecte és el resultat de la fusió de l’Hospital de Sant Pau i el vell conjunt gòtic de l’Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa es creava un dels elements de més repercussió urbanística sobre la ciutat. L’hospital ocupa nou illes de cases de l’Eixample Cerdà, en un extrem de l’avinguda Gaudí, amb la Sagrada Família a l’altre extrem. Domènech i Montaner aposta per la mateixa organització en pavellons assajada a l’Institut Pere Mata, si bé creant una estructura concentrada soterrada que evita la dispersió funcional dels pavellons, molt criticada per alguns experts de l’època en instal·lacions hospitalàries. Es tracta d’un conjunt de 46 pavellons situats a l’entorn d’un eix que travessa la gran illa de cases diagonalment. Domènech opera així una lectura oberta i innovadora de l’illa de cases tipus del pla Cerdà. L’estructura dels pavellons està modulada en elements que suporten unes voltes de maó, tot afavorint l’adaptació del sistema murari amb la funcionalitat de cada pavelló. L’eix format per l’avinguda Gaudí representa un conjunt monumental únic, als extrems del qual s’erigeixen dues concepcions gairebé antitètiques del sentit de la nova arquitectura i la seva funcionalitat en les necessitats socials de l’època.
