Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Manuel Valls i Vergés

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1940. Un any més tard munta el seu estudi amb Coderch, aquesta col·laboració dura fins ben entrats els anys 60 del S.XX.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Pérez Mañanet

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Pérez Mañanet

  2. Viviendas para la Cooperativa Obrera La Maquinista

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Viviendas para la Cooperativa Obrera La Maquinista

    Dins la imposant trama urbana de la Barceloneta, el projecte proposa una concentració de la part edificada que permet alliberar una part important d’espai públic en forma de plaça central, la qual cosa genera un esponjament ambiental del teixit. Els habitatges s’agrupen en mòduls de tres, totalment exteriors, amb una ocupació mínima de façana gràcies a la solució distributiva. L’ús de traces obliqües permet que totes les sales d’estar donin a l’espai central. Aquest espai central queda articulat pels bisells dels plans de façana combinats amb els successius ràfecs que apareixen entre pany i pany. A la façana exterior perimetral només s’hi recolzen dormitoris secundaris, i aquesta façana es desplega de manera que s’optimitzen les visuals en diagonal, tot evitant l’amplada excessivament reduïda dels carrers. El projecte va ser redactat per Coderch i Valls l’any 1951, si bé ells no són responsables de la direcció d’obra.
  3. Casa Ugalde

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Ugalde

    En un vessant de muntanya orientat al sud, Coderch opta per situar la casa en un punt sobresortint entre dos pendents, de manera que l’angle panoràmic és el més ampli possible. Les traces principals queden definides en funció de la topografia, amb un mur de contenció a la part posterior i una plataforma de base amb un perfil circular. Les directrius dels murs vénen determinades pels diferents angles de visió sobre alguns fragments de panoràmica acuradament emmarcats: les quatre obertures de la sala d’estar, la separació de la casa amb l’ala de convidats i el porxo de sota el dormitori principal. L’accés des del carrer va acompanyat per un muret que enllaça amb el sistema murari general. La sala d’estar, el menjador i el vestíbul es troben a la cota de la plataforma. El distribuïdor del pis superior es troba en un nivell intermedi, i fa balcó sobre la sala d’estar. En aquest mateix nivell hi ha el dormitori principal. A un nivell una mica més alt hi ha un altre dormitori i un ampli estudi orientat a ponent i a l’entrada. El projecte fa ús d’una gran llibertat arquitectònica en planta i en secció, i posa una atenció molt acurada als diferents punts de visió, la qual cosa fa que la vida a la casa s’identifiqui amb l’efecte combinat de les vistes i de la mateixa casa.
  4. Casa de la Marina

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa de la Marina

    El solar se situa en un extrem d’una de les llargues illes de cases de la Barceloneta. El programa prescrivia dos habitatges per planta, amb tres dormitoris dobles a cadascun d’ells. Coderch opta per emprar murs de càrrega de pedra i maó per a l’estructura. La geometria respecta la traça paral·lela a la mitgera, però es distorsiona amb molta llibertat en sentit transversal i hi implica també els elements portants. El resultat és un habitatge introvertit, dotat d’una gran rusticitat i dramatisme gràcies a l’esbiaixament dels paraments, la textura dels materials i el filtratge de la llum natural.
  5. Casa Dionisi

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Dionisi

  6. Pabellón de Servicios del Real Club de Golf el Prat

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Robert Terradas i Via, Manuel Valls i Vergés

    Pabellón de Servicios del Real Club de Golf el Prat

    El pavelló dóna l’esquena al camp de golf i s’orienta cap al sud-oest, tot formant un cos amb dues ales que acullen dos grups de funcions ben diferenciades. S’accedeix per l’eix de les dues ales a un àmbit principal transparent cap a la façana oposada, on hi ha les sales d’estar, el bar i el menjador. A la banda nord queda l’ala del personal de servei, amb un pati propi que recull totes les obertures. Per la banda sud creix la segona ala, que allotja les oficines i els vestidors. El pavelló dóna resposta a les qualitats paisatgístiques pròpies d’un camp de golf per mitjà d’una construcció d’una sola planta, vidrada de terra a sostre en bona part de la façana, i unificada per una gran coberta plana que forma voladís en la majoria del seu perímetre. Així s’aconsegueixen uns àmbits directament relacionats amb l’exterior i ben delimitats per sota de les capçades dels arbres.
  7. Casa Senillosa

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Senillosa

    En un solar singular de planta quadrada i dimensions reduïdes, amb una sola façana practicable i una alçària de quatre plantes, Coderch ofereix una solució imaginativa per incloure-hi un habitatge unifamiliar amb cinc dormitoris. L’estructura és una caixa de pedra que fa la funció de mur de contenció. Els quatre nivells s’organitzen en dues crugies: la més gran allotja l’aparcament (planta baixa), el dormitori principal (planta primera), el menjador (planta segona) i la sala d’estar (planta tercera). La més petita allotja un dormitori individual a cada planta. L’escala comunica els carrers inferior i superior a través de tot l’habitatge.
  8. Casa Boada

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

  9. Fábrica de Automóviles Fiat Hispania

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

  10. Casa Catasús

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Catasús

    El barri del Vinyet té una topografia pràcticament plana, i Coderch opta en aquesta casa per crear un sistema d’espais domèstics referits exclusivament al gran jardí de la parcel·la, sense cap referència a l’exterior. Així, la casa es configura en una sola planta i forma bàsicament una L que abraça el jardí. Un braç d’aquesta L inclou els dormitoris, mentre que l’altre conté el menjador i la sala d’estar. L’entrada té lloc per darrere del cos dels dormitoris, ocultada del jardí, i dóna accés a un tercer braç que inclou la cuina i els serveis. Totes les obertures que donen al jardí es poden obrir i practicar a peu pla, o bé es poden tancar amb unes persianes de la mateixa alçada que la fàbrica construïda de la casa. Així, la casa esdevé un conjunt d’àmbits a un sol nivell on el jardí unifica les parts principals de la vida domèstica, mentre que l’entrada i els serveis romanen amagats al darrere i generen els seus propis espais exteriors.
  11. Viviendas Johann Sebastian Bach 7

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Viviendas Johann Sebastian Bach 7

    L’edifici respon a un programa de quatre habitatges per planta d’uns 200 metres quadrats, en una zona urbana ordenada en blocs aïllats i separats per una distància mínima. Coderch posa cura en l’estudi de la unitat d’habitatge i compon un edifici amb dos eixos de simetria. El bloc presenta dues façanes iguals al carrer i al jardí posterior, i dues façanes laterals també iguals. En la distribució de l’habitatge s’opta per recolzar totes les estances principals, inclosos els dormitoris i els banys, als tancaments exteriors, tot deixant la cuina i les dependències del servei en relació amb un pati interior central. La circulació principal i la de servei queden ben discriminades i només es creuen al distribuïdor de l’entrada. El menjador i la sala d’estar disposen d’una galeria que combina el vidre corredís, els tendals desplegables i les persianes fixes en un dispositiu d’il·luminació i ventilació superposat a l’estructura.
  12. Casa Coderch Milá

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Coderch Milá

  13. Casa Estudio Antoni Tàpies

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Estudio Antoni Tàpies

    En un solar llarg i estret de la perifèria de Gràcia, Coderch concep una casa en què la dimensió longitudinal i la vertical queden compensades per mitjà d’uns elements fixos que trenquen la continuïtat espacial: bàsicament, dos patis coberts a dreta i esquerra del solar, i dues escales col·locades transversalment. La planta baixa forma una seqüència trencada que va de l’atri d’accés al taller del fons, de doble alçària. La planta primera es destina a les zones de dia de l’habitatge, i la planta segona als dormitoris. La biblioteca forma un cos separat, sense pes, endarrerit respecte de l’alineació del carrer. La casa forma un dispositiu per aprofitar al màxim l’escassa llum disponible per mitjà d’una façana vertical i horitzontal de lamel·les de fusta pintada de blanc, una llum que arriba a l’interior sempre absorbida per uns paraments que deixen vist el to fosc de la fàbrica de maó.
  14. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas Johann Sebastian Bach 7

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

  15. Casa Rozes

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Rozes

    La casa es troba en un indret privilegiat, una punta de terra que penetra en el golf de Roses, amb vistes al mar per tres costats. Coderch opta per esglaonar la casa des de l’accés fins a l’extrem més llunyà, tot seguint la topografia de la rocalla en sentit descendent, de manera que tota la casa pren una configuració longitudinal. Al costat de l’accés, un pati organitza dues circulacions al seu voltant: la primera, que dóna al sud-est, conté la seqüència de la sala d’estar, el menjador i la cuina; la segona seqüència conté el garatge i les estances del servei. Totes dues seqüències es retroben en un punt on comença la sèrie de dormitoris, que culmina amb la cambra principal. Així, la casa configura l’orientació disposant totes les estances a llevant i assignant a la banda de ponent el paper de façana posterior, si bé es relaciona amb tot l’indret a través del contacte directe de les terrasses amb la rocalla, fins a arribar ben bé al mar.
  16. Casa Uriach

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Uriach

  17. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Estudio Antoni Tàpies

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

  18. Casa Luque

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Luque

    Coderch resol el suau pendent del terreny per mitjà d’un desnivell sobre el qual s’encavalca la casa. A la part de dalt hi ha l’entrada i l’aparcament, un grup de dos dormitoris i el dormitori principal amb el seu estudi. A la part de baix hi ha dos dormitoris més, les dependències diürnes i l’ala on se situen la cuina i les dependències del servei. Els dormitoris situats al nord segueixen la disposició en reclau i l’escalonament en secció. Cada ús diferent de la casa disposa de la seva pròpia façana, clarament separada de les altres per mitjà de la prolongació dels murs. En orientar-se al nord-est, la casa busca la llum a través d’un eix transversal que va des de l’aparcament fins a la sala d’estar, i que té com a element principal un pati interior que permet l’entrada de la llum del sud. Aquest pati esdevé un nucli central que organitza totes les circulacions, de manera que tota la vida de la casa gira entorn de la seva lluminositat.
  19. Edificios Trade

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Edificios Trade

    En un indret de Barcelona de caràcter perifèric i amb grans construccions aïllades, Coderch diferencia molt clarament el món de la planta baixa amb els volums emergents en alçària. En resposta a un programa terciari de grans dimensions, projecta un organisme format per quatre torres quadrifòlies amb les corbes i les contracorbes molt suaus. Tres de les torres comparteixen les dues primeres plantes, amb un perímetre que les abraça en un gran sòcol unificador. La modulació del mur-cortina és molt estreta, per permetre els girs i contragirs, i els mòduls recorren el perímetre tot seguint un ritme de dents de serra. Els nuclis de comunicacions verticals, al centre de cada torre, queden encaixats entre quatre grans pilars de formigó, complementats al perímetre per sèries de pilars metàl·lics equidistants. La imatge que ofereixen les torres expressa la mobilitat d’un sector de ciutat marcat per les grans vies de trànsit i les edificacions aïllades.
  20. Casa Gili

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Gili

    La peculiaritat del programa porta Coderch a assajar una organització distributiva inèdita, en un solar veí al de la casa Catasús, construïda deu anys abans. Des de l’entrada s’arriba a un distribuïdor connectat a un pati que dóna llum a les àrees centrals, i que és concebut com un hivernacle semicobert. Des d’aquí s’accedeix al jardí a través d’un petit porxo, i a l’ala de dormitoris mitjançant un segon distribuïdor, totalment independent. La sala d’estar dóna l’esquena a l’aparcament i adopta una configuració força tancada, si bé orientada al sud i al jardí. El menjador pren una importància especial, en trobar-se en l’eix visual que creua tota la casa, des dels dormitoris fins a la façana oposada, on hi ha un segon pati semicobert. Coderch concep una casa en L, amb un gran eix central, en què la situació de cada estança ve determinada per la seva configuració intrínseca i per la posició que ocupa en el sistema general de circulacions.
  21. Conjunto de Viviendas Banco Urquijo

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Conjunto de Viviendas Banco Urquijo

    El projecte d’un conjunt residencial en ordenació oberta permet que Coderch defineixi la seva concepció de l’habitatge urbà. Els pisos s’agrupen de dos en dos en blocs de tres plantes i formen un conjunt de sis blocs disposats en doble eix de simetria. Les plantes baixes absorbeixen el desnivell de 5,5 metres entre els carrers Raset i Freixa, eviten els comerços en façana i allotgen despatxos separats del carrer. L’espai semipúblic que queda entre els sis blocs forma part d’un mateix paisatge arquitectònic, determinat per la plaqueta ceràmica del revestiment, les persianes verticals de fusta vista i la combinació dels reclaus amb una vegetació profusa. L’habitatge extrapola la planta escalonada de les anteriors cases unifamiliars. Una estructura sobre la base de peus drets metàl·lics i forjats reticulars permet retallar els perímetres de les lloses i distribuir els paraments amb independència dels requeriments estructurals.
  22. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Edificios Trade

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

  23. Instituto Francés de Barcelona

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Instituto Francés de Barcelona

    És un clar exponent de les concepcions de Coderch respecte de l’arquitectura urbana, aquest cop aplicades a un edifici escolar i cultural. El solar és ocupat en tota la seva extensió per dues plantes soterrades i una planta baixa, mentre que les vuit plantes restants formen un prisma molt nítid, reculat respecte del carrer i separat de les construccions veïnes. La imatge d’aquest prisma des dels diferents punts de vista del carrer fa que el disseny de l’edifici s’hagi concentrat sobretot en la pell de la façana. Els pilars de formigó armat queden absorbits dins el gruix de la pell, i les obertures, molt esveltes i situades al pla exterior, accentuen l’aspecte llis del revestiment ceràmic i ofereixen a l’interior una llum repartida i matisada. El resultat és un gran volum llis que assumeix clarament el seu paper urbà i es mostra com un fragment de ciutat que té cura sobretot de la seva posició i dels espais oberts que genera.
  24. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Conjunto de Viviendas Banco Urquijo

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

  25. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Instituto Francés de Barcelona

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

  26. CAP Gran Sol

    Llongueras Clotet Arquitectes, TwoBo Arquitectura, Maria Rosa Clotet, Joan Llongueras Mestres, Alberto Twose, Pablo Twose, Manuel Valls i Vergés

    CAP Gran Sol

    Edifici integrat al terreny com substitució de terres d'un parc existent. Petit pavelló color terracota de dues plantes es relaciona amb el parc; únic volum aparent. Mateix llenguatge dels murs de contenció de la resta parc. El graffiti recobreix la façana de formigó de l'edifici enterrat. Format per dues grans plataformes, l'edifici es situa a la més baixa, soterrada respecte al nivell del parc. Un cos enterrat respecte el parc continua l'alineació, planimetria i tractament exterior dels murs de contenció actuals. Coberta enjardinada que consolida el parc no accessible per motius de seguretat. Un pavelló més lleuger sobresurt una planta respecte el parc que es recolza sobre la base pètria del volum soterrat
  27. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado
    CAP Gran Sol

    Llongueras Clotet Arquitectes, TwoBo Arquitectura, Maria Rosa Clotet, Joan Llongueras Mestres, Alberto Twose, Pablo Twose, Manuel Valls i Vergés

Bibliografía

Sociedades