Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Memoria
Edifici antic, entre mitgeres, restaurat a l'any 1925. La restauració forma un conjunt arquitectònic amb la nova façana del temple parroquial, a la qual s'adossa en angle recte. Consta de planta baixa i dos pisos i teulada a doble vessant. Al primer pis s'obren dos balcons, amb un rellotge de sol entre ells, i al darrer pis hi ha una galeria. En aquest projecte, Folguera s'inspirà en els models clàssics provinents d'Itàlia. La superfície de les façanes dels dos edificis va ser esgrafiada.
Autores
Sobre el Mapa
Constelación
Cronología
-
Església de Sant Sadurní d'Anoia
autoria desconeguda
L'església de Sant Sadurní es troba situada al nucli més antic de la vila. Juntament amb l'edifici de la rectoria és de planta de creu llatina, de tres naus i creuer amb cúpula semiesfèrica. L'absis és rectangular amb dues capelles laterals i el campanar és de secció octogonal, amb gàrgoles. Aquest cloquer està realitzat amb carreus disposats amb "opus quadratum". A les arestes de la part superior es conserven unes gàrgoles. La coberta és de teula àrab. La nova façana està realitzada en estil neobrunelleschià noucentista amb esgrafiats. Té un frontis amb capcer triangular i està precedida d'un pòrtic d'arcs de mig punt sobre columnetes. Forma un conjunt arquitectònic unitari amb la casa de la rectoria A l'interior hi ha un conjunt de pintures murals policromes, situades a la part superior de la capella central de la capçalera i a la paret mitjana de la capella lateral dreta. Aquesta darrera, representa l'escena del Sant Sopar -dins un interior arquitectònic i darrera una taula hi ha el Crist amb l'hòstia a les mans, i a banda i banda els deixebles situats a una distància d'ell, que està disposat formant gairebé un eix de simetria. Tots porten orla i van vestits amb túniques. La primera escena ens resta sense identificar, però està relacionada amb l'apoteosi de la Verge. L'inici de la construcció data del s. XII. Sembla probable el 1101 com a data de consagració de la primitiva capella romànica. Hi apareix documentada des del 1129, i després al llarg dels segles XII i XIII se sap que està en construcció. El 23 de març de 1567, la parròquia de Sant Sadurní va obtenir permís per engrandir l'església. Segurament en aquest període es va enderrocar l'obra romànica i es va construir l'edifici gòtic i el campanar -amb la data "1606"-, que és l'únic que encara es conserva a l'actualitat d'aquella època. L'església nova va beneir-se el 1705, i encara van continuar les obre al llarg dels segles posteriors (cosa que va reflectir-se a la manca d'unitat arquitectònica). La construcció del sagrari i de les grades és del 1795. A principis del segle XIX va ser construïda la portada, el cor nou i l'orgue. L'any 1883 l'interior va quedar completat amb la planta de creu llatina resultant de l'addició del transsepte amb cimbori. L'església va ser reformada exteriorment els anys 1924-1927 amb estil noucentista, afegint-se l'actual façana amb el seu corresponent pòrtic. Va dirigir l'obra l'arquitecte F. Folguera, i els esgrafiats foren fets pel pintor J. Busquets. Fou restaurat un altre cop el 2003. -
La Rectoria de Sant Sadurní d'Anoia
Edifici antic, entre mitgeres, restaurat a l'any 1925. La restauració forma un conjunt arquitectònic amb la nova façana del temple parroquial, a la qual s'adossa en angle recte. Consta de planta baixa i dos pisos i teulada a doble vessant. Al primer pis s'obren dos balcons, amb un rellotge de sol entre ells, i al darrer pis hi ha una galeria. En aquest projecte, Folguera s'inspirà en els models clàssics provinents d'Itàlia. La superfície de les façanes dels dos edificis va ser esgrafiada.