Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Casa de l'Ardiaca de Barcelona

    autoria desconeguda

  2. Reforma de la Casa de l'Ardiaca de Barcelona

    autoria desconeguda

  3. Casa de l'Ardiaca de Barcelona. Remodelació de la casa del Degá. Façana al Pla de la Seu

    autoria desconeguda

  4. Restauració de la Façana a Santa Llúcia a la Casa de l'Ardiaca de Barcelona

    autoria desconeguda

  5. Decoració de la Casa de l'Ardiaca per al Col·legi d'Advocats

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1896 Domènech fa algunes reformes a la Casa de l’Ardiaca, com a seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Adapta l’escala d’accés a la porta renaixentista i reforma algunes estances dissenyant-ne els mobles. El 1902 hi torna a intervenir. La intervenció més coneguda és la bústia de marbre de l’entrada, obra d’Alfons Juyol per encàrrec del mateix Domènech, amb diverses al·legories: fulles d’heura/burocràcia, orenetes al vol/rapidesa que hauria de tenir la justícia, tortuga/lentitud real que té la justícia i l’escut del Col·legi d’advocats La Casa de l’Ardiaca és un edifici del segle XII construït sobre les muralles romanes, que en època gòtic va ser un palau i va incorporar elements renaixentistes. El 1870 una gran reforma projectada per l’arquitecte Josep Garriga l’annexiona amb la casa del Degà i construeix el pati actual. Sobre aquest edifici reformat per Garriga, Domènech intervé a nivell decoratiu a la sala d’actes i d’altres estances. També va intervenir col·locant les lluminàries de forja del pati (avui desaparegudes). La intervenció que està documentada a nivell de llicència d’obres, amb la seva signatura, és l’adaptació de l’accés a través d’uns graons de la porta d’entrada. El 1922 va ser remodelat per Josep Goday per ubicar-hi el Museu d’Història de Barcelona, i el 1990 altra vegada per l’equip de B01 i allotja actualment l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Es conserven molts pocs elements de l’obra de reforma de Domènech.
  6. Reformes a la Façana a les Muralles Romanes de la Casa de l'Ardiaca de Barcelona

    Adolf Florensa i Ferrer

  7. Remodelació de la Casa de l'Ardiaca

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    L'objectiu del projecte de remodelació de la Casa de l’ Ardiaca és molt diferent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on gràcies a la limitació de programa i a les característiques de l'edifici, és possible deixar parlar a aquest i equilibrar el contingut i la forma. Es tracta ara de trobar una estructura interna en la qual la llibertat organitzativa i distributiva vindrà condicionada pels heterogenis episodis de l'edifici però en la qual també serà possible valorar el característic enriquiment que puguin representar aquestes limitacions. Aquesta operació inclou, per tant, la conservació de les parts o fragments de l'edifici de totes les èpoques, que puguin ser identificables com a tals de manera que puguin ser encadenades en una seqüència que representi la total racionalització de la funció interna. Per aconseguir això es proposen les següents decisions en el projecte bàsic: a) Adopció d'una estructura nova de peus drets i la racionalització dels nivells dels forjats a la casa del Degà. b) Situació de dos nuclis de comunicació, mínims per complir la normativa, un sobre la base d'adaptar l'antiga escala als nous nivells, l'altre situant una escala d'emergència on hi havia estat situada la de la casa de l’ Ardiaca. També es ressituen els ascensors i els patis d'instal·lacions. c) Adopció de les càmeres de coberta com a únic lloc viable per situar les màquines de l'aire condicionat, donada la pressió del programa sobre l'edifici. d) Redistribució dels dipòsits de documents a les zones més àmplies. i) Situació de la sala de lectura en la planta més alta, gaudint d'una esplèndida visió sobre la millor part del barri gòtic a través de la lògia del pati i obrint-se mitjançant un mirador cap al Col·legi d'Arquitectes. f) Ubicació de la sala de conferències en la Planta Principal, ja que així és possible recuperar l'ús de la terrassa del pati com a zona de descans o com a sortida d'emergència. g) Adopció de la planta baixa com a única entrada, a través de les exposicions situades a la sala de les arcades i de la muralla romana. Finalment, una vegada col·locades les peces del trencaclosques, és possible estratificar, per plantes, les funcions més diferenciades (Restauració, investigació, gràfics, fotografia, història oral i documents).

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.