Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

peris+toral.arquitectes és un despatx d’arquitectura amb seu a Barcelona, l’obra construïda del qual es concentra en l’àmbit de l’habitatge públic col·lectiu i l’espai urbà. Marta Peris i José Toral, aborden l’arquitectura sota una línia de pensament que situa l’individu com a centre de l’acció i a l’arquitecte com agent social capaç de replantejar els estàndards de l’habitatge per respondre a les necessitats emergents que la transformació de la societat provoca en les formes d’habitar. Ambdós desenvolupen una investigació continuada que té com a eix de reflexió l’habitar i es retroalimenta de tres àmbits ja que combinen la pràctica professional amb la docent, com a professors de projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura on es van formar. I en l’àmbit acadèmic, Marta Peris va llegir la seva tesis doctoral “La casa japonesa a través del cine de Yasujiro Ozu” el 2016, publicada sota el títol “La casa de Ozu” el 2019. Les seves obres han estat publicades en llibres i revistes especialitzades tant nacionals com internacionals; i exposades en el Pavelló Espanyol de la Bienal de Venecia 2000 i UNFINISHED 2016; en l’Exposició d’arquitectura catalana 2009-2009 a la Cité de l’architecture & du patrimonoine París 2009; en UIA Tokio 2011 i forma part del Cities Connection Project Export Barcelona que ha exposat a Mendrisio 2013, Ginebra 2014, Zurich 2016 i Brussel·les 2018. En l’àmbit teòric, l’estudi ha publicat articles tant en llibres com en revistes entre les que destaquen Arquitectura COAM, Ed.Fundamentos i DC Papers. El seu treball ha sigut reconegut per diferents premis com Shortlisted EU MIES AWARD 2017, Premi EMPORIA d'arquitectura efímera 2017, Finalista ARCHITIZER AWARD 2017, Premi AJAC Joves Arquitectes 2010, Finalista Premi FAD 2009, Finalista Premi Saloni d’Arquitectura 2009, Menció Premi Construmat 2015, Premi COAVN i Premi UIA 96, entre d’altres.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. 36 Viviendas Sociales para Jóvenes Can Caralleu

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    36 Viviendas Sociales para Jóvenes Can Caralleu

    Es tracta d'un edifici de 36 habitatges de lloguer per joves, fruit de un concurs públic. El projecte s’organitza en dues peces que recolzen sobre un mateix basament i connectades mitjançant un mur que dóna unitat al conjunt al mateix temps que separa l’espai públic del privat. Gràcies a un mecanisme de petites reculades queda matisada la proximitat entre edificis i s’amplia el punt de major tensió del conjunt. Es buida volumetria amb l’eliminació de l’habitatge orientat a nord de l’ultima planta i amb la creació de porxos d’accés a la planta baixa. La planta tipus agrupa quatre habitatges per replà de 40m2 de superfície cadascuna. Tots els habitatges gaudeixen de doble orientació i ventilació creuada. La casa s'organitza a partir d’un nucli central que aglutina els espais servidors, amb això es provoca una doble circulació que permet percebre l’espai com a il·limitat de manera que no es torna mai enrere. Habitació i sala d’estar es llegeixen com un espai continu i flexible.
  2. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Edificis d’Ús Residencial de Promoció Pública

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    36 Viviendas Sociales para Jóvenes Can Caralleu

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

  3. Reurbanización de los Espacios Verdes de las Calles Verdi y Mònaco

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Reurbanización de los Espacios Verdes de las Calles Verdi y Mònaco

    A escala interurbana, el projecte busca potenciar la continuïtat de l’eix verd que uneix diferents parcs i places. A escala local, l’objectiu és articular els recorreguts que conflueixen en el lloc i crear una àrea de jocs infantils.La proposta connecta els passos de vianants preexistents, buscant el recorregut més curt amb el desenvolupament suficient per aconseguir pendents practicables sense barreres arquitectòniques.Es modifica la topografia per generar dues dunes de gespa, entapissades i arbustives que aïllen del tràfic i una suau depressió que acota els jocs infantils. El salt topogràfic s’aprofita com a banc i elimina les tanques que segreguen als nens dels adults, sense renunciar a la sensació de protecció. La duna de cautxú groc i el banc converteixen la topografia en joc i suggereixen al nen un límit d’acció.Els jocs són col·lectius per potenciar la participació davant al joc individual, i transparents per facilitar a l’adult el control visual a distància.
  4. Punto de Información Turística Provisional en la Plaza de les Glòries

    Peris+Toral Arquitectes, Izaskun González, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Punto de Información Turística Provisional en la Plaza de les Glòries

    L’edifici temporal forma part de la urbanització provisional de la plaça de les Glòries. Es tracta d’un umbracle per als vianants, el seu programa és un espai d’informació, una zona d’exposició i un punt de lloguer de bicicletes. La condició efímera de l’edifici provisional, desmuntable i reutilitzable, determina l’elecció del sistema estructural: una bastida capaç de minimitzar la seva petjada en el territori i una materialitat d’acord amb el context de les obres. La peça lineal consta d’una triple envolvent: una pell impermeable i translúcida de policarbonat, una malla d’ombreig i una malla metàl·lica de protecció. La superposició de les tres difumina el contorn de l’edifici-passatge per fondre amb l’entorn, en ser permeable al pas, a la mirada i a l’aire. De dia, segons la posició del sol, les transparències, les ombres i els reflexos aconsegueixen tant des de d’interior com des de l’exterior una percepció canviant de l’edifici.
  5. Viviendas Asistenciales, Casal y CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    Viviendas Asistenciales, Casal y CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    El projecte té com a qüestió prioritària fer compatible el funcionament diferenciat dels espais de l’edifici i el seu encaix en la particular volumetria urbana del entorn. En una visió àmplia del territori, la pertinència de la parcel·la al 22@ imposa la construcció d’un edifici per la Barcelona del segle XXI, en una zona de la ciutat que canvia la volumetria tradicional de l’Eixample. En una visió més pròxima, l’edifici formarà part d’una mansana en la què s’imposa el protagonisme formal de la torre Agbar i la presència de dos edificacions més, els volums dels quals, com en la mansana veïna, no donen continuïtat a la façana de la Diagonal i es presenten com edificis aïllats orientats en el eix mar-muntanya. Des del punt de vista funcional, l’edifici ha d’assumir la complexitat programàtica, a través d’un edifici unitari i donar cabuda a tres entitats de diferent consideració (CAP, centre social i habitatges protegits), on el caràcter públic o privat són qüestions a tenir en compte. Proposem un edifici unitari, barreja de diferents volums. Un sòcol de dues alçades recolzat en els carrers Ciutat de Granada i Bolívia, conté les dependències destinades a CAP i Casal de barri i al mateix temps sostindrà els tres volums destinats a habitatges. La seva distribució en forma de ventall és fonamental per a resoldre l'assolellament dels habitatges i per a entendre i completar la parcel·la. És així com el nou edifici, tot i la seva menor dimensió, no tan sols és capaç de "reequilibrar" el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la, sinó que, a través de la seqüència de buits i plens, aconsegueix establir un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna. L’ordre de la façana continua desapareix i s’imposa un "nou ordre" volumètric, permeable entre el carrer i l’interior d’illa.
  6. 54 Habitatges Socials al Bonpastor

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

  7. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Reurbanización de los Espacios Verdes de las Calles Verdi y Mònaco

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

  8. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o Permanents

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Punto de Información Turística Provisional en la Plaza de les Glòries

    Peris+Toral Arquitectes, Izaskun González, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

  9. 85 Viviendas Sociales en Cornellà

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    85 Viviendas Sociales en Cornellà

    La edificación se organiza alrededor de un patio que articula una secuencia de espacios intermedios. En planta baja, un pórtico abierto a la ciudad anticipa la puerta del edificio y filtra la relación entre el espacio público y el patio comunitario que actúa como una pequeña plaza para la comunidad. En lugar de entrar directa e independientemente desde la fachada exterior a cada vestíbulo del edificio, los cuatro núcleos de comunicación vertical se sitúan en las cuatro esquinas del patio, de manera que todos los vecinos confluyen y se encuentran en el patio-plaza. En planta tipo, se accede a las viviendas a través de las terrazas privadas que conforman la corona de espacios exteriores que dan al patio. La planta general del edificio se organiza en una matriz de habitaciones comunicantes. Se trata de 114 espacios por planta, y 543 en el edificio, de dimensiones semejantes, que eliminan pasillos tanto privados como comunitarios para obtener el máximo aprovechamiento de la planta. Los espacios servidores se disponen en el anillo central mientras el resto de habitaciones de uso y tamaño indiferenciado, de unos 13 m2, discurren en fachada ofreciendo distintos modos de habitar. Otra terraza en la corona exterior completa la secuencia espacial, la enfilade de espacios interconectados por grandes aberturas, permeables al aire, la mirada y el paso. Las 85 viviendas se distribuyen en cuatro agrupaciones y un total de 18 viviendas por planta. Alrededor del núcleo se articulan cuatro o cinco viviendas, de manera que todas las tipologías tienen ventilación cruzada y doble orientación. Las viviendas constan de cinco o seis módulos, según sean de dos o tres habitaciones. La cocina abierta e inclusiva se sitúa en la habitación central, actuando como pieza distribuidora que sustituye a los pasillos, a la vez que permite visibilizar el trabajo doméstico y evitar roles de género. La dimensión de las habitaciones, además de ofrecer una flexibilidad basada en la ambigüedad de uso y en la indeterminación funcional, permite una crujía estructural óptima para la estructura de madera. Al tratarse de vivienda social, para lograr la viabilidad económica se ha optimizado el volumen de madera necesario por m2 de construcción hasta llegar a 0,24 m3 por m2 de superficie construida.
  10. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Viviendas Asistenciales, Casal y CAP Ciutat de Granada-Bolívia

    Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

  11. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (opinión). Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    85 Viviendas Sociales en Cornellà

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

Bibliografía

Autores