COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici posa de manifest uns nous valors arquitectònics en el marc de la primera Exposició Universal. Es tracta d’una gran sala destinada a menjador i un cafè a la planta baixa, una capsa rectangular amb les façanes doblades, de manera que la imatge exterior de l’edifici es modela amb independència dels requeriments interiors. Les quatre cantonades s’emfasitzen mitjançant quatre torres amb els coronaments diferents. L’estructura respon a una aplicació rigorosa de la fàbrica de maó i el ferro, protagonistes de la nova arquitectura. També es resol amb claredat la relació entre l’ornamentació i l’estructura: els merlets del mur exterior fan la volta a l’edifici acompanyats d’uns escuts de ceràmica vitrificada amb inscripcions hermètiques. Es tracta del primer edifici-manifest del modernisme, que mostra algunes pautes que més tard d’altres arquitectes aplicaran a programes més complexos.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Per l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 , Domènech rep l’encàrrec d’un gran Cafè Restaurant al parc de la Ciutadella.
L’edifici havia de tenir caràcter permanent, no com la resta de pavellons de l’Exposició que eren temporals.
Va agradar molt a la Comissió Executiva que gestionava l’Exposició, perquè tenia solucions constructives i acabats decoratius originals (reinterpretant estils artístics peninsulars), com a bona construcció moderna.
Pels aires medievals que tenia l’edifici, va ser batejat com “El Castell dels Tres Dragons”, una coneguda comèdia escrita per Serafí Pitarra (Frederic Soler) uns anys abans.
El projecte va ser realitzat en molt poc temps, i les obres van començar immediatament després, però diversos problemes durant la seva construcció el van deixar inacabat, sobretot en els acabats ornamentals.
Domènech va acabar renunciant a l'encàrrec abans que entregar l'obra al llogater i veure com hi actuava al seu gust. Es va encarregar a Josep Forteza, que fins al moment havia sigut arquitecte auxiliar, la continuació de les obres.
L’edifici té una forma rectangular, a quatre vents, flanquejada per torres de planta quadrada a les cantonades. Dues d’elles evolucionen fent rotació cap a la forma poligonal i la de l’homenatge queda rematada amb un coronament de forja i vidre. Hi ha una prolongació en planta baixa amb dos grans arcs rebaixats i terrassa a la part superior. L’interior és una nau única, dividida en planta baixa i planta pis. L’aspecte exterior, amb els murs fets amb maó vist i rematats amb merlets, recorden un castell medieval. Però l’enginyosa estructura interior recupera la tradició constructiva mudèixar dels murs de doble full, com les torres de Terol, combinada amb els contraforts gòtics.
Les façanes estan construïdes amb dos fulls de maó molt esvelt, separats per un espai transitable d’un metre d’amplada, que gràcies a les nombroses làmines d’unió i als tirants metàl·lics generen un conjunt molt estable amb molt poc material.
Aquest sistema abarateix i agilitza la construcció, però aquest atreviment constructiu va generar dubtes dins de la Comissió de seguiment de les obres sobre la seva solidesa, fins i tot van demanar càlculs de comprovació estructural de la solució.
A l’interior, la majestuosa sala del primer pis, de 18 metres d’altura, està coberta amb uns arcs diafragma tradicionals a l’arquitectura gòtica catalana, però en aquest cas són de gelosia metàl·lica i queden al descobert, tal i com proposava Viollet-le-Duc.
Tot i que en els dibuixos de projecte fets per Domènech l’edifici estava profusament decorat, finalment només es van realitzar alguns vitralls, un fris d’escuts ceràmics sota la cornisa i ceràmica vidriada en groc per els merlets.
I posteriorment es va realitzar la decoració pictòrica dels paraments i sostres.
Un cop acabada l’Exposició universal, perd l’ús d’espai de banquets i d’espai de restaurant i l’edifici queda abandonat.
Més endavant serà sala d’exposicions, escola de música, Museu Museu de Catalunya, museu de Biologia, centre de martícules escolars, borsa de Treball Municipal, Auxilio Social i finalment del 1940 al 200 Museu de Zoologia (i posteriorment de Ciències Naturals). Actualment no està obert al públic.

Autor: Clàudia Sanmartí

Font: Fundació Domènech i Montaner

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Exposició Internacional de 1888

    Elies Rogent Amat, Antoni Rovira i Trias

    Exposició Internacional de 1888

  2. Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Lluís Domènech i Montaner

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    L’edifici posa de manifest uns nous valors arquitectònics en el marc de la primera Exposició Universal. Es tracta d’una gran sala destinada a menjador i un cafè a la planta baixa, una capsa rectangular amb les façanes doblades, de manera que la imatge exterior de l’edifici es modela amb independència dels requeriments interiors. Les quatre cantonades s’emfasitzen mitjançant quatre torres amb els coronaments diferents. L’estructura respon a una aplicació rigorosa de la fàbrica de maó i el ferro, protagonistes de la nova arquitectura. També es resol amb claredat la relació entre l’ornamentació i l’estructura: els merlets del mur exterior fan la volta a l’edifici acompanyats d’uns escuts de ceràmica vitrificada amb inscripcions hermètiques. Es tracta del primer edifici-manifest del modernisme, que mostra algunes pautes que més tard d’altres arquitectes aplicaran a programes més complexos.

  3. Museu d’Història Natural

    autoria desconeguda

    Museu d’Història Natural

  4. Restauració del Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Carles Bassó Vidal, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Restauració del Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

Arxiu

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Dibuix

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Dibuix

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Dibuix

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Arxiu Històric del COAC

Obres Relacionades (27)

Conjunt La Ciutadella | Exposició Internacional de 1888

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.