Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Escola Baldiri i Reixac

  • Escola Baldiri i Reixac

  • Escola Baldiri i Reixac

  • Escola Baldiri i Reixac

  • Escola Baldiri i Reixac

  • Escola Baldiri i Reixac

  • Escola Baldiri i Reixac

  • Escola Baldiri i Reixac

Memòria

El projecte s’ha plantejat amb la intenció de millorar i mantenir l’imatge de l’edifici actual, d’una dignitat considerable. La proposta tendeix, més que a una transfiguració de l’edifici, a un millor aprofitament de la superfície.

El projecte de reforma té dues intencions:

Per una part, disposar les diferents peces del programa per a obtenir una màxima rentabilitat de l’espai, resoldre les comunicacions verticals de l’edifici adequant-les a la normativa contra incendis i, per altra part, resoldre els problemes volumètrics de l’edifici, conseqüència dels últims afegits.

Així, es suprimeixen parts d’edifici, millorant la seva relació amb l’entorn immediat de la Sala Hipòstila, provocant una sortida a nivell de la sala de les columnes, tangent al mur de contenció, enriquint d’aquesta manera els recorreguts pel parc.

L’operació fonamental del projecte consisteix en el trasllat de la porta d’entrada actual, quedant enfrontada així a la nova escala i ascensor. Això fa possible que disposem de tota la planta lliure de l’ala orientada a sud i ponent.

Les golfes d’una ala de l’edifici és convertida en una sala polivalent en suprimir la coberta i convertir-la en un terrat.

En planta baixa es situen el menjador i cuines amb els seus serveix corresponents, els vestuaris de pati i consergeria.

En planta entresòl es situen les tres aules de parvulari, que tenen una escala independent de la general i que al mateix temps condueix al gimnàs. Aquest està situat a l’antic hivernacle. En aquesta planta es situen les dependències administratives en l’ala de ponent.

En planta primera es situen tres aules i la biblioteca en l’ala orientada a sud i una aula taller, dues tutories i un departament en l’ala de ponent. Als extrems de les plantes estan situats el lavabos.

En planta segona es situen tres aules en l’ala sud i dues aules en l’ala de ponent.

En la tercera planta es situa una sala d’ús polivalent en l’ala de ponent. Sobre ella està situada, en un nivell superior, la sala de calderes i l’espai per la maquinària de l’ascensor.

S’ha tractat de controlar els forats i finestres de l’edifici repetint en algunes ocasions els ja existents i introduïnt un nou tipus de finestres, que en forma de gran gelosia, va donant llum i ventilació a les noves dependències, fonamentalment a les de serveis.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Renovació completa de l'escola. Nous volums per a l'escala i l'ascensor sobresurten del conjunt copiats dels de Gaudí en el mateix edifici. L'hivernacle de la qual havia estat casa de la família Güell, passa a ser el gimnàs. Petites finestres romboidals per a ventilar, il·luminar i millorar la relació amb la Sala Hipòstila del Park Güell.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Park Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Park Güell

    El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser. El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central. Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares. El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament. Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol. S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí.
  2. Intervencions al Park Güell

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Intervencions al Park Güell

    Restauración de la Sala Hipóstila, la plaza y el banco perimetral. El Park Güell fue una operación inmobiliaria de 60 casas para la burguesía barcelonesa que fracasó y que en el año 1922 el ayuntamiento compró y lo convirtió en parque público. El parque nunca ha visto cambiar su arquitectura. Apenas, desde los años veinte, algunas reparaciones y retoques puntuales. La vegetación sí ha cambiado y crecido y ya no se ofrece a la vista aquella imagen rala y pedregosa de pendientes y barrancos; vegetación inmóvil y permanente, podada en piedra. Un jardín arquitectónico y abstracto; naturaleza rocosa, montaña pelada esculpida, cantera de vegetación pétrea. La Sala Hipóstila es un templo a la griega de capiteles dóricos exagerados con un techo abollado de cupulitas y que soporta una plaza de tierra con un ribete-banco ondulado; una cenefa de acroteras de crestas de olas con crustáceos incrustados que aproximan el mar del horizonte a la montaña pelada. Obras de restauración de la Sala Hipóstila y de la plaza. Reparación de los elementos estructurales en mal estado; impermeabilización de la cubierta, y construcción de un sistema de desagüe eficaz; reconstrucción de revestimientos de piedra artificial de fustes de columnas, capiteles y arquitrabe; sustitución de azulejos de dinteles, cúpulas y banco perimetral.
  3. Escola Baldiri i Reixac

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Escola Baldiri i Reixac

    El projecte s’ha plantejat amb la intenció de millorar i mantenir l’imatge de l’edifici actual, d’una dignitat considerable. La proposta tendeix, més que a una transfiguració de l’edifici, a un millor aprofitament de la superfície. El projecte de reforma té dues intencions: Per una part, disposar les diferents peces del programa per a obtenir una màxima rentabilitat de l’espai, resoldre les comunicacions verticals de l’edifici adequant-les a la normativa contra incendis i, per altra part, resoldre els problemes volumètrics de l’edifici, conseqüència dels últims afegits. Així, es suprimeixen parts d’edifici, millorant la seva relació amb l’entorn immediat de la Sala Hipòstila, provocant una sortida a nivell de la sala de les columnes, tangent al mur de contenció, enriquint d’aquesta manera els recorreguts pel parc. L’operació fonamental del projecte consisteix en el trasllat de la porta d’entrada actual, quedant enfrontada així a la nova escala i ascensor. Això fa possible que disposem de tota la planta lliure de l’ala orientada a sud i ponent. Les golfes d’una ala de l’edifici és convertida en una sala polivalent en suprimir la coberta i convertir-la en un terrat. En planta baixa es situen el menjador i cuines amb els seus serveix corresponents, els vestuaris de pati i consergeria. En planta entresòl es situen les tres aules de parvulari, que tenen una escala independent de la general i que al mateix temps condueix al gimnàs. Aquest està situat a l’antic hivernacle. En aquesta planta es situen les dependències administratives en l’ala de ponent. En planta primera es situen tres aules i la biblioteca en l’ala orientada a sud i una aula taller, dues tutories i un departament en l’ala de ponent. Als extrems de les plantes estan situats el lavabos. En planta segona es situen tres aules en l’ala sud i dues aules en l’ala de ponent. En la tercera planta es situa una sala d’ús polivalent en l’ala de ponent. Sobre ella està situada, en un nivell superior, la sala de calderes i l’espai per la maquinària de l’ascensor. S’ha tractat de controlar els forats i finestres de l’edifici repetint en algunes ocasions els ja existents i introduïnt un nou tipus de finestres, que en forma de gran gelosia, va donant llum i ventilació a les noves dependències, fonamentalment a les de serveis.
  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
  5. Premio Década

    Guardonat / Premiat

Obres Relacionades

Conjunt Park Güell