Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2023Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2023 Ramon FauraCarolina B. GarciaFrancesc Rafat Antoni López DaufíJoan FalguerasAnton PàmiesMercè BoschJosep FerrandoFernando MarzáAureli MoraOmar Ornaque
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental.
Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic..
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Situat al teixit antic del Poblenou, en un punt de transició entre l’eix històric de Maria Agulló, la Rambla de Poblenou i les proximitats de la platja, el projecte atén aquesta doble condició. D’una banda, al carrer Fernando Poo, recupera la tipologia tradicional de la casa, habitatges a una mà i de dues altures que manifesten al carrer la seva individualitat. De l'altra, la cantonada, buida però dibuixada a les arestes i retallada al cel, s’aboca a la ciutat de Barcelona amb els seus fluxos animats d’habitants i visitants que discorren cap a la platja. Al carrer Sant Francesc, la solució tipològica insisteix en l’animació de les plantes baixes com a element fundador del control social de la ciutat. Un senzill sistema d’accessos evita els ascensors i estén el carrer cap a l’interior dels habitatges i els espais comuns. Allò col·lectiu construeix la ciutat i organitza habitatges passants a la planta baixa i dúplex en primera. La cantonada es resol amb un habitatge en T que s’obre al pati interior i a un buit que proposa una nova interrupció al carrer de Fernando Poo. L’efecte de la cantonada beneficia així tres habitatges i ofereix un espai d’accés colonitzable pels seus habitants. En tots els casos el matalàs dels petits patis d’accés protegits amb serralleries de baixa altura confereix espessor a la línia entre el que és públic i el que és privat i contribueix a una estratègia energètica que, gràcies a l'aïllament per l’exterior (SATE) i a l’aerotèrmia, aconsegueix la màxima eficiència. Els buits en planta primera superen la seva condició funcional per a adquirir l’escala del carrer mitjançant grans obertures i corredores. Aquesta frontera entre allò domèstic i la visió de conjunt, encara es dilueix més a l’interior de l’operació, on la configuració de l’aparcament permet la plantació d’arbrat autòcton de port. La bona orientació de les cases, al sol i al mar, desvela un petit recés enjardinat al cor de la ciutat. Les 12 cases s’ancoren en la tradició urbana del Poblenou i ho manifesten mitjançant una petita intervenció als seus murs de planta baixa que recorda els noms de la seva història. [La Granota . Trofeu Mans . La França Xica . El tio Che . Pa amb vi i sucre . L’Aliança . Ateneu Colón . Joncar . Teneria Barcelonesa . Ca l’Aranyó. El Sabre de Plata...]