Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

L'edifici del dispensari central antituberculós de Barcelona és una de les realitzacions més representatives de l'arquitectura racionalista de Catalunya en el període de pre-guerra i constitueix una peça d'interès arquitectònic excepcional. L'edifici presentava després de més de cinquanta anys d'ús, el deteriorament propi d'una construcció que ha sabut respondre a l'evolució dels requeriments funcionals, a partir de successives intervencions puntuals en el caràcter de l'arquitectura sobre la qual s’intervenia. Quan vàrem assumir el compromís d'intervenció sabíem que l'edifici era el mestre, i que ens aniria proporcionant totes les respostes, tant pel que fa a un nou programa funcional, com a les constructives referents a la restauració de les seves patologies i la incorporació de noves instal·lacions. Va ser també, el propi edifici qui ens va donar les claus formals per a la recuperació del jardí situat al pati central de la tanca perimetral original, de l'esquema de colors tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, la resolució de la nova façana. El procés es va iniciar per un treball de 'desconstrucció' de l'edifici, seguint les diferents tipologies que presentava i es va començar a recuperar determinats sectors dels forjats. Es van canviar les instal·lacions existents. El procés d'adequació als nous programes funcionals va ser fàcil, ja que l'edifici requeria poques modificacions per emplaçar els nous requeriments. Un altre tema al qual vàrem donar especial importància va ser la recuperació de colors originals, per això es va fer una investigació metòdica mitjançant mostres processades en laboratori. Finalment es va recuperar la façana lateral inèdita ja que es va derruir un cos annex. La intervenció en el conjunt sempre intenta respectar al màxim l'obra, de manera que la seva modernització i rehabilitació no representa, en la mesura del possible, repercussions formals o espacials per obra.

Autor: Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Mannino

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Dispensario Antituberculoso

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

    Dispensario Antituberculoso

    L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.
  2. Reforma y Rehabilitación del Dispensario Antituberculoso para CAP

    Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Mannino

    Reforma y Rehabilitación del Dispensario Antituberculoso para CAP

    L'edifici del dispensari central antituberculós de Barcelona és una de les realitzacions més representatives de l'arquitectura racionalista de Catalunya en el període de pre-guerra i constitueix una peça d'interès arquitectònic excepcional. L'edifici presentava després de més de cinquanta anys d'ús, el deteriorament propi d'una construcció que ha sabut respondre a l'evolució dels requeriments funcionals, a partir de successives intervencions puntuals en el caràcter de l'arquitectura sobre la qual s’intervenia. Quan vàrem assumir el compromís d'intervenció sabíem que l'edifici era el mestre, i que ens aniria proporcionant totes les respostes, tant pel que fa a un nou programa funcional, com a les constructives referents a la restauració de les seves patologies i la incorporació de noves instal·lacions. Va ser també, el propi edifici qui ens va donar les claus formals per a la recuperació del jardí situat al pati central de la tanca perimetral original, de l'esquema de colors tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, la resolució de la nova façana. El procés es va iniciar per un treball de 'desconstrucció' de l'edifici, seguint les diferents tipologies que presentava i es va començar a recuperar determinats sectors dels forjats. Es van canviar les instal·lacions existents. El procés d'adequació als nous programes funcionals va ser fàcil, ja que l'edifici requeria poques modificacions per emplaçar els nous requeriments. Un altre tema al qual vàrem donar especial importància va ser la recuperació de colors originals, per això es va fer una investigació metòdica mitjançant mostres processades en laboratori. Finalment es va recuperar la façana lateral inèdita ja que es va derruir un cos annex. La intervenció en el conjunt sempre intenta respectar al màxim l'obra, de manera que la seva modernització i rehabilitació no representa, en la mesura del possible, repercussions formals o espacials per obra.