Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1954

  • Casa Villavecchia

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Villavecchia

    La casa respon a una voluntat de superar les contradiccions entre els procediments constructius autòctons i la retòrica modernista, tan de moda al Cadaqués dels anys cinquanta. Els autors prenen com a referència els elements de la construcció tradicional (murs de maó, cobertes de teula) i els apliquen imaginativament a la recerca d’una figurativitat realment genuïna. La casa s’organitza en dues crugies transversals que permeten una organització clara de l’interior. La sala d’estar forma un buit ombrejat a la tercera planta i ofereix una imatge que contrasta amb la retòrica façana de la casa de l’esquerra.

    1955

  • Casa Senillosa

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Casa Senillosa

    En un solar singular de planta quadrada i dimensions reduïdes, amb una sola façana practicable i una alçària de quatre plantes, Coderch ofereix una solució imaginativa per incloure-hi un habitatge unifamiliar amb cinc dormitoris. L’estructura és una caixa de pedra que fa la funció de mur de contenció. Els quatre nivells s’organitzen en dues crugies: la més gran allotja l’aparcament (planta baixa), el dormitori principal (planta primera), el menjador (planta segona) i la sala d’estar (planta tercera). La més petita allotja un dormitori individual a cada planta. L’escala comunica els carrers inferior i superior a través de tot l’habitatge.

    1955 - 1956

  • 1956

  • 1956 - 1957

  • Casa Zariquiey

    Francisco Juan Barba Corsini

    Casa Zariquiey

    La planta de la casa sorgeix d’una lectura de dos elements bàsics de l’entorn: els vents que provenen del nord i les vistes sobre les dues caletes, a la banda sud. Dos murs còncaus de pedra de Cadaqués suporten una llosa de formigó que abasta tota la casa, i deixen una petita ranura de llum en tot el perímetre. La sala d’estar es col·loca en el punt de vista privilegiat, i un sistema de murs de maó vist permet el tancament dels dormitoris. La configuració planimètrica fa que la casa no sembli totalment tancada i crea una atmosfera domèstica que eludeix la noció d’un espai interior pròpiament dit.

    1957 - 1958

  • 1958

  • 1959

  • 1960

  • 1961

  • Casa Dalí

    Salvador Dalí i Domènech

    Situada a l'est del nucli antic de Cadaqués, a la platja gran de Portlligat. Edifici de planta més o menys rectangular, resultat de diverses ampliacions construïdes en diferents anys. Inicialment, l'edifici es va començar a bastir a partir d'una petita barraca de pescadors. Posteriorment, l'edifici és ampliat amb la incorporació d'una nova barraca, amb coberta a una sola vessant de teula i una única finestra per unitat, mirant la badia. A l'extrem nord-est de l'edifici, que fa cantonada amb la riera, hi ha el bancal d'un pou bastit amb pedra, tot i que està tapiat a nivell de paviment. Aquest cos manté la mateixa alçada de la resta de la casa, amb la coberta orientada al nord. L'extrem nord-oest correspon a una ampliació posterior. Manté la mateixa alçada que la resta de l'edifici. La façana principal té una successió de graons i pedrissos que formen un basament totalment involuntari, però de gran bellesa. La porta actual va ser instal·lada per Dalí, al voltant dels anys setanta. Cal remarcar que l'accés original de la casa no variarà al llarg de tot el procés de creixement. Les estances tenen obertures, de formes i proporcions diferents, que emmarquen el mateix paisatge, referència constant en l'obra de Dalí: la badia de Portlligat. L'interior es correspon amb una estructura laberíntica que, a partir d'un punt d'origen, el Rebedor de l'Ós, es dispersa en una successió d'espais encadenats per passos estrets, petits desnivells i recorreguts sense sortida. Aquests espais, farcits d'infinitat d'objectes i records dels Dalí, estan decorats amb recursos que els fan especialment càlids: estores, calç, flors seques, entapissats vellutats, mobles antics, etc. A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí a la planta baixa; l'estudi, amb multitud d'objectes relacionats amb l'activitat artística; i els espais exteriors, especialment pensats per a la vida pública. A la planta baixa s'ubicaven les dependències diürnes, mentre que a la planta pis, s'hi trobava l'estudi amb dormitori. Aquesta planta es transformarà creant una seqüència espaial sense interrupcions; tan sols hi haurà graons i baranes. La transformació dona lloc a l'espai més interessant de la casa: el saló-distribuidor-dormitori principal. Tot el mobiliari es farà d'obra, baranes, prestatgeries, llars de foc. La casa disposa d'una llar a totes les principals dependències. A través del bany de Gala es crea un nou cos que serà el peculiar vestidor de la musa. En el mateix cos, però a la planta baixa s'amplia la cuina i un bany lateral. De l'extrem sud de l'edifici destaca la biblioteca, amb mobles especialment dissenyats i construïts pel fuster de Cadaqués Joan Vehí. Com a perllongació de la casa, cal esmentar el que serà anomenat "camí blanc", que consistirà en un recorregut paral·lel al mur en direcció sud, i que connecta amb la sortida de la biblioteca per mitjà d'unes terrasses protegides per uns murs de pedra seca. Aquest recorregut té una longitud d'uns 100 metres. Cal destacar també el jardí posterior, que es realitzà en dues fases, actualment visitable. La casa quedarà consolidada i acabada, amb una superfície útil de 363,40 m² i construïda de 522,30 m².

    1935 - 1962

  • Casa Mary Callery

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Mary Callery

    L’any 1961 l’escultora Mary Callery compra un petit solar al barri antic de Cadaqués, ocupat per una construcció de planta baixa més pis, amb tres costats que donen a tres carrers estrets i un pati a la part posterior. El programa plantejat per la clienta va dur Harnden i Bombelli a col·locar la sala d’estar, la cuina i el menjador a la planta baixa, en contacte directe amb el pati. La sala té una alçària doble i comunica amb una planta intermèdia, amb un dormitori i el seu bany. A la planta primera hi ha una segona sala d’estar i un altre dormitori. La darrera planta, de nova construcció, s’eleva per damunt de les cases veïnes amb vistes al poble i a la badia i conté el dormitori de l’artista, amb una àmplia terrassa. Els arquitectes resolen així el repte d’aprofitar la privacitat del jardí posterior i alhora elevar la casa per damunt del vell teixit del nucli antic, respectat en els seus aspectes estructurals.

    1961 - 1962

  • 1956 - 1963

  • Casa Rumeu

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Casa Rumeu

    La casa Rumeu tiene una forma hexagonal que proviene de la experiencia de la casa Julià, donde los arquitectos ya habían ensayado las geometrías no ortogonales. La envolvente de la casa Rumeu está construida completamente con piedra de Cadaqués, como la que ya habían utilizado para hacer el muro de contención de la casa Julià. Allí se dieron cuenta de que, en Cadaqués, los muros de piedra eran más baratos que los de ladrillo, y por eso decidieron construir toda esta casa con piedra autóctona. También había un motivo paisajístico mucho más importante, ya que pensaban que era adecuado reservar la arquitectura blanca para el centro de Cadaqués pero, en cambio, utilizar la piedra para las casas de los alrededores, puesto que salpicaban el paisaje sin llegar a constituir entidades urbanas. De este modo, utilizando la misma piedra que en los bancales y las terrazas del exterior, conseguían que la casa desapareciera, camuflada en el paisaje. Uno de los elementos más destacables del proyecto es la estructura de madera que soporta la cubierta, de pendiente muy suave. La estructura está formada por un sistema de cerchas de madera que, en unos casos, están soportadas por los muros de piedra de la fachada y, en otros, por pilares de madera. El resultado es un entramado estructural visto que proporciona una gran vistosidad y plasticidad al proyecto. En el interior se han construido algunos muebles de obra aprovechando los desniveles, en consonancia con los bancales y las terrazas del exterior.

    1960 - 1963

  • 1962 - 1963

  • 1962 - 1964

  • 1964

  • 1964 - 1967

  • 1965 - 1967

  • 1968 - 1969

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.