Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • 1846

  • 1844 - 1848

  • 1851

  • 1870

  • 1886

  • 1888

  • 1916

  • 1928

  • 1926 - 1929

  • 1932

  • 1942 - 1951

  • 1987 - 1989

  • Can Brians Prison

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

    Can Brians Prison

    To build a prison is to build a closed world, as were abbeys, monasteries or ancient acropolises. In the image of all of them, a prison is a small abstract world, located in a rural environment where 1500 people live and work. Human relationships, personal and collective interactions and, ultimately, a strong relationship between man and space appear. It is about creating a "city" on virgin land, taking into account geographic and landscape considerations to achieve a good implementation, but above all, it is about solving the highly complex programmatic aspects where control and security issues are prioritised. Urban situations similar to, but not equal to, those of the traditional city are considered. Here the square is not a meeting place, the street has more of a sense of separation than of communication, and in the façades seclusion is more important than the communication between interior and exterior.

    1986 - 1991

  • Comissaria del Gironès

    Joan Padrosa i Hereu, Joaquim Pla i Ros

    Comissaria del Gironès

    La policia catalana, desplegada des del 1994 a les ciutats, ubicaria en una antiga indústria aquest centre operatiu urbà de 2.000 m2. El projecte conserva una part de l’estructura de formigó, hi insereix un buit central de relació, disposa linealment els espais de treball —més públics i urgents dessota i més interns (com el gimnàs) a dalt— i hi elabora les noves alçades amb una secció dissociada entre el cos principal, més disciplinadament urbà, i la més lliure coberta superior.

    1991 - 1995

  • Mossos d'Esquadra Central Police Station

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Mossos d'Esquadra Central Police Station

    This is the building that will house a police station (Mossos d’Esquadra) and the offices of the Catalan Traffic Service. It is located in Plaça d’Espanya, at the junction of Gran Via and Paral·lel, two important avenues in the Eixample. The proposal is based on two autonomous bodies, each aligned on the two perimeter avenues and a central space that acts as a large lobby. The façades are structured with a modular system that allows them to be modified according to the variation of internal needs. Continuous bands of photovoltaic panels extend over this modulation. The location is very significant and will be the reason for an urban reconsideration of the whole of Plaça d’Espanya.

    2005 - 2007

  • Prefectura de la Guàrdia Urbana

    Mestura Arquitectes, Jaime Blanco Granado, Humbert Costas Tordera, Carlos Durán Bellas, Manuel Gómez Triviño

    Prefectura de la Guàrdia Urbana

    La prefectura per a la Guàrdia Urbana a Lleida es un equipament de nova creació que significa la materialització i posada en marxa de l’edifici principal d’aquest cos de seguretat i protecció a la ciutat, amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats i requeriments que aquests centres de seguretat demanen a l’actualitat. La volumetria general adopta una forma de U en planta, a l’entorn d’un pati interior que s’obre als espais enjardinats protegits del carrer Salmerón. L’edifici es posiciona segons les alineacions a vial de la Ronda de la Seu Vella, en contacte amb els seus vessants verds, i el carrer Pallars, a fi i efecte d’alliberar espai a l’àmbit de l’accés principal des de la cruïlla Prat de la Riba - Salmerón. Existeix aquí una zona arbrada i protegida de gran magnitud que representa un contrapunt a l’edifici i alhora referència visual des de el interior. El pati, tractat com un espai interior obert, articula i jerarquitza els diferents usos a l’interior del centre i al mateix temps omple de llum totes les dependencies. La fisonomia general es la d’un cos compacte pel seu tractament petri de les façanes exteriors, enlairat sobre el nivell del terra mitjançant un sòcol de formigó, però alhora lleuger i transparent allà on es necessari obrir-se, els àmbits d’accés externs i l’espai d’atenció als ciutadans, així com a les façanes que donen a l’interior del pati. L’edifici s’estructura en quatre nivells, soterrani per espais de garjoles, magatzems i aparcament; planta baixa, espais d’atenció al ciutadà, vestidors, briefing i office; planta primera, espais per a les diferents policies i serveis administratius; i planta segona, espais per a la sala de comandament, sala de crisis, transit i espais de direcció i intendència.

    2009 - 2010

  • Fire Station and Headquarters of the Terres de l'Ebre Emergency Zone

    Casanovas Graus Pérez Arquitectes, Joan Casanovas Miñán, Ramon Graus Rovira, Ana Pérez Lázaro

    Fire Station and Headquarters of the Terres de l'Ebre Emergency Zone

    El programa desenvolupa la reforma del Parc de Tortosa i la construcció de la Seu d'Emergències de les Terres de l'Ebre, formant un únic edifici amb accessos segregats. L'edificació existent consistia en dos volums amb una imatge massa domèstica, poc representativa d’un edifici públic. A més, l’excessiva profunditat generava problemes de ventilació i d’il·luminació natural. El nou volum paral·lel a l'Av. Jesús i separat de l'edifici existent genera un pati al voltant del qual s'organitza el programa i que fa la funció de regulador tèrmic en incorporar ventilacions naturals creuades. L'envolvent es refà cercant una imatge diferenciada segons l'ús. El Parc té una façana fosca, la Regió té una façana ventilada lleugera de color clar i la cotxera continua amb el to vermellós. El fet que la coberta es resolgui amb paviment flotant sobre cambra ventilada i el pas continu d’aïllament tèrmic per l'envolvent fa que s’aconsegueixi una resposta econòmica i adequada al clima del lloc.

    2010

  • Montjuïc Fire Station

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui

    Montjuïc Fire Station

    The new Montjuïc Fire Station is located on the site resulting from the confluence of Josep Carner Avenue, Passeig de Montjuïc and the mountain slope. The building is placed parallel to the avenue, recognising its importance as an axis of entry and exit to the city. With a clear horizontal vocation, highlighted by the 100m length of the concrete volume of the first floor, the body of the practice tower becomes the only vertical counterpoint, which allows to maintain the reference of the mountain of Montjuïc at all times. The articulation of the functional program is carried out by distinguishing between the parts related to the activity of the fire brigade itself, all of them located at street level, and those related to the residential aspect, located on the first floor.

    2011

  • Police Region and Police Station in Tortosa

    Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou

    Police Region and Police Station in Tortosa

    El projecte desenvolupa, des de diverses òptiques, les relacions públic/privat obert/tancat accessible/restringit. El conjunt se separa dels veïns mitjançant un pati que protegeix el porxo d’accés de mossos. Un accés accentuat en vermell que contrasta amb el monocrom blanc/gris de les façanes. A l’interior, la combinació de volums i patis permet generar espais amb diferents nivells de privacitat. L’accés públic se situa oposat per a facilitar la circulació sense interferències. Aquí es fa evident l’esforç per significar-lo. Més enllà de repetir la referència al vermell, el volum creix i captura l’espai obert al temps que genera un contrapunt vertical que actua com a fita urbana. Un gest que recull les lamel·les de protecció solar que ritmen la façana. La façana al parc se subratlla amb un cos baix que emfasitza l’accés en esdevenir porxo. El seu paper és doble: allotjar el programa de proximitat i humanitzar l’escala de l‘edifici en relació a l’espai públic.
  • Salt Municipal Police Station

    GRND82, Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Sergi Serrat Guillen

    Salt Municipal Police Station

    The site The new police station is located on the outskirts of the neighborhood in a zone reserved for council buildings. The proposal is placed in a pre-existing grove of magnificent beech trees that determine the main decisions for the project. The main building mass is concentrated at the north end of the site, in the unoccupied area, while the car park is organized around the grove. The remainder of the site forms a green cushion that separates the building from the road becoming a transition space for the visitors. The building The building is separated from the street by no more than a wooded garden. There are no railings to bar the public. The police should be seen to be accessible and friendly. A compact, horizontal, abstract and introverted volume is proposed due to the requirements of high-security, use and flexibility of the program. The public entrance is formed by raising the head at one of the ends of the building forming a large access porch. The staff entrance is placed at the opposite end of the main facade. The materiality Once inside everything changes. A system of double height spaces and patios organize the private zones and flood the interior with light. The color white becomes the main player. Its texture changes to differentiate the different walls: textured concrete for the exterior, polished stone on the floor, white brick and wood for the walls, perfect white for the ceiling...

    2012

  • 2015

  • 2016

  • Parc de Bombers de Moià

    Josep Ferrando Architecture, Mar Puig de la Bellacasa i Delàs, Manel Casellas Oteo, Josep Ferrando, Pedro García Hernández

    Parc de Bombers de Moià

    Un edificio compacto y austero que otorga protagonismo a la estructura como expresión de su presencia en el territorio. Una secuencia de pórticos perpendiculares a la calle y al paisaje proyectan unos vuelos asimétricos que potencian la transparencia entre ambas partes del territorio, construyendo un plano a 7 metros del suelo que parece flotar sobre los campos. Un elemento neutro y modulable que permitirá fácilmente futuras ampliaciones. La doble escala de un pórtico embebido en otro pórtico, a modo de muñeca rusa, resuelve la convivencia entre la domesticidad que requiere el bombero que habita el parque y la dimensión de los camiones que habitan la cochera. Un solo gesto que sistematiza y aúna. La industralización demandada en el concurso para construir en el menor tiempo posible el Parque se resuelve mediante elementos realizados en taller que se ensamblan en obra. Un esqueleto de madera laminada conforma los pilares dobles (para otorgar esbeltez) y las vigas empresilladas por dichos pilares. Unos paneles sandwich de madera modulan la fachada en un juego de damero que matiza la relación entre interior y exterior según sus usos. Una construcción basada en la eficiencia de los materiales, donde no se producen residuos debido a su industrialización y donde se fija CO2 mediante el uso de la madera. La madera como símbolo material del siglo XXI y como elección idónea debido a su baja conductividad comparada, por ejemplo, con el acero. El material es estructura, protección y envolvente al mismo tiempo.

    2020

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!