Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Andreu Arriola Madorell

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Parque de l'Escorxador / Parque de Joan Miró

    Andreu Arriola Madorell, Elisabeth Galí i Camprubí, Màrius Quintana i Creus, Antoni Solanas

    Parque de l'Escorxador / Parque de Joan Miró

    El Parc de l’Escorxador és conseqüència d’un concurs d’idees convocat a l’any 1981 per l’Ajuntament de Barcelona, per a urbanitzar el solar alliberat de l’antic escorxador general de Barcelona. Traslladat a mitjans dels anys 60 fora de la ciutat. Està situat en el límit occidental del Eixample Cerdà i ocupa una superfície de sis hectàrees, equivalent a quatre illes de la trama Cerdà. La consideració de “l’espai lliure con espai fonamentalment urbà”, definit per una envoltant construïda, exerceix tensions diferents sobre cadascun dels límits que formen el solar ocupat per el nou parc. Aquesta envoltant construïda, formada per la trama de l’antic nucli suburbà de Sants i les tres façanes incompletes de l’Eixample Cerdà, si bé la seva ocupació està perfectament planificada, no passa així en la definició de la façana arquitectònica enfront del parc. La renúncia a oferir una façana des del parc, motiva un enfonsament del nivell interior d’aquests, dos metres per sota de la rasant dels carrers. Només el llarg del carrer Vilamarí i enfront a l’eix del carrer Consell de Cent, apareix un edifici de planta baixa, disposat en forma de pavellons amb coberta a diferents nivells i porxos que s’obren al parc. Aquest edifici està en mig d’un llac d’aigua lineal entre el bosc i la vorera del carrer Vilamarí. El parc, com a metafora de ciutat també ofereix una lectura a través dels seus canvis en secció, que s’adapten a la topografia del solar, organitzant-se en terrasses: la més alta, acull l’escultura monumental de Miró. Al les intermitges, una sèrie d’espais per esport i activitats socials es van desplegant acompanyats per una malla regular de palmeres. A la part més baixa, una sèrie de pins plantats de forma irregular creen una successió d’espais tranquils i íntims.
  2. Parque de la Estació del Nord

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa, Beverly Pepper

    Parque de la Estació del Nord

    El parc que se situa en els terrenys anteriorment ocupats per les vies del ferrocarril, que s’estenen des de l’antiga Estació del Nord fins a la plaça de les Glòries, es concreta en la zona rectangular, adossada a la façana sud de l’antiga estació i delimitada pels carrers de Nàpols, Almogàvers i Sardenya en una extensió de poc més de dues hectàrees. El traçat del carrer de Nàpols es corba per abraçar la façana principal de l’estació a la manera d’altres superilles d’equipaments de la retícula Cerdà com, per exemple, la de l’Hospital Clínic. Al llarg del carrer Almogàvers es construeix un bulevard que acompanya les visuals longitudinals del mur escultòric que obre l’accés principal al parc des d’aquest carrer. La construcció del carrer Sardenya en pont dóna continuïtat per dessota al parc amb la zona esportiva i el connecta amb el nord de la ciutat. El disseny de l’interior del parc desenvolupa una idea senzilla: la introducció per primera vegada a Barcelona d’un gran prat de gespa que emmarca les escultures de Beverly Pepper.
  3. Jardín de la Torre de les Aigües

    Andreu Arriola Madorell, Carme Ribas i Seix

    El projecte es plantejà com una operació pilot per transformar el primer interior d’illa de l’Eixample barceloní en un jardí públic. L’illa objecte del projecte està situada entre els carrers Roger de Llúria, Roger de Flor, Consell de Cent i Diputació. En la part central d’aquesta illa existeix un manantial que havia estat explotat durant anys per una companyia subministradora d’aigua, a través de pous i d’un dipòsit situat sobre una torre d’obra vista, construïda a l’inici d’aquest segle. El projecte s’estructura amb una doble voluntat. D’una banda s’intenta dotar a la torre de contingut monumental, situant-la dintre d’un basament d’aigua que evoca el seu ús original. De l’altra, es proposa el tractament dels límits a través d’uns aplacats de trencadís de marbre que, amb un remat irregular, perden intensitat per fondre’s en l’alçat desordenat de les façanes interiors. El caràcter intimista i secret del jardí s’accentua amb el tractament del paviment de totxo al sardinell, la plantació d’arbres de flor olorosa i la construcció d’una font, que transporta aigua a través d’uns canals construïts en un dels murs perimetrals i l’aboca finalment a l’estany.
  4. Jardín en la Calle Madrid

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Jardín en la Calle Madrid

    Les línies mestres del projecte que es presenta són possibilitar una utilització intensiva per part dels veïns del carrer Madrid, però alhora integrar aquesta zona visualment i física amb l’entorn, de manera que participi dels avantatges de trobar-se en una zona lliure equipada de rang superior a la ciutat. Es proposa un moviment de terres que determini una secció del terreny que possibiliti la visualització de la globalitat del lloc. Per resoldre l’objectiu d’integrar el parc a l’entorn, es parteix de la utilització d’un recurs geomètric determinat, típic del Renaixement, que es manipularà a conveniència i que definirà la imatge física del parc. El dibuix clàssic original es converteix en un fragment il·limitat on els seus elements quadrangulars es converteixen en piràmides que determinen espais i recorreguts. Les piràmides determinen dos vessants del parc: el nord i el sud. La cara sud es destina a zones de plantació, mentre que la cara nord es pavimenta amb llambordins de formigó de color.
  5. Plaza de Les Glòries Catalanes

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Plaza de Les Glòries Catalanes

    La història recent de la plaça comença amb la redacció i aprovació, a finals del 1989, del Pla Especial d’Ordenació del Sector Nord/Glòries, el qual projectava l’obertura del tram sud de l’avinguda Meridiana, tot donant continuïtat als carrers de la trama i proposant l’emplaçament dels grans equipaments culturals de la ciutat —L’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó— alhora que donava el suport urbanístic que adaptava les determinacions del Pla General del 1976 a les actuacions infraestructurals que finalment farien possible la construcció de la plaça. En aquell moment la plaça era un caòtic nus viari que enllaçava les avingudes Diagonal, Gran Via i Meridiana amb les autopistes A-17 i A-19. La caòtica estructura suport dels viaductes que resolien l’enllaç havia perdut tota senyal d’urbanitat i tampoc no reconeixia la centralitat de la plaça. La solució arquitectònica de la plaça utilitza el trànsit com a material de projecte. La viabilitat, la geometria dels traçats viaris i els automòbils fixen l’escala i les dimensions de la proposta.
  6. Museo de Termas Romanas

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Museo de Termas Romanas

    El projecte d’Exposició Permanent de les Termes Romanes està integrat en el futur Museu de Sant Boi de Llobregat; les restes de l’edifici termal romà seran una de les mostres més importants de la nova instal·lació museística promoguda per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest projecte es planteja com una primera fase de la instal·lació museística de Sant Boi amb dos objectius primordials: possibilitar l’acabament de la recerca arqueològica i construir la cobertura que garantirà la consolidació definitiva de les restes. L’accessibilitat a les ruïnes així com els recorreguts de la visita han estat condicionats per l’organització del programa funcional. Aquest programa projecta una instal·lació museística atesa per, com a mínim, una o dues persones fixes. L’entrada al nou edifici es realitza per la cruïlla del carrer Hospital i av. Maria Girona i l’accés al conjunt termal es fa, òbviament, des de l’apoditerium. Es disposa un esglaonat suau que salva el desnivell i configura unes grades per contemplar l’escenari de les ruïnes i unes escales que acompanyen el recorregut.
  7. Parque Central de Nou Barris

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Parque Central de Nou Barris

    La percepció arquitectònica aplicada a l’espai urbà ha produït un cert grau d’originalitat en la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o, principalment, en els nous territoris de la perifèria urbana. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatges durant els anys seixanta i setanta en una part de Barcelona que fins en aquell moment no eren més que camps de cultiu. Malgrat la dimensió del problema, la superfície de l’àrea gairebé no es pot apreciar com a conseqüència de l’organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no només un parc urbà al centre d’un barri densament poblat, sinó també integrar l’skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.
  8. Plaza de Islandia

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Plaza de Islandia

    El projecte, reconeixent la quadrícula com a preeminent en el disseny urbà general del sector que l’integra a la resta de la ciutat, vol descobrir de nou el carrer Bofarull i el Rec Comtal com a traces històriques amb característiques contraposades a les de la retícula cartesiana. El projecte construeix el xamfrà de la cruïlla Palència-Espronceda amb un estany d’aigua que evoca el record del Rec Comtal. El carrer Bofarull determina el front edificat de l’illa de l’Eixample i limita l’espai lliure triangular on se situa la gran font, al centre del barri. Els dos trams del carrer Bofarull es dissenyen en continuïtat amb aquesta part central com la ribera del Rec Comtal. Les característiques d’aquest espai lineal es contraposen a les de la trama racional i circulatòria de l’Eixample. La introducció de l’aigua, l’absència de trànsit, la vegetació, el nou paviment i la col·locació del mobiliari urbà atorguen a aquests espais un caràcter de jardí on tranquil·les línies d’arbres segueixen el curs de l’antic Rec Comtal. En alguns punts les línies paral·leles se separen i configuren una clariana. Una línia doble de lloses de ferro/formigó ressegueix les línies d’arbres de manera que una suporta els forats dels arbres i l’altra les columnes d’enllumenat. La resta del paviment de llamborda de terracota està col·locat en línies perpendiculars a les fileres d’arbres.
  9. Plaza del Virrei Amat

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Plaza del Virrei Amat

    El passeig de Fabra i Puig i l’avinguda de Borbó són els únics carrers que flanquegen la plaça. La seva dimensió, per tant, s’amplia el doble i es transforma en una plaça rectangular representativa. Es proposa una plaça oberta, amb la major part de superfície del paviment de pedra per acollir la gent en moviment, i amb una atmosfera mediambiental característica que dialoga d’igual a igual amb l’agressivitat del soroll del nus circulatori. Per aquest motiu es col·loca un estany amb salts d’aigua i una platja, que resolen la dualitat de les perspectives de Pi i Molist i de Felip II. Un umbracle relaciona la plaça amb l’edificació del voltant. Atesa la proximitat de la seu del Districte, a l’altre extrem de Pi i Molist se situen elements significatius que rematen la perspectiva, del mateix caràcter que els de la urbanització al voltant de la seu, palmes i diapasons, que anuncien el centre administratiu i que, juntament amb l’ampliació de les voreres de Pi i Molist, transformen la distància actual en proximitat i referència.
  10. Escuela Superior de Música de Catalunya

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Escuela Superior de Música de Catalunya

    El projecte de l’Escola Superior de Música de Catalunya es localitza a l’interior de l’edifici de L’Auditori amb la voluntat de vitalitzar un complex musical que haurà de desenvolupar activitats complementàries a les de l’estricta audició de concerts de música simfònica. D’aquesta manera, el complex programa de L’Auditori s’articularà al llarg del temps i es transformarà en una veritable ciutat de la música gairebé autosuficient. El nou conservatori engloba els estudis musicals de segon i tercer cicle, una biblioteca, partituroteca i fonoteca especialitzades, aules d’assaig, laboratori d’electroacústica, administració, amb tots els serveis complementaris de camerinos i magatzems d’instruments per a un auditori de 700 localitats. Aquest programa es desenvolupa en les plantes primera, segona, tercera i quarta de l’edifici de L’Auditori al carrer Lepant de Barcelona. Les habitacions, on s’allotja el programa de l’ESMUC, s’organitzen al voltant de dos grans patis: l’atri central obert a tota alçada amb l’impluvi de vidre, suport de les pintures de Pablo Palazuelo, i el claustre superior obert a les plantes segona i tercera, amb accés des de la mateixa planta tercera.
  11. Torre Sostenible Urrutia

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Torre Sostenible Urrutia

    Torre Sostenible Urrutia L’objecte del projecte és un edifici de 98 habitatges per a joves, un Institut Universitari de la UAB i un aparcament de bicicletes i motos. És un edifici de 16 plantes. La seva posició singular permet el desenvolupament de dues façanes urbanes planes d’obra de fàbrica amb altes finestres que emfasitzen el pla vertical de la seva geometria tectònica amb els dos carrers. Les altres dues cares de la torre es fracturen en alçada i s’obren progressivament abocant-se a l’espai exterior de la nova urbanització. Aquí els materials de façana són de policarbonat, més fi i transparent, planxa metàl·lica i u-glass i s’emmirallen amb la vegetació de l’entorn. L’habitatge tipus (d’uns 40 m2) consta d’entrada, cuina, sala-menjador, dormitori i bany, en aquesta progressió lineal, de menys a més privacitat. En planta baixa, a nivell del carrer d’Urrutia, s’obre un local connectat internament a triple alçada amb les plantes inferiors. Una rampa des de la plaça connecta la planta nivell parc amb l’aparcament, el sector de serveis, instal·lacions i magatzem. Els espais comunitaris de relació se situen en alçada a les dues plantes intermèdies, allà on la superfície de la torre disminueix, el perímetre recula i la volumetria minva. L’última planta en alçada es reserva per a les instal·lacions. Plaques solars de reforç se situen a les diferents cobertes no transitables.
  12. Museo de la Música

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Museo de la Música

    El projecte de L’Auditori-Centre Musical de Barcelona es va iniciar l’any 1989. La redacció del programa preveia un conjunt d’activitats musicals que superava abastament el d’una estricta sala de concerts. Així, el nou centre allotjaria, a més de les tres sales d’audició (simfònica, cambra i polivalent), una escola d’alts estudis musicals i el Museu de la Música. Aquest projecte de construcció del Museu de la Música completarà el conjunt de L’Auditori. Els espais on s’allotja el programa del museu s’organitzen al voltant d’un gran pati: l’atri central obert a tota alçada amb l’impluvi de vidre, suport de les pintures de Pablo Palazuelo. L’accés principal al museu es fa des de l’escala principal de la plaça de les Arts, que arriba directament a la planta segona. En aquesta planta s’agrupa tota l’administració del museu, recepció i informació, serveis, sala d’acollida, exposició permanent i exposició temporal. Des de la planta segona s’arriba a través de les escales interiors a la planta tercera, on hi ha la biblioteca. La biblioteca disposa d’una reserva de fons visitable i d’una sala de recerca. Finalment, a la planta soterrani se situen el taller de restauració i fotografia, l’arxiu de publicacions, l’administració i el fons de reserva.
  13. EU Mies Award

    Nominado
    Parque Central de Nou Barris

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

  14. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Museo de la Música

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

Bibliografía

Sociedades