Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Teatro Principal de Figueres

    Josep Roca i Bros

    El teatre Principal, construït l’any 1849 per l’arquitecte Roca Bros, va ser destruït en la seva pràctica totalitat pels bombardejos de les tropes franquistes contra les republicanes que fugien cap a França. La iniciativa d’habilitar-lo com a museu personal de Dalí va ser impulsada per l’aleshores alcalde de Figueres, Ramon Guardiola, que va convèncer els ministeris de Turisme i de l’Habitatge perquè recolzessin el projecte. El teatre-museu no és plantejat només com un espai d’exposició d’obres, sinó com una recreació arquitectònica on el mateix Dalí expressa en termes espacials tot el seu món delirant. Malgrat tot, cal assenyalar la sala de la cinquena planta, on s’exposen algunes obres mestres de la col·lecció particular del pintor: el Sant Pau d’El Greco; La visita del metge, de Gérard Dou; el Retrat de Napoleó, de Meissonier; el Tribunal de l’Alhambra, de Marià Fortuny; el Cementiri, de Modest Urgell; la Maleta, de Marcel Duchamp, i un facsímil de les Presons de Piranesi, entre d’altres. L’any 1974 l’arquitecte Oscar Tusquets va col·laborar amb Dalí en la cambra Mae West, un muntatge escenogràfic que recrea el rostre de l’actriu en un dispositiu il·lusori que manté unes qualitats arquitectòniques ben clares.

    1849

  • Casa Roger

    Josep Azemar Pont

    Casa Roger

    Josep Azemar es va formar a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, dirigida per Elies Rogent, en un context d’una gran cohesió ideològica entorn dels procediments constructius i compositius moderns, i de rebuig ferm de la tradició neoclàssica. La casa Roger, obra primerenca d’Azemar, respon al programa d’una casa particular en un carrer cèntric de Figueres. La casa mostra l’interès d’Azemar per donar èmfasi al cos central de l’edifici per mitjà d’una tribuna calada suportada per dos fins puntals de pedra, que es perllonguen en la composició de les baranes. Els emmarcats de les finestres i els encoixinats dels extrems reflecteixen una voluntat de simplificar les solucions constructives i la seva expressió. El coronament presenta una galeria vidrada que corre de banda a banda en un ritme breu i accelerat. La cornisa superior mostra les mènsules a la vista i el perfil de les teules com a límit del pla de façana.

    1896

  • Casa Salleras

    Josep Azemar Pont

    Casa Salleras

    Situada a l’extrem nord de la Rambla Nova de Figueres, la casa Salleras respon a un programa de casa particular de planta baixa més dos pisos. Azemar s’adapta al caràcter de l’encàrrec i emfasitza la part central de la façana amb una tribuna vidrada situada a la planta primera, que queda compensada pels visibles coronaments dels extrems. L’ordre de la primera planta és del tot diferent al de la segona, si bé tots dos ordres queden unificats pel pla de façana, ornamentat amb motius florals. El coronament unifica tota la casa, de banda a banda, per mitjà d’un ritme seriat de petits pinacles. Azemar juga constantment amb l’equilibri entre el pes de la part central i dels extrems per construir una composició amb dues jerarquies principals. A la planta baixa encara roman intacte el cafè-restaurant Continental, decorat amb pintures i daurats, i on es conserven molts elements a petita escala de l’edifici original.

    1904

  • Matadero Municipal de Figueres

    Josep Azemar Pont

    D’acord amb les pautes ideològiques del modernisme, Azemar respon de manera austera als programes d’edificis d’ús social, on els criteris estructurals i ornamentals adopten unes jerarquies ben diferents de les que s’apliquen a les cases particulars. L’escorxador, situat en un indret de la ciutat que aleshores era perifèric, és format per tres cossos de fàbrica suportats per pilars de ferro colat, amb una disposició simètrica que recorda una configuració basilical. Els volums romanen nus, i les cobertes, de teula aràbiga, adopten dos i quatre vessants. Tota la decoració es concentra a les obertures, on adopta retalls bisellats, relleus sortints i peces ceràmiques a la vista. Les obertures del cos central adopten la forma d’arcs de mig punt, mentre que les dels cossos laterals adopten formes abstractes o dibuixos en arabesc. Azemar segueix el mateix ordre de jerarquies en tots els edificis destinats a institucions públiques.

    1907

  • Casa Mas Roger

    Josep Azemar Pont

    Casa Mas Roger

    El programa d’una casa particular al centre de Figueres —que dóna a una plaça i a dos carrers laterals— permet a Azemar d’aplicar uns criteris constructius rigorosament científics. El sòcol és de pedra i abasta tota la planta baixa, foradada amb arcs de mig punt. El cos de la casa és arrebossat. Una barana que va de banda a banda recorre la façana que dóna a la plaça, suportada per dos petits cossos construïts que tanquen un porxo. El coronament combina els vessants sortints de la teulada amb unes torretes a les cantonades, i cada obertura desplega uns elements d’emmarcament a petita escala que les diferencien, segons la funció i la posició respectives.

    1910

  • 1931 - 1934

  • 1933 - 1934

  • Casa Guillamet

    Emili Blanch Roig

    Casa Guillamet

    Situat a l’anell perimetral del centre històric, l’edifici, de planta baixa més tres pisos, allotja dos habitatges per planta: l’un, a l’interior del solar, ocupa dues crugies, de façana a façana; l’altre, al davant, amb façana als tres carrers. Blanch fa destacar el cos superior dels habitatges, emfasitzant les dues cantonades amb finestrals de tres fulles i plantejant les tres façanes com tres plans llisos amb les obertures retallades. Blanch aplica una retòrica purista als edificis situats en teixits urbans en creixement, on l’únic element compositiu que sobresurt són els acurats dibuixos de la serralleria de les baranes.

    1935

  • 1959

  • 1961

  • 1971

  • 1970 - 1974

  • Sala Mae West

    Salvador Dalí i Domènech, Oscar Tusquets Blanca

    Sala Mae West

    1975

  • Archivo Histórico Comarcal del Alt Empordà

    Jordi Casadevall i Dalmau

    Archivo Histórico Comarcal del Alt Empordà

    Es volia aprofitar la rehabilitació del Vell Escorxador, ara en desus i situat al bell mig de la població, per acollir els Arxius Municipls i les Sales de Consulta. L’edifici de carácter històric i protegit en el catàleg de la població, s’havia construit a finals de S XIX segons una serie de cossos engatxats amb unes cobertes de teula vidriada sobre encavallades metàl.liques i detalls historicistes en l’el.laboració de les portes i finestres. L’espai interior mantenia encara els elments metàl.lics de l’antic us, guies i perfils que suportaven el bestiar abans de la seva manipulació final. El repte residia en mantenir tots aquest elements com a testimoni del passat i incorporar-los , ara reutilitzats, al servei dels usuaris de l’Arxiu. Respectar les naus, acollir les taules de consulta i aprofitar aquelles estructures com elements de suport de passeres ha estat la nostra decisió. Hem refet la coberta procurant la introducció dels nous elements d’aillament sense afectar el seu aspecte original. A l’exterior hem optat una reconstrucció rigorosa dels elements perduts i el sanejament de totes les façanes i cobertes , per tal de recuperar l’aspecte original de l’edificació que mantenia la memòria de la ciutadania .

    1985 - 1991

  • Viviendas Sociales Figueres

    Miralles Tagliabue (EMBT), Benedetta Tagliabue

    Viviendas Sociales Figueres

    La parcel.la que l’Incasol ens havia donat tenia una gran complicació. Era un triangle molt estret i irregular que havia de tancar una plaça circular interior i al mateix temps conectar un nou espai verd i un carrer. Hem decidit per un esquema sutil, casi com una serp, que es podia adaptar bé a la dificultat geomètrica de la parcel.la. Les plantes baixes són per la majoria porxades i permeten conectar el carrer, els espais verds i la plaça circular. L’edifici actua aixi com a connecció d’espais. Els pisos, per lloguers a gent Jove són tots de 40m2. S’ha decidit per una unitat d’ habitatge de 5m de profunditat (com una casa antiga) i 8 d’ample, per permetre una façana única al carrer i una gran finestra que unifica l’espai. Les finestres son bow windows que fan que tot l’habitatge sigui com un únic espai. M’agradaria veure aquestes finestres durant la utilització dels pisos amb la vida del interior entrant al carrer.

    2001 - 2007

  • Escuela Josep Pallach

    Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Escuela Josep Pallach

    S’actua sobre un edifici que, després del seu origen com a fàbrica, ha estat durant molts anys un col·legi de monges. La justesa del pressupost ha obligat a una sobrietat de sistemes constructius i d’acabats que s’avé molt amb l’esperit de la casa. S’ha recuperat el pati-claustre, el qual ha passat a ser el nucli interior de relació de l’escola, s’ha actuat lleugerament en les façanes i sempre s’han superat amb subtilesa i un punt d’humor les mancances econòmiques presents a l’obra de rehabilitació . El luxe de poder fer la biblioteca a la capella neoclàssica de les monges, oberta a la plaça de l’antic escorxador, supera de molt les estretors de l’obra . El gimnàs, plantejat com obra nova, tenia un pressupost més ajustat a la realitat i s’ha tractat de manera més convencional. El seu mur de tancament constitueix l’actuació més evident de les obres efectuades.

    2007

  • Parque de las Aguas

    Michele&Miquel, Miquel Batlle, Michèle Orliac

    Parque de las Aguas

    Les hortes de Vilabertran, antic espai rural a cinc minuts del centre de Figueres, estaven condemnades a desaparèixer. Abandonades, encara conservaven les traces de la seva organització agrícola. El Institut Català del Sòl, després de concebre el pla urbanístic en aquest lloc, va organitzar un concurso sobre els espais verds. Vàrem proposar adaptar la urbanització a l’existent, de manera que, sense perdre edificabilitat poguéssim atrapar, amb la superfície disponible pels espais verds, les traces existents mes significatives. Y amb elles, l’atmosfera del lloc. No feia falta inventar un parc urbà. El parc ja existia. El nou teixit urbà intenta negociar amb les estructures del paisatge. No solament pel seu valor intrínsec sinó també per la seva capacitat de fer entrar dins de la ciutat el paisatge agrícola circumdant. A la manera de tentacles que s’estiren des de les afores cap el barri, el parc s’estén seguint els antics camins, murs y torrents. Es superposen dos trames diferents: -La trama dels carrers, adoptada de l’antic Pla Urbanístic, una xarxa viaria clara connectada al teixit urbà de l’entorn i que dona una distribució racional a l’edificació. -La trama de l’antiga activitat agrícola que ha marcat el paisatge amb multitud de traces. Es presenta com aleatòria. A partir d’aquí, el projecte proposa realitzar el mínim necessari per adaptar el lloc al nou us. La nova capa superposada tenia que ser unitària per no suplantar l’existent. L’ús d’una sola família de formes y materials ens permetia aconseguir aquesta unitat: palplanxes metàl·liques, particularment adaptades al terreny de sorres i llims, configuren tots els elements: col·locades horitzontalment construeixen camins, passarel·les elevades, bancs i canals; en vertical, els murs de contenció. Dues realitats: l’ambient rural preexistent i el nou us urbà, que poden conviure i posar-se en valor mútuament, recolzant-se en les seves diferencies y en els seus contrastos, y, sobre tot, permet millorar la qualitat ambiental de la ciutat.

    2006 - 2010

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.