Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Estudi d’arquitectura i disseny fundat el 1964 i format per Lluís Clotet, Pep Bonet, Christian Cirici i Óscar Tusquets nascuts a Barcelona el 1941. Van compartir espai i treball, formant-se dos parelles Clotet-Tusquets i Bonet-Cirici. L’any 1972 fundaren, amb altres arquitectes BD Bcn Design. Guanyadors de diversos premis FAD i Premi Nacional de Restauració per la Casa Thomas (1979)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (36)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (46)

  1. Bar y Salas anexas del Colegio Mayor Sant Raimon de Penyafort y Nostra Senyora de Montserrat

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Bar y Salas anexas del Colegio Mayor Sant Raimon de Penyafort y Nostra Senyora de Montserrat

    Una estancia de techos altos, dimensiones generosas y presidida por una serie ordenada de pilares, jácenas y grandes ventanales se fragmentó y organizó para dar lugar a ambientes diversos. El elemento protagonista de la intervención era un tabique de alturas diferentes que buscaba en su geometría quebrada la máxima estabilidad en planta. Todo a la manera de un biombo complejo que contenía ventanas, cortinas correderas, apliques, bandas de plástico lavables, cantoneras, zócalos y tapajuntas. Ya se observa en este ejercicio inicial una manera de hacer que estará presente en muchas de las obras posteriores. La preocupación por el confort, el cuidado por la construcción por sencilla que fuere y la valoración del lugar en que se interviene fueron los guías que acompañaron al proyecto en su camino para llegar a una forma, que ya aquí se quería más como una consecuencia que como un apriorismo. Con la perspectiva que da mirar este trabajo al cabo de cincuenta años es fácil detectar el mundo cultural del que recibió tantas y fundamentales influencias. Los admirados arquitectos italianos del momento estaban entonces dedicados a recuperar aspectos olvidados por las primeras vanguardias, a ampliar consecuentemente el vocabulario utilizado por ellas, a rescatar la ornamentación como expresión del proceso constructivo, a tener en cuenta el envejecimiento de las cosas, a considerar el entorno como un tema prioritario… Y todo esto interesaba muchísimo y sus obras estaban a pocos kilómetros.
  2. Tienda Sonor

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Tienda Sonor

    El local constaba de planta baja y sótano y formaba parte de un edificio con gran desorden en la estructura y en las instalaciones. El proyecto, incapaz de sacar partido a ese paisaje descuidado, propuso la creación de un nuevo espacio interior definido por una nueva envolvente que lo abrazaba y que discurría totalmente independiente del accidentado perímetro del local. El primer dibujo de tanteo consistía en una primera superposición de una trama triangular sobre unas geometrías casuales y en cómo cambiaba de escalera para adaptarse a conveniencia a lo que se quería esconder o rodear. Un dibujo que expresaba la búsqueda de una estrategia que pretendía ser general para ese tipo de situaciones. La trama acabó siendo ortogonal y se aplicó tanto en las paredes como en techos y suelos. Desde la calle, la envolvente construida se veía por el exterior saliendo entre los pilares del edificio sin tocarlos. Su aparición ponía de manifiesto toda la estrategia de la operación, como si interesara tanto realizar juegos de manos como explicar el truco.
  3. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Tienda Sonor

  4. Oficina Consultora de Instalaciones del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Oficina Consultora de Instalaciones del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Las oficinas ocupan toda la última planta de un edificio destinado a oficinas, de planta trapezoidal, con tres fachadas construidas a base de un alféizar de fibrocemento, y el resto es completamente de cristal. La estructura es a base de pórticos metálicos. El programa de oficinas a instalar en esa planta libre consistía en: recepción, secretaría, una sala de juntas, una sala de visitas, dos despachos destinados a los técnicos, un despacho para un administrativo, una biblioteca, una sala de delineantes y servicios sanitarios para empleados y público. Para todas las salas debía instalarse un sistema de aire acondicionado para el verano. En toda la distribución, fue un condicionante importante la fachada existente, que, por el tipo y dimensiones de las aberturas, sólo permitía normalmente y en un perímetro de fachada de 40 metros la entrega de tabiques divisorios en 8 puntos fijos. Otro condicionante fueron los pilares de la estructura que, por su situación en planta, dificultaban la construcción de tabiques divisorios precisamente en aquellos puntos donde más fáciles eran las entregas con el cierre exterior. Un tercer condicionante, más intencionado, fue conseguir cierta iluminación natural incluso para los espacios que quedaban en su interior y no recibían luz directa del exterior. Utilizando un perfil especial para resolver la entrega de los tabiques divisorios con la carpintería de fachada, se aumentaron los posibles puntos de entrega; y retranqueando los tabiques divisorios formando ventanas en ángulo en cada desplazamiento, se logró separar la estructura de los tabiques y dar cierta iluminación natural incluso en la recepción, que es el espacio más interior de las oficinas. Para aislar las oficinas visualmente del exterior, protegerlas del sol del verano, y hacer más económica en lo posible la instalación de aire acondicionado, se ha protegido toda la fachada con ventanas tipo "americano" de plástico blanco que, separadas en su parte inferior del paramento de la fachada, crean un cuarto de aire entre las citadas persianas y la fachada, muy favorable para evitar una transmisión de calor más elevada. Para permitir el paso de los conductores del aire acondicionado, el falso techo de las salas que ventilan directamente al exterior se ha colocado en una cota superior al resto, y entre ambas cotas se han colocado las rejillas de expulsión del aire. Todas las salas del programa son espacios cerrados excepto la secretaría, que está separada del exterior sólo por un mostrador y un armario colgado del forjado superior y que aísla visualmente ambos ambientes. Todas las puertas excepto en los sanitarios, son con cristales tratados con el ácido para dar una mayor iluminación a las salas interiores y a la vez conservando la privacidad. En los tabiques divisorios y durante su construcción se colocaron unos perfiles metálicos taladrados que sirven de soportes de la mayor parte del mobiliario de la oficina.
  5. Oficines Ibars

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Oficines Ibars

    En el proyecto se nota una gran sintonía, admiración y respeto por el edificio. El nuevo hueco de entrada desde la calle se consiguió con una simple extracción del dintel que separaba dos ventanas superpuestas y se subrayó con una marquesina ligera y una discreta placa de latón tenuemente iluminada. El cancel disminuía en altura hasta adquirir la dimensión del grueso del muro y poder así casar limpiamente con el arco superior. Se conservaron las viejas puertas de caoba y en sus nuevos emplazamientos se procuró ponerlas en evidencia como piezas de interés. También se conservaron las rejas y las carpinterías de ventanas. Las antiguas molduras, cortadas a veces por los nuevos tabiques, quedaron como testimonio de anteriores distribuciones y las tarjas de vidrio permitieron contemplar este juego desde cualquier punto de las oficinas. Los nuevos tubos de aire, exentos y colgados del cielo raso, no entraron en conflicto con todo ello. Nada se tiró, todo se aprovechó. Fue un ejercicio de superposición de capas con la pretensión de que la última no tapara la anterior. Un pentimento, una exhibición de elementos heterogéneos que reflejaban momentos y sensibilidades distintos. Una voluntad de contribuir a no perder la memoria.
  6. 'ÒRIM, otro' Exposición de Joan Miró y Mural en el Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    'ÒRIM, otro' Exposición de Joan Miró y Mural en el Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Era finales de 1968 cuando los arquitectos socios de Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet y Oscar Tusquets), que acabábamos de cumplir veintisiete años, recibimos el encargo del Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares de hacer el guion y el montaje en la sede colegial de una contraexposición —que titulamos Orim, otro (Miró escrito de derecha a izquierda)— de la exposición antológica organizada por el Ayuntamiento de Barcelona en el marco gótico del antiguo Hospital de la Santa Creu. Pese a las dificultades que la dictadura del general Franco representaba para la apertura en el extranjero, nos sentíamos muy cercanos a los hechos de mayo del 68 en París. Barcelona era entonces una ciudad más cosmopolita que ahora, que no deja de ser una ciudad en la que el éxito turístico le va diluyendo la personalidad. Y guardamos un recuerdo imborrable de aquellos meses en los que estuvimos trabajando en el proyecto, asesorados por Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats y Antoni Tàpies, y sobre todo del contacto con Joan Miró. En el transcurso de una cena en el Reno, expusimos a Joan Miró nuestro guion, le pedimos una intervención personal sobre los cristales que rodean la planta baja del Colegio y fijamos una fecha para visitar su estudio de Mallorca y escoger algunas pinturas originales que deberían formar parte de la exposición. Al estudio de Miró fuimos Oscar Tusquets y yo mismo. Su casa era bastante kitsch. Una pecera situada sobre una especie de parterre interior era el elemento arquitectónico que más recuerdo de la sala de estar donde esperamos a que bajara de su dormitorio. Se excusó diciendo que aquel era el terreno de su esposa Pilar, que tenía un hermano arquitecto que les había obsequiado con el proyecto. Enseguida nos condujo hacia su estudio, un edificio de gran calidad arquitectónica y muy vivido por Miró, lleno de obra en curso de ejecución, recortes de revistas y diarios y diversos objetos de arte primitivo africano. Nos impresionaron mucho las pinturas en las que estaba trabajando. Nuestro guion planteaba dividir la exposición en dos espacios bien diferenciados, separados por la escalera que lleva a la llamada Sala Picasso y que proponíamos cerrar lateralmente y por encima como si fuera un túnel en fuerte pendiente. El espacio inferior estaría dedicado al Miró de antes de la Guerra Civil; el espacio de encima, en el Miró de después de la guerra. El túnel-escalera entre ambos espacios significaría la época oscura de la guerra, y se proyectaría una película que encargamos a Pere Portabella. Diseñamos los diferentes rincones y vitrinas para poner los cuadros y objetos de la exposición, con los materiales propios de los encofrados que nos proporcionó desinteresadamente la empresa constructora que más apreciábamos en aquellos tiempos, y que desgraciadamente ha desaparecido del mercado: Famadas, SA. En cuanto al contenido, a pesar de que Miró, Prats y Tàpies nos ofrecieron obras originales de sus colecciones particulares, sólo utilizamos las obras que tenían mayores posibilidades didácticas y una actitud más contestataria. Las grandes obras no nos interesaban, ya se podían ver en la gran exposición del Hospital de la Santa Creu. Gran parte de nuestra exposición consistía en una selección de fotografías ampliadas de fragmentos de cuadros en los que estaba presente toda la simbología de Miró, como el sexo femenino representado por unos peludos labios genitales, o bien curas pasando por el anillo, tal como puede verse en los grabados de la serie Barcelona. Pero en nuestro guion figuraba también pedir a Joan Miró que hiciera alguna intervención en los cristales que rodean la planta baja de la sede del Colegio de Arquitectos, en la plaza Nova. Nosotros imaginábamos que, en el mejor de los casos, pintaría su firma, pero su respuesta entusiasta fue pintar un mural en cuatro colores y negro. A cada uno de los guionistas nos asignó un color y él se reservó el negro, aplicado a la escoba, para corregir lo que nosotros teníamos que pintar momentos antes. Era, en grandes dimensiones, la misma actitud que llevó a Miró, en la última etapa de su vida como artista, a pintar sobre cuadros anónimos que compraba en exposiciones provincianas.
  7. Casa Penina

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Penina

    A la majoria de les anomenades ciutats jardí, d'aquella idea romàntica de viure en un gran palau aïllat de la resta de l'món i envoltat per una naturalesa meravellosa només ha quedat la seva ridícula caricatura: petites construccions cenyides per estretes franges d'uns pocs metres d'amplada i separades del carrer i dels veïns per unes tanques obligatòriament baixes i calades que no ofereixen cap tipus de privacitat. En el cas que ens ocupa el solar era petit, de forma triangular, un retall sense sentit nascut d'una desafortunada divisió parcel·lària. La casa romana, la casa àrab, recolzades en els límits de la propietat, tancades a l'exterior excepte en el vestíbul d'entrada i obertes a un o diversos patis interiors, íntims i silenciosos, eren uns intel·ligents tipus edificatoris compactes, econòmics i que definien a més uns espais públics precisos i qualificats. Però tota la normativa impedeix aquest model comprovat i admirat. La proposta d'aquesta casa va néixer de la lluita entre aquests contraris, va néixer d'intentar crear un organisme confortable tot i haver de regir-se per unes regles que obligaven a un model d'ocupació del territori tan irracional. La planta va acabar adoptant una forma filamentosa, una successió d'espais relacionats per un llarg passadís que provocava una desproporcionada façana en relació a la superfície construïda, i tot per tal de poder definir dos patis oberts cap al sud, als quals donaven totes les dependències a través d'unes generoses obertures. Les altres façanes eren opaques i definien dues franges llargues i estretes. La que donava a l'veí es va destinar a accés a l'aparcament de superfície i la que donava al carrer es va cedir al poble i es va construir en ella un banc públic. Uns clients admirables.
  8. Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Nuestra intención en este proyecto era hacer, en arquitectura, el equivalente a un camión de reparto de Coca-Cola: un container fácil de identificar y que asee el caos de un montón de cajas con botellas de diferentes medidas, desde la normal hasta la familiar. El espacio definido por el edificio del COACB, cerrado por un muro cortina, en el que se debía instalar el Archivo Histórico, y nuestra incapacidad de diseñar en poco tiempo, y para pocas unidades, unos archivadores de planos, folios, fichas y diapositivas tan económicos y eficaces como los del mercado fueron los determinantes esenciales de la forma. Nos extenderemos un poco más sobre ambos conceptos. El emplazamiento en una planta libre, de un edificio con muro cortina, fue el responsable de la posición de todo el archivo en el centro del recinto, con las circulaciones periféricas para no entrar en contradicción con un tipo de fachada pensada para dejarla al libre de muebles. El muro cortina. El muro cortina de la fachada existente, fue también el responsable de la elevación del pavimento para corregir los defectos del edificio, que tiene el alféizar demasiado alto. A nivel más anecdótico, ha sido responsable del tono oscuro de nuestra intervención en contraste con el blanco brillante del ambiente preexistente. También de la moqueta que cubre la parte nueva en contraste con el parqué existente. Después de este proyecto, y realizando una cierta generalización de nuestra experiencia, nos arriesgamos a hacer la afirmación de que el muro cortina tiene muchas posibilidades en un edificio destinado a oficinas. Reconocida nuestra incapacidad para diseñar y producir artesanalmente unos archivadores eficaces, (entendemos por eficaces que los cajones abran y cierren suavemente), que fueran también transportables y al mismo tiempo pudieran ampliarse en caso de crecer el archivo, pero sin tener que recurrir a los arquitectos y artesanos que los hubiesen construido, optamos por seleccionar el conjunto de archivadores que, a nuestro juicio, estuvieran mejor diseñados. Nos gustaría apuntar de paso que ni los fabricantes más potentes de mobiliario de oficinas se han preocupado de coordinar los tamaños entre los archivadores destinados a distintos usos, y que tampoco los tiradores de todos ellos responden al mismo criterio de diseño. Nuestro punto de inicio, de utilizar unos archivadores producidos industrialmente, responde a una actitud en la que estamos especialmente interesados, porque, creemos nosotros, responde a un caso muy simple de lo que son los encargos más importantes de la arquitectura de interiores. ¿Cómo puede diseñarse un supermercado sin pensar que deberá utilizarse una de esas monstruosas neveras para productos congelados, quesos o leche? ¿Cómo puede diseñarse un bar sin pensar que dentro habrá una cafetera italiana llena de plásticos fluorescentes y otros embellecedores, y sin pensar que entre las mesas pronto el propietario instalará un par de jukebox? ¿Cómo pensar en el diseño de unas oficinas si olvidamos que su imagen estará en parte formada por los archivadores, las máquinas de escribir y las neveras de Coca-Cola? El resultado de esta actitud es un cierto caos visual de archivadores de diferentes medidas y con distintos sistemas de tirador. Un caos que intentamos ordenar con la utilización de un solo y oscuro color para todos los tipos de archivadores y la introducción de unas repisas y soportes cilíndricos de madera que, resolviendo el problema funcional de superficies de trabajo para quienes trabajan en el archivo histórico, introducen un orden visual. Así como las aseadas pilastras del Palazzo Taruffi mantienen la monumentalidad de un edificio con aberturas dispuestas asimétricamente, los cilindros de madera en las esquinas del Archivo Histórico son suficientemente importantes visualmente para admitir un cierto caos en el diseño y disposición de los archivadores. Para tranquilizar a los funcionalistas, diremos que la función de estas columnas es resolver el problema de las esquinas que no tienen resuelto los fabricantes de archivadores.
  9. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

  10. Casa Fullà

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Fullà

    La especial relación entre los límites del solar y las alineaciones que definían el patio interior de la manzana provocaba inevitablemente la aparición de una enorme medianera presidiendo el patio. Con la intención de suavizar su presencia, se trató todo el edificio con el mismo material y recursos constructivos que los usados en las medianeras tradicionales de Barcelona. La pretensión, sin duda optimista, era que los vecinos que vivían en las viviendas que se abrían en el patio no percibieran que el edificio les daba la espalda, sino que les mostrara una fachada lo más parecido a las que daban a la calle. En el proyecto se notan muchas preocupaciones a la vez: resolver el acceso a las viviendas mediante un único y generoso espacio que se procuró lugar de encuentro entre los vecinos; mezclar el máximo número de tipos y tamaños de viviendas para favorecer la diversidad de los ocupantes; explorar las posibilidades de los áticos cuando no se consideran simples añadidos a un edificio proyectado sin ellos; dar privacidad y disminuir la superficie exagerada de sus terrazas corridas mediante unas claraboyas que daban luz cenital a los pisos inferiores; cocinas y baños radicalmente interiores con extracciones...
  11. Apartamentos Ancla Roja

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Apartamentos Ancla Roja

    L'edifici evidenciava una sèrie de reflexions sobre les terrasses, un element omnipresent en l'entorn i tractat normalment amb molt poca consideració. Moltes de les decisions que sobre elles llavors es van prendre les podem veure repetides en obres posteriors. L'escassa amplada permesa per les ordenances va ser la causa que es desplacessin a les cantonades buscant en el gir uns espais més generosos. Per fer-les còmodes se les va protegir de vent, de sol i de les mirades indiscretes. La seva estructura de pilars i jàsseres de formigó va facilitar l'obertura d'uns buits generosos en les quatre cantonades de la massissa caixa d'obra de manera que es van convertir en una generosa prolongació de l'interior. La resta de les dependències ventilaven i s'il·luminaven mitjançant petites finestres obertes al mur. El tractament esglaonat de les dues plantes superiors va facilitar la relació de l'obra amb les diferents alçades dels edificis veïns.
  12. Casa Gil Sala

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Gil Sala

    La calle recta y de una anchura constante quedaba definida por unos planos de fachada continuos y paralelos a las aceras. Algunas construcciones se retranqueaban formando patios abiertos entre sí, pero la planta baja mantenía siempre la alineación para no debilitar el trazado de la calle. Las leyes de formación del estricto vacío urbano, pocas y claras, permitían una gran libertad de tamaños y lenguajes de las arquitecturas que lo abrazaban y el resultado de las largas fachadas continuas tomaba el aspecto de enormes y complejos collage. La propuesta utilizó esta forma de relacionar fragmentos tan presente en el barrio y en la ciudad como mecanismo para resolver el propio edificio. La adición se puso suavemente sobre la planta baja al igual que las diferentes casas lo hacían unas con otras. El proyecto no pretendió tratar el edificio como una unidad estilística y por eso el lenguaje de la novedad se buscó tan distinto al de lo conservado. Tampoco el proyecto modificó ni aseó el antiguo, no borró pistas, lo dejó intacto como testigo de otras historias, lo aceptó en el juego y lo trató como un componente más del rompecabezas urbano.
  13. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Viajes Aerojet Express

  14. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Gil Sala

  15. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Fullà

  16. Viajes Aerojet Express

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Viajes Aerojet Express

    Aquellos bajos con una digna fachada habían acogido anteriormente una tienda de electrodomésticos decorada con falsas columnas, jácenas y arcos de yeso que escondían y ordenaban estructura e instalaciones. Una estrategia parecida a la aplicada en Sonor pero con un lenguaje distinto. Se usaron los colores blanquiazules para realzar alguno de esos elementos y dejar a otros en un segundo plano, de modo que emergió visualmente un exento y esbelto templete que se convirtió en el protagonista de la intervención. Todo el resto de la operación se organizó para que esta elección se entendiera. Unos focos hacia arriba le iluminaban como si de un monumento se tratara. Los huecos de la fachada se cuidaron de forma que desde la calle nada impidiera su visión y por ese motivo los carteles característicos de estas agencias se trasladaron a un biombo situado en el fondo de la tienda. Unos espejos verticales se colocaron a derecha e izquierda de los grandes ventanales en una posición radial que subrayaba su centralidad, al tiempo que ofrecían una llamativa visión caleidoscópica y distorsionada desde la calle. También desde el interior el movimiento de la ciudad se convertía en desconcertante. Unas luces horizontales entre los espejos se encendían y se apagaban fingiendo un movimiento de dentro afuera en clara referencia a imágenes conocidas de espectáculos y mundos lejanos en la época.
  17. Agencia de Viajes Marítimos Unión Lloyd

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Agencia de Viajes Marítimos Unión Lloyd

    Un espacio largo y estrecho unía la calle con el patio interior de manzana. El proyecto pretendió no perder de vista la valiosa luz al final del túnel y ampliar visualmente la anchura del local. Un espejo cubrió toda la pared de uno de los lados y una serie de recortes permitían el acceso a unas dependencias que estaban detrás. Unos accesos que no se disimularon y que en cambio se utilizaron para evidenciar el juego de equívocos que la intervención proponía.
  18. Belvedere Georgina

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Belvedere Georgina

    Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.
  19. Casa Regàs

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Regàs

    Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
  20. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Manufacturas Llambés

  21. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Tienda Match

  22. Tapisseries Profitós

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Tapisseries Profitós

    La nostra proposta arquitectònica integrava en un sol edifici els diferents tipus d'espai necessaris tant per a la fabricació integral dels mobles tapissats, com per l'administració de la pròpia empresa i la comercialització dels seus productes. L'expressió exterior dels requeriments espaials de les diverses activitats que s'havien de desenvolupar en l'edifici, es fa palesa en les diferents alçades lliures dels diversos sectors, així com en el tractament de la llum natural a base de grans vidres en la zona de façana en la que es localitzen els despatxos, i grups de quatre claraboies modulars per a captar la llum zenital en l'àrea de tallers, i finalment absència total de llum natural en l'àrea d'emmagatzematge de matèries primeres i producte acabat. Cal destacar la forma triangular en planta, amb la seva hipotenusa alineada amb la carretera d'accés, com la més eficaç per permetre el creixement futur de l'edifici sense haver de modificar-ne els accessos, ni la seva façana, i no haver d'interrompre l'activitat mentre duressin les hipotètiques obres d'ampliació. Malauradament un desgraciat incendi va acabar finalment amb l'edifici que havíem projectat.
  23. Casas Bricall 1 y 2

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Casas Bricall 1 y 2

    La casa es va projectar com a segona residència, i es va construir sobre el que havia estat l'hort d'una casa modernista del front de mar. En el seu moment, va ser una de les primeres edificacions en un carrer a mig urbanitzar que s'anava formant en els límits dels horts i eixides de les cases del front de mar. Precisament la manca d'unes preexistències ambientals definides, en un carrer que ha evolucionat d'una forma caòtica en la que es juxtaposen blocs de fins a set pisos amb habitatges unifamiliars de planta i pis, ens van portar a plantejar la casa com una construcció separada dels veïns i orientada envers el jardí interior d'illa. Els diferents espais del programa funcional, es situen a diferentes cotes, que en certa manera són els replans d'escala de la comunicació vertical. Les escales prenen tal protagonisme que, fins el sota de l'escala de servei que puja al terrat, forma un complex sostre del menjador que es situa sota d'ella. Uns anys més tard, vam tenir l'oportunitat de fer créixer el volum de la casa, amb l'addició de dos apartaments dúplex, amb terrasses i una piscina, formant un nou conjunt dissenyat amb el mateix llenguatge formal.
  24. Manzana Urbana Puig i Cadafalch

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Manzana Urbana Puig i Cadafalch

    Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat. El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si. Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.
  25. Casa Kuijlaars

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Casa Kuijlaars

    A la vivenda s'hi accedeix per la coberta, que s'uneix al carrer per un petit pont que permet el pas dels vehicles. Una coberta protegeix del sol i la pluja als cotxes que s'aparquen a sota d'aquesta. La visió de la casa des del carrer és la d'una gran superfície d'angles arrodonits amb varis elements exempts i molt lleugers sobre ella, amb un cert aire de "xiringuito" sobre la platja. La visió de la casa des de la vall és un volum blanc bastant important d'unes quatre plantes d'alçada , que sobresurt d'entre un bosc de pins.
  26. Casa Rognoni

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Rognoni

    Un solar de geometria difícil situat en una ciutat jardí convencional. Dues cases per a dos germans amb una zona de convidats independent i comú a totes dues. El planejament havia previst una ampliació del carrer que va obligar a l'edifici a arraconar-se a la cantonada sud del solar i va condicionar absolutament la forma triangular de la planta que va acabar coincidint pràcticament amb l'única superfície on es podia construir. En aquest projecte les estretes franges d'obligada separació amb els veïns també es van destinar com a aparcament de cotxes i accés de vianants als habitatges, que es van obrir cap al jardí privat situat inevitablement a nord. Uns patis i unes claraboies van buscar el sol i la llum de sud.
  27. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Rognoni

  28. Viviendas Jaume Mimó i Llobet 14-16

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Viviendas Jaume Mimó i Llobet 14-16

    El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.
  29. Restaurante La Balsa

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Restaurante La Balsa

    Una magnífica balsa de regadío se convirtió en restaurante y el proyecto procuró no alterarla y resaltar el antiguo depósito. El nuevo acceso, las cocinas, las dependencias auxiliares y un pequeño apartamento en torno a un patio se situaron donde antes estaba el agua. Encima, y dejando unas generosas terrazas perimetrales, se construyó un pabellón exento a la manera de muchos de los chiringuitos de playa. Su construcción ligera y de madera quería ser el contrapunto a la construcción pesada y de mampostería que la rodeaba.
  30. Club de Golf Costa Brava

    Studio PER, Oscar Tusquets Blanca

    Club de Golf Costa Brava

    La urbanització d'aquest club de golf era poc habitual en el nostre país. El tamany dels solars era acceptable. La gespa dels "carrers" del camp s'estenia sense interrupció pels jardins sense estacades dels xalets veïns. Vam decidir seguir els suggeriments que aquest entorn insòlit aportava. Al jardí continuava la gespa del golf. Plantaríem més alzines i pins com els que cobreixen les muntanyes veïnes. Només hi introduiríem una fila regular d'arbres de fulla caduca enfront de la façana de sol, dos pollancres i algunes flors als patis triangulars, i dos llorers magnifics per donar una mica d'intimitat a l'entrada. Una glorieta al límit del solar, lligada al mur de contenció, seria coberta amb una glicínia. La casa i la piscina, amb el seu annex, serien com una sèrie de rectangles simples de construcció tradicional. La manera de maclar aquests elements ens permetria adaptar-nos al terreny i crear uns espais oberts protegits del vent i de les vistes del carrer. Els materials emprats són: murs de càrrega de doble paret de 15 cms. de maó vist pintat de blanc a I'exterior i a I'interior; cercol de formigó vist formant jàsseres; rajola manual sense pintar en les pilastres exteriors; paviment interior de ceràmica vidriada; paviment exterior de pedra irregular de Banyoles; escales exteriors del mateix material; escales interiors en fusta de freixe; fusteria exterior amb corredores d'alumini; fusteria interior de fusta; coberta inclinada de bigues pretensades; cel ras encadellat de fusta de Flandes; teules arabs antigues; volada formada per plaques de formigó; claraboies amb teula de vidre a I'exterior i vidre opali a l'interior, amb il.luminació artificial entre ambdues.
  31. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Restauración

    Premio FAD

    Tienda BD Ediciones de Diseño en la Casa Thomas

  32. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Restaurante La Balsa

  33. Apartamentos Mozart-Fortuny

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Apartamentos Mozart-Fortuny

    Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat. L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat. Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua. De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments.
  34. Tienda BD Ediciones de Diseño en la Casa Thomas

    Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

    Tienda BD Ediciones de Diseño en la Casa Thomas

    Los bajos de la Casa Thomas estaban, a inicios de la primavera de 1979, totalmente abandonados. La fachada llena de carteles de las elecciones y las vidrieras rotas y llenas de polvo. En el interior, bancadas de máquinas ya vendidas al chatarrero; barandillas caídas y claraboyas totalmente rotas o sustituidas por una solera de material cerámico; tabiques medio derruidos para facilitar la filmación de “El Caso Savolta”. La decadencia industrial de Cataluña ha tenido también sus aspectos positivos. Si las mamparas divisorias, los armarios y las vidrieras de cristales emplomados de color y los techos que diseñó Lluís Doménech y Montaner todavía se conservan es porque los herederos de Joseph Thomas no tuvieron suficiente dinero para cambiarlos por unas “divisorias modulares de aluminio” y por un techo “Amstrong”. En las obras de restauración e instalación de la sede de B.D., en los bajos de la Casa Thomas, no hemos repetido miméticamente ningún elemento roto o desgastado, hemos realizado básicamente una operación de limpieza, en el sentido más prosaico del término. Hemos utilizado algunas puertas de los armarios que ya existían para cerrar los agujeros de algún tabique nuevo que hemos construido para separar el almacén de la exposición. Hemos cambiado el inicio de la escalera que une ambas plantas. Hemos sustituido una vieja claraboya de cristal traslúcido por una nueva de cristal transparente que deja ver a los esgrafiados y vidrieras del patio interior. Hemos cambiado una solera, que pensamos que sustituyó a una antigua claraboya, por una claraboya como la original. Hemos colocado una moqueta con nuestro anagrama como pavimento de todas las áreas destrozadas por las bancadas de máquinas. Y para aislarnos del ruido de la calle y proteger las vidrieras de la fachada hemos instalado una luna securit que protege exteriormente como una vitrina, rejas y vidrieras. Ha sido el detalle que más hemos cuidado y el elemento que en comparación con su coste ha resuelto más problemas. Además, es la intervención que mejor expresa nuestra actitud con los monumentos.
  35. Casa en el Maresme

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Casa en el Maresme

    Aquesta casa, projectada inicialment com a residència d'una família, ha estat sotmesa, amb posterioritat, a diverses ampliacions i l'ajardinament de l'espai exterior que l'envolta i que inicialment no es varen contemplar per no sobrepassar un pressupost limitat. No s'ha construït cap mena de separació arquitectònica entre la zona que s'utilitza com a jardí privat, i la resta de la propietat d'ús agrícola. Tot el programa es desenvolupa en una sola planta en forma de T, amb els braços orientats envers el Sud. La façana està protegida del sol de l'estiu per un porxo de coberta en pendent, que és la perllongació de la coberta a dues pendents de teula de tota la casa. Està construïda a base de dos fulls de parets de maons, l'exterior de color natural i l'interior pintat de blanc. La coberta de teules, es recolza sobre bigues de fusta, que a la vegada, es recolzen sobre la paret interior de maons. Cambres de bany i cuina estàn recobertes, parcialment, amb peces trencades de marbre.
  36. Edificio de Mantenimiento y Control del Túnel del Cadí

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Edificio de Mantenimiento y Control del Túnel del Cadí

    Emplaçament L’edifici es troba en el municipi d’Urús, sobre la cota 1.200 i en el marge Est de la carretera d’accés al túnel, en el punt en que hi ha les cabines de peatge. Dit d’altre manera, es troba a uns 300 metres enllà, en sentit Cerdanya, de la boca Nord del Túnel del Cadí. Programa funcional del centre de manteniment i control La part més important de l’edifici, està dedicada a facilitar el manteniment del túnel i accessos, així com les seves instal·lacions. Es tracta de: garatges per a guardar-hi els camions llevaneus, un gran magatzem per a la sal que s’utilitza per prevenir les glaçades sobre la carretera, i diferents magatzems més petits per a guardar material de reposició de ventiladors, làmpades de recanvi pels aparells d’enllumenat, i material mòbil de senyalització. Altres dependències de l’edifici, estan més lligades al control remot del que succeeix en el túnel pròpiament dit i en els seus accessos, així com a la mesura de les variables atmosfèriques, a partir de les quals es comanden automàticament les turbines destinades a renovar-ne l’aire. Finalment, també hi ha instal·lades les oficines administratives de l’empresa concessionària, i els serveis necessaris com a base operativa de peatgistes i mantenidors de les instal·lacions i de les vies de tràfic pròpiament dites. Descripció de l’edifici L'edifici s'ha projectat en el punt de trobada entre el pendent de les muntanyes que formen la Serra del Moixeró i una esplanada, formada artificialment per a ubicar-hi les cabines i barreres del peatge, de tal manera que l’edifici té una sola façana que mira envers l’esplanada, ja que la façana posterior és, de fet, un mur de contenció de la muntanya. En planta té una forma semblant a una clau de serreta, i és per això que en transcurs de la seva construcció, entre els encarregats els tècnics i la propietat, ens hi referíem com: ”La Clau". El cap circular està ocupat pels garatges, magatzems, tallers i el control. L'orifici central del cap, és un pati de maniobres pels vehicles. La part dentada està ocupada per les altres dependències citades anteriorment. El tractament formal de la coberta de l'edifici és el mateix que el de la muntanya, doncs es tracta d'una coberta plana del tipus invertit amb grava procedent de la mateixa muntanya i amb certes àrees plantades amb la mateixa vegetació de turó baix que pobla el terreny natural circumdant. Aquesta coberta camuflada, te només algunes intervencions més arquitectòniques com una claraboia continua entre el forjat i el mur de contenció del terreny i un gran lluernari centrat en l'espai d'accés a l'edifici. Els materials i les tècniques constructives L’estructura resistent de l’edifici, és íntegrament de formigó armat, a base de pilars i bigues formigonades “in situ”, i biguetes prefabricades en forma de π recolzades sobre les esmentades bigues. Amb aquesta solució mixta, vàrem aconseguir reduir el temps d’execució de l’obra, importància en un indret en el que als hiverns són freds i molts dies és impossible formigonar. En les façanes, les finestres amb fusteria d’alumini, estan muntades sobre pre-marcs d’acer. Les targes superiors són de pavès, i en les parts opaques el disseny de l’especejament, combina franges a base de blocs de formigó, amb franges de maó. A la plaça interior, dissenyada per a maniobrar els vehicles, les portes dels diferents magatzems i garatges que l’envolten, estan composades a base de triangles pintats de diferents colors, com una forma d’identificar-les. Ara fa vint anys Al refer el que vaig escriure en acabar l’edifici, ara fa vint anys, recordo amb nostàlgia la forma de dirigir les obres d’aquella època. Un cop a la setmana després de travessar la collada de Tosses, molt sovint nevada, ens trobàvem a peu d’obra: L’Andrés Alcolea que era l’encarregat, en Santiago Sardà, en representació de FOCSA, en Bernardo Monclús, en representació de la propietat, i jo mateix. I després d’una jornada intensa trepitjant l’obra i sense el destorb dels telèfons mòbils, anàvem junts a dinar, i a taula, continuaven les converses entorn a l’obra, en la que tots col·laboràvem positivament i amb entusiasme. En fi, uns dies molt diferents als de les visites d’obra actuals, gairebé sempre visites virtuals en el sentit de no acariciar els pilars i murs, i trepitjar els forjats, i que es desenvolupen al voltant d’una taula situada en una barraca prefabricada, i en les que gairebé només es parla dels informes rebuts de les diferents empreses de control, i de preus contradictoris.
  37. Casa Rosés

    Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

    Casa Rosés

    En verano de 1983, la "Casa Rosés" – así es como se llamaban los primeros propietarios – estaba completamente abandonada. La casa se desarrollaba en cuatro niveles diferentes: un semisótano, una planta baja, una primera planta y un ático. La superficie total construida se aproximaba a los 1.400m, y el coste de las reparaciones que debían hacerse, así como el mantenimiento de una vivienda de tal dimensión, era inviable para una sola familia; por lo tanto, se pensó en la posibilidad subdividirla en varias unidades de vivienda. El semisótano se ha dejado como parte común que cubre las instalaciones del edificio, un trastero para cada vivienda y un amplio espacio común. La planta baja, primera y ático albergan una vivienda cada una. El ático del edificio es la parte en la que, interiormente, se han hecho más reformas. El cambio funcional ha sido tan radical que ha sido imprescindible eliminar muchas paredes divisorias entre espacios para recuperar el orden de los muros estructurales de ladrillos.
  38. Compuertas del Estany Gento

    Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

    Compuertas del Estany Gento

    La funció d'aquestes dues torres bessones, és la de regular la presa d'aigua que alimenta la Central Hidràulica Reversible de Sallente. A la part més alta d'ambdues torres hi ha instal.lats els quadres elèctrics i la sala de control. Aquesta s'il.lumina a través d'una finestra amb forma de copa que està orientada envers l'estany. L'accés de persones a la sala de control es fa per una escala de cargol exterior, i l'accés de maquinaria o dels recanvis, per una possible reparació, es fa mitjançant un polipast que te el seu extrem, ocult i protegit per una protuberància que tenen les portes. El pistó hidràulic que fa moure les comportes, emergeix per sobre de la coberta i està protegit per una carrosseria cilíndrica d'acer inoxidable.

Archivo (100)

  • Axonometria seccionada de les Cases Bricall 1 i 2.

    Dibujo

    Axonometria seccionada de les Cases Bricall 1 i 2.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibujo

    Axonometria de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Dibujo

    Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Dibujo

    Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Dibujo

    Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Dibujo

    Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Dibujo

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Dibujo

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Dibujo

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibujo

    Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

  • Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

    Dibujo

    Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

    Dibujo

    Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Planta general del Restaurant La Balsa.

    Dibujo

    Planta general del Restaurant La Balsa.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Secció de detall del Restaurant La Balsa.

    Dibujo

    Secció de detall del Restaurant La Balsa.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

    Dibujo

    Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

    Dibujo

    Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

    Dibujo

    Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Dibujo

    Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

    Dibujo

    Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

    Dibujo

    Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

    Dibujo

    Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

    Dibujo

    Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

    Dibujo

    Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Planta d'estudi de la Casa Penina.

    Dibujo

    Planta d'estudi de la Casa Penina.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

    Dibujo

    Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

    Dibujo

    Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

    Dibujo

    Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibujo

    Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Dibujo

    Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Dibujo

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés de la Casa Fullà.

    Dibujo

    Perspectiva de l'accés de la Casa Fullà.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Dibujo

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

    Dibujo

    Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Dibujo

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (11)

Autores