Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

El conjunt d’habitatges ocupa una illa de cases de l’Eixample irregular, truncada per la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El cos d’edificació principal manté la continuïtat de façana dels carrers Arquitecte Sert i avinguda d'Icària, i construeix el xamfrà com una pantalla que dissimula la separació entre dos edificis independents. Dos cossos més petits, amb la mateixa tipologia d’habitatges, restitueixen la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El bloc que dóna la façana a l’avinguda d’Icària s’aparta del carrer per mantenir l’ortogonalitat estricta, mentre que una sèrie esglaonada de terrasses restitueix la traça de l’avinguda. La disposició dels blocs, com també el tractament de les façanes, revelen la forma irregular de l’illa de cases per mitjà d’un dispositiu d’adaptació que cerca l’autonomia en la disposició dels habitatges. Les obertures al carrer palesen aquesta fractura entre els blocs i l’ordenació dels carrers.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic

    Planificació urbana d'una àrea de 79 Ha. per a la Vila Olímpica de Barcelona 1992 amb 2.500 vivendes. Transformació del front marítim incloent-hi 107.200 m2 de parcs i 130.000 m² per a les instal·lacions del Port Olímpic (739 amarres). El treball de MBM en aquest projecte va ser principalment el disseny urbà de tot el sector, la autoria d'alguns edificis de vivendes, el Parc del Litoral i el Port Olímpic, que inclou l'edifici de recepció del Port (Capitania del Port) i l'Escola Municipal de Vela. MBM també es va encarregar de la supervisió dels 32 projectes dels edificis de vivendes dels altres arquitectes i de la coordinació de tots els treballs d'arquitectura, paisatgisme i enginyeria, incloent-hi les vies ràpides, el traçat ferroviari, el metro i les infraestructures.
  2. 133 Habitatges a la Vila Olímpica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    133 Habitatges a la Vila Olímpica

    El conjunt d’habitatges ocupa una illa de cases de l’Eixample irregular, truncada per la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El cos d’edificació principal manté la continuïtat de façana dels carrers Arquitecte Sert i avinguda d'Icària, i construeix el xamfrà com una pantalla que dissimula la separació entre dos edificis independents. Dos cossos més petits, amb la mateixa tipologia d’habitatges, restitueixen la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El bloc que dóna la façana a l’avinguda d’Icària s’aparta del carrer per mantenir l’ortogonalitat estricta, mentre que una sèrie esglaonada de terrasses restitueix la traça de l’avinguda. La disposició dels blocs, com també el tractament de les façanes, revelen la forma irregular de l’illa de cases per mitjà d’un dispositiu d’adaptació que cerca l’autonomia en la disposició dels habitatges. Les obertures al carrer palesen aquesta fractura entre els blocs i l’ordenació dels carrers.
  3. Premio Década

    Guardonat / Premiat

    Premio Década

    Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Obres Relacionades

Conjunt Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic