Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici del Mercat de Sant Antoni, construït segons projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i Mas, l’any 1882, és un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega, reproduint en geometria i dimensió el traçat de les alineacions de l’Eixample. La coberta. El pas del anys havia desfigurat la coberta original, substituint la teula per plaques de fibrociment. El projecte ha recuperat el seu acabat de teula ceràmica de dos colors, col·locada sobre panells de fusta. També s´han mantingut quan ha estat possible les corretges de suport de fusta originals. S’ han refet els lluernaris sobre les naus que en algun moment havien sigut cegats. Les muralles. L’existència d’una part soterrada del baluard de Sant Antoni, i de la corresponent contraescarpa, han estat elements determinants en la redacció final del projecte. Es proposa el manteniment íntegre de la part del baluard existent i el manteniment quasi íntegre de la contraescarpa, fent possible entendre i reviure l’espai del fossat de la muralla. Aquestes preexistències s’han incorporat al projecte com una oportunitat per augmentar l’interès ciutadà del conjunt. Tres Mercats. La proposta d’organització del programa funcional del Mercat passa per fer possible, per primer cop, la cohabitació dels dos mercats (Mercat del Fresc i Mercat del encant), a l’interior, sense que es destorbin mútuament. La proposta de disposició de les parades respecta els eixos centrals que permeten percebre la dimensió complerta de la diagonal de l’illa. En quan a l’exterior, es situa el Mercat Dominical sota pèrgoles situades al perímetre de la illa. La secció. L’edifici mostra la capacitat d’interrelacionar els diferents usos que conté. En plantes soterrani es combinen les alçades per aconseguir un major gàlib a l’àrea de càrrega i descàrrega. Un primer soterrani es dedica als nous usos comercials, centre cívic i museu.

Autor: Ravetllat-Ribas Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Mercat de Sant Antoni

    Josep Maria Cornet i Mas, Antoni Rovira i Trias

    El mercat de Sant Antoni s’implanta fora de la porta de la muralla que portava el seu nom, sobre un mercat espontani existent extramurs i adjacent al que era la carretera de Madrid (actual avinguda Mistral). Rovira i Trias, perdedor del concurs per a l’Eixample de Barcelona, pren el pols a la proposta guanyadora d’Ildefons Cerdà disposant, al bell mig de l'illa sencera que ocupa el mercat, una cúpula a manera de plaça coberta, dissenyada en col·laboració amb Josep M. Cornet i Mas, de dimensions anàlogues a les d’una cruïlla de l’eixample. Quatre pavellons simètrics queden enfrontats als xamfrans, atès que disposar-los girats noranta graus respecte a la directriu dels carrers (és a dir, en diagonal) permet que assoleixin la llargària màxima inscriptible en una illa quadrada. El perímetre de l'illa queda tancat i els espais compresos entre la tanca i les façanes del mercat es tracten com a patis de descàrrega de mercaderies. Recolzada en aquesta tanca perimetral s’estableix una marquesina perimetral on té lloc un conegudíssim mercat exterior en el qual es pot trobar de tot els diumenges al matí i que constitueix un espectacle digne de veure’s i un lloc on poder prendre el pols a la ciutat. La reforma disposa dues plantes subterrànies sota el mercat restaurat arqueològicament, amb les parades reformades. Les excavacions per a l’obra han deixat al descobert restes del baluard de la muralla, que s’han incorporat al projecte. Aquest enderroca la tanca perimetral preservant-ne la marquesina per tal d’obrir els antics patis de mercaderies i convertir-los en places públiques. Una d’aquestes es deprimeix tota una planta per permetre la visita a les restes del baluard i es converteix en accés d’un nou sòcol comercial. La reforma deixarà veure la totalitat del mercat vell perfectament restaurat i en valorarà les façanes laterals, en un principi tancades, arquitectura de servei dignificada amb el pas dels anys. La nova arquitectura reforçarà el caràcter cívic i, alhora, potenciarà la memòria històrica del lloc.
  2. Rehabilitació del Mercat de Sant Antoni

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Rehabilitació del Mercat de Sant Antoni

    L’edifici del Mercat de Sant Antoni, construït segons projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i Mas, l’any 1882, és un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega, reproduint en geometria i dimensió el traçat de les alineacions de l’Eixample. La coberta. El pas del anys havia desfigurat la coberta original, substituint la teula per plaques de fibrociment. El projecte ha recuperat el seu acabat de teula ceràmica de dos colors, col·locada sobre panells de fusta. També s´han mantingut quan ha estat possible les corretges de suport de fusta originals. S’ han refet els lluernaris sobre les naus que en algun moment havien sigut cegats. Les muralles. L’existència d’una part soterrada del baluard de Sant Antoni, i de la corresponent contraescarpa, han estat elements determinants en la redacció final del projecte. Es proposa el manteniment íntegre de la part del baluard existent i el manteniment quasi íntegre de la contraescarpa, fent possible entendre i reviure l’espai del fossat de la muralla. Aquestes preexistències s’han incorporat al projecte com una oportunitat per augmentar l’interès ciutadà del conjunt. Tres Mercats. La proposta d’organització del programa funcional del Mercat passa per fer possible, per primer cop, la cohabitació dels dos mercats (Mercat del Fresc i Mercat del encant), a l’interior, sense que es destorbin mútuament. La proposta de disposició de les parades respecta els eixos centrals que permeten percebre la dimensió complerta de la diagonal de l’illa. En quan a l’exterior, es situa el Mercat Dominical sota pèrgoles situades al perímetre de la illa. La secció. L’edifici mostra la capacitat d’interrelacionar els diferents usos que conté. En plantes soterrani es combinen les alçades per aconseguir un major gàlib a l’àrea de càrrega i descàrrega. Un primer soterrani es dedica als nous usos comercials, centre cívic i museu.
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions de Rehabilitació

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Rehabilitació del Mercat de Sant Antoni

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Rehabilitació del Mercat de Sant Antoni

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

Audiovisual

  • La història del Mercat de Sant Antoni | betevé

    3:09

    La història del Mercat de Sant Antoni | betevé

  • El primer mercat de l'Eixample - Va passar aquí | betevé

    4:45

    El primer mercat de l'Eixample - Va passar aquí | betevé

  • Mercat de Sant Antoni - Pere Joan Ravetllat (Ravetllat Ribas Arquitectes)

    3:04

    Mercat de Sant Antoni - Pere Joan Ravetllat (Ravetllat Ribas Arquitectes)