-
Polígon Montbau
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
El barri de Montbau, situat a la falda del Tibidabo, al costat de Passeig de la Vall d'Hebron, té una superfície total aproximada de 31 Ha. La part avui construïda, o en curs molt avançat de construcció, constitueix sobre dues unitats residencials bàsiques. Estan también pràcticament acabats el jardí i el parc de barri. Actualment està en construcció un grup d'unes 70 habitatges unifamiliars a la part més alta del vessant, grup que no inclourem en el present anàlisi perquè està en fase molt poc avançada i, per tant, sense dades massa concretes. L'arquitecte d'aquest grup és Joan Bosch. Qui són els autors de Montbau? Heus aquí un primer problema concret que pot conduir-nos a consideracions generals. Per exigències de programació, el Patronat Municipal de l'Habitatge va decidir encarregar amb la urgència de molt poques setmanes el Pla Parcial d'aquest polígon als arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subías. Amb quin criteri es van escollir aquests arquitectes? Segurament per simples raons de proximitat, de relació administrativa, per insuficiència circumstancial de la pròpia plantilla tècnica, etc. Però hi havia la preocupació d'escollir un bon equip precisament per a un dels projectes de més envergadura que llavors es gestaven? ¿Si més n,o hi va haver la consciència de que, casualment i per raons de comoditat burocràtica, havia caigut en les mans d'un bon equip, llavors amb una prometedora empenta juvenil? * el Pla Parcial original va ser alterat, tant en la seva primera fase, lleugerament, com en la segona, amb un canvi d'equip redactor i de disposició urbanística que el van modificar substancialment.1956 - 1957
-
Bloc C del Polígon Montbau
Joaquim Maria Casamor d'Espona, Manuel Dargallo Reventós, Enric Giralt i Ortet, Ignasi Maria Serra Goday
1959
-
1958 - 1960
-
Blocs A i B del Polígon Montbau
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
Són les tipologies que configuren la part de l’esplanada i delimiten el que és la zona que acull l’activitat cívica i de relació entre el veïnat del projecte, no només de la primera fase, sinó del conjunt d’habitatges projectat. Està formada per blocs lineals de diferents alçades, distribuïts per optimitzar al màxim les vistes i la llum: els edificis de menor alçada es projecten en paral·lel a la pendent de la muntanya, orientats a oest i els de major alçada, perpendiculars, orientats a sud. Els blocs A i B configuren el nivell de l’extrem Nord-Est de la plaça representativa que es genera en 3 nivells adequant-se a la topografia existent. El bloc A, de PB+10 és un edifici tipus pantalla que recull l’espai de la plaça en aquest extrem. El bloc B, perpendicular a l’anterior, ocupa el costat Sud-Oest i presenta una planta baixa permeable que permet l’extensió de la plaça, generant una mena de terrassa porxada amb vistes sobre la ciutat. Té només 4 plantes d’alçada, el que permet les vistes des de l’edificació de l’altre costat de la plaça, situada a una cota superior. Una marquesina uneix els dos blocs a nivell de planta baixa. La tipologia és de 2 habitatges per replà amb superfícies de 100m2 i 66m2, de 2 i 3 dormitoris. Les façanes dels 2 blocs son idèntiques cap a la plaça, generant un marc uniforme que contrasta amb els edificis singulars dels altres costats. -
Bloc J del Polígon Montbau
Joan Montero Pazos, Jaume Seguí Alea, Francesc Vayreda i Bofill
En general, en els blocs dels anys 60 hi ha una clara diferenciació entre les funcions estructurals i les de tancament que es manifesten en l’aspecte exterior. Amb recursos senzills, a l’abast de l’economia de l’habitatge social, es van aconseguir uns bons resultats donant cert prestigi als conjunts i així a la idea de fer barris amb els quals els veïns s’identifiquessin i dels quals es sentissin orgullosos. Es deixen els materials tal i com són, façanes que mostren el maó sense revestir, volums purs, sense teulades inclinades o cornises ni sòcols, construïts encara amb murs de càrrega. La innovació al bloc J ve donada per l’ús de la ceràmica armada als forjats, que té un comportament estructural similar al del formigó armat. La “sinceritat” formal resultant es reconeix als voladissos dels balcons i a la composició de la fàbrica, amb juntes seguides verticals i horitzontals, evidenciant la pèrdua del paper estructural del pany de façana.1959 - 1960
-
Bloc O del Polígon Montbau
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
1960
-
1961
-
Habitatges i Tallers del Polígon Montbau
Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros
El pla de Montbau es planteja com una operació de prestigi i amb possibilitats d’experimentació. En 31 hectàrees es proposen una gran varietat de tipologies edificatòries i com a fet diferencial respecte a d’altres intervencions de l’època, es posa també l’èmfasi a l’aspecte social. L’objectiu de la diversitat arquitectònica també busca donar resposta a una diversitat sociològica i que el barri sigui adient i atractiu per a diferents classes socials. Com a resultat, a més de les torres i blocs lineals, es construeixen 2 conjunts de habitatges unifamiliars. El popularment conegut com “les casetes blanques” que adopta una implantació singular respecte al conjunt i aquests 14 habitatges entre mitgeres que segueixen la mateixa orientació dels blocs lineals (sud-est /nord-oest). Seguint la topografia del lloc, l’habitatge pot comptar, a la planta inferior, amb un taller colindant. Té accés tant des de l’interior de la casa com un independent des del carrer de sota. Els habitatge son simètrics, de dos en dos amb petites variacions a les distribucions. Les cuines o les sales donen alternativament a la terrassa, que és la coberta dels tallers. L’habitatge es desenvolupa en 2 nivells: al d’accés trobem la cuina i la sala i a la planta superior 3 dormitoris i un bany. El fet de comptar amb aquests tallers també reforça els equipaments del barri i complementen al centre comercial. -
Polígon Montbau: Segona Unitat
Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri
Quan el 1961 es va decidir construir el segon sector, el Patronat va encarregar als arquitectes Manuel Baldrich, Antoni Bonet, Pedro López Iñigo i Josep Soteras la redacció del corresponent projecte arquitectònic. Quines van haver de ser les raons per escollir aquest equip tan heterogeni, composat per dos arquitectes municipals, un arquitecte provincial i un arquitecte independent, acabat d'arribar de l'Argentina amb un evident prestigi professional? Aquest equip, tot i la presència dels arquitectes municipals, un d'ells coautor del primer Pla, va decidir que no podia limitar-se a projectar els edificis, sinó que calia refer totalment també l'estructura urbanística d'aquell sector. Es va fer, doncs, un Pla nou, que es va aprovar el 2 de juliol de a 1962. Amb aquest nou Pla sembla que es va aconseguir, exactament, el doble nombre d'habitatges de què s'havia previst en un principi en aquell sector.1961 - 1962
-
1963
-
Polígon Montbau: Primera Unitat
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
Els arquitectes van fer ràpidament un Avanç de Pla suficientment complet perquè s'aproximés a les exigències d'un Pla Parcial (1957) i va poder ser presentat a una urgent exposició commemorativa. Passada l'exposició, els Serveis Tècnics de l'Ajuntament van completar, van modificar i, en realitat, van refer el Pla Fins a arribar a la seva completa aprovació. Entre aquestes correccions, imposades a través de la tramitació, cal considerar alguna d'especial importància: l'afegit d'un altre pis a tots els edificics que figuraven al Pla. Va ser una imposició 'administrativa' d'última hora, davant el temor que el terreny resultés massa car per una escassa densitat edificatòria. Heus aquí com, amb el simple maneig de l'asèptic i aparentment inofensiu text de les Ordenances volumètriques, es pot refer un pla i tergiversar inclusiu sobre possibles idees rectores. Amb aquesta tergiversació, el Pla va ser aprovat el 13 de desembre de 1957. D'acord amb aquest projecte, el Patronat realitza el primer sector. El Patronat es limita a actuar com a promotor general, fent actuar com a propietaris i constructores a diverses entitats particulars, especialment Cooperatives. El sistema administratiu es interessant i es demostra extraordinàriament eficaç, sobretot en la canalització econòmica, i fins i tot en alguna limitada integració sociològica.1957 - 1965
-
Blocs Q del Polígon Montbau
Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri
El disseny del bloc Q, juntament amb el P i R van permetre doblar la densitat de l’edificació de la segona etapa de la construcció de Montbau, separada de la primera pel Torrent Central (de Pomaret). Organitzativament és similar al braç curt de la L del bloc P, de planta quadrada i 17 m de costat. Igual que allà, l’escala es troba al mig i dona accés a 4 habitatges per replà. Però el fet de tenir 14 plantes d’alçada, en lloc de només 4, obliga per normativa a col·locar ascensors. Se’n posen 2 per bloc, servint a les plantes parells i imparells respectivament. L’altre fet diferencial és el gir de 45º respecte a l’ordenació de la resta d’edificis, per tal d’aconseguir una bona orientació i per evitar la frontalitat entre les torres, optimitzant les vistes i l’assolellament de tots els habitatges. És l’única construcció per la que es va aplanar el terreny, amb la qual cosa totes 4 façanes són de la mateixa alçada. L’estructura d’aquest edifici és mixta de formigó i obra. A l’època encara hi havia la tendència de construir amb el sistema de parets de càrrega els edificis de major alçada. En aquest cas concret s’introdueix el formigó armat a les parets exteriors i es manté el maó per a l’estructura interior.1961 - 1965
-
Blocs P del Polígon Montbau
Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri
A la segona etapa de la planificació del polígon d’habitatge de Montbau es produeix un augment de la densitat de l’edificació. Serà la forma d’agrupar alguns edificis i l’increment d’alçada d’altres el que permetrà aconseguir-ho. L’espai públic resultant té una escala més domèstica, generant petites places al voltant de l’edificació. El bloc P és un dels tipus desenvolupats a tal fi. Una successió de blocs en L, decalats, genera un entramat singular, al voltant del qual es projecten 3 grups separats, formats per 3 torres cadascun i que tanquen el conjunt. Els habitatges del braç llarg de la L tenen l’escala ventilada i il·luminada per façana i l’accés des del carrer a cota de planta segona, cosa que obliga a una tipologia diferent a la planta primera. Aquí els habitatges només tenen una façana, mirant cap a la plaça. A les plantes 2, 3 i 4 hi ha 2 habitatges per replà i façana davant i darrera. A la part curta de la L, l‘escala queda al mig de la planta i dona accés a 4 habitatges per replà. Al conjunt del bloc, totes les peces, a excepció dels lavabos, son exteriors. I tant a les sales com als dormitoris principals es produeix un endarreriment del pla de façana que dona a un espai exterior, unes terrasses, davant d’elles i genera un element compositiu molt característic i diferencial de la resta de façanes que no miren a la plaça. El sistema constructiu de parets de maó de càrrega permet aquestes grans obertures, donat que són perpendiculars a les façanes Sud i Nord. Les façanes combinen l’obra vista amb peces ceràmiques vidriades de la Bisbal de colors entre el blau i el verd. -
Habitatges Unifamiliars del Polígon Montbau
Construïdes a la tercera i darrera fase de la planificació de Montbau, si bé ja estaven contemplades al projecte inicial, ocupen la part més alta del polígon, on el terreny té més pendent. Aquests 70 habitatges escalonats configuren un conjunt de volums blancs amb terrasses i estan disposats en forma de ventall, seguint les corbes de nivell. Es tracta d’una tipologia atípica, a cavall entre la ciutat jardí i un edifici compacte. La regularitat del seu planejament es veu interferida per la topografia del lloc i obliga a trencar la linealitat dels passadissos, incorporant escales, creant una malla singular, adaptada. La resolució d’aquesta complexitat genera també uns ponts que discorren per sota dels habitatges. La vegetació que es planta, al voltant d’aquests elements construïts, representa una continuïtat i complement del conjunt natural del bosc característic de la vessant on es situa. El programa funcional es resol amb 3 tipologies diferents, d’entre 90 i 120 m2, en dúplex. Les mides de la cruixia, permeten la construcció amb parets de càrrega, mantenint així l’espai entremig diàfan.1964 - 1968
-
Bloc N del Polígon Montbau
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
L’equip redactor del Bloc N realitza un viatge a Alemanya on visiten la reconstrucció d’algunes ciutats sota els preceptes del Moviment Modern, tenint gran influència la visita a l’Exposició Internacional de Berlín Interbau 57 i la reconstrucció del barri de Hansaviertel. Els arquitectes visiten obres de Le Corbusier, Oscar Niemeyer, Alvar Aalto i Walter Gropius. Però té especial rellevància la torre d’habitatges dels holandesos Bakema i Van der Broek. Al bloc N de Montbau, que encara essent projectat a la primera fase no troba la seva posició al pla fins al 1968, és especialment notable l’exploració de la secció de la torre dels holandesos que fa l’equip català i que aplica al seu disseny. L’edifici, de PB+15, és el més alt del conjunt. Té un nucli d’accés vertical i 8 habitatges per planta amb accés a través d’una passera. L’habitatge s’organitza en tres mitges alçades: una d’accés, una altra de sala-menjador i cuina i la tercera de dormitoris i banys. L’estructura és de murs de càrrega, de formigó armat, de 25 cm paral·lels als testers. L’accés als habitatges es fa cada 3 plantes, de forma capiculada. Aquest bloc dona el punt singular a la plaça emmarcada pels blocs A i B, essent l’element més visible del conjunt.1968 - 1971
-
1971
-
Parròquia de Sant Jeroni de Montbau
Pau Monguió i Abella, Francesc Vayreda i Bofill
La construcció de l’església de Montbau tampoc escapa de la influència de l’arquitectura europea del moment. No només pel fet que la primera idea va ser proposar a l’arquitecte Le Corbusier pel seu disseny -la seva avançada edat va ser un factor definitiu per refusar l’encàrrec- sinó també pel sistema constructiu escollit per l’equip guanyador, format pels arquitectes Vayreda i Montguió, el 1963. Els diferents volums que configuren el programa queden lligats per una marquesina exterior que unifica el conjunt i dona una escala humana als accessos, per descobrir, un cop a dins, un volum molt més important. L’estructura d’aquest interior està resolta amb una trama de pilars metàl·lics amb una coberta amb voltes rebaixades de formigó armat. Una innovació tecnològica de la tradicional volta catalana i que havia estat també objecte d’estudi i de posterior utilització en algunes obres del propi Le Corbusier, com pot ser la casa Jaoul.1966 - 1975
-
Ampliació i Rehabilitació de la Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró
Oliveras Boix Arquitectes, Jordi Oliveras Boix, Núria Oliveras Boix
La Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró està situada al polígon de Montbau. Fins ara ocupava 2 de les 3 naus d'un antic conjunt escolar construït a finals dels anys 50, a les quals es van realitzar dues ampliacions durant els anys 90 per tal de connectar-les entre elles. El projecte aborda la rehabilitació integral de la biblioteca i la seva nova ampliació a través de l'addició de la tercera nau existent i la construcció d'un nou cos que, ocupant el pati entre ambdós edificis, permet la seva connexió. El nou volum d'estructura metàl·lica, s'aboca a l'exterior a través de dos grans finestrals. El trasllat de l'accés principal i el nou tractament del jardí existent al carrer Arquitectura converteixen aquest espai en una placeta que millora la relació de l'equipament amb l'espai públic i n'incrementa la visibilitat. L'actuació suposa la possibilitat de donar una nova vida a aquesta arquitectura d'escàs valor patrimonial però amb una considerable càrrega sentimental per al barri.2015