Edifici entre mitgeres, reformat i ampliat en diverses ocasions. Conserva un interessant saló social i una sala d'espectacles de regust eclèctic. El valor d'aquest edifici és el de la representativitat ciutadana. L'únic element interessant a la façana és el balcó corregut del primer pis, amb un interessant treball de forja. Presenta tres obertures d'arc rebaixat i dos balcons laterals. El Casino es troba situat en la zona d'eixample vuitcentista urbanitzada a partir de l'enderrocament de l'antiga muralla medieval i ocupada inicialment per pisos de lloguer. Posteriorment passà a ser una zona de d'activitats d'oci, comercials i socials. El Casino Unió Comercial és una entitat sorgida de la fusió, el 1918, de l'antic Centre o Casino de la Unió (1853) i de la Lliga Industrial i Comercial. El 1922 es va construir la balconada i els arcs del primer pis d'acord amb el projecte de reforma de A. Pons i Domínguez, conservat a l'arxiu municipal de Vilafranca.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb pati posterior i amb façanes a la plaça i al passatge. És un habitatge unifamiliar en els seus orígens, adaptat en part a usos socials. L'immoble és de planta rectangular i es compon de planta semisoterrani, entresòl, dues plantes pis i golfa. La coberta és en part a dos vessants i en part plana. Consta de quatre crugies perpendiculars a façana separades dues a dues per un mur de càrrega. L'escala principal és de quatre trams i està adossada a la mitgera. En el vestíbul trobem dos arcs rebaixats i columna central. Hi ha una galeria posterior coberta que configura la façana que dóna al pati. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. El forjat és de bigues de fusta i revoltó de rajola. Al semisoterrani hi ha voltes rebaixades de rajola. La coberta és de teula àrab amb estructura de bigues i llates de fusta i rajola. L'escala és de volta a la catalana. La façana principal és simètrica i es compon a partir de quatre eixos verticals que es corresponen a les quatre crugies. La planta baixa presenta quatre portals d'arc rebaixat. La primera planta té dos balcons correguts de dues obertures amb llinda cada un, coronades amb trencaaigües. Al segon pis hi ha quatre balcons d'una obertura coronada amb cornisa. El coronament de l'immoble es compon de cornisa i barana de balustres plans. La façana posterior es compon segons sis eixos verticals amb obertures d'arc rebaixat a la planta semisoterrani i entresòl i amb galeries amb llinda les plantes superiors.

L'edifici del Mercantil pertany a un estil eclèctic. La façana la podem dividir en cinc parts: en la central, més avançada, és on trobem l'entrada principal; en la part alta hi ha el nom de l'entitat i en el centre l'any de la seva fundació; una galeria coberta uneix els dos cossos extrems amb el central. Els elements decoratius són els esgrafiats, col·locats en els timpans de les dues obertures que flanquegen l'edifici, i la ceràmica de reflexes metàl·lics a mode de fris. De l'interior cal destacar el teatre; entrant trobem l'amfiteatre de platea, després la platea voltada lateralment per llotges. Els primer pis té una zona central amb butaques i dues de laterals amb grades. Tot voltat per un jardí molt ben cuidat. El "Centro Mercantil, Industrial y Agrícola" havia estat fundat l'any 1899 com a conseqüència d'una desavinença entre diversos membres de l'antic "Casino de Recreo", uns, partidaris dels "Godó" i els altres, dels "Boyer". El local social de l'entitat va ésser edificat en el solar on antigament hi havia hagut el teatre Tívoli, i la seva inauguració coincidí amb el dia de la Festa Major de l'any 1899. El Cercle Mercantil celebrà el seu cinquantenari l'any 1949. Conté un teatre, un saló-café, una sala de festes i un jardí. Construït seguint un projecte de l'arquitecte Francesc de B. Galtés; dirigides les obres per Francesc Sellés; la decoració a càrrec de Frederic Brunet i la pintura pe Bartomeu Camps i Antoni Tomàs.

Edifici civil. El seu interès recau a l'adaptació d'un nou edifici a l'antic mas, situat al centre del conjunt, del que es conserva la planta baixa, la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. El nou edifici es menja la torre de defensa i reprodueix les finestres originals. La banda esquerra del Casino constitueix el recinte del teatre i la banda dreta està formada per l'entrada principal i la Rotonda, al sostre de la qual les interseccions de l'entramat són rematats amb elements decoratius de manera que semblen claus penjants. Els elements arquitectònics són absolutament heterogenis: gòtics, neoclàssics, modernistes i eclèctics. Teatre Presenta un aire neoclàssic i romàntic. Consta d'una platea amb tribunes laterals a la planta baixa i una balconada correguda de forma aproximadament semicircular i sostinguda per columnetes de ferro colat. Les decoracions, motllures i plafons del sostre són fets de guix. Són també interessants les baranes de ferro forjat i les làmpades modernistes. Algunes peces d'aquest teatre són reutilitzades d'algun llos de Barcelona. Forjats Reixat del Mas Vell del Casino, que tanca el jardí. La porta d'accés es troba al centre i en ella se situen les inicials M.A. del seu antic propietari, Miquel Amat. És de ferro i està formada per un conjunt de barres paral·leles i encreuades. Hi ha remats amb elements vegetals i línies sinuoses típiques del modernisme. Elements constructius que demostren la marcada tendència modernista del Casino. Observen com tant a l'empunyadura o estirador de la porta com el ferro forjat de la pèrgola de la rotonda s'accentua el valor decoratiu a través de corbes sinuoses, asimètriques i acabades en reganyols o espirals. El "Casino" del Masnou neix com entitat l'any 1876. La idea d'un nou edifici la duu a la pràctica Pere Grau Maristany -Comte de Lavern-, situant-se a la masia de "Can Fontanills", propietat de Miquel Amat i Lluch. L'any 1903 s'inaugura la Rotonda, sales de joc, billar i altres dependències. El 1904 s'obre també, el teatre. L'entrada principal modernista és de 1902.

Construcció de dimensions reduïdes (5 x 5 m aproximadament) amb planta octogonal. Les vuit parets són iguals: tenen una gran finestra que es tanca amb porticons, emmarcada en pedra formant senzilles motllures, i amb una petita espiral feta amb teula al damunt. Cada paret acaba en punxa, transformant-se en una teulada a doble vessant (en conjunt són vuit teulats) que es reuneixen al centre des d'on arrenca una coberta piramidal de sis costats. El joc de teulats és la part més interessant de l'edifici. La coberta és coronada per un penell de ferro amb unes figures representades. La paret que s'orienta al NW és la que conté la prota d'entrada; al cim hi ha una creu de ferro. A la coberta, els careners de la piràmide són de ceràmica vidriada de color blau. Es tracta d'una glorieta o mirador particular, lloc adient per anar-hi a gaudir de la vista ( des d'aquest indret es domina tot el poble, El Pirineus...). Va ser construïda a principis del segle XX per la família Vilaclara (originària del mas Vilaclara de Sant Feliu), després d'haver-se instal.lat al poble.

Edifici entre mitgeres, de planta rectangular i tres nivells, format per tres cossos verticals: dos laterals (Sala Polivalent - Sala Teatre) i un central, que separa i distribueix (caixa d'escala). La coberta de les sales és a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal; a l'escala, en canvi, és plana i amb terrassa. El parament, a base de maó arrebossat i pintat, és de carreus ben escairats i amb sòcol buixardat al cos central; i llis en els cossos laterals. El coronament de l'edifici destaca per una estructura de dos frontons que flanquegen el cos de l'escala, de secció quadrangular. Els frontons, són gairebé idèntics i presenten timpà llis i sense decoracions. Un d'ells però, compta amb un balcó decorat amb mènsules en forma de modilló, disposat sobre un fris que recorre tota la façana, ornamentat amb uns elements rectangulars que imiten pilastres i estan coronats per esferes. Pel que fa a les obertures, es distribueixen simètricament a la planta baixa i al primer pis, a excepció del balcó descrit, que quedaria independent i com a única obertura del segon pis. Als baixos hi ha la porta d'accés, flanquejada per vuit obertures distribuïdes simètricament a partir de dues portes d'arc rebaixat i dues finestres allindades. El primer pis, compta amb un balcó central d'arc carpanell i volada amb balustrada; que és flanquejat per tres finestres balconeres. La característica d'aquestes, i que dóna valor a l'edifici, és l'ús dels elements del llenguatge clàssic com són les pilastres amb capitell jònic i els arcs de mig punt decorats amb elements vegetals. Aquest edifici es va inaugurar l'any 1922, i al llarg de la seva història, ha tingut vàries fases de recuperació. Promogut per la família industrial Borràs, que tenia una fàbrica al municipi, va esdevenir un dels centres neuràlgics més importants de la cultura de Castellbell i el Vilar. Des de 1991, és propietat de l'ajuntament. El desembre del 2001 s'hi van detectar greus problemes estructurals que van obligar a tancar-ne l'activitat i, fins i tot, a desallotjar temporalment una entitat d'estalvi que hi havia situada als baixos de l'edifici. En aquell moment es van detectar importants esquerdes en una de les parets i que el sostre s'havia bombat. Quan se'n va analitzar l'estructura es va trobar que una de les bigues centrals de la sala havia cedit uns 15 centímetres. Gairebé un any i mig després (el 2003) es van iniciar les primeres obres: renovació de la teulada i canvi de les encavallades -que eren totes de fusta i es va detectar que estaven molt malmeses- per unes de metàl·liques. A més, es van relligar les parets que més perillaven i es va aprofitar per fer una primera remodelació de la sala. Amb aquella intervenció ja es va poder tornar a obrir el teatre. L'any 2008, es va iniciar la remodelació de la maquinària de l'escenari -barres de telons amb comandament elèctric, renovació de tota la instal·lació elèctrica, il·luminació, cortinatge...- i es va substituir la fusta de l'escenari per un entarimat nou amb tractament ignífug. Finalment, es van renovar totes les escales per accedir al conjunt de l'escenari, se readaptant les portes i accessos i repintant els camerinos i la façana exterior.