El conjunt urbanístic de Ribes Roges està format per carrers paral·lels i perpendiculars a la línia de mar. Queda delimitat pel passeig de Ribes Roges, els carrers de Marcel·lina Jacas, de Legazpi i d'Àlvaro de Bazán i el torrent de Sant Joan, el carrer de Pere III el Gran i gran part de la mansana delimitada pel Passeig i els carrers de Lluís de Requesens, de Pere III el Gran i d'Isaac Peral. Cada illa conté diverses parcel·les ocupades per habitatges unifamiliars envoltats de jardí. Tot i que en conjunt no presenta una unitat estilística, encara conserva alguns dels edificis originals, principalment al sector de mar, que presenten característiques pròpies dels estils modernista i noucentista. Dels exemples més propers al modernisme es conserven la Vil·la Argentina i la Vil·la Montserrat (arquitecte Josep Domènech Mansana); el xalet del Doctor Ribot (Vil·la Esperanza) i la Vil·la Laguarda (ambdues de l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó), i la Vil·la Teresa (Modest Tauler Benítez, arquitecte). I dels xalets més propers al noucentisme destaquen la Vil·la Isabel (de Ramon Frexé Mallofré, de 1910-1912); el xalet Vivancos (obra de Josep M. Miró Guibernau, de 1923); el xalet de Dolors Rutllan (de Manuel Joaquim Raspall Mayol, 1925) i la Vil·la Adelina i els xalets de Joan Robert i de Lluís Pàmies (obres d'Antoni Pons Domínguez, 1923, 1925 i 1926). L'origen de la urbanització de Ribes Roges fou iniciativa de la Sra. Anna Raventós de Saurí, presidenta de l'Empar de Santa Llúcia, institució benèfica que havia de ser la beneficiària dels guanys produïts per la urbanització. També de la vilanovina Marcel·lina Jacas, que posseïa un patrimoni considerable heretat del seu pare i d'un oncle, tots dos indianos, i que va cedir els terrenys rústics de la seva propietat per a la construcció dels xalets per aconseguir fons per al sosteniment de l'entitat. La primera pedra dels 10 primers xalets va ser col·locada l'any 1910. Aquest mateix any, la Junta encarregà les construccions a diversos arquitectes i deixà en mans de l'arquitecte municipal B. Pollés la realització del projecte del Passeig Marítim i el pla general de distribució dels solars. El conjunt es troba desvinculat de la trama urbana de la ciutat. El torrent de Sant Joan i la via del ferrocarril van dificultar des del començament el seu creixement i expansió i quedava fora de l'àmbit que comprenia el "Plano General" de Gumà i Ferran i, per tant, de les directrius d'eixample que fixava el pla. L'any 1917, l'arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau projectà l'ordenació total del sector d'acord amb la tipologia de ciutat jardí. S'autoritzà la realització del Passeig i es va fer el traçat complet de la trama viària i l'estudi dels enllaços amb la ciutat. L'estudi del traçat dels enllaços, tot i que fou molt correcte, no va ser mai executat per la dificultat que suposava la ubicació de la fàbrica Pirelli. El 1967 un nou Pla d'Ordenació permeté un increment de la densitat constructiva dels edificis, fet que provocà l'abandonament de la idea de ciutat-jardí i l'enderroc dels habitatges originals; aquest fet portà a conseqüència l'enderroc de molts xalets unifamiliars, per ser substituïts per blocs d'apartaments. Com a reacció a aquesta tendència, l'any 1981 fou aprovat un nou Pla General d'Ordenació que intenta protegir aquests habitatges mitjançant la qualificació de Ribes Roges com a "zona de conservació de ciutat jardí".

Població dedicada a la pesca i al conreu de l'arròs, creada pel Servicio de Colonitzación. Sobre un traçat ortogonal de carrers, esta format per 96 habitatges unifamiliars amb tipologia de casa-pati. Consta dels necessaris equipaments (església, escola, ajuntament, sala d'espectacles,...) organitzats al voltant d'una única placa. Desenvolupades en dos nivells, totes les cases s'obren, en planta baixa, a un gran pati tancat, en forma de "L". A destacar l'abundosa vegetació dels seus carrers que els converteix en autèntics jardins.