In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque


About us

Project by:

Created by:


2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque


2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:



Fundació Mies van der Rohe


Fundación DOCOMOMO Ibérico


Basílica de la Sagrada Família


Museu del Disseny de Barcelona






EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona




Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.


* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

All works
  • 1848 - 1859

  • 1859 - 1863

  • 1879 - 1889

  • 1905

  • 1907

  • Garden City of Ribes Roges

    Josep Domènech Mansana, Josep Font i Gumà, Bonaventura Pollés i Vivó

    The Ribes Roges urban complex is made up of streets which are parallel and perpendicular to the seafront. It is bounded by the Passeig de Ribes Roges, the streets of Marcelina Jacas, Legazpi and Álvaro de Bazán and Torrent de Sant Joan, the street of Pere III el Gran and a large part of the block bounded by Passeig de Ribes Roges and the streets of Lluís de Requesens, Pere III el Gran and Isaac Peral. Each block contains several plots occupied by single-family houses surrounded by gardens. Although as a whole it does not present a stylistic unity, it still preserves some of the original buildings, mainly in the seafront sector, which present characteristics typical of the modernist and noucentista styles. The Villa Argentina and the Villa Montserrat (architect Josep Domènech Mansana) are the closest examples to the Catalan Art Nouveau style, as well as Doctor Ribot’s villa (Villa Esperanza) and the Villa Laguarda (both by the architect Bonaventura Pollés Vivó), and the Villa Teresa (Modest Tauler Benítez, architect), which have been preserved. The other villas are closer to the Noucentisme period, such as the Villa Isabel (by Ramon Frexé Mallofré, 1910-1912); the Villa Vivancos (by Josep M. Miró Guibernau, 1923); the Villa Dolors Rutllan (by Manuel Joaquim Raspall Mayol, 1925) and Villa Adelina, and the villas of Joan Robert and Lluís Pàmies (by Antoni Pons Domínguez, 1923, 1925 and 1926). The origin of the Ribes Roges housing development was the initiative of Ms. Anna Raventós de Saurí, president of the Empar de Santa Llúcia, a charitable institution that was to be the beneficiary of the profits produced by the development. Marcelina Jacas, who had considerable wealth inherited from her father and an uncle, both of whom were Hindus, gave the rural land she owned for the construction of the chalets in order to raise funds to support the organisation. The foundation stone for the first 10 chalets was laid in 1910. In the same year, the board commissioned several architects to carry out the construction work and left the municipal architect B. Pollés to carry out the project for the Passeig Marítim and the general plan for the distribution of the plots. The complex is detached from the urban fabric of the city. The Torrent de Sant Joan and the railway line hindered its growth and expansion from the beginning and it was outside the scope of Gumà i Ferran's General Plan and, therefore, of the expansion guidelines set out in the plan. In 1917, the municipal architect Josep M. Miró i Guibernau designed the total development of the sector in accordance with the garden city typology. The construction of the promenade was authorised and the complete layout of the road network and the study of the links with the city were carried out. The study of the layout of the links, although very correct, was never carried out due to the difficulty posed by the location of the Pirelli factory. In 1967, a new development plan allowed an increase in the density of buildings, which led to the abandonment of the garden city idea and the demolition of the original dwellings; this resulted in the demolition of many single-family villas, to be replaced by flat blocks. As a reaction to this trend, a new General Development Plan was approved in 1981, which sought to protect these dwellings by classifying Ribes Roges as a "garden city conservation area".


  • Modificació del Pla Baixeras per l'Obertura de la Via Laietana

    Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot

    Domènech projecta la Gran Via Pere el Gran, desenvolupant un tram de la obertura de l’anomenada via B del Pla de Reforma interior de Barcelona de 1892 (Pla Baixeras) que esventrava el teixit històric de la ciutat. No es va arribar a realitzar mai. Hi ha un plànol del desenvolupament urbanístic d’aquesta via, datat de 1905, que refà la imatge d’aquesta zona des de la plaça nova fins a l’antic Hospital de la Santa Creu, enderrocant molts edificis històrics. A la manera dels bulevards de Paris i del Ring de Viena, projecta grans edificis de programes propis de la modernitat: una fàbrica, un gran mercat amb coberta de vidre, un teatre conservatori, un gran bazar, un gran hotel, un edifici per una societat científica, una cambra de diputats, etc Les propostes de Domènech havien arribat a dibuixar plantes i perspectives d’aquests edificis. Per una banda monumentalitzava aquest teixit històric, i per exemple posava en valor les torres de la muralla a la plaça nova. Però per l’altra banda, enderrocava nombrosos edificis històrics d’habitatges i només proposava conservar algun edifici religiós. L’Hospital de la Santa Creu quedava arrasat. Tot i que mai es va arribar a fer, el 1917 encara es parlava del projecte, com a la revista La esfera en un número extraordinària dedicat a Barcelona.

    1913 - 1914

  • 1916

  • S'Agaró Residential Complex

    Rafael Masó i Valentí

    S'Agaró Residential Complex

    Urbanització projectada per Rafael Masó per a l'industrial Josep Ensesa l'any 1917, tot i que es duu a terme a partir de 1923. Masó ordena el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'integren amb les parcel·les destinades a xalets. D'aquests cal destacar Senya Blanca, per al propi Josep Ensesa, l'Hostal de la Gavina, el xalet Domus Nostrum, els xalets Ensesa, Faixat, Gorina, Roquet, Graziella, Nurimar, Elimar, Lolimar, Roca Blanca, i el xalet que l'arquitecte va dissenyar per a ell mateix. A partir de 1935, any de la mort de Rafael Masó, es féu càrrec de les obres l'arquitecte Francesc Folguera, que projectà i construí l'església, completà el passeig de ronda i transformà el restaurant de la Gavina. A la postguerra es construeixen altres cases, bàsicament obres de Folguera i de Pelayo Martínez.

    1917 - 1923

  • 1929

  • 1931

  • 1933

  • 1934

  • 1932 - 1935

  • 1935

  • Poblat de Colonització de Sucs

    José Borobio Ojeda

    Poblat de Colonització de Sucs

    Habitualment els nous pobles de colonització se situaven en comarques que es trobessin mitjanament despoblades, i on el treball agrícola es basés en el cultiu extensiu, molt sovint a base de blat, o bé en terrenys utilitzats com a pastura d'animals provinents de nuclis allunyats. És doncs en aquestes zones on l'INC posà el seu objectiu, tot racionalitzant els mecanismes i sistemes agrícoles a fi d'implantar cultius intensius, possibles gràcies als nous sistemes hidràulics duts a terme per l'Estat. D'aquesta manera, s'establiren unes dimensions estàndard sobre la distància màxima entre la casa del treballador i la zona a conrear, la qual no podia superar els dos quilòmetres i mig, ja què sinó resultava inviable. Així doncs, aquest espai entre el poblat, on s'acollia als pagesos colons i als obrers industrials, i el terreny dedicat a ser treballat, esdevenia l'àrea d'influència del propi poble. Al mateix temps, quan un terreny quedava situat més enllà d'aquesta distància es creava un nou poblat que cobrís aquesta nova zona, tot afavorint que els diferents pobles es disposessin, grosso modo, a una distància d'uns cinc quilòmetres entre ells, a fi de cobrir amb les respectives àrees d'influència tot el terreny cultivable. A més, durant tot aquest procés, els nuclis de nova creació s'anaven trobant amb antigues construccions, viles o inclús ciutats, i que podien quedar incorporades al nou traçat; o bé, d'altra banda, podien ser els propis pobles de colonització els que quedessin molt cops situats bastant lluny de les antigues ciutats, tot a atenent a les condicions geològiques i agrònomes de cada territori.


  • 1945 - 1948

  • Barri de Sant Narcís

    Ignasi Bosch i Reitg

    Barri de Sant Narcís

    Esperonat pels aiguats del 1940, aquest projecte d’habitatges barats subvencionats per la nova Obra Sindical del Hogar dugué Bosch a endeutar-se com a promotor. Amb catorze hectàrees, el conjunt, llavors encara lluny de la ciutat, evocava la colònia obrera feixista, o una certa Siedlung, i es feia metàfora de l’autarquia espanyola dels quaranta. El programa organitza jeràrqui cament habitatges taller aïllats amb jardí, unitats associades, cases de dues plantes i blocs de fins a quatre nivells. Catalitza el conjunt una àmplia plaça porxada amb locals comercials i espais col·lectius, presidida pel temple. L’experimentalisme de Bosch, actualitzador i estudiós de la volta ceràmica bufada, i el dèficit d’acer hi van propiciar una aplicació intensiva d’aquesta tècnica. Per bé que el llenguatge del veïnat no revesteix sinó un populisme noucentista adotzenat, el barri destil·la una potent qualitat ambiental i presenta trets d’interès, com ara la proporció global de la plaça, l’esvelt campanar o la relació de l’església amb l’entorn.

    1948 - 1952

  • Càmping Salou

    Josep Maria Monravà i López

    Càmping Salou

    El càmping Salou va ser el primer assentament d’aquest tipus en el municipi, inaugurat el juliol de 1956. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. El projecte original d’implantació, i els primers pavellons, són obra de Josep Maria Monravà López. L’arquitecte va identificar la pineda existent, així com també la topografia de roques que donava peu a la formació del Cap Salou. L’arquitecte va aplicar amb claredat la lectura del paisatge, i va concentrar tots els usos comunitaris a la zona més plana del sector, la més accessible des del carrer i on era més senzill edificar. En aquest àmbit, va localitzar els pavellons de recepció, supermercat, restaurant, cocktail-bar, sanitaris i dutxes exteriors, i va donar peu a la configuració d’una plaça de caràcter públic protegida per l’ombra dels pins existents. Amb aquest esquema, els usuaris podien disposar lliurement els seus allotjaments transportables a les zones topogràfiques del recinte, sobre plataformes formades per murs de pedra, i mantenint sempre la referència dels usos més comunitaris en el centre. L’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un quiosc de dues plantes, situat a la plaça central. Aquest lleuger pavelló donava servei a unes oficines del càmping en planta superior, i una barra de bar oberta a la plaça en planta baixa. Posteriorment, l’any 1968, l’arquitecte Jaume Argilaga Ripoll va projectar una piscina i una pèrgola per a vestidors, que van acabar de definir la plaça central com el gran espai públic i polivalent de l’assentament, en el què podien realitzar-se múltiples activitats de forma simultània. Actualment, des de 1987, l’entorn que ocupava el càmping és el Parc Municipal de Salou, projectat pels arquitectes Jordi Sardà i Jordi Bergadà.


  • Poblat de Colonització de Villafranco del Delta

    José Borobio Ojeda

    Poblat de Colonització de Villafranco del Delta

    Població dedicada a la pesca i al conreu de l'arròs, creada pel Servicio de Colonitzación. Sobre un traçat ortogonal de carrers, esta format per 96 habitatges unifamiliars amb tipologia de casa-pati. Consta dels necessaris equipaments (església, escola, ajuntament, sala d'espectacles,...) organitzats al voltant d'una única placa. Desenvolupades en dos nivells, totes les cases s'obren, en planta baixa, a un gran pati tancat, en forma de "L". A destacar l'abundosa vegetació dels seus carrers que els converteix en autèntics jardins.

    1954 - 1957

  • Montbau Industrial Estate

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Montbau Industrial Estate

    The Montbau district, located below the Tibidabo, next to Passeig de la Vall d'Hebron, has a total area of approximately 31 Ha. The part built today, or in a very advanced stage of construction, consists of two basic residential units. The garden and the neighbourhood park are also practically finished. A group of about 70 single-family homes in the upper part of the slope is currently under construction, a group that we will not include in the present analysis because it is in a very little advanced phase and, therefore, without specific data. The architect of this group is Joan Bosch. Who are the authors of Montbau? Here is a first concrete problem that can lead us to general considerations. Due to programming requirements, the Municipal Housing Board decided to commission the architects Guillermo Giráldez, Pedro López and Xavier Subías with the urgency of a very few weeks as a matter of urgency. By what criteria were these architects chosen? Probably for simple reasons of proximity, administrative relationship, circumstantial insufficiency of the technical staff itself, etc. But was there a concern to choose a good team precisely for one of the largest projects that were then being developed? At least, or was there an awareness that, by chance and for reasons of bureaucratic convenience, he had fallen into the hands of a good team, then with a promising youthful push? * The original Partial Plan was altered, both in its first phase, slightly, and in the second one, with a change of drafting team and urban planning that substantially modified it.

    1956 - 1957

  • 1956 - 1958

  • 1956 - 1962

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!