Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • 1882 - 1885

  • 1900

  • Lluch Office

    Juli Batllevell Arús

    Lluch Office

    Office between partitions, ground floor and first floor. Façade of modernist language but compositionally symmetrical. On the ground floor there are large windows and on the first floor there is a gallery with columns decorated with floral motifs (the wooden and wrought iron railing that was there is missing). The materials used are exposed brick, stucco, stone on the plinth and ceramics on the window sills. The interior consists of two large naves, and on the ground floor there is a small loft. The structure is metallic. The constructed building was slightly different from the planned one, as the latter had a higher floor and a flat façade instead of the gallery. The functional layout of the floor plan was the same.

    1908

  • 1909

  • 1913

  • Genís i Pont Office

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Genís i Pont Office

    Office located in a corner between two streets, composed of ground floor and a main floor. The building underwent renovations and has a very simple and almost free floor plan. The façades follow a modernist style, presenting a great wealth of ornamentation, with a great variety of motifs and materials (stone, stucco, ceramics, wrought iron, etc.). The office forms a functional unit with the adjacent building. The first floor has a balcony with a couple of windows on each side.

    1915

  • 1912 - 1916

  • 1933

  • 1934

  • Casa Poncell

    Ignasi M. Colomer i Oms

    Compositivament l'edifici és dividit en tres parts: una central, més ampla, que està flanquejada per dues que sobresurten, tant en profunditat com en alçada. L'edifici és coronat per uns merlets esglaonats, molt propis d'aquest autor, i que ens recorden la influència que l'edifici té de la casa Macaya de Puig i Cadafalch. També hi trobarem utilitzat el totxo en la barbacana, modalitat constructiva molt característica d'aquest arquitecte. També cal destacar la barbacana en el finestral de la sala d'estar i a la porta d'entrada. Promotor de l'obra: Nicolau Poncell i Sitges, tipògraf.

    first half of the 20th century

  • Antoni Tàpies House and Studio

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Antoni Tàpies House and Studio

    On a long, narrow plot on the outskirts of Gràcia, Coderch conceives a house in which the longitudinal and vertical dimensions are balanced out by fixed elements that break the spatial continuity: basically, two covered courtyards to the right and left of the plot, and two stairs placed transversely. The ground floor forms a broken sequence that goes from the access atrium to the workshop in the bottom, with a double height. The first floor is for the living areas of the house, and the second floor is for the bedrooms. The library forms a separate, weightless body, set back from the street alignment. The house forms a device to make the most of the scant light available through a vertical and horizontal façade of white-painted wooden slats, a light that reaches the interior, always absorbed by some facings that leave the dark tone of the brick factory visible.

    1960 - 1963

  • 1964

  • 1970

  • Taller de Arquitectura

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Taller de Arquitectura

    In 1973 Ricardo Bofill discovered a disused concrete factory on the outskirts of Barcelona, an industrial complex from the beginning of the 20th century. "In front of me - he says - there were 30 immense silos, a very tall chimney, four kilometers of underground, gigantic machinery rooms. During my first visit to the old cement factory, I suddenly thought that something horrible could become something very beautiful, just as idiocy can sometimes be transformed into genius. The concrete factory corresponds to the first period of the industrialisation of Barcelona and was not built according to a previous general plan but by juxtaposing different elements. The result was then a series of volumes added to each other and different manufacturing chains that recall vernacular architecture but with an industrial aspect. I kept going deeper and little by little I realised that the different aesthetics developed since the last World War were present in the factory: the hard and sculptural treatment of matter, with broken volumes, stairs that go nowhere, powerful spaces already useless and strange proportions yet full of magic. I decided to keep that factory with the intention of transforming the roughness into a work of art and set up my Architecture Workshop there which, in the long term, could be used as a foundation for research on the shape and design of the city. This transformation has been carried out gradually and even now I continue to add new workspaces by adapting the old ruins still standing. However, I believe that the factory will always be a work in progress, which is part of its fascination". After deconstructing the existing volumes, there were eight silos that Ricardo Bofill adapted to accommodate the offices, model laboratory, archives, library and a space, the largest of all, which preserves the skin and breadth of the old building and is named "La Catedral". This has the function of an exhibition hall for the projects, multimedia projections, meeting with clients and visitors and social and cultural gatherings linked to the professional activity of the architect. The Architecture Workshop is surrounded by large green spaces planted with olive, cypress, palm and eucalyptus trees.

    1973 - 1975

  • House and Studio of the Cartoonist Cesc

    Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    House and Studio of the Cartoonist Cesc

    El programa d’una casa-estudi per a un dibuixant es desenvolupa en plena muntanya, en una zona sense urbanitzar. El solar queda condicionat per una gran roca granítica que determina la disposició dels volums. La casa queda dividida en dos cossos separats de la roca, un per a l’habitatge i l’altre per a l’estudi. L’espai entre tots dos cossos fa de pas d’accés, i tots dos volums es reculen al nivell de la planta baixa per guiar els recorreguts. Les escales de tots dos cossos, d’un sol tram, se situen tangents a la roca. S’accedeix a l’habitatge seguint la reculada del mur de la sala d’estar, sempre a la vora de la roca i caminant-hi tangencialment. Tots els dormitoris queden inclosos en una peça rigorosament distribuïda, mentre que la sala d’estar i l’estudi se situen a banda i banda del pas d’accés, configurant la complexa articulació del punt on s’enfronten tots dos volums.

    1979 - 1982

  • House and Studio for a Photographer

    Carlos Ferrater i Lambarri, Joan Guibernau

    House and Studio for a Photographer

    The house is configured as a coupling of attached bodies, in the manner of rural constructions. The first body already existed: it was a square stone barn, which has now become the living room. The bedroom body is separated from the first and, between the two, a third body allows the entrance and houses the dining room and the kitchen. Behind these pieces is the photographic set, with measurements determined by the customer. The roof section includes the entrance of zenithal light, as well as a second opening, to the west, which allows the entry of warm evening light into the studio. The guest pavilion, a small wooden structure, is located at the other end of the garden.

    1992 - 1993

  • 1991 - 1996

  • 20th century

  • Jorge de los Santos Studio

    Josep Llobet i Gelmà

    "Potser van ser requeriments d'ordre els que van obligar, encara que també podria ser aquest vent del sud que dispersa i agita, però el cert és que, un parell d'anys enrere, cap al desè mes, prenc l'estratègica decisió de reagrupar els diferents escenaris de treball que en forma d'estudis se m'han anat dispersant, o escapant, en un espai central més proper i emparentat amb el meu lloc de residència. És amb aquesta intenció i amb diversos gots d'aigua mineral amb gas amb els que recorro a Josep Llobet com a un mecànic protèsic perquè amplii i adeqüi una part del meu habitatge com a estudi. De les primeres exigències d'ordre, que com articles en una carta constitutiva es van establir, en rescato dos. Un, la funcionalitat de l'espai intervingut, és a dir que fos inusualment operatiu, fins a la cordialitat, i, dos, que s'adaptés sense grinyolar a la parquedat pressupostària amb la qual podíem comptar per a la seva realització. Les necessitats funcionals d'un estudi, tot i que són relativament parques, són de molt difícil exclusió. Es necessita llum, natural i artificial, alguna obertura contundent que permeti el tràfec còmode d'obres de gran format a l'exterior, un punt d'aigua, vies de circulació arquitectònicament aclarides entre les diferents àrees de treball i, en la mesura del possible, oferir la major quantitat d'aire. Les limitacions d'ordre pressupostari exigien d'inici que es treballés sobre una superfície ja constituïda en origen (en aquest cas una terrassa que no arribava al centenar de metres quadrats) i que les matèries constituents, així com el procés constructiu resultessin sincerament assequibles. Deia Gide que era possible que l'art en el nostre temps morís, o no. De fer-ho, sobre el que ell no tenia cap dubte era sobre les causes d'aquesta defunció; ... l'art morirà d'un excés de la seva pròpia llibertat ... Qualsevol que s'hagi enfrontat en alguna ocasió a un treball creatiu sap que en aquests temps de liberalització d'exigències, d'exclusió acadèmica, la veritable amenaça és la llibertat, i que la dificultat rau en saber quines traves imposar per bloquejar precisament el desplegament festiu d'una llibertat sense amonestar. Un cop establertes les traves i tancats els límits queda en mans del talent del realitzador la generació de significats i de sentits. En el moment en què la intenció del projecte ja posseïa aquestes limitacions (funcionalitat i economia) va ser quan, personalment, vaig començar a celebrar les sorpreses. Es revela, en créixer l'obra, la funcionalitat com a principi d'ordre. Un ordre que va començar a operar una harmonia de conjunt que emanava no tant de simpaties estètiques o conceptuals com de requeriments operatius: la bellesa d'una maquinària de rellotge. La intervenció es desenvolupa i es fa habitable seguint una delicada estructuració proveïda del ritme del que és necessari, d'allò oportú. Formalment, l'element central visitat des de la zona de treball, un poliedre de formes atrevides, es suspèn, ingràvid, per sobre dels recorreguts per no entorpir el trànsit fluid per l'estudi. La llum no s'aconsegueix deslligar de l'obra des de primera hora fins l'ocàs. Un punt d'aigua i un sistema perfectament dissenyat de corredisses que permet un desallotjament i una recepció àmplia, així com un metratge generós d'aire són alguns dels requisits de funcionament que compleix aquesta caixa mecànica on ara m'allotjo. Estèticament, aquests recursos tècnics tendeixen inexorablement cap a l'esteticisme de l'estoic. Hi ha alguna curiositat més. Assisteixo, en allò teorètic, a la dissolució d'aquell enfrontament, binari com tots, entre la tècnica pròpia del "minimalisme" nord-americà i la consideració prioritària i gairebé exclusiva per la matèria entesa com corporeïtat, més propera al creador europeu i que s'exemplificaria al "povera". La tècnica de la funció vestida de naturalesa, la techne tancada en la physis. Doncs si bé la necessitat de que l'obra arquitectònica "funcioni" (que compleixi l'exigència numerada com a unitat) ha afinat el treball de Josep Llobet amb el cos doctrinari del "minimal" (abstracció formal, geometria contundent en formes primàries, precisió gairebé patològica en els acabats, desterrament de l'anècdota i l'ornament, voracitat reductiva, ...) la necessitat de que sigui assequible, l'economia de mitjans (exigència segona), provocarà que la seva intervenció en aquest projecte tingui una lectura que es simplifica en conèixer alguns preceptes del "povera". Els materials emprats, uns materials de física bruta i contundent i de valor comercial baix (bloc de formigó, planxes de policarbonat, fusta de pi sense polir de segona categoria i acer) s'empren cruament, sense coccions ni emmascaraments, en la seva literalitat i només en alguna ocasió i per necessitats de la primera exigència es sobreposen (com succeeix per qüestions d'aïllament entre les tarimes de fusta i el bloc de formigó a les façanes est i oest i entre les làmines de policarbonat sobre llistons en les quatre parets que limiten l'espai central). La voluntat de no emmascarament arriba a l'extrem de no variar, en el moment de sincronitzar la seva intervenció amb l'estructura preexistent (el meu habitatge en aquest cas), els colors de façanes ni l'entorn natural (conservant tots els arbres arrelats en el moment previ a la intervenció). Fins aquí allò descriptiu, les concordances entre Josep i aquell que subscriu, que es resolen en un projecte àmpliament entès. En l'apartat emocional i evitant esllavissades superflues d'un promotor agraït, una apreciació: Els estudis són sempre espais dionisíacs. Potència sense forma. Pantans on el caos flueix i es retreu, s'exaspera i traspua canals de matèria sense digestió. El seu pathos és el turment, i el desconsol és la seva escenografia. Ho sé, fa molt de temps que visc entre ells. Però els seus enquadraments, les caixes que els contenen, poden aspirar a corregir i engalanar el desordre latent mitjançant la pulcritud i l'exactitud de proporcions. Poden generar en l'abisme un aspecte apol·lini, ser ells mateixos resolució pura. Aquesta aspiració ontològica secreta, la de sintetitzar les dues cares d'una caixa, la interior fosca i l'exterior lluminosa (l'estat d'ànim i el vestit), s'ha vist recompensada. Pel que a mi respecta, tendeixo a posar-me un vestit de lli blanc, ben tallat i recent planxat quan el vent s'agita. Potser no és un mal consell..." Jorge de los Santos

    2000 - 2001

  • Dwelling and Workshop at Lidia Cinema

    Núria Salvadó Aragonès, David Tapias Monné

    Dwelling and Workshop at Lidia Cinema

    El projecte té en compte dos condicionants bàsics: la salut i el pressupost de la Lídia. Com habitar aquest antic cinema estant-hi a gust (poder relaxar-se a casa, no encostipar-se a l’hivern, rebre una bona dosi de llum solar...) i gastant-se els mínims diners, tant en l’obra com en el manteniment? QUÈ? (NECESSITATS) 1.Curar l’edifici. Reforçar l’estructura on calgui. Sanejar, reparar patologies provocades per l’ humitat. Noves instal.lacions. 2.Millorar el confort tèrmic. Trobar un mecanisme perquè l’aire de l’edifici sigui habitable. Es descarta l’opció de condicionar tot el volum d’aire de la sala, uns 1480 m3, per la seva ineficàcia energètica o de separar-lo en dues zones (la habitable i la no habitable). 3.Il.luminar la construcció. El canvi d’ ús d’una fonda de poble (al soterrani encara es conserva l’estable i l’abeurador per les mules, que escalfaven el pis de dalt) a un cinema va fer que es tapiéssin les poques finestres que hi havia. Cal reobrir-les per recuperar la llum. S’obre una gran finestra a la façana sud per poder veure les muntanyes i descansar la vista en un dia de treball. COM? (ESTRATÈGIES) Fer una casa dins de la casa. Diferenciem dos tipus d’aires. Un de més exterior (el taller) i un de més interior (la casa). Repartim el programa per tot l’edifici, per tal d’enriquir-ne l’espai, distribuir les fonts de calor i possibilitar un contacte directe de cadascun d’aquests llocs amb l’exterior (ventilació, més llum…). Construim microclimes. Cada habitacle té la possibilitat d’escalfar-se o ventilar-se independentment, alhora que escalfa o refresca tota la sala. Aquests habitacles es disposen sempre relacionats amb una finestra, per tal de tenir la màxima llum i ventilació possibles, així com un contacte visual més íntim i directe amb l’exterior. Són entrades de llum habitables, festejadors que donen llum a l’interior (del sol de dia i elèctrica de nit). Treballem amb un sistema constructiu senzill, barat, net (es construeix dins d’un edifici, cal no destrossar res), que permet el muntatge ràpid a taller i a l’obra, i la autoconstrucció: Tota la casa l’han muntada entre el Josep M. Bertran (fuster), el seu fill i la Lídia. El cost de tot el projecte (compra de l’edifici inclosa) ha estat inferior al preu d’un pis de 50 m2 a Reus el 2004.

    2003 - 2007

  • Studio for a Musician and School of Tai Chi

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Studio for a Musician and School of Tai Chi

    A small place the Sant Gervasi neighbourhood is the space chosen by the customers - a couple - to enable it as a dance and music studio. The premises, in a building from the beginning of the 20th century, is a cube enclosed between buildings, with two free levels: the façade on Ballester Street and the roof. The latter is also the terrace of the homes in the same building. Over the years, this space has been successively taken up by craft workshops, small industries and shops, suffering very aggressive interventions that completely hid its original state. After removing all the superfluous, we find a diaphanous, double-height box, with light entering at two ends, one zenithal and the other one on the façade, and with a single element that presides over the space: a pillar of two wooden shafts that collect the rafters of the roof. The addition of a mezzanine responds to the program (which required more surface area): rooms of various sizes and qualities for dance or music and of flexible use, as well as annexes. Without renouncing the possibility of being able to continue having the overall reading of the space, we decided to place this piece looking for volume and light to flow from one side to the other. The loft is understood as an individual and self-supporting element. Its structure, exempt from the rest of the building, has its starting point in the double wooden pillar and from this point it expands isotropically, creating a structural grid of three equal spans. You go up to the upper floor through a wooden piece of furniture that has the double function of container and ladder. You enter the premises through a first double-height space and after passing under the area compressed by the loft, the space gains height again and expands towards the skylight. The loft is wrapped around two double-height spaces, the spaces through which light enters, filling all the corners. The different glass divisions also allow a visual continuity of the space both on the lower and upper level, as well as a precise placement of some wall mirrors that multiply the volume by creating unexpected geometries. The place is a closed space; the openings in the façade are very high, and the skylight barely allow views to the outside. However, because of its large openings and good orientation (south-east façade), the cycle of natural light is lived intensely inside and gradually melts with the artificial light throughout the day. The few materials used have been chosen with great rigour and intention. At the entrance level we find continuous microcement flooring in the passage areas and pine flooring in the great room. The linoleum flooring, which starts on the staircase and on the entire mezzanine floor, takes us through the rooms on this level. Both in the large room on the ground floor, and in the two smaller rooms on the upper level, the ceiling is finished in Heraklith to achieve acoustic and environmental comfort.

    2009 - 2011

  • Remodelling and Adaptation of a Studio Apartment

    MAIO, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

    Remodelling and Adaptation of a Studio Apartment

    The project involves the conversion of a space that formerly housed a washing place into an open studio for professionals from different fields of architecture and design. The existing 40-meter long building was a continuous space, with variable sections and extremely poor lighting. Hence, the proposal focuses on the opening of a patio, literally conceived as an outer room, to improve the interior lighting. This outer room divides the 40 meters of the initial space into two areas. The front area is open to the street and left empty to accommodate activities related to the public, such as meetings, events, exhibitions… – while the rear side houses a long table and is intended as the main workspace. Two tables are the core elements of the project and allow that all the activity takes place around them and also the apparition of unexpected synergies among its users. In fact, these tables have been designed as generators of community and their formalization responds to the different activities of both areas. In the front part, meetings, discussions, make table stands to be minimally invasive with those who sit around. The rear table, 12.5 meters long, has been manufactured as a single uninterrupted piece that allows users to sit along and share their work and experiences directly.We like to explain our office as our table, a cocreative continuum where everything is shared and where an horizontal hierarchy is stablished. The thickness and warmth of the three new, large windows opened in the patio has been carefully undertaken, making it a place to stay that allows enjoying the outer space while simultaneously turning intermediate thresholds into habitable spaces. The rest of the space is respected without being substantially modified. It has only changed by means of white paint, thereby minimally affecting a place which is still present in the popular memory of both the neighborhood and its inhabitants.

    2011 - 2012

  • Studio for the Painter Arranz Bravo

    Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes, Anna Bonet i Giné, Daria De Seta, Jordi Garcés i Brusés

    Studio for the Painter Arranz Bravo

    The new building is dedicated to a single activity: creative, abstract and solitary, as the painter explained to us. This inclined us to solve the volume in a compact way with a uniform exterior – insulating layers and clear stucco in expressive continuity of walls and roof – to establish relationships of a familiar nature, without stridency with the natural environment. Within the green, the object becomes a screen on which the shadows of the trees are projected in continuous variation. The interior is a fluid and multiple concrete cavity, a direct consequence of the monolithic structural concept of the construction and the search for severe and bare spaces at the service of the artistic work carried out there. On the sloping site, with an abundance of trees, on the northern side of Tibidabo and adjacent to the house where the painter lives, the small building is composed of a painting studio, the largest and empty one possible on the upper floor and on the lower floor, the result of the meeting of the prismatic volume with the terrain, a workshop for sculpture and a warehouse. The volume of 12m x 13.5m and two floors has a total surface of 335m2. The study is a space without views and receives light from the roof with a large skylight located at the meeting of the four inclined planes, which irregularly define the space from the horizontal line crowning the walls of the 5m periphery of height. The skylight has been moved depending on the south orientation and the position in which the painter is usually placed to work. A staircase, placed discreetly on one side, so as not to break the unity of the study, leads to the lower floor in which the rear space closest to the soil retaining wall is used as a construction store and the area in front of the sculpture workshop. This opens completely from the front, with a large torn fissure of landscaped proportions, towards an outdoor work terrace and views towards the site's own greenery. The construction system used for this project was conceived in a compact way as required by the final image of it, both interior and exterior.

    2012 - 2013

  • Reforma Interior del Despatx de NAM Arquitectura

    NAM Arquitectura, Nacho Álvarez Martínez

    Reforma Interior del Despatx de NAM Arquitectura

    Aquest petit local situat al Carrer Cos del Bou de Tarragona s´ha convertit en el nostre espai de treball. L’edifici situat al centre històric de la ciutat presenta una morfologia estreta i irregular. Amb un pressupost limitat els cinc objectius fonamentals són: 1. Neteja de l´ espai interior mostrant l´espai original i fent fora tancaments, reixes i elements que havien convertit aquest antic magatzem en un espai incomprensible, tancat i fosc. 2. Tractament en base al color blanc de parets, sostre i mobiliari pel màxim aprofitament de la llum natural i artificial i millora i amplificació de la sensació d´espai interior. 3. Reestructuració i neteja de l´arc original de pedra amb un nou tancament amb porta corredissa d´acer i vidre i un marxapeu de la mateixa pedra buixardada de remat. 4. Distribució interior en base a una gran taula central a on s´organitzen els espais de reunió i treball en pb i altell. S´organitzen prestatgeries de suport i aprofitant un petit racó el magatzem i un bany. 5. Senzillesa i utilització del mínim nombre de materials amb taulers d´embalatge de fusta per mobles i revestiments, passamà d´acer pintat per baranes i escala i paviment autonivellant gris.

    2014

  • Centre d'Art i Hotel al Castell de Sant Julià

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    El projecte planteja la restauració del conjunt del castell de Sant Julià de Ramis mitjançant la creació d’un equipament destinat a Centre d’Art amb tallers per artistes, sala d’actes, hotel i restaurant. La fortalesa està formada per dependències construïdes amb voltes i murs de pedra de gruix considerable, la majoria semisoterrades i relligades entre elles per túnels i galeries. La part inferior es destina als espais del museu, i l’hotel es col·loca en la cota més elevada. Es projecta en el centre del conjunt una gran sala d’actes de forma ovalada, de 7,5m d’alçada, amb volta central de formigó vist. Al tractar-se d’una obra de rehabilitació i nova construcció s’ha optat per dues solucions constructives bàsiques. La dominant manté el caràcter de fortificació enterrada del castell existent, amb paraments semisoterrats i cobertes de terra vegetal. Aquesta solució es complementa en determinats sectors amb edificacions de tancaments vidriats, façanes i cobertes lleugeres amb acer corten.

    2005 - 2018

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!