-
1907
-
Garatge Forné Ponsa
De Ribot, breument alcalde en el moment de l’obra, desenvolupa una llarga professió entre la recerca i restauració del patrimoni històric i un interès racional i vibrant pels camins del moviment modern. En aquesta peça industrial, llavors encara perifèrica respecte al nucli urbà, el plantejament volumètric i el llenguatge van significar una nova avantguarda, pionera local del mur cortina. El garatge s’organitza al voltant d’una rampa helicoïdal que assoleix els diversos nivells i que articula els dos serens cossos laterals, amb façanes metàl·liques lleugeres de composició i cromatisme subtils i estudiats. Més enllà del llenguatge, s’hi aprecia un racionalisme més emparentat amb la serenor classicitzant que no pas amb la dislèxia o el dinamisme.1956 - 1957
-
1957
-
1961
-
Aparcament de l'Hospital Josep Trueta
S’encara amb la imponent massa hospitalària amb prou volum per acotar-hi un àmbit propi, una plaça. Les rampes helicoïdals són l’argument per a una formació sòlida —de rajol, com l’hospital—, d’un programa que, d’altra banda, en faria prou amb forjats i baranes. El cos d’edifici ofereix l’ambigua transparència nocturna i l’opacitat diürna del seu dinamisme interior, i la ventilació i la il·luminació naturals n’esdevenen tema principal. L’hospital, obert el 1956, és una fita discutida del paisatge periurbà, seguidor de prototips dels anys cinquanta, i ampliat fins a assolir una organicitat estimable. Els canvis tecnològics i problemes funcionals han dut a plantejar una substitució quasi in situ (concurs 2006, MAP Arquitectes).1984 - 1985
-
Palacio Nou de La Rambla
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Frontons, David Mackay, Joan Margarit i Consarnau, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Edificio de nueva planta de 7043 m2 y 54 m. de fachada a la Rambla, una de las arterias más importantes y activas, ubicada en el corazón de la Ciutat Vella de Barcelona. En el planteamiento urbanístico se ha tenido en cuenta la relación del edificio con el entorno arquitectónico y el diseño de unas fachadas que se integren correctamente en el conjunto, pero que determinen un nuevo nivel de calidad. El edificio está destinado a usos terciarios: locales comerciales, oficinas y aparcamiento para 800 coches, uno de los primeros ejemplos de parquin robotizado de este tamaño en todo el mundo.1989 - 1993
-
Parking de la Estación Central
El projecte consisteix en la construcció de dues plantes d'aparcament subterrànies a l'àrea de l'estació central de Girona. L'excavació permet definir un espai públic per als usuaris del tren i dels mateixos veïns. Aquesta superfície que cobreix el gran buit previ disposa de talls pels quals la llum arriba als espais inferiors i els transforma. El mateix relleu dels lluernaris es transforma en l'espai exterior públic, en un espai de joc i de descans.2001
-
2006 - 2007
-
Aparcament de les Hortes de Caldes i Plaça del Sindicat
Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix
La intervenció està emplaçada en un indret que comporta una reflexió més general sobre la Vila i, en concret, sobre la seva façana urbana en relació a l’anomenat “Pla de les Hortes” o “Hortes de Baix”. Aquesta nova façana ha de fer compatible la connexió de vianants entre el nucli urbà del municipi, els nous espais urbanitzats i les mateixes hortes, situats tots a cotes diferents. La proposta vol remarcar la pròpia topografia que caracteritza el lloc. La morfologia de les Hortes respon a l’erosió creada pel curs fluvial de la Riera de Caldes. La riera es troba uns vint metres per sota de la cota del nucli urbà de manera que en el seu contacte amb la població estableix una successió de plataformes o feixes de conreu utilitzades com a horts particulars. El nou aparcament vol inserir-se en aquesta lògica de plataformes i convertir-se en una terrassa més. Per això es planteja una coberta enjardinada que continua, d’una manera més urbana i didàctica, amb unes plantacions similars a les existents. S´ha volgut establir un millor recorregut de connexió entre els nous espais enjardinats i la plaça de l’Església establint un itinerari que discorre paral·lel al límit de les hortes. Exteriorment, l’aparcament configura la nova façana urbana cap a les hortes i s´ha pensat en un tractament de murs que utilitzi la mateixa pedra que les feixes existents. Emmallada dins un sistema de gabions, a més de proporcionar una certa transparència cap al paisatge de les hortes, permet la ventilació natural de les plantes d’aparcament. D´aquesta manera s´aconsegueix potenciar les hortes i la seva especial relació amb la Vila de Caldes, preservant-les, i sobretot fent comprensible el seu valor patrimonial i ecològic.2015 - 2019


















