Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Horchatería La Valenciana
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
El projecte tenia una intenció efímera ja que es tractava d'una concessió que finalment va romandre com a restaurant. Construcció d'estil mediterrani de línies pures i grans arcades amb vistes al mar. Materials autòctons com el maó i la fusta, tot pintat de blanc i blau.1942 - 1944
-
Bar Chiringuito
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
Un encàrrec de reforma d'un antic quiosc de platja conegut com "el primer xiringuito". Coderch es va inspirar en les construccions tradicionals de fusta de la zona, com la Casa de Salvament. Malgrat les actualitzacions, les intervencions han estat respectuoses amb la construcció original.1943 - 1944
-
Habitatges Font Vilaseca
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
Bloc d'habitatges al voltant d'un pati arbrat comunitari. Promoció de l'empresari Font Vilaseca destinada als obrers de les seves fàbriques. Coderch va prendre de referència les construccions tradicionals marineres de la localitat. Destaquen elements com els portals en arc, els pòrtecions de persiana de llibrell, la cel·losia triangular, els paviments de ceràmica tipus vela i de rasilla i els sòcols de pedra a la façana.1945
-
Cinema i Saló de Ball Niza
Josep Maria Ayxelà Tarrats, Antoni de Moragas i Gallissà, Miguel Ángel Tárrega
1946
-
Casa Pérez Mañanet
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
A la zona de Terramar, juntament amb l'Ermita del Vinyet, es troba aquesta vivenda unifamiliar. Actualment ha patit diverses modificacions com el tancament de la seva terrassa coberta, però conserva els seus murs encalats de blanc i el seu teulat tradicional. -
Casa Garriga Nogués
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
Aquesta vivenda ha estat considerada el estendard de l'arquitectura catalana en el moviment modern. El projecte va cridar l'atenció de Gio Ponti, qui el va publicar a la revista Domus. Es percep l'exercici de racionalisme alhora que l'estil mediterrani a les cel·losies simètriques amb persianes de lames fixes que destaquen a la seva façana principal.1947
-
Grup d'Habitatges Verge del Carme
José Antonio Coderch de Sentmenat, Joan Zaragoza i Albí
Coderch va ser cridat per modificar un projecte redactat per l’Administració, gràcies a la seva vinculació amb l’Instituto Social de la Marina. La intervenció de Coderch va consistir bàsicament en una simplificació formal, funcional i constructiva. Els habitatges formen dos blocs perfectament regulars, curvilinis i paral·lels, de manera que cada habitatge abasta de façana a façana. La crugia divisòria corre en sentit longitudinal. En un tram hi ha la sala d’estar i el dormitori principal, i en l’altre hi ha la resta de dormitoris, la cuina i l’escala d’accés. Coderch va introduir una inclinació en el mur divisori que separa l’escala i la cuina, amb la qual cosa optimitzava el funcionament de l’escala i economitzava l’espai de la cuina. Els blocs formen unes façanes completament planes retallades només per les obertures, cosa que dóna una gran expressivitat a la traça lleugerament corba del conjunt.1949
-
Cases del Camí de Talló
Josep Maria Sostres i Maluquer
De la sèrie de cases que Sostres va construir al Camí de Talló, totes elles per a un mateix client, aquesta és l’única que pren com a referent les experiències del moviment modern i el seu interès per l’obra d’Aalto. La casa, en trobar-se al darrer solar, és l’única que s’obre a les vistes cap al sud, i aprofita un petit desnivell del terreny per configurar-se en dos cossos articulats entre ells. La sala d’estar es troba en un cos independent, esbiaixat, orientat al sud i a tocar del propi camí, si bé li dóna l’esquena. El cos més gran, situat a la part baixa, inclou la resta de les estances, recupera la traça ortogonal del solar i s’organitza per plantes intermèdies. Els materials dels revestiments exteriors responen a aquesta voluntat articuladora. Sostres combina en aquesta casa algunes experiències de l’arquitectura orgànica amb la manera de fer de l’arquitectura vernacular, una combinació que mantindrà en la seva obra posterior.1948 - 1950
-
Ampliació i Reforma del Cinema Fémina
La regeneració de l’edifici situat al Passeig de Gràcia-Diputació on se situava el cine Femina, destruït per un incendi, ens ha permès reconstruir l’antiga façana projectada per l’arquitecte Antoni de Moragas. Per consideracions ambientals s’ha restaurat la façana del Passeig de Gràcia realitzant un projecte que ofereix unes tipologies variades que poden ser compatibles amb les diferents alçades de forjats de planta baixa més les sis plantes que composava l’antic edifici. Al davant es situen pisos en tota l’amplada de l’edifici construint un únic pati a 9m de la façana del Passeig de Gràcia. A la part posterior s’ubiquen 4 pisos a cada nivell en dúplex desenvolupats en vuit nivells equivalents a les sis altures del Passeig de Gràcia. Al carrer Diputació s’ubiquen petits apartaments simples o dúplex de planta lliure. Així, a l’interior de l’illa es generen unes façanes noves més contemporànies i expressives que engloben l’espai interior d’illa amb els grans locals de planta baixa il·luminats per lluernes zenitals. El vestíbul, l’escala i els espais comuns actuen com espais de transició entre allò vell i allò nou.1949 - 1951
-
Primera Reforma de la Botiga Gubern
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
L'immoble constarà de 4 plantes que albergaran un total de 3 habitatges i la seva composició: Planta baixa: Es compon de local comercial, vestíbul d'entrada a l'immoble, donant accés a la circulació vertical, l'escala així com dues cambres destinades a recollida d'escombraries, comptadors d'aigua i electricitat. Planta primera: Es compon d'un habitatge que s'estén entre les dues façanes i una planta superior tenint accés a una terrassa. Planta segona: Complementa amb la planta primera formant un sol habitatge. Plantes tercera i àtic: Es destinaran a habitatge. Sobre els fonaments de formigó arrenquen els pilars metàl·lics i les parets de maó massís. Els forjats seran ceràmics, les càrregues i característiques dels elements resistents es ressenya a l'apartat d'estructura. Les façanes tindran els paraments estucats i es formaran amb una paret exterior de 15 cm. de gruix, càmera d'aire de 10 cms. i envà. Les parets i els sostres de l'interior enguixats i pintats al tremp. Els sanitaris i cuines portaran els paraments verticals de rajoles. El paviment dels habitatges serà de terratzo de 30x30. La fusteria interior i exterior serà de fusta de pi de Flandes de 1ª qualitat pintada a l'esmalt. La instal·lació elèctrica estarà protegida íntegrament per tub Bergman encastat i les seccions dels conductes seran els exigits, les plaques, interruptors, endolls etc. seran de baquelita marca BJ "tipus estrella" i placa televisió. Els muntants tindran les seccions exigides per la companyia subministradora amb informe previ. La instal·lació d'aigua serà de plom per a les instal·lacions d'interiors, i tindran les seccions exigides pel cabal d'ús. Per a les instal·lacions exteriors i els muntants s'empraran canonades de ferro. Tots aquests materials, així com qualsevol altre que intervingui a l'obra serà de primera qualitat i els mètodes constructius a emprar seran els tradicionals en aquesta ciutat.1951 - 1952
-
1952
-
Casa Ugalde
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
En un vessant de muntanya orientat al sud, Coderch opta per situar la casa en un punt sobresortint entre dos pendents, de manera que l’angle panoràmic és el més ampli possible. Les traces principals queden definides en funció de la topografia, amb un mur de contenció a la part posterior i una plataforma de base amb un perfil circular. Les directrius dels murs vénen determinades pels diferents angles de visió sobre alguns fragments de panoràmica acuradament emmarcats: les quatre obertures de la sala d’estar, la separació de la casa amb l’ala de convidats i el porxo de sota el dormitori principal. L’accés des del carrer va acompanyat per un muret que enllaça amb el sistema murari general. La sala d’estar, el menjador i el vestíbul es troben a la cota de la plataforma. El distribuïdor del pis superior es troba en un nivell intermedi, i fa balcó sobre la sala d’estar. En aquest mateix nivell hi ha el dormitori principal. A un nivell una mica més alt hi ha un altre dormitori i un ampli estudi orientat a ponent i a l’entrada. El projecte fa ús d’una gran llibertat arquitectònica en planta i en secció, i posa una atenció molt acurada als diferents punts de visió, la qual cosa fa que la vida a la casa s’identifiqui amb l’efecte combinat de les vistes i de la mateixa casa.1951 - 1953
-
Habitatges per a la Cooperativa Obrera La Maquinista
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
Dins la imposant trama urbana de la Barceloneta, el projecte proposa una concentració de la part edificada que permet alliberar una part important d’espai públic en forma de plaça central, la qual cosa genera un esponjament ambiental del teixit. Els habitatges s’agrupen en mòduls de tres, totalment exteriors, amb una ocupació mínima de façana gràcies a la solució distributiva. L’ús de traces obliqües permet que totes les sales d’estar donin a l’espai central. Aquest espai central queda articulat pels bisells dels plans de façana combinats amb els successius ràfecs que apareixen entre pany i pany. A la façana exterior perimetral només s’hi recolzen dormitoris secundaris, i aquesta façana es desplega de manera que s’optimitzen les visuals en diagonal, tot evitant l’amplada excessivament reduïda dels carrers. El projecte va ser redactat per Coderch i Valls l’any 1951, si bé ells no són responsables de la direcció d’obra. -
1953
-
Hotel Park
El projecte respon a un programa per a un petit hotel situat davant de l’estació de França. La solució atorga tractaments diferents a la part de l’edifici que dóna als carrers estrets i a la part orientada a l’avinguda. El resultat és l’addició de dos cossos totalment diferents. El cos que dóna a l’avinguda és més ample, el tancament és vidrat i els pilars i les jàsseres queden a la vista. El cos del darrere és una estructura murària que allotja habitacions individuals. L’escala concentra tot el dinamisme vertical per mitjà d’una barana contínua que puja en espiral fins a la darrera planta.1950 - 1954
-
Parròquia de Sant Josep
Joaquim Maria Masramon de Ventós
Un encàrrec molt directe del bisbe Cartañà es materialitza en la quarta parròquia del nucli urbà, si bé amb grans restriccions econòmiques. El 1947 es va elaborar un primer projecte de cos de tres naus amb una façana neovignoliana. La seva dilació suscita una reconsideració profunda per l’autor, que hi destil·la lentament la seva mística personal i l’interès per les fàbriques romanes, el romànic i la construcció pairal catalana. És el primer temple «modern» de la ciutat i l’últim de litúrgia i planta preconciliars. L’estructura alça a divuit metres tres grans voltes bufades, rebudes per arcs torals i contravoltes de canó i preses finalment per dotze massius contraforts. Diversos tempteigs successiusvan portar la torre campanar a una posició híbrida de gran llanterna sobre presbiteri, en un bany de llum que eleva místicament l’espai interior. La fàbrica ceràmica és mixta, a la romana, i busca fer-se expressió constructiva del temple, combinada amb uns revestiments de pedra de tall molt precís. Masramon i els seus col·laboradors detallen el mobiliari, la pica baptismal, les inscripcions litúrgiques, etc., tot i que els revestiments i l’acústica evidencien un pressupost magre. Masramon es va aproximar a l’avantguarda catalana dels anys cinquanta (Coderch, Grup R) i va centrar tota una constel·lació d’autors (J. Masgrau, N. Negre, J. Duixans, D. Fita); el seu parentiu ideològic i artístic va persistir.1951 - 1954
-
Casa Cusí
Josep Maria Sostres i Maluquer
La configuració de la casa ve determinada per una voluntat deliberada de donar una resposta senzilla a un programa modest. La planta s’organitza en dos cossos desplaçats de dimensions idèntiques, que defineixen de la mateixa manera la planta baixa i la planta superior. Aquest desplaçament permet qualificar la imatge de la casa a la part que dóna al carrer. Al petit porxo d’entrada i al volum de l’escala, pintat d’un color fosc, s’hi dibuixen unes siluetes de fusta que defineixen aquesta façana com una composició destinada a diferenciar cadascuna de les dues fàbriques. Tant el vestíbul d’entrada com el passadís de la planta superior ocupen simultàniament tots dos cossos i generen una circulació transversal que és independent de la construcció de les dues crugies. Sostres pren com a referència els petits habitatges en sèrie de Jacobsen i la seva manera d’enriquir l’arquitectura de les cases amb programes molt senzills.1952 - 1954
-
1953 - 1954
-
Farmàcia Coves
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Aquest projecte afecta la reforma d'una botiga situada al carrer de la Creu núm. 89 cantonada al carrer de Colom de Badalona. A l'exterior s'eixamplarà la va d'entrada, es revestiran els massissos d'un material noble i es col·locaran uns anuncis lluminosos. A l'interior es construirà un petit altell amb biguetes de ferro i entaulat de fusta, al qual s'enfilarà mitjançant una petita escala de fusta i tub de ferro. Així mateix, es canviarà el paviment, es construiran els armaris prestatgeries, es construirà un WC i es tornarà a pintar tota la botiga. -
1954
-
Pavelló de Serveis del Real Club de Golf el Prat
José Antonio Coderch de Sentmenat, Robert Terradas i Via, Manuel Valls i Vergés
El pavelló dóna l’esquena al camp de golf i s’orienta cap al sud-oest, tot formant un cos amb dues ales que acullen dos grups de funcions ben diferenciades. S’accedeix per l’eix de les dues ales a un àmbit principal transparent cap a la façana oposada, on hi ha les sales d’estar, el bar i el menjador. A la banda nord queda l’ala del personal de servei, amb un pati propi que recull totes les obertures. Per la banda sud creix la segona ala, que allotja les oficines i els vestidors. El pavelló dóna resposta a les qualitats paisatgístiques pròpies d’un camp de golf per mitjà d’una construcció d’una sola planta, vidrada de terra a sostre en bona part de la façana, i unificada per una gran coberta plana que forma voladís en la majoria del seu perímetre. Així s’aconsegueixen uns àmbits directament relacionats amb l’exterior i ben delimitats per sota de les capçades dels arbres.